Rafael Ginard i Bauçà nasqué a Sant Joan de Sineu el 27
de Juliol de 1899, a l’illa de Mallorca. També se’l coneix com Pare Ginard, o mossèn
Ginard doncs fou ordenat sacerdot el 1924. És considerat com el major
folklorista de l’època reconegut el 1955 amb el Premi Ciutat de Palma.
En la seva obra podem veure reflectida la seva vida humil
i molt endinsada en la cultura i el folklore endogàmic de Mallorca. Tot i que
va publicar articles en diverses revistes, la major dedicació a aquesta tasca
la desenvolupà a les acaballes de la seva vida, doncs dedicà major temps a la
literatura.
La seva obra consta essencialment de poesia, amb la qual
va presentar-se als Jocs Florals i per la qual també va obtenir reconeixements.
I la seva obra mestre per la qual passaria a la història; el Cançoner popular
de Mallorca. Aquest, és el recull folklòric més gran que existeix en el món, i
que sigui en llengua catalana o mallorquina és mèrit de Ginard. Consisteix en
el recull de cançons populars i les seves diferents versions segons l’indret on
es canten, i així obtingué quatre grans volums encapçalats per una introducció.
Actualment la seva obra està en procés de digitalització,
i gran part del seu llegat es pot trobar a la seva casa museu on va néixer, a
la qual fa referència una darrer obra publicada desprès de la seva mort De com era infant.
-Eugeni Muñoz Martos
