Mazoni arribava amb pas ferm a Palafolls per fer-nos gaudir
d’un concert molt diferent de tots els que havíem vist fins ara a Singulars
2016. Les dues últimes setmanes abans del concert, Bang! Cultura-
l’organització que s’encarrega del cicle- anunciava via xarxes socials que el
concert no es realitzaria en format acústic sinó que Mazoni assistiria amb
format de quartet elèctric. A més, Luthea Salom ja ens n’havia fet cinc cèntims
minuts abans assegurant que, el grup, no ens deixaria indiferents.
Font: Bang! Cultura |
La sala era força més plena que
en altres ocasions però la mitjana d’edat es mantenia. Era evident que havia
corregut la veu i alguns dels fans de la banda volien acudir a l’acte amb una
raó de pes: Mazoni presentaria nou disc.
Comença el segon concert de la
nit i la banda comença a esquinçar les cordes de les seves guitarres, les quals
donarien lloc als primers acords de
Quicksands, una cançó que forma part del seu nou àlbum “7 Songs for an
Endless Night”. Els altaveus ressonen com mai ho havien fet en la trajectòria del
cicle mostrant una barreja d’estils, entre els quals predomina el Rock And Roll.
Biologia és el segon tema de la nit, inclòs en el disc “Eufòria 5-
Esperança” i llençat l’any 2004. Aquest ve acompanyat de cançons del mateix
àlbum com Eufòria i de novetats
recent sortides del forn com Never Push a
Sailor, At war against, In my veïns o Golden Cage, del seu darrer disc.
L’inici de cada cançó es
converteix en una injecció d’energia pura que engresca el públic, tot i que
també sorprèn a molts altres que no eren conscients de com s’esdevindria la
vetllada. Entre uns quants glops del seu Martini, un petit interludi i diverses cançons dels seus àlbums anteriors, noto
com els decibels van pujant i com Jaume Pla -cantant i compositor de Mazoni-
es comença a deixar anar dalt de l’escenari i ens convida a aixecar-nos.
Les ganes de ballar de la major
part del públic assistent són inevitables així que alguns d’ells accepten la
invitació de Jaume Pla i s’aixequen de les seves cadires per gaudir de l’última
cançó de la nit; A.I.L.O.D.I.U.
Alba Botella Giró