Fent el cafè

D'una foto del Miquel

Quedem al Zurich!

va dir la pardaleta.

I ara no arriba...

Reflex d'un reflex

D'una foto d'en Miquel

Com si fos  un arbre  despullat

que  no  té res més  

que  aquesta  imatge seva:

una llum en un vidre  fosc.

Així  necessito  el teu reflex,

aquell  retorn  d'uns  mots

o d'una  mirada,  o potser d'un gest llunyà

que  ens expliqui  a tots  dos

i no només a tu,  o a mi,  

com fragments  deslligats  de  realitat.

Reflexos d'anada  i tornada,

com un lligam  que ens acosta.

Una prova

Una prova  a partir  d'una foto-il·lustració del Miquel


Desdibuixo  garrofers o desdibuixo  la mirada,  
aquella que,  fins ara,  amarava  totes  les  coses.

Pixallits entre les herbes

D'una foto del Miquel

Sense  fons,  les flors  són  com  una bonica excepció.
Amb  el seu fons  de verds, com una peça  més  del conjunt.
I  les  trobem més  belles
cadascú  a la seva  manera.
Tu com a excepció,  jo com a conjunt.

Corba del camí

D'una foto del Miquel

D'enyorança  d'estiu s'ha vestit  el camí,
de  descobertes  petites,  les  vores
de  somnis  violetes,  els  arbres.
Cada  passa que  fem ens acosta 
cada  respir ens allunya.

Estepa

 D'una foto del Miquel  de  Fotofília

Flor  de paper
desplegues els teus pètals
sense  planxar.

Ocells negres

 D'una fotografia  del Miquel  de Fotofília

Ells:

En contrallum
i amb les ales  plegades
Uns ocells  negres.

Jo:

Enlluernada

pel brogit de la vida.

Trenco una branca.