Mercè Rodoreda

El passat diumenge 17 de maig a les set del vespre i en el Teatre Auditori Narcís Masferrer de Sant Feliu de Guíxols, es va representar “La plaza del diamante” obra de Mercè Rodoreda sota la direcció de Joan Ollé,  l’adaptació de Carles Guillén i Joan Ollé i interpretada per Lolita Flores. Les entrades es varen exhaurir ràpidament a causa del ressò de que Lolita interpretés aquesta obra tan important de Rodoreda. Aquesta programació forma part del programa “Guíxols Escena” on hi ha propostes culturals que es fan a la ciutat.

El públic que de mica en mica anava omplint el teatre, era un públic majoritàriament de mitjana edat, tot i que també es podia veure algú més jove. A l’escenari ja es podia veure la decoració austera on tindria lloc el monòleg : un banc de fusta i unes llums de festa, de tots colors, que penjaven des del sostre fins a terra. Arriba l’hora i la Lolita entra a l’escenari silenciosament, es dirigeix al banc de fusta, s’asseu i comença el monòleg que tindrà una durada d’una hora i vint minuts, estona on tothom es va entregar a l’emoció, als sentiments, al patiment que va mostrar i expressar l’actriu. Era fer teatre sense fer teatre, realment semblava que es dirigia a tu directament, sense actuar, on els gestos i l’expressió del seu rostre no deixaven indiferent a ningú. L’obra passa per les diferents etapes de l’història que tenen un reflex, totes elles en la “Colometa”, moments feliços amb el temps de la República, la tristesa de la guerra, les dificultats de la postguerra, on passarà gana, misèria i es veurà amb la dificultat de tirar endavant amb els seus fills. La Natàlia, que és el nom real de la “Colometa”, no acaba d’entendre les coses que li passen, es pot veure en aquest monòleg intens, d’una gran força interior i que va emocionar a tots els espectadors.

Al final de la representació, Lolita es va dirigir junt amb un grup de persones que volíem compartir un moments amb ella, a un bar de la ciutat, i tot prenent un refresc va respondre a les preguntes que se li feien. Va comentar que havia acceptat fer aquest paper “amb una por tremenda i una responsabilitat molt gran”. Va donar les gràcies per la bona acollida i  l’energia  tant positiva que havia experimentat aquell vespre. Ens va explicar que només en tres representacions, una d’elles la de Sant Feliu de Guíxols, va haver-hi un moment en que el públic va esclatar en una gran ovació, això la va emocionar i no se'n va poder estar de fer un petó a l’escenari al finalitzar l'obra, cosa que no fa a tot arreu.

Interpretar l’obra de Mercè Rodoreda no és gens fàcil, Lolita Flores va saber estar a l’alçada i el públic li va demostrar el seu agraïment amb un allau d’aplaudiments.

   

Laia Vázquez Berloso

Gaziel,periodista filòsof

Hi ha dues pàtries impossibles d’arrencar, perquè són constitutives de la persona, d’exili impossible: el record – especialment intens quan és d’un temps de formació, i per això la infantesa és la reina -, i la llengua.

Així reflexionà l’escriptor i periodista empordanès Agustí Calvet, batejat amb el pseudònim de Gaziel, entorn la pròpia experiència a l’exili i la seva visió de la terra catalana en la llunyania, distància que potser va afavorir a que esdevingués un dels millors analistes i prosistes del segle XX a tot el territori espanyol i de gran renom també a Llatinoamèrica.

   Gaziel va ser un nòmada obligat, malgrat sempre romandria en ell l’avidesa de tornar a la seva terra i que aquesta fos tal com ell l’hauria desitjat.  Ja havia escrit articles per La Veu de Catalunya quan, fruit d’una casualitat, acabà sent cronista a La Vanguardia, narrant les seves vivències durant la Primera Guerra Mundial a París, textos que germinarien a l’obra: Diari d’un estudiant a París, que es publicà el 1914 i que suposà  el seu primer contacte amb el diari que acabaria dirigint durant poc més d’una quinzena d’anys.

   Va aconseguir donar-li empenta a La Vanguardia i situar-la entre els diaris de més prestigi, intentant abocar el punt de vista de la burgesia catalana i posat a prova contínuament pels detractors que l'acusaven d'haver-se venut a un diari espanyolista. 

   El guixolenc va viure dolgut no amb Catalunya, sinó amb la situació vigent durant la postguerra, que despertava en ell una impotència recalcitrant. Per això el 1950 va tornar, després de més de 20 anys a territori madrileny, amb més ganes que mai d’escriure en català, sempre mogut per un esperit noucentista que difícilment es podria esfondrar.

