La Casa de
Cultura de Girona obria les seves portes del 8 d’Abril fins el 5 de Maig a
l’exposició “Mirades al futur”.
Aquesta es centrava en casos reals de joves gitanos i gitanes del segle XXI,
que gràcies a l’accés a l’educació i a la cultura es miren a ells mateixos amb
expectatives d’un futur millor.
L’exposició
presenta casos de joves que estan cursant uns determinats estudis, joves que
reben mirades d’estima i afecte d’adults, ja sigui per part dels seus pares,
tutors o professors que els acompanyen en el seu camí formatiu i vital. Són
estudiants com qualsevol altre que estan disposats a superar les complicacions
que se’ls hi apareguin, i sent fidels a la seva identitat, demanen que tothom
els tracti amb mirades d’igualtat. Aquests protagonistes, a través de
l’exposició, proposen com volen mostrar-se als altres i ser fotografiats.
“Jo vull ser...”
és una reflexió que tothom en algun moment de la seva vida li ha passat pel
cap, l’exposició girava en torn d’aquesta, una reflexió que un mateix es fa
quan es plateja un objectiu a la vida. Però per arribar-hi cal proposar-s’ho,
passar a l’acció. El que els altres esperen o no esperen d’una persona influeix
en les emocions i l’autoestima i pot arribar a condicionar el nostre futur,
tots aquets joves gitanos són l’exemple de que les expectatives de futur te les
has de crear tu mateix i no estar condicionat per res ni per ningú, no t’has de
limitar i has d’aspirar al que realment t’agradi i et proposis aconseguir. La
motivació i la perseverança són els elements fonamentals per aconseguir els
teus propòsits, i són els principis que els hi sobren a tots aquets joves.
Cada àmbit
expositiu mostra un tema, per exemple, “Reconèixer les pròpies competències” o
“Superar dificultats”, seguidament d’una sèrie de preguntes contestades pels
nostres joves protagonistes on ens mostres les seves opinions i on ens relaten
la seves vivències en el seu camí educatiu. L’exhibició pretenia oferir la
visió dels fets des del punt de vista la comunitat gitana. Aquesta és diversa,
les persones d’ètnia gitana són percebudes, generalment, com un grup homogeni,
i sovint, són reduïdes a la seva condició de “gitanos” o “gitanes” i no són
percebudes com a ciutadans o ciutadanes individuals i plurals. La seva
presència a Catalunya i a Espanya es remunta al segle XV. Les persones, però,
diuen que les seves arrels són catalanes, andaluses, portugueses, etc. I
cadascú, com a col·lectiu, té maneres de fer diferents, costums, idees i
nivells culturals, en definitiva cadascú és com és.
L’exposició
acabava amb una panell amb diferents fotografies d’alguns dels participants i
d’altres gitanos de diferents edats, representant així la diversitat amb un
gran somriure en les seves cares.
Clàudia Hurtado Nolla
