Clásica de invierno.

-Cordada: Roger Canals i Busquets.
-Ressenya, Aproximació i descens: A lanochdelloro.com
-Material: Joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3 i algún tascó. Si anem justos de grau pot anar bé repetir un 0.75.

-Via: A mi em va agradar força, sense ser una maravella escala trams de díedre i alguna placa força guapes, aixó si alternat dels trams de rostoll de rigor. La roca tampoc és cap maravella peró ja està força sanejada i tampoc és que pateixis en cap moment per aquest tema. El que si m'ha semblat és que a la placa de la penúltima tirada el V+ obligat es queda un pèl curt, jo ho he vist més de 6a obligat. Hem enllaçat les tirades 1+2 i 3+4, amb cordes de seixanta que no ha sobrat massa corda.

Diedro de Oncins.

-Cordada: Roger Canals i Busquets.
-Aproximació: Nosaltres vàrem fer com a la Clasica de Invierno que haviem fet el dia abans. Un cop al peu d'aquesta via hem flanqueijat per sota de la paret fins a peu de via. Aquest és facilment reconeixible amb la magnífica ressenya que portàvem. La fletxa que hi ha picada és molt gran, el clau costa de veure. Vàrem trigar un parell d'hores, no coneixiem la paret i no se si és la millor opció.
-Ressenya: Aquesta que va fer en Lluís ens va semblar molt bona.

-Material: Joc de Camalots de l'Alien blau al Camalot del 3 repetint el semàfor i un gantxo pel quart llarg. Els claus els portàvem peró no els vàrem fer servir. Si es va just de grau pot anar bé repetir algún número entre l'1 i el 3 i potser agafar un 4.

-Via: És una escalada d'aventura, poc equipada i amb trams de roca que cal controlar. Llàstima que hi hagi força trams herbosos que l'hi resten interès. De cares a eventuals abandonaments la via va bastant recte i potser es podria rapelar ( totes les reunions són de dos expansions ). No se si per la feixa Kurrusca es pot sortir.Obligat 6a/A1+. o bé 6b/A1.

-Descens: La via acaba a la feixa Toro, hem de seguir-la a al dreta ( fites i traça ) fins que enllaçem amb la baixada de la Clasica de Invierno.

Díedre Bages a la Oest de St. Jeroni.

-Cordada: Manel, Contxa i Busquets.
-Aproximació i Descens: Mireu la piada de la Torres Nubiola i l'Esperó del Migdia.
-Ressenya: No en dúiem, anàvem a fer una altre via i de rebot vàrem acabar aquí. Podeu consultar la guia de l'Hita de la cara Nord,a internet he trobat aquesta d'en Climb Eastwood:

-Material: Nosaltres hem fet servir els Camalots 0.75 i 3 així com un Alien vermell per la primera tirada. A la segona només hem llaçat arbres i a la tercera un merlet. Afegir que a la primera tirada al lloc on hem possat el Camalot del 0.75 crec que hi entraven un Camalot de l'1 i del 2.En aquest llarg costa possar peçes per tant si voleu possar-ho tot en aquest tram el tema quedarà més segur. Els primers metres de la via costen d'assegurar, potser per aixó a la guia de la Cara Nord es recomana dur algún clau ( tampoc vaig veure on posar-los ).

-Via: A mi em va agradar, el díedre del primer llarg és guapo malgrat la roca un pèl escamosa en algún punt que de fer-se més la via quedaria sanejat. La segona tirada comença pel díedre fins que et trobes un bosquet, en aquest punt nosaltres hem escalat tota l'estona per la placa de la dreta. A la piada d'en Climb Eastwood començen a escalar per la placa de la dreta i llavors creuen a la placa de l'esquerra on comenten que troben roca delicada, si vas sempre per la dreta la roca és boníssima. Últim llarg per placa de roca també molt bona. L'única pega que l'hi vaig veure és la vegetació que en algún punt molesta un xic, si alguna ànima caraitativa te ganes de pujar-hi amb un xerrac podant quatre branques el tema quedaria de puta mare.Grau obligat V. Només hi ha les reunions equipades: R1: burí+ espit,R2: sis burins i R3 bolt+2 burins. Com que la via és curta i l'aproximació no seria bona idea combinar-la amb alguna altre, tingueu en compte que queda just al costat del ràpel.

Terra Incògnita a les Agudes.

-Cordada: Niss i Busquets.
-Accés: Hem d'aparcar al quilómetre 23.8 de la carretera BV-5114 que uneix Viladrau i St. Celoni. Si venim de Viladrau localitzarem l'aparcament a ma esquerra ( petita esplanada 4-5 cotxes amb un monolit picat ). Aquest aparcament es troba entre St. Fe i Sant Marçal.
-Ressenya: Penjo la del blog dels aperturistes que és la que dúiem nosaltres.