   La seva obra parla, sobretot, de les relacions entre Catalunya i Espanya i tot el panorama polític des de Primo de Rivera fins a la Segona República. Mirava el passat sense deixar de preocupar-se pel present ni perdre l’esperança del futur. Així mateix actuà com un analista de la temàtica urbana de la ciutat barcelonina i el panorama europeu en el seu conjunt. Gaziel volia una Unió Europea  sòlida capaç d’acceptar el conjunt dels pobles. És considerat possiblement l’escriptor polític més intel·ligent que ha donat la dreta catalana i un dels més valorats.

   L’any 2007 es dedicà a Calvet i van tenir lloc una sèrie d’exposicions, actes, publicacions i estudis que commemoraven la seva presència i influència a territori guixolenc , català i europeu. A més a més, l’any 2014 es celebrava el 50è aniversari de la seva mort i molts intel·lectuals i analistes actuals s’aturaren i s’aturen a analitzar una obra que, encara ara, ens pot fer entendre no només el nostre passat, sinó ajudar-nos a filar més prim en allò que vivim. Tot i que es pot pensar que morí amb alguns assumptes o anhels pendents:

L’home, per tant, és racional només en el sentit de ser l’únic animal completament

dominat per la pròpia imaginació i que fa més cas del que somia i creu que del que

veu i toca. Credo quia absurdum! ha estat sempre el lema característic de la

humanitat. I en aquest procés de la imaginació que el domina, rau el secret de la

seva estranya grandesa i, conjuntament, de la seva inguarible misèria.

Maite Escribano Ramos 

DIA DE LA DONA

De princeses i pollastres

Hi havia una vegada una biblioteca que es deia «Octavi Viader i Margarit». Tots els nens i nenes que volien escoltar un conte hi anaven l'últim dissabte de cada mes, a les dotze del migdia.

Vet aquí que durant el mes de març, com que a Sant Feliu de Guíxols (que és la ciutat on hi ha la nostra biblioteca) hi celebraven un munt d'activitats relacionades amb el Dia Internacional de la Dona, L'Hora del Conte va aprofitar aquest esdeveniment per explicar un conte ben curiós a càrrec de Mercè Cando.

«De princeses i pollastres» és el nom del conte que la pallassa Dulcinea va començar a explicar. La història contenia uns personatges que creaven incertesa: de la seva maleta apareixia el pollastre de circ Manolito que no se sabia ben bé si era un pollastre o una gallina i que feia equilibris damunt la maleta; un toro Tori, cantant d'òpera i que podria ben bé ser una vaca...  D'aquesta manera s'anava introduint una sèrie d'aspectes relacionats amb els estereotips de gènere i de com les aparences poden ser enganyoses, tot adreçat a fer reflexionar als més petits. I així va ser com va arribar la història de la princesa Magdalena que volia ser mecànica de bicicletes de carrera i que tenia un amic que era un drac, anava vestida amb una granota de colors. Un dia el rei veí la va convidar a anar a una festa al seu castell, però a la princesa Magdalena  li va aparèixer un dubte: com em vestiré per anar a la festa? resposta dels infants : vestit llarg, i el color? va preguntar la pallassa :  el primer que responen: el rosa.

Poc a poc, la nostra princesa-pallassa, sota la atenta mirada dels nens i les nenes que omplien la biblioteca, va anar explicant les divertides aventures de la Magdalena. Cal destacar la gran participació dels més petits i dels seus familiars, produint-se un diàleg molt divertit entre tots, alhora que s'obria un debat natural sobre gènere.

Una biblioteca que s'havia vestit també per a l'ocasió i havia embolcallat les seves parets amb  l'exposició col·lectiva Jo Jugo, Tu jugues, Ella juga... Tothom juga! realitzada pels alumnes de les escoles del municipi i dedicada a la Dona i l'Esport. Fotografies de dones que potser no han volgut ser princeses i han dedicat tot el seu esforç, talent i energia a ser cada dia una mica millor en el seu camp: l'esport.

La Biblioteca Octavi Viader i Margarit, amb L'Hora del Conte, tancava els actes dedicats al Dia Internacional de la Dona de Sant Feliu de Guíxols.

De manera que... vet aquí un gos, vet aquí un gat, i aquest conte s'ha acabat.

 Laia Vázquez Berloso

DIA DE LA DONA

Taller de Tai-Txi

La pràctica del tai-txi et farà flexible com un infant, fort com un llenyataire i savi com un ancià – Anònim.

De ben segur que molts de nosaltres hem sentit a parlar del tai-txi, tant la televisió com el cinema han contribuït a difondre aquests exercicis que provenen de la Xina del segle IX, i a dia d’avui, es continuen practicant diàriament i multitudinàriament a les places d’aquest país.

