Col·lecció de moments: El gat i el cargol

dilluns, 24 de juny del 2013

El gat i el cargol

Un gat enfadat
Unes flors que encara s'obren
Un cargol eteri com si no volgués ser-hi...

I un estiu que comença
mandrós, mandrós, mandrós

o potser sóc jo...

25 comentaris:

merike24 de juny del 2013, a les 18:49
L'estiu ja començat aquí molt d'hora. A penes teníem una primavera. I els cargols han menjat les fulles d'alguna planta al bosc....
http://www.flickr.com/photos/35301408@N00/9083753571/

Petonets!
ResponElimina
Respostes
Sergi24 de juny del 2013, a les 18:52
No sé com va l'estiu, però jo m'apunto a la mandra pròpia també. Els gats fan cara d'enfadats, però només és un posat!
ResponElimina
Respostes
novesflors24 de juny del 2013, a les 18:57
L'estiu com el caragol anirà fent.
ResponElimina
Respostes
jo rai!24 de juny del 2013, a les 19:20
Ja sé que és un cas d'egoisme però, ni et pots imaginar com envejo aquest cargol!!!!!!!
ResponElimina
Respostes
M. Roser24 de juny del 2013, a les 20:27
Em sembla que no ets pas tu, és l'estiu que comença mandrós, aquest matí feia una bona fresca...Però ja ens queixarem quan es tregui la son de les orelles...El gat no sé si està enfadat, més aviat molest perquè les flors li deuen fer pessigolles i el cargol, sembla de vidre...
Petonets de capvespre, Carme.
ResponElimina
Respostes
Marion 24 de juny del 2013, a les 21:05
Oh, Carme, estàs feta una tota una artista!!
Precioses paraules i preciosos dibuixos, il.lustracions o pintures, no sé com les anomenes, però vaja, són d'admirar!
ResponElimina
Respostes
mònica24 de juny del 2013, a les 21:10
A on visc ara hi ha un gat que últimament arronsa els bigotis perquè plou molt sovint i no pot estirar-se a pendre el sol.
També hi ha un cargol que s'enfila per la paret i desafia la gravetat arribant fins el sostre del porxo cada vegada que plou i surt a passejar (se li està posant un cos tot esbelt de tant d"exercici). I les flors es passen el dia rient perquè les gotetes de pluja els rellisquen pels petals i els fan pesigolles.
I mho miro des de darrera els vidres perque encara fa fresca per tenir obert.
Una abraçada immensa d"entretemps perpetu.
ResponElimina
Respostes
sargantana24 de juny del 2013, a les 21:17
no se tu..pero l'estiu, porta una marxetaaaaaaaa que deunidó

ResponElimina
Respostes
Assumpta24 de juny del 2013, a les 21:58
Donat que, com diu en XEXU el gat no està enfadat sinó que tan sols és un posat, Tenim el cargol eteri (amb uns tons sospitosament grisosos que, com deia en MAC al seu relat, són indici clar de que es tracta d'un cargol fantasma) i el gat, ben tranquil, que s'ho mira...

I jo, que aquesta nit he dormit amb manteta... La finestra oberta, lleuger mestral (vent del nord-oest, o sigui fred), la cortina onejant i... mandra, mandrota ;-))
ResponElimina
Respostes
Glo.Bos.blog24 de juny del 2013, a les 22:28
El gat no estarà enfadat però en fa tota la cara!
La primavera ha passat sense fer-se notar gaire. Veurem com es porta l'estiu!
ResponElimina
Respostes
miquel25 de juny del 2013, a les 1:52
els estius sempre són mandrosos, aquesta és la gràcia.
(No ho diguis a ningú, però els gats també em semblen perillosos -i no té res a veure que de petit la meua gata em clavés dents i urpes a la cama- i, al mateix temps, enormement atractius)
ResponElimina
Respostes
Helena Bonals25 de juny del 2013, a les 10:21
És un estiu mandrós que no acaba d'arribar. Ja m'agrada que es perllongui la primavera.
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)