Un gran dia!

D'una foto de la Montse

No sé si ho endevinareu, però avui ha estat un gran dia perquè he descobert una cosa estranya. Hi ha un determinat tipus de retolador que amb l'escalfor s'esborra.

Vaig fer uns dibuixos en un blog que no era de paper per pintar. Només per dibuixar. No hi ha cap perquè racional. Ho vaig fer amb l'impuls de dibuixar sense pensar si després pintaria o no.  Vaig pintar. El paper que no absorbia gens l'aigua es va deformar i ondular de mala manera. El vaig planxar i les línies es van esborrar. 

El descobriment no ha estat ni bo, ni dolent, simplement una cosa estranya. 

Com us deia, un gran dia!!!

Bon Nadal

"Tenim a penes el que tenim i prou"

MMP

Només som una petita barca,

tan fràgils en l'ampla mar!

Damunt la platja, sabem esperar,
tots esperem alguna cosa,

però  sempre anhelem navegar.

Un Nadal,  viscut com si salpéssim...

Un any nou, que sigui un viatge per estrenar.

Us desitjo a tots, una bona arrencada,  

molta empenta i molt bon viatge.


BON NADAL I FELIÇ 2015

Faig monumental

Una fotografia de la Montse

Gegant daurat,

aties infinits

grocs i vermells

Em va sortir la paraula "infinits", perquè en veure'l, en aixoplugar-m'hi encara que fos virtualment, em va venir com una mena de vertigen agradable. Un d'aquells vertigens que voldríem que duressin prou per a poder-los concretar, en emocions, en paraules. Em vaig afanyar a esgarrapar-ne unes quantes, abans que se m'escapessin.

Un cop més, Montse, gràcies pels moments de sensacions de bellesa que puc viure intensament.

Ona

Inspirat en una foto de la Montse

Fulla

D'una foto de la Montse

Jeu en silenci,

desdoblada la fulla

parella  d'ombra.
..........................................Carme

Ambdues juntes
fulla i ombra en silenci.
Discreta estima.
...................................................Noves Flors

La fulla i l'ombra
es miren cara a cara.
Caminen juntes.
..............................................Maria Roser

Després de l'estoig de 6 grisos...

Avui us  presento  l'estoig  de 6 retoladors  de  colors "terres"...

D'una foto de la Montse

Per més negre que sigui el teu buit
sempre pots encabir-hi tots els colors d'una flor.

L'aigua del riu

D'una foto de la Montse

Mentre que  juga  la llum
tots els colors  són possibles.
Rius  enjogassats
s'apoderen de blaus intensos
que se'ls  escapen immediatament
en el fluir  constant
de l'aigua-llum.

Finestres de pedra (més versions)

 “Sempre he cregut que els indicis dels malentesos 

comencen amb un fet inesperat, 

una emoció que no se sap ubicar...”

Albert  Espinosa

No sé pas  d'on vaig  treure aquesta  frase,  no ho recordo,  però  la vaig  apuntar  així  tal qual,  sense  autor  ni res.   Gràcies  a  la Laura i   gràcies al   Mc,  ja  sé  l'autor!!!

Em va fer  pensar  que mentre  no sapiguem  on  ubicar  l'emoció  i  com   reconèixer-la  i  gestionar-la,  el malentès  no es  resoldrà. I  també  que  si cadascuna de les  persones  que  ha sofert  el malentès  l'ubica  en llocs  diferents, el malentès  tampoc  es  resoldrà.  Aleshores,  millor  canalitzar  les  energies  cap a un altre  costat.  L'energia  que dirigim  a carrerons  sense sortida  queda  estancada i  ens  dóna molt  malestar.

PD:  aquest  dibuix,  com el del post  anterior,   ja no existeix,  tampoc... només  virtualment...    potser  hi haurà  un segon intent,  dels  dos.

Haikús de les teulades de la Montse

Tot  és  possible
preparo  l'escenari
tal com voldria.







Vermells s'embruten
el groc tot just s'aguanta
les  boires cremen.

No hi ha trobada
la realitat s'esquerda
queden els trossos.

Ànec xibec i passatemps de diumenge

D'una foto de la Montse

Ànec  xibec
no  xerro  ni bec.
Xipolleja  el bec
xucla tot el rec.
Un feix  de peix
un gruix,  un  bleix.
Xanques  i canyes
i les potes amagades.

Inventem refranys amb aquesta imatge?

D'una foto de la Montse

Qui  s'hi apunta  a inventar  refranys  del segle  XXI?

Qui mira  només  l'ocell negre
no veurà mai els colors  del crepuscle.
..............................................................................................Carme

L'oronella  ve 
al niu de l'any que ve
............................................................................Miquel Àngel Tena

Una ombra fosca  no pot esborrar
la llum del teu  caminar.
........................................................................................Mª Antònia

No et  perdis l'instant del crepuscle
esperant que tornin les orenetes.
......................................................................................País  secret

Sóc viu,
m'escapo del niu
.........................................................................................Joan Gasull

Negre  envoltat  de colors
també pot alegrar  els cors
...............................................................................................Assumpta

Si saps  volar  més  enllà
res  no et pot  aturar
......................................................................................................McAbeu

Qui té ulls per tot
no se li escapa cap moment.
.....................................................................................Joan Rodó

Viure  i somiar
fan a l'ocell  volar.
...............................................................................................lolita lagarto

Falcó  a l'albada,
aixeca't que hi ha  feinada.
...........................................................................Joan Guasch

Si mous les  ales
no ets  una taca  al cel
........................................................................Jesús Mª Tibau

Mirats  a contrallum
tots  els ocells  són negres
...........................................................................Alfred Russel

Vola l'oreneta per  damunt  de foc  
del sol del crepuscle
quan no fa  calor
.................................................................................rosana

Fem fora els ocells negres 

que ens enterboleixen la mirada.

