És un llibre bell, té una bellesa especial, malgrat la duresa de les coses que explica. T'absorbeix de manera que no el pots deixar.La història parla de nazis, de vides dures, de misèria, però des del punt de vista molt proper a les persones. I conèixer la Liesel des dels 9 anys és entendridor, i també ho és conèixer el seu pare adoptiu. Un home bo. Aquest home té una mena de bondat sense concessions que li acaba complicant sempre la vida.
La Liesel és la lladre de llibres, necessita aprendre a llegir i també continuar llegint quan ja en sap. La lectura es converteix en una mena de màgia i de consol.
La narradora de la història és la mort. Això li dóna un punt de vista ben original.
Fragment:
De moment, en Rudy i la Liesel feien via pel carrer Himmel sota la pluja. Ell era el sonat que s'havia pintat de negre i havia derrotat el món.
Ella era la lladre de llibres sense paraules.
Però, creu-me, les paraules anaven fent camí, i quan arribessin la Liesel les agafaria amb les mans com els núvols i les escorreria com la pluja.
Em costa sempre fer comentris de llibres, no sé mai si en faig poc o massa ni si és adequat o no. M'agraden els comentaris de la Pilar, d'Encesa de llum, avui pot completar el meu.
Fragment:
De moment, en Rudy i la Liesel feien via pel carrer Himmel sota la pluja. Ell era el sonat que s'havia pintat de negre i havia derrotat el món.
Ella era la lladre de llibres sense paraules.
Però, creu-me, les paraules anaven fent camí, i quan arribessin la Liesel les agafaria amb les mans com els núvols i les escorreria com la pluja.
Em costa sempre fer comentris de llibres, no sé mai si en faig poc o massa ni si és adequat o no. M'agraden els comentaris de la Pilar, d'Encesa de llum, avui pot completar el meu.
