 |
| Font: Col·legi de Periodistes de Catalunya |
En un ambient divertit i carregat de la ironia que
caracteritza a S. Pàmies es va desenvolupar la conversa
entre ell i el periodista Alfons Petit en motiu de la
Setmana Rahola; amb la col·laboració del públic, qui ha
aportat preguntes tant en directe com per correu
electrònic.
El col·loqui ha servit per conèixer més a fons l’escriptor.
Ell creu que el periodisme no és una cosa que es redueixi sols als periodistes i troba que la
seva professió a part de lliure i divertida, és a la vegada temerària. Ser escriptor li ha permès
col·laborar amb diferents professionals, amb els que més a gust s’ha trobat han sigut Quim Monzó i Javier Cercas.
Contestant a una pregunta sobre el procés creatiu, Pàmies ha revelat que ell escriu petits
estímuls del dia a dia i després els transforma en històries. Ens ha explicat un que encara té
guardat, es tracta d’una conversa en el metro entre dues noies barcelonines. Aquests petits
estímuls són el seu estil, un estil que ha construït a força de fixar-se en les coses petites que
altres escriptors troben inútils. Ell veu l’oportunitat d’escriure en totes les coses, cada situació
que viu reverteix en escriptura. Aquesta petita confessió m’ha desvetllat quelcom de poètic en
la personalitat de l’articulista. De cop vaig veure una persona compromesa que no es permet
quedar-se en la superfície dels successos i s’exigeix certa implicació amb el seu entorn. Pàmies
crea vincles dia a dia i a això es deu el seu èxit professional. Es tracta d’un escriptor que
ofereix un contingut cultural fresc i innovador a la vegada que proper.
Mentre l’Alfons Petit continuava amb la resta de preguntes jo vaig deixar d’escriure cada frase
que deia en Pàmies i vaig decidir gaudir d’aquella estona en tan bona companyia. Només
vaig piular alguna frase transcendental. Tenia davant meu el que somia ser qualsevol amant
de les lletres, un home lliure i que no posa sostres de por a la seva llibertat. Es permet,
diàriament, seguir descobrint fins on és capaç d’arribar sense més pauta que la improvisació.
Podria afirmar i no m’equivocaria que aquest senyor és una persona senzilla amb inquietuds
simples que ha sabut traslladar aquesta simplicitat a les pàgines dels seus contes. Aquesta és la
raó per la qual no escriu novel·les i es troba a gust a la ràdio, perquè no fan falta grans
arguments ni massa preparació, només cal ser autèntic, tenir entusiasme i el valor d’atrevir-se i això al nostre entranyable escriptor li sobre. Els continguts que escriu Pàmies són un fidel retrat dels trets de la seva personalitat.
