Que tingueu molt bona entrada d'any

Aquest poema és un

sol de palla trenada
collit al fons d'un pou
al punt de mitja tarda.

Miquel Martí Pol

Aquest  poema és

un sol de palla  trenada.

El construeixo amb les  mans

tot cosint-ne les paraules.

Diuen que arriba un nou any

i l'espero amb confiança,

nuarem el dia a dia

que cap moment se'ns escapi.

Ens trenarem els somriures

i les il·lusions més amples.

I  si ens  ve alguna pena

l'enllaçarem amb els braços.

Que si sabem fer una pinya

i colze  a colze  ajudar-nos

el camí  serà  més  àgil

i l'arribada més  clara.

.....................................Carme

Que  tingueu  molt  Bon any 2014!!!!!!

I va sortir la lluna

Per  darrere  el castell,

mentre  marxàvem.

Amb  el cel  clar  encara,

tot just si vesprejava  una mica,

va  sortir  la lluna

amb  el seu somriure  net

a  punt  de compartir-lo.

........................................................Carme

Mira la lluna, mira-la!

Mira ... la lluna et mira.

.............................................................Pere

Ja la miro, ja la miro

mira-la tu també,

que ella també et mira.

................................................................Carme

En tenim una i la compartim

si tu la mires jo ja la tinc.

Si no la trobo mirant el cel,

tu me l'expliques i ja la veig.

................................................................Mònica

En tenim una

I no ens fa falta

Tenir-ne més.

Si jo la miro

Ja sé que hi ets.

Si tu la mires

La veig també.

...................................................................Carme

Ai, la lluna mentidera!

Ara surt, ara s'amaga, 

quina lluna més trapella...

Jo voldria tenir-la sempre!

A la finestra!

...................................................................Glòria

Si la lluna la tens sempre,

sigui primeta o rodona

Si la veus o no la veus

rere els núvols s'endevina.

...................................................................Carme

Un bon recer m'indica.

M'hi adreço.

La lluna inversa. 

......................................................Jordi Dorca

La lluna inversa

Somriu de dia

Riu a la nit

......................................................Carme

Si ella et mira

Tu li somrius.

Ella t'escolta

tu li preguntes.

Si et fa l'ullet

tu l'has entès.

..............................................................sa lluna

Si et fa l'ullet

Tu ja recordes

Aquell moment

Jo ja t'he entès

..................................................................Carme

Tocats per la lluna,
ens mengem la pruna.
Bon any amb salut.

...................................................................Olga Xirinacs

Si ens mengem la pruna
cantarà la lluna...

........................................................................Carme

Sigui plena o sigui bruna
la lluna
obre camins al cel
amb l'estel
que ens portarà l'any nou?
moments plaents,
o moments de dol.
Vivim-los lluneta!

.....................................................................Judit

La lluna amiga
mai no se'n va 
sempre retorna
i refà el camí.
Ens acompanya
des d'allà dalt
moments de sol
moments de dol.

..........................................................................Carme

Atuell de pedra

Em despullo de continguts

em giro,  em tombo,  em vesso.

Omplo l'espai,  però  no l'omplo.

Només l'amor  perdura

només  l'amor acullo.

Tota la resta pot escolar-se

pel pendent  suau

de les  meves  mans.

Aquesta vegada ho deixo estar...

Sí,  com la Marta,  aquesta  vegada  ho deixo estar.

Ho deixo estar

vull oblidar  les  coses

que són com són.

Vull inventar-me

somnis i mans esteses.

Complicitats.

Ho deixo estar,

perquè cal començar-ho

tot, com de nou.

Ho deixo estar.

Que els esclaus siguin lliures.

Pensem l'amor.

La meva  participació  als  Relats  Conjunts  de  desembre

BON NADAL!!!

Ara,  que ve  Nadal...

us donaré  l'escalf  d'un cor  suau,

ple de flors  i papallones lleugeres.

Un cor,  ben bé com si fos el meu.

Perquè  el pengeu  ben  a mà,

i quan el mireu,  us acaroni.

D'una foto  del Ramon  de Mon-Ra-Mon

Ara que ve nadal
potser  veurem 
una escletxa  de  llum i de  mar,
per  on escapar  amb la mirada.

Mirada  enllà  cap  al futur,
on trobarem la  il·lusió que ens cal,
per  construir-lo més  bell,
des d'aquest  lloc, on  som encara.


Bon Nadal  a tothom!!!

Objectes del museu de Solsona

Els  angelets  també  s'entristeixen...  em van  fer  molta  gràcia aquestes  expressions.

El nostre temps
s'ha vestit de quietud.
Com un rellotge
d'una bellesa vella.
No mesura  batecs.















Dins la vitrina
amagades les eines.
No utilitzades
de tant valor que tenen
ja no ens serveixen.

Solsona - museu

No era  un grèvol,  

però  fa  nadal que ho sigui.  

Boles vermelles,

ens han omplert el cap.

Inofensiu  engany.

Solsona - edificis

Ca l'adroguer,

amb colors de passat

i el present a  les lleixes.

El modernisme,

en tribunes de conte

i balconades.

Solsona

I quan va  tenir  els  dos peus  a fora,  es va adonar que,  malgrat  que les  coses  continuaven  funcionant igual de malament  i a ella  no li agradaven gens,  feia  sol.  Un dia  fred  i assolellat  d'hivern  que  tenia  un color  especial.   També va recordar que continuava estant sola,  però  la  gent  del carrer  anaven i venien, com una  esperança de retrobament  i aleshores va  veure que  també  hi havia  aquella  font  d'on rajava sempre  aigua  que  li feia  passar la set.   I  tenia por,  una por  desconeguda,  però  els  arbres  que  veia es mantenien verds  encara que fos  l'hivern.  I  mirant  a terra,  va  trobar  que  feia  un estampat  bonic  de pedres  i fulles.  I  en aquest  moment  va somriure,  per  primer  cop durant  molt  temps,  només  perquè feia  sol,  hi havia  fonts  i arbres  i  les  fulles  de terra  eren boniques. No sabia  pas  si mai  podria  tornar  a ser  feliç,  però  la  desesperança  havia  marxat.  Era  fora,  i encara  li quedaven  moltes  passes  per  fer.
La  primera  era  aquest  somriure  que  va passejar  amb  una  energia  renovada,  per  tots  els  carrers.

Pou de glaç - Solsona

Ben al fons d'un pou, li semblava ser. Amb els seus passadissos que feien ziga-zagues, perquè fos més difícil que s'hi  filtrés la calor o que en fugis el fred. I ella era allà atrapada en aquest pou de glaç. Era bonic el lloc i ben treballat i era  ben cert  que ja no hi havia glaç, des de temps  immemorials,  però la  fugida  se li feia  igualment  difícil.

I havia de sortir, si és que ningú no l'havia tancada ni ningú  li impedia la sortida, però ella era allà... entre enfadada, conformada i adormida. Tot  tenia el mateix color gris i uniforme.  Què li calia  per sortir-ne?

Només un pas rere l'altre, però on aniria? Què hi trobaria a fora? Li agradava prou el món per fer l'esforç de sortir-ne? La resposta sempre era no. I es mantenia en la fosca, en la profunditat,  dins  del seu món inexistent  i utòpic.








Fins que un dia, va recordar que en aquell món d'allà  a fora,  tan dolent per a ella, hi devia  haver  algú, persones, a qui potser com a ella, tampoc els agradava el món. I no s'amagaven pas...

Les havia de buscar...  li va costar de despertar-se, però a petites passes, va anar pujant, amunt, amunt...  A veure qui  trobava...

I va fer  una passa,  i seguia  estant  dins del pou,  i en va fer  dues  i seguia  estant  dins  del pou,  i en va  fer tres... i moltes més  i encara  era  allà. Només l'última  passa va fer que sortís a fora. Però sense les altres, l'última no hauria pogut  ser. 

Cada  pas era la certesa  d'un futur  millor.
L'últim  la  realitat.

Sant Llorenç de Morunys

M'has deixat  un somriure  a la finestra.

Per  passejar tranquil·lament  les  hores.

Racó de claustre

La  columna més  forta

el tronc de l'arbre.
........................................................carme

L'Helena,  al seu  blog,  ha  contestat:

Claustre de llum.
L'horitzó amb més amplada,
el dels teus ulls.
.....................................................................Helena Bonals

Alçant la vista

la cúpula que  juga.

Calidoscopi.

Reflex d'un reflex

D'una foto d'en Miquel

Com si fos  un arbre  despullat

que  no  té res més  

que  aquesta  imatge seva:

una llum en un vidre  fosc.

Així  necessito  el teu reflex,

aquell  retorn  d'uns  mots

o d'una  mirada,  o potser d'un gest llunyà

que  ens expliqui  a tots  dos

i no només a tu,  o a mi,  

com fragments  deslligats  de  realitat.

Reflexos d'anada  i tornada,

com un lligam  que ens acosta.

Olius - església i cripta

Acompanya'm i camina al meu costat.

Caçarem imatges  per  poder-les dibuixar.

Fa  molt de fred i molt  de sol

i badoquem a poc a poc.

Una pedra,  una porta, una tomba, una volta

uns  testos  i  també una font,  

un  balcó,  les brugueroles  i un xiprer.

Una  àbsida  i una cripta 

i un color com d'un  gran sol: 

groc  i groc sobre taronja, 

imatge  plena  de llum.

I jo m'hi quedo,  a  jugar. 

Olius - Cementiri Modernista

Pedres  immenses
pins  i alzines
creus  i  bellesa
pel repòs  etern.

Mai no he  tingut  cap rebuig  especial pels cementiris.  
No m'impressionen
ni em donen mal rotllo.

Aquest és  preciós.

Dibuixaré  
les  pedres,
que tranquil·les
assenyalen un lloc:
el teu, desconegut,
a qui  vetllo 
per uns instants,
mentre reposes,
colgat en la terra,
o volant  encara 
en records 
de tanta gent.
Mentre,  jo
colgada també,
però de contemplació
sóc  encara, 
i visc... 
entre  les roques gegants.