Dues proves, de l'espiadimonis del Jordi

D'una foto  d'en Jordi Casanovas

Tu i jo hem mirat

una mateixa espiga 

de tot el camp.

A punt  del  vol

per  si sents cap perill

ales obertes.

La darrera papallona de l'estiu

Foto d'en Jordi, la presumida blaveta

La Blaveta va néixer a finals d'estiu,

a les acaballes del seu món.

Ella no podia durar gaire ni els seus ous

podien arribar gaire més enllà.

Tremolava de por,

però sabia que no s'havia de moure.

S'aguantava la respiració. Quieta.

Aquesta era l'única manera de perdurar:

posar-se davant de l'objectiu

d'un bon caçador d'imatges.

Pedres velles

D'una foto de Jordi Casanoves, el de les Cròniques

Duc els meus passos

sense anar enlloc.

Remors de pedres velles

colors que criden.

Perdent-me pels camins

em trobo sense voler-ho.

Si aquest moment és cert...

jo també potser sóc de veritat.