La casa de Cultura de
Girona acollia del 4 al 31 de març l’exposició
La Mancomunitat de Catalunya a les terres de Girona que proposava
una visió renovada del llegat que va deixar a l’àrea d’influència de Girona la
Mancomunitat de Catalunya.
Cent anys després de la creació de la
Mancomunitat de Catalunya, l’exposició tenia l’objectiu de proporcionar una
visió al públic que la visites totalment renovada de les principals actuacions
que aquesta institució va desplegar entre els anys 1914 i 1924 a les terres de
Girona. Joaquim M. Puigvert, professor d’història contemporània de la UdG va
ser un dels encarregats de preparar l’exposició. El fi era oferir les claus per
comprendre què va suposar la primera experiència d’autogovern de la Catalunya
contemporània, basada en el fet de mancomunar l’acció de les quatre diputacions
catalanes. El que es pretenia amb la Mancomunitat era fer evolucionar el país
des d’una concepció nacional, i no pas regional.
Caminant per la sala on es realitza
l’exposició podem trobar diversos àmbits expositius on es presenten els
principals resultats en el camps del debat territorial, les comunicacions, les
obres públiques, l’agricultura, les polítiques conservacionistes de la natura i
els monuments, l’educació, la cultura i la sanitat. Estris originals de l’època,
fotografies i textos explicatius ajuden als visitants a comprendre cada racó de
l’exposició. Agusti Riera, Rafael Masó, Josep Pla, Francesc Cambó i Josep Irla
són algunes de les persones a les quals l’exposició dedica una atenció
especial.
Més que donar una única visió dels
fets, l’exposició pretenia oferir una perspectiva més humana i social, que
permeti descobrir com els homes i a les dones d’aquella etapa, d’una manera
directa o indirecta, en van ser protagonistes.
Clàudia Hurtado Nolla
