 |
| Font: Associació Ei, Gent! |
Divendres, nerviosos fem les
maletes, el sac de dormir i no t'oblidis de llanterna. A ¾ de 8 tots
a punt per marxar i ja arriben els monitors. Només penso en el que
ens espera, 3 dies intensos amb moltes activitats que segur que han
preparat amb moltes ganes.
La família puja al cotxe i fem camí
cap a la casa de Colònies la Cot, terres volcàniques. Corba a la
dreta, cap a l'esquerra i ja arribem. Allà ja hi ha uns monitors que
ens donen la benvinguda. No hi ha manera de saber res del que
passarà, és un cap de setmana de sorpreses. Perfecte per
desconnectar en família.
Des de l'altra banda, nervis perquè
les famílies s'ho passin el millor possible, que puguin veure com
ensenyem als seus nens durant l'any. Moltes ganes de fer-los gaudir.
Tot està preparat i comencen 3 dies de gran intensitat i poques
hores de son.
Entrem el menjador, la taula parada
i el sopar que entre tots hem preparat. No es pot començar a menjar
sense fer el «cantaula». Els monitors ens ensenyen la cançó
i amb gana comencem mossegar. Converses, comencem a conèixer amb el
que no ens hem tractat mai. Es respira un aire familiar i de
colònies. Com a monitora és una forma de començar a sentir l'olor
d'estiu, una forma de motivar-te per començar a preparar els 10 dies
de l'estiu.
Una vegada acabats de sopar, mentre
els monitors recollim i netegem els pares, mares i infants
enllesteixen les habitacions. Una vegada tots a punt fem la primera
activitat. Quines ganes de córrer, és el primer tastet del cap de
setmana i de forma tranquil·la. Aquest any les colònies van dels
Jocs de la Fam, ens repartim en districtes per poder trobar el nostre
símbol i els monitors es posen l'acreditació del capitoli. Una
vegada s'acaba el primer tastet cap a dormir, agafar forces per
l'endemà. Uns quants riures i cap al sac de dormir.
Bon dia! Ens despertem els monitors
i resulta que les famílies ja estan ben despertes. Se'ls veu amb
ganes per aquesta jornada de grans sorpreses. Abans de tot però toca
esmorzar, agafar forces pel llarg matí.
Comença la primera activitat, un
joc tradicional que tots hem jugat a casa però amb alguna novetat.
El joc de l'oca, abans de tirar es fa la primera prova: muntar
tendes. No és tan fàcil com sembla, els participants van corrent
fins al material com si fossin animals (un cranc, un flamenc o
gapar). Quan els nens salten com una granota i van a peu coix fan
gràcia però hi ha pares que se'ls hi pot donar el premi a millor
flamenc. Fent aquestes activitats, s'uneixen entre els membres del
grup i s'ho passen bé en família. Algun grup se li escapa alguna
trampa, altres se'ls veu massa legals però l'objectiu de tots és
passar-ho el millor possible. Sembla que el matí ha estat un èxit i
molts ja estan cansats.
A la tarda toquen els jocs on és
fàcil lesionar-te. Els més grans els hi agrada la competició, en
alguns casos de forma sana. Seguit d'això entrem a un món
paral·lel, és el joc més esperat pels monitors. Cada districte té
el seu tribut i ha de fer el possible per salvar-lo. Es reuneixen amb
el seu mentor, pensen l'estratègia i a jugar.
Una prova de pensar, enigmes, una on
la sort els pot acompanyar. Quines habilitats guanyaran? Al final del
joc és incert, això fa que hi hagi diferents emocions. Sempre hi ha
algun moment que necessites diners i has de passar per la banca
tributària, però de cop perds les habilitats que havies guanyat.
Has de tornar a començar. El compte endarrere va restant i quan
acabi sabrem quins tributs s'han salvat i quins no.
Emocionats mirem les finestres, tres
s'han salvat però un ha perdut, el trobarem a faltar. Sembla que
s'ho han passat molt bé i la valoració és bona.
El joc de nit és més tranquil, un
de tradicional «Furor». Com aquell programa que presentava
Alonso Caparrós. Sembla que a cada grup hi ha un professional de la
música. És una activitat més pels grans que pels petits. Se'ls
nota el cansament però tot i així les ganes de jugar no es perden.
Cantar sense alguna lletra, que contingui alguna paraula, ...
S'acaba el dia i cap a dormir, avui
més cansats però sembla que tothom s'ho ha passat d'allò més bé.
Són unes colònies que serveixen
perquè les famílies vegin com ensenyem els seus fills/es i també
ho puguin gaudir amb un format més reduït. Molts entenen perquè
després de 10 dies arriben a casa cansats i que només tenen ganes
de dormir.
Diumenge toca l'excursió, és un
dia més tranquil. A la tarda recollim i tots cap a casa. Fem el
comiat i fins a un altre any. Tres dies divertits i intensos, segur
que quan arribem a casa tots ens posarem a dormir. Els més petits,
però no es volen separar.
Això només és el principi de la
celebració dels 25 anys d'Ei,Gent!, comença el compte endarrere pel
dia 4 de juny. Un bon inici.
Jana Soteras Melguizo
