----------------------------------
De la CARME:
No calia
un cofre tan gran
per acollir els tresors perduts.
M'era suficient
una mica d'espai
per estimar-nos.
-----------------------------------------
De la CANTIRETA:
No em preocupa
l'embalum, ni el món fosc
que se'n deriva.
Tot jo cavil·lo
seure amb el món sencer.
El cor, el cap.
Obro aquest blog commogut per la sensibilitat que demostra l'Ajuntament de Barcelona col·locant un BANC AMB VISTES a un garrofer (Ceratonia siliqua)
I és que aquest arbre ha estat de vital importància al nostre país, en èpoques de fam i com aliment del bestiar.
Serà bo seure, contemplar-lo i reflexionar...
11 de gener del 2013
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
14 comentaris:
Gairebé amb overbooking, no? hehe
Bon dia Fra!!
Bon dia, Miquel!
No calia
un cofre tan gran
per acollir els tresors perduts.
M'era suficient
una mica d'espai
per estimar-nos.
Lo que se dice olvidado en un pasado, buena toma, un abrazo
Vaja, idò sí! Ja em diràs on posar el culet si ho necessites...
Gairebé no! LLUNA, overbooking total! ;o)
B7s
CARME. El tresor l'he trobat jo amb una seguidora com tu :o)
Moltes gràcies
Gracias MARI-PI.
La verdad es que hace ya muchos años que està el cofre allí, en el Passeig del Born.
besos
Difícil deure-hi. Difícil, FRANCESCA ;o)
Un any varen fer com una mostra d'art escultòric per la ciutat, i aquesta és una de les "escultures" instal·lades.
petó
Em recordo d'aquest banc...
És un banc per retratar, no pas per seure!
És el banc sorpresa!!!
Al carrer Ataülf n'hi ha un nou de trinca bastant curiós.
Si GLÒRIA, més que res per què no hi ha lloc per seure ;o)
B7s
Seria una bona sorpresa que el cofre s'obris! Oi ANNA?
Ui! No sé on és el carrer Ataülf. Ara ho busco :o)
Petons
Es un banc per formigues ;)
Bon any fra!!
Ves que els tresors no hagin de reposar també.
Potser subestimem la vida del tresor i és més dura del que ens pensem.
Imagina’t per un moments si fossis tresor... quants sacrificis, anhels i desitjos projectats en tu! No m’estranya que estiguin cansats! :-)
:) Bon any KHALINA!
B7s
És un altre punt de vista MARTINA... Si :o)
Lo del tresor, però és un suposar... Caldria veure si s'obre el cofre per sorpresa he he
Però per altre banda m'has fet pensar que cada persona som un tresor... Amb els seus sacrificis, anhels i desitjos... ;o)
Petons
Tal com estan les coses
penso que obriré un compte en aquest banc
el director, un homenet amb barba blanca i amb barret verd, m'inspira confiança....
Doncs si que sembla un banc fort. GREGORI. La caixa forta deu pesar més d'una tona!
Salut!
No em preocupa
l'embalum, ni el món fosc
que se'n deriva.
Tot jo cavil·lo
seure amb el món sencer.
El cor, el cap.
Publica un comentari a l'entrada