Però què en sabem realment del tai-txi? Per aprofundir una mica més en aquesta tècnica, i en el transcurs de les activitats organitzades en motiu del Dia Internacional de la Dona, a Sant Feliu de Guíxols va tenir lloc un taller destinat a donar-lo a conèixer més extensament.

El tai-txi és considerat un art de meditació en moviment, i on la salut física no està mai separada del benestar emocional i mental. L’enfortiment del cos no és un fi per si mateix, sinó una base on integrar altres nivells de la nostra vida : un cos en condicions, un cor lliure d’angoixa, obert i generós i també una ment clara i desperta.

Habitualment emprat per la medicina xinesa, destaca per proporcionar calma interna, alleugerir la fatiga i millorar les funcions metabòliques del cos, al temps que augmenta la coordinació i la capacitat de concentració. Té, per tant, uns efectes molt relaxants i el seu progrés requereix un esforç gradual, la qual cosa el fa molt indicat per a tothom. També aplega la saviesa marcial de les arts de combat del sud de la Xina.

No cal oblidar, però, el seu aspecte espiritual que li ve donat per la seva estreta relació amb els conceptes tan coneguts en la cultura oriental del «yin» i el «yang». El que, traduït a la nostra cultura occidental, estaria representat pels conceptes del bé i del mal, amb la diferència que segons les tradicions orientals els dos preceptes no són antagònics, sinó que tots dos són necessaris per a l'equilibri de la vida. Això es pot observar quan algú practica tai-txi, amb els seus moviments contínuament oscil·lant d'un pol a l'altre, buscant l'equilibri i acompanyats d'una relaxada respiració.

En el taller de tai-txi realitzat a Sant Feliu de Guíxols, la professora Sandra Mora,  va fer una introducció sobre què era el tai-txi i per a què servia, tot seguit i, després que la vintena llarga de participants fessin la salutació corresponent, varen iniciar la sèrie d’estiraments per continuar amb la tècnica anomena de “Les 8 joies del tai-txi” o les “Vuit peces de seda”.  Va dir el nom de cada exercici, com calia executar-los i els beneficis que comportaria la seva realització. L’objectiu d’aquests moviments és facilitar la fluida circulació d’energia als meridians més importants del cos, reforçar els òrgans interns i eliminar les tensions nervioses i emotives. Les característiques fonamentals d’aquesta sèrie són la simplicitat de les postures, dels moviments i de la respiració.

Totes les persones participants, des de les més joves a les més grans, varen anar realitzant la pràctica d’aquests 8 exercicis, acompanyats d’una música de fons molt apropiada i relaxant. Segons la professora era molt important seguir l’ordre de Les 8 joies, donat que cada moviment parteix del resultat de l’anterior i prepara el següent,  així com també repetir un nombre fix de vegades cada sèrie tot depenent de la planificació de la sessió.

      

Esquema de les 8 joies del tai-txi

Al finalitzar el taller, els participants varen expressar la seva satisfacció i varen demanar a la professora poder continuar fent classes un dia a la setmana, sembla que el tai-txi seguirà formant part de les seves vides.

Laia Vázquez Berloso

DIA DE LA DONA

Taller de Consciència Corporal   

Dins els actes del Dia Internacional de la Dona que es porten a terme durant el mes de març a Sant Feliu de Guíxols, l’ajuntament a través del SIAD (Servei d’Igualtat i Atenció a les Dones) i amb la col·laboració especial del Pla de Barris, ha celebrat un taller de Consciència Corporal adreçat a la gent gran del municipi.

Una vintena de participants s'han reunit a la Casa Albertí sota les directrius de l’entrenadora personal Cristina Roca. Val a dir que efectivament el tema era adient amb el Dia Internacional de la Dona perquè, malgrat que la inscripció era oberta a tota la gent gran de Sant Feliu, no hi ha assistit cap home.

Primer de tot m'agradaria introduir una pregunta que considero clau :

   Què és tenir consciència corporal?

Alguna vegada has anat a classe de gimnàstica, ioga, ball... i t’han demanat que siguis conscient d’una part determinada del teu cos? O bé que et moguis amb més consciència? Això a algunes persones els pot suposar un problema perquè no saben ben bé com fer-ho.

En línies generals, la consciència corporal té com un dels seus principals objectius mantenir el cos i la ment desperts gràcies als beneficis del moviment amb sentit. Cal que les persones ens adonem d'allò que fem; que siguem capaços de percebre el nostre moviment, i de sentir totes les parts del cos i com es relacionen entre si. Moltes vegades, estem planejant el futur o bé recordant el passat i això vol dir que no vivim el present. Professionals de la salut i terapeutes comenten que, sovint quan una persona es lesiona, explica que en aquell moment la seva ment estava ocupada pensant en temes aliens a la seva activitat física i que, per tant, no tenia plena consciència del seu cos.

