Anuncis
de pel·lícules en publicacions periòdiques nord-americanes de la
Col·lecció Roger Biosca
Dins
el Museu del Cinema fan l'exposició Cartells de Revista. La sala on
hi ha l'exposició és bastant petita, gairebé no hi ha ningú,
només hi sóc jo, un parell de persones més, i un silenci bastant
incòmode.
Tot
i ser un espai reduït, quan entres està ple de revistes i cartells
cinematogràfics que en un primer moment semblen no tenir gaire
sentit, però poc a poc vaig llegint i descobrint el sentit de
l'exposició.
Tots
els cartells segueixen el mateix procediment estètic: combinen un
text i una imatge. El text anuncia el títol de la pel·lícula, els
noms dels actors com ara Audrey Hepburn, Frank Sinatra o molts
d'altres actors coneguts de Hollywood, i també presenta una breu
pinzellada sobre l'argument. La imatge ens mostra els protagonistes,
com són físicament i què estan fen en el context de la imatge, ja
que els rostres dels actors que apareixen als anuncis sempre mostren
una emoció, d'aquesta manera l'espectador s'hi pot identificar.
La
majoria de cartells anuncien pel·lícules que contenen una història
d'amor “Noi troba noia” és un dels arguments més comuns, l'home
mira a la dona amb sensualitat i ganes de conquistar-la i la dona es
mira al seu “heroi” amb cara de desig i innocència.
L'acció
també està molt present a la majoria de cartells, emmarca múltiples
gèneres com el bèl·lic, les aventures, l'exploració, el western,
etc. on els protagonistes porten barrets, armes i d'altres
simbolismes del gènere.
També
m'ha sorprès la quantitat de cartells que anuncien pel·lícules de
misteri, tensió, crims i terror. A les imatges ens mostren les
emocions i el dramatisme de l'escena, on les mirades transmeten la
por de les noies davant la situació. Una característica que em
sembla bastant important, és la utilització de colors foscs,
grisos i vermells, i les lletres són punxegudes i estridents.
Cada
cartell ens transmet idees i sensacions diferents, cadascun ens vol
comunicar i atrapar, algun d'ells és en blanc i negre, però la
majoria tenen colors molt brillants com el vermell i el groc, que
donen vida a la imatge i criden a l'espectador a quedar-se observant
durant una bona estona.
Xènia Ruiz
