Un dia
en una conferència vaig aprendre una gran lliçó. Aquesta era que
havia de viatjar tant com pogués. De moment cada estiu ho faig,
espero continuar així. El passat dilluns m'endinsava en la primícia
del documental de Rai Puig. Un tarragoní que amb el seu kayak va
deixar la seva vida normal durant 3 llargs i freds mesos per a fer un
viatge de Vancouver fins Alaska. En Rai Puig que treballa al Cap de
Creus com a instructor d'aquest esport, que personalment mai no m'ha
interessat encara que admiro la feina d'en Rai Puig només de sortir
de l'aula Magna de la facultat de ciències de la UdG, va estudiar
INEF.

Des
d'ossos fins pumes. Ha vist tot tipus d'animals que a les zones
urbanes els hi diem animals salvatges. Ell només usa el substantiu
animals perquè tenen la mateixa por que tenim nosaltres quan els
veiem. El Rai Puig es va sentir com un més en un món verge, sense
habitants, sense edificacions tret d'algunes poblacions fantasmes que
trencaven tota la seva planificació per establir-s'hi durant uns
dies com a hoste. Encara que ha trobar algunes poblacions per poder
descansar on ens ha mostrat que el seu nivell d'anglès és d'envejar
i també dir que el seu mètode comunicatiu amb qualsevol persona que
trobava era d'admirar. Suposo que quan la teva vida depèn únicament
de tu has de buscar qualsevol tripijoc per tal de tirar endavant.
El seu
documental Paddling to Alaska, com us he dit abans, ha guanyat
molts premis en diferents festivals de cinema de muntanya. També dir
que vam ser uns privilegiats en veure en primícia un metratge que
s'emetrà de forma oberta a la coneguda cadena esportiva catalana
Esport3. Per finalitzar us animo com ens va animar en Rai Puig a
nosaltres a perseguir els vostres somnis i a no tenir por a deixar
tot de banda per tal d'aconseguir-ho. Hem de ser inspiradors de les
generacions que venen.
Bruno Martin