Scott
Bradlee i la Post Modern Jukebox Band van passar per Barcelona, de la mà del
Festival del Mil·leni, per regalar als assistents una nit de bona música i bon
ambient en estat pur. Van desplegar una festa única en la qual el pop i el rock
van agafar de la mà al blues i van
demostrar que la bona música actualment queda molt per sobre dels gèneres.
No
són gaires les bandes capaces de reunir a desenes de persones sota un mateix
sostre i que cada assistent surti de la sala amb el mateix estat d’ànim, cosa
que demostra que es necessita molt més que predisposició o gustos musicals.
Aquest grup té sens dubte una màgia especial, i junt amb la seva innegable
proximitat amb el públic a còpia de bromes i bon humor, i sense tenir en compte
les distàncies curtes, fan que els espectadors es quedin amb la imatge d’un
espectacle incomparable. El passat 24 de febrer van oferir un gran concert a la
Sala Apolo de Barcelona, que no va deixar indiferent a ningú.
Com
qualsevol festa és necessari un mestre de cerimònies, i en aquesta ocasió van
comptar amb Mykal Kilgore, showman d’indiscutible
energia i gran cantant, com va demostrar al llarg de tota la nit, ja fos
participant en els cors de les cançons o brillant per si sol interpretant
cançons de Katy Perry, o el gran clàssic Shout!.
Tinguem en compte també que en directe són encara més evidents els arranjaments
en clau jazz o blues que Bradlee i el seu equip fan de hits del rock i pop de
Lady Gaga, Maroon 5 o Bon Jovi entre d’altres. Un dels millors moment de l’espectacle
fou sens dubte la versió en cabaret de Womanizer de Britney Spears, on es van
acabar involucrant també les primeres fileres.
Una
nit ben especial que segurament fou detonant del fenomen ‘boca-orella’; és
només qüestió de temps que a còpia de talent i bon humor aquesta banda creixi
en èxit.
Carolina Fontboté Piera