-Aproximació: Creuem la carretera i pujem uns pocs metres per un torrent. De seguida el deixem a la nostre esquerra per pujar la pendent que hi ha a la seva dreta. Anem seguint pendent amunt per una bonica fageda, creuem un parell de  pistes abandonades i seguim per una tartera. En aquest tram anirem trobant algunes fites i punts vermells. A mitja tartera hem d'anar a la dreta per trobar la base de la paret. Passem per sota de l'esperó amb sostre fisurat per on va El Vol de l'Home Ocell ( si ens acostem a peu de via veurem una placa amb el nom ). Seguim per la base de la paret cap a la dreta seguint fites que ens deixaran a peu de via. Aquí hi ha una gran pitnada amb el nom de la via.

-Material: Amb una miqueta de morro es pot fer la via només amb cintes exprés. Nosaltres hem possat algunes peçes de l'Alien groc al Camalot del 2, si volem fer l'A1 com a tal ens aniran bé el Camalot 0.75 i/o 0.5. També podem portar alguna plaqueta recuperable per un tram de V de la penúltima tirada on hi ha tres cargols a separats entre ells per mig metre.

-Via: La paret és la que és i la via no deixa de ser una via de ressalts. De totes maneres m'ha semblat que la via amortitza molt bé el rocam existent i en resulta una escalada prou atractiva. No és pas una escalada tècinca d'aderència,més aviat escalarem plaques amb cantell de totes les mides de regletes a bústies i algunes fissures i díedres. L'entorn és guapíssim.
Grau obligat V+/A1. No hi ha líquens peró si algún bloc a controlar.
El company que feia uns dies havia fet  El Vol de l'Home Ocell, comentava que l'hi havia agradat més la Terra... ja que l'havia trobada més sostinguda.

-Descens: Nosaltres hem baixat caminant, una excursió molt recomanable que dura aproximadament una hora. Acabem de pujar al cim de les Agudes i un cop aquí baixem a un coll, hem trencar a ma esquerra i anar seguint les indicacions del P.R. en direcció a Santa Fe, passarem per la Font de Briançó i per una altre font més gran. Un cop a la carretera haurem de caminar un parell de quilometres a l'esquerra per retornar al cotxe.
Si tenim pressa crec que hi ha un sistema de ràpels.

Niborga de Plutón a l'Agulla Gistaus

 

-Cordada: Parce i Busquets.
-Aproximació: Mireu l'Atxís a l'Escalatroncs. Quan estas a darrera la cara que vols escalar de l'Agulla de la Grip, l'Agulla Gistaus queda a l'esquerra. La Niborga va per la seva aresta Sud. A peu de via ja es veuen els burils.
-Material: Hem possat un Camalot del 0.5 entre la primera i la segona assegurança del primer llarg.
-Ressenya: La que s'ha currat en Lluís.

-Via: Te un primer llarg exigent i un segon molt més fàcil. El primer llarg és una escalada de finura força obligada ( potser 6a o 6a+ ), aquesta tirada està assegurada amb burins i un clau, els burins són vells peró sans, suposo que la via s'ha fet poc. Aquest primer llarg te la roca una miqueta escamosa.La R1 està formada per tres burins i tres claus. El segon llarg està totalment desequipat, sortim a la dreta de la reunió i a l'entrada d'una mena de díedre arbrat trobarem un pont de roca ( a mi em va semblar justet el col.lega deia que era molt bo ) . Jo he seguit pel díedre fins a poder llaçar una bona sabina i llavors he anat a la placa de l'esquerra. El company a l'alçada del pont de roca ha tornat a la placa de l'esquerra, ha comentat que es feia bé i que la roca era millor que si seguies pel díedre.

-Descens: Exposat. Cal anar grimpant i desgrimpant les agulles de la dreta fins a trobar el camí. M'ha semblat que hi havia poques possibilitats de rapelar les agulles menys la penúltima que es pot rapelar d'una bona arrel.
Un cop al camí seguirem les marques blaves a l'esquerra. Podet retornar a Can Massana pel refugi d'Agulles o pel Portell Estret.

Atxís a l'Agulla de la Grip

-Cordada: Parce i Busquets.
-Ressenyes: Nosaltres anàvem amb la guia d'en Brugaroles. A la xarxa podem trobar la d'Escalatroncs i la que ha fet en Lluís.
-Material: Algún tascó,joc friends des de l'Alien verd al Camalot del 3 i una plaqueta recuperable per la R2.
-Aproximació: Anava seguint al col.lega i no m'hi vaig fixar massa, suposo que està ben explicat a l'Escalatroncs

-Via: Nosaltres hem fet R0 en una cómode repissa amb una alzina. La primera tirada te la roca un xic escamosa,aquí és on utlitzarem les peçes groses. En aquest llarg jo m'he ficat per dins la fissura i m'ha costat una mica, en canvi el company ha pujat per fora i ha comentat que es feia molt bé. Les dues primeres tirades es deuen poder enllaçar per metres de corda, fregament i perquè les peçes groses no calen a la segona tirada.A l'inici del segon llarg podem aprofitar un clau de la Metropolis que continua recte pel desplom. Al tercer llarg hem trobat un pitó superat el resalt que domina la reunió, després flanqueijem per la cara Oest gràcies a una fissura. Hi ha un burí que marca el punt on encarar la berruga i deixar la fissura que ratlla la cara Oest. Jo no ho he vist clar i he continuat per la fissura que igualment et deixa al cim.
Via pràcticament desequipada, sobre bona roca ( menys algún tram del Ll1 ) i variada. V obligat i amb factor 2 sortint de la R2.
-Descens: Ràpel d'un sol espit rovellat per la cara Oest, 15 mètres.

