"Es movia d'una manera inhabitual per una nena tan petita, tot arrossegant amb ella una mica de la invisibilitat i de la tremolor de l'aire, com fan les libèl·lules o les branques al vent."
La història de dues nenes, que sense que sembli que tenen res a veure estant unides per un lligam desconegut i secret.
Hi ha reflexions interessants:
"- Sí - va dir l'Acciavatti-. La gent perdona amb més facilitat quan pot comprendre. Però quan no comprenen, perdonen per no patir. Tu perdonaràs cada matí sense comprendre i hauràs de tornar a començar al matí següent, però per fi podràs viure sense odi."
Hi ha el valor de l'art, de la natura, de l'harmonia necessària. De la màgia, del valor de les històries. I del lligam amb la terra:
"... hi ha pocs homes que comprenguin d'entrada que no hi ha més Senyor que la benevolència de les terres."
Ha estat una lectura agradablement màgica.
