tan baladrer
que blasonava
al seu carrer:
sóc bla i sóc ble,
no sóc balder.
Ni tinc cap doble
en tot el poble.
Sóc un blasó
a tot color.
Lluny de la balma
prop de la rambla.
No hi seuràs bé
si dus bolquer.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Ja ho veig aquest banc és un model exclusiu, una pesa única i irrepetible...
ResponEliminaM'ha fet molta gràcia això dels bolquers, pot seure a la falda de la mare...
Petons que no fan vaga.
Irrepetible, M Roser! :)
EliminaPetons!
Un banc preciós, vestit de blau, i gairebé musical, amb el ritme de 4 síl·labes de tots els versos.
ResponEliminaDoncs sí... però no havia comptat les síl·labes, ha sortit així, buscant l'al·literació de les bes i les eles. :)
EliminaDoncs res.... si no era suau, no era suau! ara... de bonic n'és un rato llarg! :P Ptonets Carme!!!
ResponEliminaM'alegro que t'agradi, Alba. Petonets, bonica!
EliminaAquest banc es mereixia un poema com aquest, has fet un bon joc sonor que acompanya el visual.
ResponEliminahe, he, he... aquest sí que és blau!!!
Eliminaara entenc el teu comentari !!
ResponEliminahem utilitzat les dues la mateixa paraula avui.
retransmisió de pensament?
(soc poc per el blog darrerament, pero per res del mon em voldria descoenctar de vosaltres i aquella canço nomes pretenia mantenir el lligam, pero si a sobre t'agradat..genial !!)
pilots de petons...
Àngels
M'ha fet gràcia la coincidència... i ja he pensat que potser no l'entendrie s si no m'havies llegit, però m'he arriscat.
EliminaPilons, pilons... de petons!
Gràcies Carme, per pintar el "meu" banc blau :o) I t'ha quedat un poema gens babau.
ResponEliminaTambé m'ha fet gràcia lo del bolquer he he
Un bes blau
:) Gràcies, Miquel. Un altre petonet blau per a tu!
EliminaJa ens convé de tant en tant fer una paradeta en un banc tant bonic com aquest.
ResponEliminaSí! I descansar una mica!
EliminaCaram, noia... haguessis hagut d'escriure'ns primer aquesta sonora ritme i preguntar-nos... què és? i més tard mostrar-nos la solució. Penso que pot esdevenir una bona endevinalla per la canalla i pel ganapia... també!
ResponEliminaPreciós banc, el blau és el meu color preferit!
Una endevinalla! :) No se m'havia acudit! Gràcies!
EliminaM'encanten els teus dibuixos! Un petó, Carme.
ResponEliminaGràcies, Jordi!
EliminaAi, pobre banc diferent!
ResponEliminaNo era pas un banc dolent?
No, no que aquells són de diners
i aquests són cantoners!
Tant hi fa que sigui blau
o que no sigui suau
si, fent la seva funció,
permet descansar amb devoció,
el tendó i l'articulació.
:-DDDD
oooooOOOOHHHHHH...Assumpta!!!! plas...plas...plas!!!! :)
EliminaHahahahaha nooooooooo si la "poesia còmica" se'm dona bastant bé... ara... la de veritaaaaat hehehe negada total :-DDDD
EliminaHe, he, he... molt bon poema! :D
EliminaEll estava content
de ser diferent
i no semblava dolent:
hi reposava la gent.
M´agrada aquest banc clau, potser perquè és diferent.
ResponEliminaAferradetes de colors!
**banc blau, no clau...aisss!!
EliminaSí té personalitat pròpia!
EliminaPetonets blaus!
Caram, Carme! aquest banc no para d'inspirar-te.
ResponEliminaNo m'estranya, amb aquest blau tan eixerit( que no baladrer) no passa desapercebut.
:) qui no te feina els bancs pentina! (o pinta)
EliminaM'encantaaaa!!!! Quines paraules tan boniques, originals i fresques! Molt original i divertit!
ResponEliminaQue bé, porquet!!!!! Gràcies!
EliminaTot i que no m'agrada que em responguin amb monosíl·labs, admiro la capacitat d'utilitzar-los per a composar un poema.
ResponElimina:) Gràcies Pilar!!!
Elimina