D'una foto de la sargantana
Fixeu-vos-hi bé. Són ocells, sí, però podríem ser nosaltres. Tots penjants d'un cable de telèfon o d'un a fibra òptica, tant se val.
D'esquerra a dreta: l'observador, el distret, dos que busquen mosquits per caçar, el que mira els núvols, el que vol sortir bé a la foto. El que es deixa estimar i l'altre que busca apropament. El petitó que se'ls mira i aprèn. Aquell que s'ha fet gran i s'ho mira a distància. El que no calla mai, el que escolta sempre. El que li agrada donar bona imatge i quedar sempre bé. El que noli fa ni cas perquè és un pesat. El que està massa trist i s'arronsa sobre ell mateix. El que canta una piulada de bon dia a tothom. El que reflexiona. El que mira avall cap a on aterrar. El que s'ha pentinat molt bé les plomes i presumeix. El que vol que tothom el vegi. Els dos que no miren a ningú i van a la seva. El que té un amor impossible. El que se'n riu de la seva innocència. Els que tenen il·lusió. El que té enveja dels dos que es fan magarrufes l'un a l'altre. El que crida sempre la seva estimada. I el que no vol mai sortir a la foto i l'hem enganxat pels pèls.
Us heu trobat?