Vora de l’aigua
s’arrengleren
les antigues fàbriques.
Testimonis enrunats
del passat del riu.
Encara queda bellesa,
volum i color
en harmonia.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Els edificis industrials de principis del segle passat, que queden en peu,sempre m'impressionen.
ResponEliminaImagino històries de les persones que van treballar i viure allà, potser tota la seva vida.
I sempre prop de l'aigua, font d'energia, font de vida...
Bona tarda Carme.
Com li passa a en Pere, també a mi em toquen a dins, les antigues fàbriques a la vora del Llobregat, per exemple. Sovint són les fàbriques i els edificis on vivien els seus treballadors, les que em provoquen preguntes i em fan venir imatges al cap. Has aconseguit un reflex ben bonic d'un paisatge ben propi del nostre país.
ResponEliminaEls fantasmes d'un passat proper, calmen la set al riu, abandonats dins del paisatge.
ResponEliminaSaps? La paraula de verificació és : presses...Per anar en loc, li responc.
quin gust si podéssim escoltar les veus d'aquestes parets......i tot el que han viscut
ResponEliminaRemor d'aigua
ResponEliminacants de silencis...
Han emmudit les mans
que son caler guanyaven
i els desgovern no fabrica
paraules d'estima.
..................Anton.
I a més de bellesa, volum i color, les mil veus que s'amagaven rere el brogit dels telers.
ResponEliminaEls edificis industrials tenen secrets captivadors.
Sempre ha estat un dels meus somnis: recuperar-ne una per viure-hi. Qui tingués diners! Com m'agradaria!
ResponEliminaCarme!! És per aquí que ens portaràs a passejar per obrir la gana? :-))
ResponEliminaPere, realment aleshores era tota una vida... sí que impressiona.
ResponEliminaSí, Ferran tenim un país, farcit de fàbriques vora els rius...
Aquesta crec que estava reconvertida en Centre Cultural, però estava tancat en aquell moment, Pilar. De tant en tant potser no són fantasmes abandonats...
Sí, garbí, segur que aprendríem moltes coses.
Sí, Anton remor de l'aigua, sempre ben a prop!
Rafel, secrets captivadors... si, segur que els tenen!
Anna! què faries tu d'una casa tan gran? Si aquestes fàbriques són immenses! Bé, potser també n'hi ha de petites... :) Jo ara no les veig...
No, Assumpta, aquí no, al camí d e les Fonts, al coll de la Creueta i si voleu fins a Sant Antoni.