.............................................................................................Montse

De l'au que pot volar 

 no li miris el color 

si es pot enlairar 

per damunt de l'horitzó

...............................................................................Elfreeland

El falciot  s'ha enamorat

dels colors  de cap al tard.

................................................................................M Roser

Volar  i albirar
ja no ens cal arribar
.........................................................................Jordi  Dorca

Sota un cel rogent
volen un núvol negre  i un ocell
................................................................................Joana

Vola amunt que jo et segueixo
sigui de dia o de nit
els meus somnis jo compleixo
................................................................sa lluna

Visillos de ganxet

 D'una foto de la  Montse

Ja  no vull  pintar  més
tantes  hores  treballades
de solitud inconfessada
fent visillos de ganxet

Pintaré,  només,
el moment on floreixin els  dies.
Pintaré,  només,
La llaçada  que  podré  nuar
a l'entorn d'un instant acomplert.

Trajectòria de la llum

D'una foto de la Montse

Claror que s'esbiaixa 

just en arribar-me. 

Creua mars i cels 

en línia recta, inesgotable. 

Només fregar-me, 

la llum tremolosa 

té textures d'ombra, 

i acota el cap. 

La deixo marxar. 

Polígons irregulars de llum 
en viatge de retorn.

Flors

D'una foto de la  Montse

Et  portaré  totes  les  flors
que  jo sàpiga  inventar,
De  colors  seran, tots els  refugis
per  a les  hores  grises,
pel  fred i les  tempestes.
Trobarem paraules  perdudes
que mai no hem utilitzat.
Rescatarem:
dels  forat negres, els mots  
 dels  laberints,  tots els sentiments.
I  el desig  de felicitat,
punt  a punt,  ratlla a ratlla,
com expressar-lo?

Et portaré  totes les  flors
que  jo sàpiga inventar.
.............................................................Carme

 Inventa´t pluges 

incendia els vents, 

els cors que es mullen 

son les flors dels valents.
.....................................................................Enric Bagué:

I en el silenci de la nit 
obro la porta del teu món
(com un petit refugi) 
i oloro les teves flors
abans d´anar a somiar
..........................................................sa lluna

"No hi hauran hores grises
si tu em dibuixes flors
amb les puntes dels dits.

El temps sols serà el ritme
de les paraules inventades
que, el teus llavis,
m'escriuran amb delicadesa
enamorada" 
.............................................Barbollaire

D'una foto  de la Montse

Voldria ser com un mirall  de mar
que  només  retorna clarors
i engoleix abismes  i tenebres.

Com una  barca
que espera,  preparada,
sense  sentir la pressa  del viatge.

Com una corda
forta  i flexible
que  uneix o deslliga
provisionalment i  lliure
cada cop que cal.

PD:   Més  microcontes:   NAVEGAR:  


El van convidar  a pensar,  però el seu pensament navegava a la deriva.

Una flor del Temps

                                                                 D'una foto de la  Montse

La  humitat fa  lluir  els  pètals.

La  calor  fa  obrir  les  flors.

El color taronja: 

l'equilibri  i l'entusiasme.  

El moviment,  la felicitat  i la creativitat.  

L'alegria   i la força.

Pintaré la vida de color taronja.

PD:  Posats  a pintar, em sabríeu dir  més  coses  de color taronja?

Aquarel·la incomprensible: què és?

En quatre línies

pensava fer-ne el dibuix.

No es  reconeix.

El dibuix està  copiat  d'aquí!

Camps

Dibuix  d'una foto de la Montse  fet  poema per l'Anton

"En un delirós patir

D’horitzó que no acaba"

mesuren  els meus  ulls

belleses  inabastables.

Clapes  de llum

terrres  de cendra

acompanyen  passes

mentre  caminem lentament

sota  l'ombra encara per fer

d'un hivern que s'allarga.

Xiscla  un ocell desconegut

tan enllà en el cel

que no el puc  veure.

 

El món de sota

Dibuix d'una foto de la Montse

Reflex  de mirall,  sota els peus,  el món és  veu  a l'inrevés.

Desdibuixats  vianants topen amb  objectes  desconeguts.

Diferents  nivells,  a  dalt  ordenats es  barregen  a  sota, confusos.

La pluja  ha creat  una  altra  dimensió,  abans  inexistent.

No puc  desenganxar  els  peus  d'aquest immens  caos  inferior.

Mentre s'evapora  sobre meu  l'aigua  caiguda,

em descobreixo: un petit  rai ordenat

perdut  en una immensitat  de  caos. 

Esmorzant color taronja amb la Montse

Esmorzant  color taronja  amb la Montse:

Tot  el color  sencer  dins  el suc  de  taronja,

una cullerada d'entusiasme  dins del te de la  determinació.

Unto  de felicitat  una torrada  estimulant,

faig  una queixalada d'atracció  a la xocolata que sempre  té èxit.

Un parell de cullerades  de  melmelada  de creativitat.

Només  amb  un sol esmorzar...  ànims  per  la tota  la setmana.

Aquest glop de suc de taronja
m'ha sacsejat el cos.
L'olor de les torrades
m'ha encès els sentits.
Xocolata i melmelada
tot per llepar-se els dits
i jo ara ... necessito un cafè.
Pere
Bocanada de color,  calidesa compartida; ingerim taronges, gust, olor, salsa que ens musica la vida... Isabel Barriel