El
passat diumenge 17 de maig a les set del vespre i en el Teatre Auditori Narcís
Masferrer de Sant Feliu de Guíxols, es
va representar “La plaza del diamante” obra de Mercè Rodoreda sota la direcció
de Joan Ollé, l’adaptació de Carles
Guillén i Joan Ollé i interpretada per Lolita Flores. Les entrades es varen
exhaurir ràpidament a causa del ressò de que Lolita interpretés aquesta obra
tan important de Rodoreda. Aquesta programació forma part del programa “Guíxols
Escena” on hi ha propostes culturals que es fan a la ciutat.
El
públic que de mica en mica anava omplint el teatre, era un públic
majoritàriament de mitjana edat, tot i que també es podia veure algú més jove. A
l’escenari ja es podia veure la decoració austera on tindria lloc el monòleg : un
banc de fusta i unes llums de festa, de tots colors, que penjaven des del
sostre fins a terra. Arriba l’hora i la Lolita entra a l’escenari
silenciosament, es dirigeix al banc de fusta, s’asseu i comença el monòleg que
tindrà una durada d’una hora i vint minuts, estona on tothom es va entregar a
l’emoció, als sentiments, al patiment que va mostrar i expressar l’actriu. Era
fer teatre sense fer teatre, realment semblava que es dirigia a tu
directament, sense actuar, on els gestos i l’expressió del seu rostre no
deixaven indiferent a ningú. L’obra passa per les diferents etapes de
l’història que tenen un reflex, totes elles en la “Colometa”, moments feliços
amb el temps de la República, la tristesa de la guerra, les dificultats de la
postguerra, on passarà gana, misèria i es veurà amb la dificultat de tirar
endavant amb els seus fills. La Natàlia, que és el nom real de la “Colometa”, no
acaba d’entendre les coses que li passen, es pot veure en aquest monòleg
intens, d’una gran força interior i que va emocionar a tots els espectadors.
Al
final de la representació, Lolita es va dirigir junt amb un grup de
persones que volíem compartir un moments amb ella, a un bar de la ciutat, i tot
prenent un refresc va respondre a les preguntes que se li feien. Va comentar
que havia acceptat fer aquest paper “amb una por tremenda i una responsabilitat
molt gran”. Va donar les gràcies per la bona acollida i l’energia
tant positiva que havia experimentat aquell vespre. Ens va explicar que
només en tres representacions, una d’elles la de Sant Feliu de Guíxols, va haver-hi un moment en que el públic va esclatar en una gran ovació, això la va emocionar i no se'n va poder estar de fer un petó a l’escenari al finalitzar l'obra, cosa que no fa a tot arreu.
Interpretar
l’obra de Mercè Rodoreda no és gens fàcil, Lolita Flores va saber estar a
l’alçada i el públic li va demostrar el seu agraïment amb un allau
d’aplaudiments.
Laia
Vázquez Berloso
