Us copio un fragment del post del Jesús que ens fa una nova proposta:
"Per tant, enguany hi torno i us convido a escriure un poema que inclogui l'expressió "una sortida digna", el títol del meu darrer recull de contes. Entre tothom que participi sortejaré un exemplar del llibre homònim i, sobretot, el recull de poemes s'editarà gràcies a Petròpolis, de forma que el llibre es podrà llegir o baixar l'arxiu de forma gratuïta, i també es podrà aconseguir en paper a preu de cost.
"Per tant, enguany hi torno i us convido a escriure un poema que inclogui l'expressió "una sortida digna", el títol del meu darrer recull de contes. Entre tothom que participi sortejaré un exemplar del llibre homònim i, sobretot, el recull de poemes s'editarà gràcies a Petròpolis, de forma que el llibre es podrà llegir o baixar l'arxiu de forma gratuïta, i també es podrà aconseguir en paper a preu de cost.
O sigui que poseu-vos a la feina, i envieu-me els versos abans del 14 de febrer. Evidentment, si teniu un blog, us proposo que difongueu la idea i que hi aneu penjant els poemes."
Les ombres han guanyat
mica en mica
aquella llum claríssima
que omplia les estances.
No sembla haver-hi
una sortida digna cap a una nova llum.
La foscor m'aclapara els sentits.
Espero...
sé que arribarà aquell instant,
de nou:
una escletxa per on puc veure
com brillen els estels,
el camí de l'aigua
trenada amb la llum
i altre cop els colors
les ombres i les llums en harmonia.
mica en mica
aquella llum claríssima
que omplia les estances.
No sembla haver-hi
una sortida digna cap a una nova llum.
La foscor m'aclapara els sentits.
Espero...
sé que arribarà aquell instant,
de nou:
una escletxa per on puc veure
com brillen els estels,
el camí de l'aigua
trenada amb la llum
i altre cop els colors
les ombres i les llums en harmonia.
Jo ja he fet un rumio per fer mes.trobo una proposta exceñlent com la de la barana al teus dits.
ResponEliminamoltes gràcies per les teves paraules i els teus dibuixos, sense els quals la Catosfera ja no seria la mateixa.
ResponEliminaMentre hi hagi una escletxa per on poguem veure els estels el camí de l'aigua i llum i ombres facin una cançó de vida, sempre hi haurà una sortida digna. Sense la vida dels teus dibuixos també faltaria una sortida...
ResponEliminaSalut.
onatge
Carme,
ResponEliminano tan ben explicat com ho ha fet onatge, però això et volia dir...:)
M'ha agradat moltíssim Carme i ho dic de debò !!! aplaudiments! gran dibuixant i gran poeta!
ResponEliminaDoncs, perfecte, vbes rumiant, Striper!
ResponEliminaJesús, gràcies per les teves, de paraules!
onatge, sempre hi ha de ser, per força, l'hem de buscar, amb dibuixos o sense. Una abraçada.
Fanal blau, doncs que sempre la'cabem robant, la sortida digna, d'una manera o altra.
Petonets, wuapa.
Elvira, gràcies i una abraçada ben forta.
La llum en harmonia. Cal res més?
ResponEliminaBona tarda Carme.
Has reeixit, sens dubte.
ResponEliminaM'exalta el nou i m'enamora el vell.
ResponEliminaDues cares per dibuixar les llums en harmonia a banda i banda del porticó.
Una escletxa d'esperança.
ResponEliminaSempre ha d'haver-ni per difícils que siguin els moments.
Petons, avui més que mai, compartits.
La sortida del teu dibuix és preciosa! i la del teu poema, amb un final plè d'esperança! :-)
ResponEliminaExcel.lent!
ResponEliminaUn contrast de llum i ombres tan aconseguit gràficament com literàriament! Bona idea la del sr. Tibau, a veure si m'hi puc afegir abans del 14!
ResponElimina