divendres, 29 de novembre del 2013
Finestra marró
dijous, 28 de novembre del 2013
Fulles
Una vinyeta de Ximo |
ulles
Va arribar la tardor i la nostàlgia pel que no podia ser feia que ella
es mirés cada fulla que volava mentre queia de l'arbre, com un alliberament
de l'arbre, com una llibertat de la fulla. Ella també necessitava reconstruir-se
de nou. Va tancar els ulls, va imaginar que es reconstruiria de fulles...
Més bella, més somrient, més feliç. Només d'imaginar
la seva nova imatge, el seu estrenat recomençar
interior, ja somreia de nou.
Segur que funcionaria.
........................................................................................carme
La Il·lustració de Ximo, a la seva Rialla del riu sec, em va fer somiar aquest relat. Gràcies Ximo, per les complicitats!!!
dimecres, 27 de novembre del 2013
Repetint dibuixos...
Dibuix fet a l'iPad amb Pen&Ink - Novembre 2013 |
Maig 2013 - D'una foto de la Consol d'Hora blava |
Pen&Ink - Novembre 2013 |
Maig 2013 - aquarel·la d'un dibuix de la Consol d'Hora blava |
Si penso mar i dibuixo una barca
sentiré l'olor de les onades
i tastaré la marinada a les galtes.
Si em faig xiprer i recolzo, l'ombra cansada
a la pell de cada pedra
seré herba, i seré mur.
Recorda que l'ombra se'm fon
quan el sol no se la inventa.
dimarts, 26 de novembre del 2013
Fulla
D'una foto de la Montse |
Jeu en silenci,
desdoblada la fulla
parella d'ombra.
..........................................Carme
Ambdues juntes
fulla i ombra en silenci.
Discreta estima.
...................................................Noves Flors
La fulla i l'ombra
es miren cara a cara.
Caminen juntes.
..............................................Maria Roser
..........................................Carme
Ambdues juntes
fulla i ombra en silenci.
Discreta estima.
...................................................Noves Flors
La fulla i l'ombra
es miren cara a cara.
Caminen juntes.
..............................................Maria Roser
dilluns, 25 de novembre del 2013
Pati blau
En el racó del pati blau
vessava la claror,
pintant els verds
i deixant lluir les transparències.
La mirada recorda
passes d'anada i de tornada.
Plàcida llum.
diumenge, 24 de novembre del 2013
Vilopriu - Post Visual
divendres, 22 de novembre del 2013
Esmorzar amb diamants - Relats conjunts
dijous, 21 de novembre del 2013
Jafre
Escolta el so de les llunyanes passes, no es veu ningú.
De lluny, tot sembla desconegut i incert.
O fins i tot perillós.
Apropa't, sense disfressa.
Escriu-me el verd dels xipresos,
que s'arrengleren pels teus camins.
Parla'm del gronxar de les branques,
que habiten en els teus somnis.
Explica'm el batec pacient de la campana,
que marca el teu temps.
I reconeixeré el teu pas
i et manllevaré un somni.
i viurem el mateix instant.
La Pilar a la seva Sala de lectura ha fet, amb la seva pròpia veu, una lectura molt emotiva d'aquest poema meu. Allà, el poema pren vida.
Gràcies, Pilar!!!
dimecres, 20 de novembre del 2013
Foixà
Et parlaré, en mig de les espigues dels sembrats,
per oferir-te els grans de blat amb les mans.
Callaré dalt dels turons, entre els arbres i el vent
per deixar que passin amplament tots els silencis.
T'escoltaré pels camins inquiets, mentre pas a pas
compasso amb tu el teu batec, per acoblar-nos,
per caminar al mateix compàs.
Estimar amb la mateixa cadència.
dimarts, 19 de novembre del 2013
Plaça de Colomers
Vine, ara que el sol de tarda allargassa les ombres,
i la claror dibuixa branques i fulles sobre la terra.
Vine, ara que l'hora és plàcida i embolcalla les passes.
T'ensenyaré el camí, que mai no t'he explicat.
Ens reconeixerem de nou en un altre àmbit
i desbrossarem dreceres amagades,
perquè hi puguin passar de nou els riures.
perquè hi puguin passar de nou els riures.
