Per petits que siguin les llars i els aixoplucs
igualment protegeixen de la vida...
............o potser no.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Per petites que siguin les llars, sempre aixopluguen, i rptegeixen.
ResponEliminaDe vegades, fins i tot més que les grans.
Avui dinant parlàvem d'Elne: aviat farà un any vam visitar la materinitat, però no ens va donar temps a visitar el municipi. Vénen ganes de tornar-hi.
Tens molta raó, a vegades fins i tot més que les grans!
EliminaÉs que Elne té 4 coses importants i si no les has pogut veure les 4, sempre tens ganes de tornar-hi: la catedral, el museu, la maternitat i el carrerons...
Jo el primer cop només vaig veure la catedral, i el segon el museu i els carrerons (la maternitat segueix tancada, encara, des de l'estiu)
Penso com la Fanal Blau, en especial veien aquesta casa que sembla prou acollidora.
ResponEliminaVeig que a Elne, a part de la Maternitat, hi han llocs ben pintorescs. Convida a visitar-la.
Sí que convida, sí, Gòria! :)
EliminaD'Elna em quedo amb l'àngel que va passar per la Maternitat i tantes vides va acollir.
ResponEliminaSí, tens raó, no vaig poder veure la maternitat, però si que vaig veure l'exposició que n'han fet al museu... ben bé un àngel en mig d'un infern.
EliminaEn tot cas, no tenir llar ni aixopluc segur que no hi ajuda gens.
ResponEliminaBen cert!
EliminaLa Maternitat, una meravella. El que Elisabeth hi va fer, una altre meravella. Si voleu veure fotos , punxeu: http://www.flickr.com/photos/memorialdemocratic/sets/72157622904451742/ i us recomano el llibre d'Assumpta Montellà, a Ara llibres.
ResponEliminaEls teus dibuixos, la teva sensibilitat, poeta!
Una abraçada.
Doncs, a mi, m'ha quedat pendent, els dos cops l'he trobat tancada al públic (crec que per obres) Hi tornarem...
EliminaUna abraçada
Cal tenir amb compte què i qui posem dins, només el necessari per ser-hi feliç, que ben mirat no és tant.
ResponEliminaNo, tampoc és tant...
Elimina"De vegades més que les grans". Coindideixo amb Fanal Blau. Un dibuix delicat. Molt maco!
ResponEliminaGràcies, Ramon, jo també coincideixo!
EliminaDiga-m'ho que visc en una minúscula llar que abans va servir d'aixopluc a cavalls! ;) I estic taaaan contenta!!!
ResponEliminaSegur que t'aixopluga molt bé, doncs! Petons, preciosa!
Eliminales petites coses són molt grans....aquesta va aixoplugar i salvar un munt de vides!
ResponEliminaBé, la maternitat era una cas a bastant gran, eh? que va aixoplugar moltes i moltes vides.
EliminaQuatre parets i un sostre, sempre són una llar, que sigui més o menys agradable sovint depèn dels aixoplugats...Aquesta sembla una caseta de nines.
ResponEliminaPetonets.
Ben bé de nines... Bona nit, maca!
Elimina