Els arbres de l'amor del Monestir

El veig, l'amor, 

a cada branca

i  a cada gest que ens apropa.

Hi haurà milers de pètals,

als nostres peus,

olorosos i caiguts,

en poques hores.

Maduixes

Una fotografia del Barbollaire

Guarda'm la llum

dels llavis saborosos.

Tot un present viscut

en maduixes enceses.

Hi ha una flama
que batega i respira.

Esquerda

Hem fet créixer 
traços d'il·lusió 
i de bellesa
per tapar esquerdes.

Com una promesa
que vola per l'aire.

Ara, ja ens cal 
un aixopluc.
Que no s'esquerdi.

Poema pel FLI

Carreró a Ramatuelle

Potser, ara, 
tot ens sembla 
de joguina,
i tenim por
que no sigui
ben bé real.

Però després del túnel tan fosc...
veurem que
la vida floreix,
la terrissa
embelleix els racons
i les portes tancades 
s'obren en somriures.


El FLI us espera...

Parc Güell

D'una foto de la Lloll Bertran amb l'app 53

He omplert de flors
totes les hores, 
per embellir els camins.

He obert finestres
i passadissos secrets
per veure lluny.

He dirigit els braços
i les mans ben amunt
apuntant el cel.

Ja aneu pensant? Demà comença el Festival Literari Indepe al Blog Via!!!

Des de demà dia de Sant Jordi fins l'11 de setembre, teniu temps de sobres!!!

S'aniran publicant tal com ens els aneu enviant o bé posant l'enllaç als comentaris.

Podeu participar més d'una vegada.

Informació suplementària sobre el tema:

Al Blog-Via
Al ...i escaig
Al Blog de l'Assumpta

Demà inauguració del festival amb la primera aportació rebuda que és la d'en XeXu

El primer dia

De tants mals tractes
n'hem sortit endolorits.
Però ara som lliures.

Violes

Ran d'una pedra 

sota el sol del capvespre

 neixen violes 

........................................................Carme 

Tu les superes totes 

 i, quan t'hi acostes,

 ja no estan soles

 .......................................................Olga 

 La millor orquestra.

 quan toquen les violes 

 una sonata. 

........................................................Xavier 

 En un raconet, 

 acaronat pel sol,

 violes riuen 

.......................................................Fanal blau 

 Ran d'una pedra, 

 com de l'amor petrificat, 

 neixen nous amors

.........................................................Helena

Riez

Callen les campanes.
Jo no em moc, 
per si la corda es trenca.
Obro els ulls.
Puc percebre moviments
tan lleus 
que ni se senten.
Escolto amb els ulls.
El batec ja el duc a dins.

Fent el cafè

D'una foto del Miquel

Quedem al Zurich!

va dir la pardaleta.

I ara no arriba...

Porta

Tanco la porta,
i davallo en la quietud.
Em faig amiga 
de cada silenci
i de la solitud.
Sortiré  just
per tenir cura
de tot allò 
que he sembrat i estimat...

Avanço endins
i miro amunt.
....................................................carme

Ben enlaire. 
I no es pot rompre 
el destí de llibertat 
que plantàvem.
...................................................... Jordi

El plançó creix
i guaita amunt sempre. 
Al sòl i al sol.
................................................Fanal blau


Portes obertes al nostre interior, 
per fer nous vivers 
on assaonar la llibertat.
........................................................Rafel

Obre la porta 
per sentir els teus silencis 
en la penombra.
........................................................Xavier

Però no vull penombres ara, 
vull un cel clar com si fos d'estiu, 
i un vent fresc i suau de tardor, 
que mogui les fulles i despentini els cabells i, 
quan el fred es faci més intens, 
tornaré a creuar la porta, a buscar refugi i protecció
.....................................................Assumpta

Em plau la solitud que jo escollit 
darrera aquesta porta està el meu món. 
I em plau obrir-la i sortir lliure 
a compartir amb els bons amics el meu tresor
......................................................Glòria

Pobra paraula, 
exempta de silenci, 
obligada ser.
.........................................................Pilar

Interior a Moustiers

Inspirant-me amb la cantireta

Garbello els records,

endreço en els calaixos del passat

 aquells que fan olor d'espígol.

Posem els llençol nets.

Busquem junts les peces 

que ens falten del trencaclosques.

I encenem el llum

per mirar-nos endins.

Recorda, amor, que cada gest

du el seu nom escrit.

He llegit molts t'estimo.

Els duem a la pell.

Deixant

Com
l'escuma,
l'amor...

A cada 
obstacle
que troba
més dura
el record.

Casa Rural a Moustiers

El jardí es lleva

d'un hivern molt llarg.

Jacints i narcisos

lavanda i marfull.
A les flors el blanc
el blau i el groc.

I a cada finestra

lila als finestrons.

Els ulls també es lleven

devoren colors.

Joc de lletres de Sant Jordi de Jo mateixa

1.- 

Des que te'n vas anar a Austràlia, la vida em sembla sempre dilluns. Se'm fa inexpugnable com un castell. 

Em faré pirata, vindré pels mars a segrestar-te i a robar-te la rosa de Sant Jordi. No et portaré cap llibre. Mentre duri el segrest, només ens llegirem l'un a l'altre.

D'una foto de la Consol

2.-

Em vaig perdre, tornant del castell. Només portava dos ous durs  i un pastisset fastigós de color rosa. Se'm va fer fosc i vaig haver de resistir fins dilluns. Amb les ganes que tenia de veure la pel·lícula Australiana que m'havia piratejat d'internet!

El Pont de la cascada a Moustiers

A contrallum,

enlluernada, encara.

He buscat tots els ponts,

nous i antics.

He creuat rieres i camins.

Baixa l'aigua,

en cascada i en torrent.

No sé si em crida la llum o l'aigua.

Aquest capvespre, o potser mai...

no són incompatibles.

Orenetes

D'una foto de la Isabel a Poesiaula en l'app 53

Dibuix en paper i tinta

Lleugers i fràgils,
ens mantenim en el fil de l'amor
malgrat la monotonia de viure.

Lliures, fidels,
descobrim i compartim,
entre boscos i clarianes.
Hi ha un fil que ens uneix i ens acull.
Com les orenetes tornen.

Ganxo

D'una foto de Josep Miró

Penja 
tot allò que et pesi massa 
d'aquest ganxo, 
tan fort,
camí de Figueres. 

Potser 
hi haura una mica de sort 
i s'ho endurà tot la tramuntana.

Bol

Ompliré el bol de la vida
de moments diversos i bells.
Com si l'omplís
de llaminadures dolces,
de misteris cruixents,
de paraules salades,
i de núvols suaus.
I tastar quin gust té
viure i descobrir.

Arbres en flor

D'una foto de la Montse, els presseguers d'Aitona

El record,
el color com una petjada.
L'olor que es fa un instant.
L'espai ens diu la immensitat.
Presseguers als ulls,
com versos a les mans.