T'esperaré sota les porxades, si encara fa sol
T'esperaré sota els estels, si es fa de nit.
dilluns, 18 de novembre del 2013
Palau Solterra 2
Tornarem a endreçar l'estança
per compartir-hi de nou
tots els esguards i tots els mots.
De tant temps, tancada,
ja no en sabem els topants
i com invidents ens guiarem pel tacte.
Acaronarem les paraules compartides.
Els dits resseguiran, fins i tot,
el trajecte de cada mirada.
diumenge, 17 de novembre del 2013
Enfilant càntirs
D'una foto de la cantireta |
Enfilo càntirs a l'ombra, figures buides.
L'aigua ha rajat a dolls dels seus cossos malmenats.
I han quedat tant secs que no podran omplir-se més.
Ara són signes muts, una o
Sempre sorpresa
Un punt lluminós
Una panxa plena
Uns brocs excessius
Potser només són una silueta...
Per les ferides
s'omplen de llum.
...........................................................................Carme
Per les ferides
s'omplen de llum.
...........................................................................Carme
De tardor, ets pluja.
Claror vessada en cingles,
la fe més alta.
..................................................................................Jordi Dorca
Per les ferides
s'omplen de llum.
En els brocs fràgils
la claror hi entra
a doll, com a la gola,
i hom s'esquerda per l'ús,
no pas per l'esmena.
Som enfilalls d'aigua,
vessant la fe entre dents.
............................................................................Cantireta
Per les ferides
s'omplen de llum.
En els brocs fràgils
la claror hi entra
a doll, com a la gola,
i hom s'esquerda per l'ús,
no pas per l'esmena.
Som enfilalls d'aigua,
vessant la fe entre dents.
............................................................................Cantireta
Etiquetes de comentaris:
cantireta,
estoig dels 6 grisos
divendres, 15 de novembre del 2013
Palau Solterra
Pati
tancat,
claror
oberta.
Protegit
i solitari
espera
el visitant.
Des de
darrere els vidres
es sotgen
i es desitgen.
Ulls
i jardí tancat.
tancat,
claror
oberta.
Protegit
i solitari
espera
el visitant.
Des de
darrere els vidres
es sotgen
i es desitgen.
Ulls
i jardí tancat.
dijous, 14 de novembre del 2013
Els petits prínceps
D'una foto del Barbollaire a les Itineràncies
El dia que el Petit príncep va tornar, ja no va anar a parar al desert. El dia que el Petit Príncep va tornar, va tastar l'herba sota dels peus i les flors grogues amb els dits de les mans. I com que no tenia pressa, va anar poc a poc, a seure sota l'ombra dels arbres i a beure l'aigua de la font.
Tots tenim algun petit príncep a prop, escoltem-los. Són savis.
|
dimecres, 13 de novembre del 2013
No vola cap estel, en el cel
Un racó d'un carrer de Rubí |
No vola cap estel, en el cel,
i tothom camina ran de terra, cap-cot.
Construeixo, cada dia, un estel que no s'estripa,
dels colors més vius i que volarà molt alt.
Volarà sol, si ningú no l'acompanya,
aixecarem el cap quan el veurem passar.
dilluns, 11 de novembre del 2013
Recordant Miquel Martí i Pol als 10 anys de la seva mort.
SOLSTICI
Reconduïm-la a poc a poc la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.
Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences,
humanament, entre brogit i angoixes,
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.
En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l'aigua de llum que brolli de les pedres
d'aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.
............................................................................................................................................MMP
Voldria afegir una informació per si algú té ganes d'acostar-s'hi. Jo com que m'hi trobaré en família, amb tota les persones de Roda de Ter que l'estimen, hi aniré.
Un dels actes importants d’aquest aniversari és el que ha organitzat l’Ajuntament de Barcelona.
El proper dissabte 16 de novembre a la una del migdia, s’inauguraran uns jardins el quals portaran el nom de Miquel Martí i Pol. Aquest jardins estan situats a la cruïlla del Carrer Roc Boronat amb el carrer de
Tànger. L’acte serà el dissabte dia 16 de novembre, a les 13h i estarà presidit per l’Alcalde de Barcelona.
Reconduïm-la a poc a poc la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.
Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences,
humanament, entre brogit i angoixes,
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.
En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l'aigua de llum que brolli de les pedres
d'aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.