Adquirir consciència corporal porta implícit entendre i ser conscient dels tres nivells que conflueixen en l'ésser humà: el cos, la ment i el cor. Cal treballar per desfer les tensions i els bloquejos. Amb la consciència observem el nostre cos, sabem com estem i com ens sentim ara i aquí. És amb aquesta presa de consciència dels nostres moviments com aconseguim l'equilibri cos/ment que permetrà assolir una bona harmonia personal.

En el taller s’han dut a terme diferents exercicis destinats a alliberar les diferents parts del cos.

Per exemple, alguns d'ells anaven dirigits a la relaxació ocular que resulta excel·lent per aguditzar la visió i reduir la fatiga visual. Molt aconsellables per a les persones que es passen moltes hores davant la pantalla de l’ordinador. També, s’han fet diversos exercicis per tal d’alliberar tensió i dolor en el coll, les espatlles, el tronc i les costelles.

Altres tenien per objectiu recuperar el moviment natural de la columna o reajustar la postura. Com es va explicar en el taller, el fet de passar tantes estones asseguts davant la televisió o l’ordinador, o utilitzar el cotxe i no caminar de manera regular, en definitiva els nostres hàbits sedentaris fan que tinguem tendència a flexionar la pelvis i  conseqüentment també la columna, sobrecarregant així l'esquena.

Amb uns senzills moviments sensorials vam aprendre com canviar pensament i postura. D'’aquesta manera, amb aquests moviments gens usuals es dóna informació al cervell per tal de trencar hàbits, rutines, costums... i contribueixen a la presa de decisions intel·ligents i conscients.

En finalitzar el taller, les dones que hi han participat han expressat la seva satisfacció. Totes comenten que han experimentat una millora i també que es senten més lleugeres i relaxades.  Per tal de completar el taller, l’entrenadora personal els ha subministrat una relació d’exercicis per practicar a casa,  i si els fan regularment, segur que aconseguiran un millor benestar.

Laia Vázquez Berloso

DIA DE LA DONA

El dia 8 de març es commemora el Dia Internacional de la Dona. Podria semblar que amb el temps que es porta reclamant el dret de les dones, la igualtat d’oportunitats entre els gèneres, a dia d’avui hauria de ser una jornada de celebració i no de reivindicació, però res més lluny de la realitat.

Sembla que hi ha hagut una relaxació, que utilitzant un llenguatge més correcte – no tant masclista -, i utilitzant les quotes d’equitat ja s’aniria solucionant tot. Però s’ha pogut comprovar que en el jovent, potser són més sincers que els grans, es tornen a donar mostres de masclisme, tot i haver tingut una educació en principi d’igualtat de gènere.

Un altre tema molt actual, sense deixar de banda les morts per violència de gènere i la diferència de sou pel mateix treball entre d’altres, és la constatació de la hipersexualització de les nenes, de ben petites se les tracta com si ja fossin noies, ara fins i tot, s’han obert uns establiments d’oci infantil on les nenes celebren les festes d’aniversaris vestides de princeses, desfilant... i un servei d’spa, on se les pentina, se les maquilla i se’ls hi fa la manicura, és a dir, un culte al cos, i això se’ns dubte pot tenir implicació com veuran els patrons de gènere quan siguin adultes.

Aquest any pel dia de la Dona, la Generalitat de Catalunya junt amb altres entitats, han creat la campanya “Tu mous fitxa. Catalunya per l’equitat de gènere”. Es vol que cada un reflexioni i revisi el concepte d’equitat de gènere, ja sigui en l’àmbit professional, com en les relacions familiars i personals, i això ens porti que tots movem fitxa i podem canviar la societat on el valor de la igualtat d’oportunitats sigui una realitat.

A Sant Feliu de Guíxols, des de l’ajuntament i a través del SIAD (Servei d’Igualtat i Atenció a les Dones) s’ha volgut tractar el tema de la dona dins el món de l’esport.  S’han creat tallers de Dansa del ventre, Sessió de zumba, Zumba + power combat al carrer, Classe de consciència corporal per a dones grans, Tai-txi i l’Hora del conte. Els alumnes de les escoles de la població també hi participen, han dut a terme un treball amb el títol “Jo jugo, tu jugues, ella juga...Tothom juga”  i el resultat es podrà observar en una exposició col·lectiva que es durà a terme durant tot el mes de març a la Biblioteca de la ciutat.

  

Laia Vázquez Berloso