Nirvana a la Paret de Catalunya.

 -Cordada: Erem els Manoletes Climb. Quico, Raül i Busquets.
-Ressenya: La de l'Albert Castellet
-Material: Joc de tascons i de friends de l'Alien blau al Camalot del 4. Nosaltres hem repetit del 0.75 al 3, més que res per si anem justos de grau i fem el llarg d'A1 comú amb la Marquises en artificial, per la Nirvana en si poden anar bé les repeticions peró suposo que no són imprescindibles.

-Aproximació: A nosaltres ens ha anat molt bé mirar la fotografia dels Caracoles Majaras on hi surt la xemeneia de la segona tirada. Aquesta xemeneia es veu perfectament des de la base de la paret. Hem d'anar uns vuitanta metres a l'esquerra i començar a pujar feixes fins a la vertical d'aquesta xemeneia. Nosaltres hem pujat per aquestes vires amb bambes i sense encordar ( III ). A la vertical de la xemeneia hi ha un díedre que és per on pujarem. A l'inci d'aquest díedre és on muntarem la R0 que està desequipada, uns quatre metres a la dreta hi ha un clau amb una inscripció al cantó que diu Somni Etern.

-Via: ens ha agradat força per variada i pel bon ambient, malgrat alguns trams herbosos. De roca hi ha de tot peró no hi ha cap tram on sigui molt dolenta. Sense clavar segurament la dificultat obligada deu ser de 6a o 6a+. Afegeixo algunes coses a la ressenya d'en Castellet:
Ll1: Nosaltres l'hem fet desencordat i amb bambes, al Caranorte algú comentava que era de IV-V, per on hem pujat nosaltres era III. Localitzem la xemeneia vermellosa de la segona tirada i ens desplaçem uns vuitanta metres a l'esquerra per començar a pujar a les feixes i anar a la vertical de l'esmentada xemeneia. Montarem la R1 ( neta ) al peu d'un díedre, pocs metres a la dreta hi ha un pitó amb una vaga i picat a la roca SOMNI ETERN.
R2 equipada amb dos ponts de roca a la base de la xemeneia.
Ll3: Una miqueta per sobre del quart clau flanqueijar a l'esquerra per una placa força monolítica, no seguir la fissrua més estona, encara que hi havia magnesi i més amunt una reunió.
Ll4: Nosaltres hem fet la despenjada abandonant un maillon, el següent clau queda uns sis metres per sota i a l'esquerra. Un cop fet la despenjada ens ha semblat que per fer-ho en lliure s'havia de seguir una vira de mans evident.

R5: Està neta, no hem trobat els dos claus del croquis. Es monta bé amb un 0.75 i un tascó mitjà.
Ll6: Al díedre hi ha tres claus que no es veuen des de la reunió. Quan toca abndonar el díedre i ficar-se a la placa de l'esquerra es veu un clau a l'esmentada placa. Per trincar aquest clau es veia un clavadero. Un cop al clau de la placa veurem un clau més amunt del díedre que hem abandonat, ni cas. Hem de seguir flanqueijant a l'esquerra fins a la R6 que es fa en un pont de roca amb un cable.
Ll7: Sortim de la reunió a l'esquerra per escalar una evident llastra, quan aquesta s'acaba seguim una evident vira de mans. A la vertical de la R6 hi ha un clau del qual hem canviat el cordino. Aquest clau pot ser que no es vegi perquè hi ha herbes, en aquest punt nosaltres ens hem enfilat a la vira que seguiem de mans i amb pocs metres arribem a R7.
Ll8: Hi ha un clau a l'inici de la tirada.
R8: Hi ha dos pitons.

Ll9: El clau que marca el croquis no hi és.
R11: No l'hem fet, hem anat directes a R12 amb uns 55 metres.
R13: Dos claus.
Ll14: Comú amb la Marquises. Aquí és on més ens ajudaran les repeticions sobretot si fem la tirada en A1. Hi ha un clau al principi, un pont de roca, un tascó sota el sostre i un altre clau al final de la tirada.
R14: Dos claus.

-Descens: Carenar cap a la dreta, fent un parell de pujades. Arribem a un coll molt ample amb fites que ens menen a la dreta on enganxem la traça que ens retorna al prat.