............................................................................................................................................MMP
Voldria afegir una informació per si algú té ganes d'acostar-s'hi. Jo com que m'hi trobaré en família, amb tota les persones de Roda de Ter que l'estimen, hi aniré.
Un dels actes importants d’aquest aniversari és el que ha organitzat l’Ajuntament de Barcelona.
El proper dissabte 16 de novembre a la una del migdia, s’inauguraran uns jardins el quals portaran el nom de Miquel Martí i Pol. Aquest jardins estan situats a la cruïlla del Carrer Roc Boronat amb el carrer de
Tànger. L’acte serà el dissabte dia 16 de novembre, a les 13h i estarà presidit per l’Alcalde de Barcelona.
diumenge, 10 de novembre del 2013
Martigues 2
Hi ha una barca avarada
en un port recòndit del teu mar,
(un port perdut i esquerp
amagat en amples somriures)
sense capità, ni timoner.
I jo en sóc massa lluny
i ja no puc pas menar-la.
Ormejaré barques noves.
O submarins,
o potser estels voladors,
oh! aquelles grues de brillants colors.
divendres, 8 de novembre del 2013
dijous, 7 de novembre del 2013
Tardor
Fulles seques,
trossets de vida que s'apaga,
es troben totes,
amuntegades,
sobre el teu peu, venen a caure
Gentil com ets
al teu voltant vas acollint-les,
i els vas dient mentre s'apaguen,
aneu morint,
que jo us guardo.
trossets de vida que s'apaga,
es troben totes,
amuntegades,
sobre el teu peu, venen a caure
Gentil com ets
al teu voltant vas acollint-les,
i els vas dient mentre s'apaguen,
aneu morint,
que jo us guardo.
.............................................................Mònica Massó
Moren els colors,
s'apaguen i s'uniformitzen.
Com les il·lusions perdudes,
les fulles en descomposició
alimentaran noves vides.
................................................................Carme
dimecres, 6 de novembre del 2013
Martigues
Des de la riba inquieta
busca un pont per travessar la mar.
A l'altre costat potser hi ha un desert, però no ho saps.
dimarts, 5 de novembre del 2013
Façana en terres
Va sortir el sol,
com que el sol no es pot mirar,
mai no veuré ningú
que se'l mengi a queixalades,
el sol és més potent
i menys vulnerable.
Retorna els colors
d'allà on havien fugit.
Si les portes són tancades,
millor que les façanes siguin alegres.
dilluns, 4 de novembre del 2013
Entrada en grisos
Vaig sortir per aquesta porta i vaig mirar la lluna. Era la lluna plena que sempre m'agrada mirar. Vaig mirar el cercle lluminós com si necessités comprovar una vegada i una altra que era ben rodó. Quan ja vaig veure que sí, vaig recordar algunes amigues amb qui hem compartit la lluna de lluny. La primera amiga, la de més llarga durada, amb qui "quedàvem" a distància per practicar telepaties incertes, molts anys més tard, la segona amiga, amb qui "quedàvem" a distància amb actitud contemplativa. Contemplàvem les dues la lluna i jo sentia que era seva, si no fos per ella potser no l'hauria mirat en aquell moment. I la tercera amiga, la més recent, amb qui no quedem pas per mirar la lluna, simplement ens hi trobem.
Mentre mirava la lluna, de sobte algun ens invisible la va queixalar i va quedar el cercle amb una mossegada. Sorpresa i sense poder deixar de mirar-la, vaig veure com una segona mossegada la va deixar gairebé a la meitat i en dues mossegades m'havia quedat sense lluna.
Vaig despertar trista i enyorant la lluna, però després ha tornat. Encara no he descobert qui coi era que mossegava la lluna.
Etiquetes de comentaris:
estoig dels 6 grisos,
Pat
diumenge, 3 de novembre del 2013
Moli de vent
Eren pintades a la paret.
Del sol i del silenci
es feien còmplices.
Com una ombra
immòbil que no es belluga.
Passo i passo, i me les miro
i el vent que fa girar
les aspes, tant lentament,
no les inquieta.
M'inquieto jo, només jo
mentre dibuixo,
mentre m'aturo,
mentre les guardo
mentre les llenço.
Dibuix mal acabat
fet de retalls d'uns moments
que no han encaixat.
Etiquetes de comentaris:
estoig dels 6 grisos,
Pat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons