No sé si recordeu la meva crònica sobre els embussos a la Ronda de Dalt de Barcelona. Sí, aquella que acaba recomanant visitar el
CosmoCaixa. El cas és que en escriure-la vaig necessitar fer
una cerca ràpida d’informació i, òbviament, vaig acabar de quatre potes a
la web oficial de l’edifici. Doncs vet aquí quan, sorpresa! Resulta que
hi ha una part fonamental del museu que no vaig arribar a descobrir: Un planetari
 |
| Extreta de premsa.lacaixa.es |
.
La idea de descobrir tot aquell món que envolta el nostre
va fascinar-me. Així que avui, dos dies després, decideixo buscar més
informació sobre aquest racó amagat que vaig passar per alt. Galàxies
llunyanes, planetes circumbinàris, Júpiters calents i superterres entre moltes altres curiositats m’esperen en una projecció en 3D. I no només això! Si no que, a més, m’explicaran
com s’ho fan els astrònoms per detectar aquestes noves estrelles i
curiositats de l’infinit univers que ens envolta. Tot això en “una de
les instal·lacions més avançades del seu gènere, no tan sols en l'àmbit
espanyol, sinó també a escala internacional, i adaptat per a persones
amb dificultats visuals i auditives” tal com explica La Caixa al seu canal de YouTube.
Com podeu observar, m’he amarat d’informació sobre
l’exposició, titulada “Que hi ha algú?”, i és que estic ben emocionada
amb la meva troballa. Per tant, ràpidament decideixo que he d’anar-hi
tan aviat com sigui possible i, sobretot, explicar-vos l’experiència.
L’exposició es reprodueix a les 16:00h de qualsevol dissabte o diumenge, així que em queden 45 minuts perquè comenci. L’entrada són 4€
encara que siguis client de La Caixa, un preu molt assequible tenint en
compte la mena d’infraestructures de les quals gaudiré. La compro per
internet per evitar cues innecessàries i ja ho tinc tot enllestit.
Ja
estic preparada per agafar el cotxe i sortir a gaudir de l’embús fins
al museu quan, de sobte, la mateixa web m’envia una recomanació. El
planetari té més d’una exposició! Però ja no em queda temps, he de
marxar de seguida o arribaré tard. Només em dóna temps de donar una
ullada als títols: “El somni de volar” i “Descobreix l’univers més llunyà”.
Arribo a les 16h en punt. El gairebé tots els seients són plens, sort que he comprat l’entrada anticipada. Tanquen les llums. Tranquils, demà us explico l’experiència!
Clàudia Mir
