“Què vol dir aquest desig de fins i tot després de morir seguir escrivint?
(...) No només el desig que les pròpies paraules restin i perdurin. Sinó el fet
que siguin llegides com a noves en nous contextos i així prenguin nous
significats, siguin nou aliment”. Maria-Mercè Marçal expressava amb aquestes
paraules, poc abans que el càncer la vencés, la voluntat de transcendir com a
escriptora. La poeta d’Ivars va construir un corpus literari d’una riquesa i
una originalitat excepcionals. Però el seu llegat va més enllà de
l’obra pròpia i perviu tant en textos d’escriptors posteriors com en el
moviment feminista d’arreu dels Països Catalans. Referent literària i política,
Marçal ha esdevingut una font d’inspiració inesgotable.
D’entrada, constatem que l’agenda cultural marçaliana és intensa. Arreu de
la geografia catalana s’organitzen amb regularitat exposicions, recitals
poètics i conferències al voltant de la figura de la poeta. Per exemple, actualment
es representa per tot Catalunya l’espectacle Tres Voltes Rebel, basat en poemes de Marçal. D’altra banda, van
apareixent llibres que recuperen escrits inèdits de la poeta, o que n’analitzen
alguna obra. És el cas de Cos endins,
de Caterina Riba, que es fixa en els temes de la maternitat, el desig i la
malaltia tractats en els poemes de Marçal, que va ser pionera en la literatura catalana a l'hora d'escriure sobre la maternitat i l'amor lèsbic.
Però l’herència de Marçal traspassa l’àmbit literari i artístic. Ja des de
finals dels setanta, la poeta va implicar-se en el moviment feminista, amb el
qual va col·laborar durant tota la seva vida. En Marçal es fa patent com en
pocs escriptors l’agermanament entre literatura i activitat política, l’harmonia
natural entre els plantejaments poètics i la militància en pro de la igualtat
de la dona. En un món dominat per homes, Marçal reivindicava la tradició
femenina en la literatura. I mirava de revertir la imatge de la dona en la
tradició literària europea a partir de la creació d’un univers simbòlic que
situa la dona al seu centre. Un dels elements clau de la simbologia marçaliana és
la bruixa. La poeta d’Ivars concep la bruixa com el paradigma d’una feminitat
forta, autosuficient i independent. La bruixa és sàvia, lliure, solidària,
amant de les seves amigues. És el màxim exponent de la sororitat, de l’amor entre dones.
La vida de Maria-Mercè Marçal es va apagar prematurament. Tanmateix, l’obra que ens ha llegat és molt fecunda i té la vigència
més que assegurada. Les seves hereves, les “bruixes” de tota edat i condició,
encara volen.
Eloi Camps Durban
