El Regne del Savinot a Busa.

A banda de les vies indianes aquest deu ser un dels itineraris amb més ferro de la paret, per això els nyicris com un servidor s'hi poden atansar sense por de prendre massa mal. Malgrat hi hagi ferro a dojo no és pas un Ae de baix a dalt, encara que escalem caçant cintes ens caldrà fer algunes sortides en lliure de major o menor longitud segons el cas. Els entesos diuen que la roca és bona per ser a Busa, doncs el que diguin les que en saben!. A la segona tirada, sense arribar a ser exposada, si que m'ha semblat que era obligada i sobre còdols que demanen tacte. Hi ha qui enllaça la primera i la segona tirada així com els dos darrers llargs, nosaltres no ho hem fet per anar massa justos de nivell. La línia m'ha semblat molt lògica i l'escalada prou variada malgrat abundar-hi l'eixarrancada/encastament.

 

Accés: A Solsona hem d'agafar la carretera C-26 en direcció a Berga i seguir-la aproximadament fins al km. 114 on trobem una desviació a ma esquerra que indica Busa i Bessora. Agafem aquesta carretera i anem seguint els indicadors de Busa. Uns 12 km després arribem a una cruïlla de amb una pista a la dreta. Pugem uns metres més i estacionem a ma esquerra sota un poste de la llum.

Aproximació: Anem a buscar un camí continu i fitat que ressegueix la base de la muralla sud.Passem la característica construcció de la Bauma de la Moreria i una estona més enllà assolim el peu de via.Inici en un petit gendarme amb expansió visible.La via està situada uns cent metres a la dreta de la clàssica Costo de Agosto amb el seu característic sostre.

Horaris: Aproximació mitja hora, via cinc hores i retorn al vehicle mitja hora més.

Material: Un estrep, 21 expressos i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2 ( millor un #3 ).Si es va just de grau una bona antena pot ajudar, recanvis pels cordinos de les savines.

Grau obligat: 6a/A1e, a la segona tirada hi ha trams de V+/6a obligats però no exposats de mala roca.

Orientació: Probablement sud però a degut als relleus de la paret, a partir de la segona reunió, roman a l'ombra ençà de les dues del migdia.

Descens: Evident a l'esquerra travessant el Pla de Busa fins a retrobar la carretera on hem estacionat.

Xamaredumarentisa a Busa.

Típica via de l'Indi:recorregut atraient,roca sanejada i un reguitzell de xapes.La terçera tirada ens ha semblat molt guapa,la primera i la segona no estan malament mentre que la terçera és l'inevitable rostoll.
 Accés: Compte que l'aparcament i l'aproximació no són els mateixos que per anar a la Maneras de vivir. A Solsona hem d'agafar la carretera C-26 en direcció a Berga i seguir-la aproximadament fins al km. 114 on trobem una desviació a ma esquerra que indica Busa i Bessora. Agafem aquesta carretera i anem seguint els indicadors de Busa. Uns 12 km després hem d'estar atents a agafar una pista que baixa a la dreta, si anéssim seguint la carretera que portem pujaríem al Pla de Busa. Així doncs agafem una pista que baixa a la dreta, al principi està asfaltada i després és de terra,compte si anem amb un turisme baix i/o ha plogut.Al cap d'un parell de quilómetres d'haver-se acabat l'asfalt veurem una bassa a ma esquerra.Si anéssim a la Maneras de vivir aparcariem aquí.Enlloc de fer aixó cal seguir davallant per la pista.Arribem a una bifurcació amb un petit gorg,cal prendre la pista que puja a l'esquerra amb un cartell que diu Orriols.Arribem a una masia ( antiga runa) i afagem una pista que puja,aparcant a uns cent metres de la casa,en un bon entrant de la pista a ma esquerra.
Aproximació:  La via crec que està situada entre la Teresa Romero i la Jardí Botànic.
Seguim la pista a la que hem estacionat, no per la que circulàvem. La pista després de fer una petita pujada devalla i nosaltres la continuem seguint fins que veiem una traça amb algunes fites que ens portarà a peu de via,després d'esquivar un parell de ressalts rocosos. L'entosta de la Teresa Romero és una bona referència. Peu de via en una incómode canal amb un buril a mode de R0 i un os penjat.Bolts Fixe visibles.
Orientació: Sud(?).
Material: 15 cintes exprés.
Grau obligat:V/A0.
Descens: La via està equipada per rapelar amb una anella i cordino per reunió. Nosaltres hem baixat a peu.Caminant a la dreta,fins que veiem que acaba el cingle.En aquest punt conve anar a buscar un grau a la dreta. A l'iniçi del grau hi ha un cartell indicatiu i un bon camí. La part final del grau disposa d'una escala per arribar a peu pla. Un cop a la base del cingle seguir el camí cap a l'esquerra, passarem unes baumes,una font i arribem a un mas. En aquest mas trobem la pista on hem aparcat,seguim la pista a la dreta fins al cotxe. Conteu uns 30/45 minuts des del final de la via. 
Restriccions: Un grup d'escaladors ha arribat a un acord amb el propietari per intentar evitar que s'escali a Busa durant els mesos de Gener,Febrer i Març.

Axis Mundi a Busa.

La més justeta en quant a roca de les de l'Indi  que hem fet a Busa,degut a l'equipament abundant marca de la casa la pèssima qualitat de la roca en algún tram no suposarà cap entrebanc.Te algun díedre prou interessant. Perfecte per combinar amb la veïna Esperó de la Martina. Possats a escollir vies de l'Indi a Busa a nosaltres ens han agradat molt més la Trabucaire i la Peus Negres.

Accés: A Solsona hem d'agafar la carretera C-26 en direcció a Berga i seguir-la aproximadament fins al km. 114 on trobem una desviació a ma esquerra que indica Busa i Bessora. Agafem aquesta carretera i anem seguint els indicadors de Busa. Uns 12 km després arribem a una cruïlla on cal estacionar just sota una torre elèctrica. A ma esquerra la carretera puja al Pla de Busa i a la dreta hi ha una pista que seguiriem per anar a les altres vies de Busa.
Aproximació: Seguim la pista de baixada uns cent metres i veiem un corriol fitat a ma esquerra. Cal agafar aquest corriol i seguir-lo fins una mica abans de la Canal de Cal Rial. La via comença sobre d'un petit pedestal,bolts visibles a la dreta d'una arrel.
Material: Crec que només hem possat algún friend fins al 3 a la segona tirada,potser va bé un estrep per trampejar un pas de 6a una mica tonto/obligat al darrer llarg.

 Grau Obligat: V+. Hi ha un pas de 6a a la darrera tirada ben tonto i que no se si es pot trampejar. És un pas de fissura ample que no saps si per dins o per fora i on la roca no acaba d'acompanyar massa,aixó si el parabolt queda ben a prop.
Orientació: Sud.
Descens: Crec que si volem fer una altre via el millor es baixar a la dreta per la Canal de Cal Rial. Si volem tronar al cotxe el millor és anar a la esquerra i creuar el Pla de Busa fins a la carretera per retrobar l'aparcament.

Esperó de la Martina a Busa.

Te un tram un xic cutre a la primera tirada però la resta ens ha semblat molt bo. Bona roca,tirades sostingudes i escalada atlètica. Com a totes les vies de l'Indi equipada per no patir massa amb parabolts. L'aproximació,el descens i la via són ràpids i fàcilment podrem combinar la via amb alguna altre,nosaltres després hem fet la veïna Axis Mundi.
Accés: A Solsona hem d'agafar la carretera C-26 en direcció a Berga i seguir-la aproximadament fins al km. 114 on trobem una desviació a ma esquerra que indica Busa i Bessora. Agafem aquesta carretera i anem seguint els indicadors de Busa. Uns 12 km després arribem a una cruïlla on cal estacionar just sota una torre elèctrica. A ma esquerra la carretera puja al Pla de Busa i a la dreta hi ha una pista que seguiriem per anar a les altres vies de Busa.
Aproximació: Seguim la pista de baixada uns cent metres i veiem un corriol fitat a ma esquerra. Cal agafar aquest corriol i seguir-lo fins una mica abans de la Canal de Cal Rial. La via comença sobre d'un petit pedestal,bolts visibles a la dreta d'una arrel.

Material: 12 cintes exprés amb un parell de llargues.
Grau Obligat: V+.
Orientació: Sud.
Descens: Crec que si volem fer una altre via el millor es baixar a la dreta per la Canal de Cal Rial. Si volem tronar al cotxe el millor és anar a la esquerra i creuar el Pla de Busa fins a la carretera per retrobar l'aparcament. Nosaltres hem rapelat per la via,compte amb la roca i porteu recanvis ja que la R3 no està equipada per rapelar. Hem fet R3-R2 amb 30 i de R2 a terra amb uns 50.

Costo de Agosto a Busa.

Atrevida i espectacular via que supera el caracterísitc sostre que domina aquest pany de paret amb un llarg força acrobàtic. La roca és l'habitual de la paret amb trams excel.lents i d'altres on cal escalar amb cura per no cardar res abaix. Juntament amb la Jardí Botànic, Maneras de Vivir i Shangri La eren les vies més clàssiques del lloc abans de la febre aperturista dels darrers anys. Per aquest motiu suposo que és en aquestes vies en les que trobarem els panys de mala roca més sanejats. L'escalada m'ha semblat ben interessant, amb ambient i força variada.

Accés: A Solsona hem d'agafar la carretera C-26 en direcció a Berga i seguir-la aproximadament fins al km. 114 on trobem una desviació a ma esquerra que indica Busa i Bessora. Agafem aquesta carretera i anem seguint els indicadors de Busa. Uns 12 km després hem d'estar atents a agafar una pista que baixa a la dreta, si anéssim seguint la carretera que portem pujaríem al Pla de Busa. Així doncs agafem una pista que baixa a la dreta, al principi està asfaltada i després és de terra,compte si anem amb un turisme baix i/o ha plogut.Al cap d'un parell de quilómetres d'haver-se acabat l'asfalt veurem una bassa a ma esquerra,cal aparcar en aquest punt. Amb la foto de la via la localitzarem perfectament des de l'aparcament.
Aproximació: Nosaltres hem seguit la pista que puja una estona fins que hem vist una traça fitada i netejada a l'esquerra que s'enfilava a peu de paret. Situats a peu de via crec recordar que es veia el pitó.
Orientació: Podria ser sud est.

Material: Joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4. Nosaltres hem portat 15 cintes i hem fet curt a la tirada del sostre. Portar cintes llargues i doble corda per evitar fregament.
Dificultat obligada: V+/A1.
Descens: La via està equipada per rapelar de la següent manera: R1 dos espits amb anella,R4 tres espits amb dues anelles i R5 cable a la sabina amb anella. La resta de reunions tenen dos espits però sense anella,en cas de necessitat sembla possible rapelar abandonant material. Nosaltres hem baixat caminant. Del final de la via carenem a l'esquerra fins que trobem una ample coma que desemboca en una canal a ma esquerra per la que baixarem. A la part final d'aquesta canal hi ha una desgrimpada de III+ i un passamà que ens deixa en un ràpel d'uns 15 metres. Fet aquest ràpel anem seguint per la base de la paret passant pel peu de via.

Peus Negres a Busa.

Bona via esportiva, una primera fissura a autoprotegir dona pas a un seguit de plaques equipades i arreglades per no passar gens de por. Segurament la trobareu un pèl curta però és ben homogènia i sostinguda,tot i que a mi em va semblar més sostinguda la seva veïna El Trabucaire,amb qui comparteix estil pel que fa a equipament i dificutat.

Accés: A Solsona hem d'agafar la carretera C-26 en direcció a Berga i seguir-la aproximadament fins al km. 114 on trobem una desviació a ma esquerra que indica Busa i Bessora. Agafem aquesta carretera i anem seguint els indicadors de Busa. Uns 12 km després hem d'estar atents a agafar una pista que baixa a la dreta, si anéssim seguint la carretera que portem pujaríem al Pla de Busa. Així doncs agafem una pista que baixa a la dreta, al principi està asfaltada i després és de terra,compte si anem amb un turisme baix i/o ha plogut.Al cap d'un parell de quilómetres d'haver-se acabat l'asfalt veurem una bassa a ma esquerra,cal aparcar en aquest punt. Amb la foto de la via ja s'intueix que aquesta escala el pany esquerra de la clàssica Costo de Agosto amb el seu inconfusible sostre.

Aproximació: Nosaltres hem seguit la pista que puja una estona fins que hem vist una traça fitada i netejada a l'esquerra que s'enfilava a peu de paret. L'hem seguit i hem anat a parar a peu de paret a l'alçada de la Costo de Agosto,seguint per la base de la paret arribem al díedre amb sostre caracterísitc de la primera tirada.
Orientació: Podria ser sud est.

Material: Nosaltres hem passat amb els Camalots del 0.75 al 2. A la fissura iniçial no hagués anat malament repetir algún d'aquests potser millor 1 i 2.
Grau obligat: V+/A0.
Descens: Del final de la via carenem a l'esquerra fins que trobem una ample coma que desemboca en una canal a ma esquerra per la que baixarem. A la part final d'aquesta canal hi ha una desgrimpada de III+ i un passamà que ens deixa en un ràpel d'uns 15 metres. Fet aquest ràpel anem seguint per la base de la paret passant pel peu de via.

Jardí botànic a Busa.

Una de les tres clàssiques de tota la vida a Busa juntament amb la Maneras de Vivir,Costo de Agosto i la Shangri La.En conjunt m'ha agradat per ser força variada:fisures,petits bombos i trams de placa puntual.A més,per lo curta que és la via te força ambient i l'entorn és molt ben parit.Suposo que els més sibarites l'hi podran trobar pegues com un parell de repisses i sabines emprenyadores,però de bon llaçar.Cal parar atenció a la roca en general, hi ha trams de roca excel.lent i d'altres on és més delicada però com que no conec massa aquest rocam he fet tota la via ben alerta. A la primera tirada hem passat per l'esquerra (III) i hem fet reunió incómode a l'alzina per minimitzar el fregament.Per poc que es pugui jo passaria pel 6a que va recte,portant peçes grans i/o repetides i buscant aixopluc per l'assegurador.

Accés: Compte que l'aparcament i l'aproximació no són els mateixos que per anar a la Maneras de vivir. A Solsona hem d'agafar la carretera C-26 en direcció a Berga i seguir-la aproximadament fins al km. 114 on trobem una desviació a ma esquerra que indica Busa i Bessora. Agafem aquesta carretera i anem seguint els indicadors de Busa. Uns 12 km després hem d'estar atents a agafar una pista que baixa a la dreta, si anéssim seguint la carretera que portem pujaríem al Pla de Busa. Així doncs agafem una pista que baixa a la dreta, al principi està asfaltada i després és de terra,compte si anem amb un turisme baix i/o ha plogut.Al cap d'un parell de quilómetres d'haver-se acabat l'asfalt veurem una bassa a ma esquerra.Si anéssim a la Maneras de vivir aparcariem aquí.Enlloc de fer aixó cal seguir davallant per la pista.Arribem a una bifurcació amb un petit gorg,cal prendre la pista que puja a l'esquerra amb un cartell que diu Orriols.Arribem a una masia ( antiga runa) i afagem una pista que puja,aparcant a uns cent metres de la casa,en un bon entrant de la pista a ma esquerra.

Aproximació: Amb la foto de les ressenyes la via és perfectament visible.Caminant primer per la pista i despres per camí en 10 minuts ens plantem a peu de via.
Orientació: Sud.
Material: Nosaltres hem passat amb un joc de friends de l'Alien gris al Camalot del 2.A les topos recomanem fins al 4 repetint 3 i 4.Jo el del 4 l'hauria posat.Pot anar bé l'estrep pels trams de 6a sinó els fem en lliure.
Grau obligat: V+/A1.Si ho fem així jo portaria un o dos del 4 pel primer llarg.
Descens: Caminant a la dreta,fins que veiem que acaba el cingle.En aquest punt conve anar a buscar un grau a la dreta. A l'iniçi del grau hi ha un cartell indicatiu i un bon camí. La part final del grau disposa d'una escala per arribar a peu pla. Un cop a la base del cingle seguir el camí cap a l'esquerra, passarem unes baumes,una font i arribem a una ermita. A l'ermita trobem la pista on hem aparcat,seguim la pista a la dreta fins al cotxe. Conteu uns 30/45 minuts des del final de la via.

El Trabucaire a Busa.

Guapa via esportiva,generalment en placa  amb trams d'escalada atlètica i d'altres més finets.Alguns passatges en díedre l'hi acaben de donar el punt de variada.Bon ambient i roca bona o sanejada,no s'ens ha trencat res. No he escalat massa a Busa ni estic al corrent de les noves apertures però m'imagino que juntament amb la Shangri-la és de les més equipades de la paret. Nosaltres havíem fet fa uns anys la veïna Maneras de vivir, amb menys grau però segurament menys equipada. Totes ens han agradat i sempre hem escalat sols en un indret ben guapo.
Accés: A Solsona hem d'agafar la carretera C-26 en direcció a Berga i seguir-la aproximadament fins al km. 114 on trobem una desviació a ma esquerra que indica Busa i Bessora. Agafem aquesta carretera i anem seguint els indicadors de Busa. Uns 12 km després hem d'estar atents a agafar una pista que baixa a la dreta, si anéssim seguint la carretera que portem pujaríem al Pla de Busa. Així doncs agafem una pista que baixa a la dreta, crec que al principi està asfaltada i després segur que és de terra. Hem d'estar a atents a aparcar a ma esquerra, al primer moment que veiem la muralla sud de Busa. Hi ha un aparcament petit a ma dreta, una pista que puja a l'esquerra i una basa que costa de veure també a ma esquerra.
Aproximació: Nosaltres hem seguit la pista que puja una estona fins que hem vist una traça fitada i netejada a la dreta que s'enfilava a peu de paret. L'hem seguit i hem anat a parar a peu de paret a l'alçada de la Costo de Agosto, crec. Un cop aquí ja només ha calgut seguir per peu de paret, passar el característic peu de via de la Maneras de vivir  i uns deu metres a la dreta localitzem l'inici de la via. Primer pitó amb un tall de corda i bolts visibles.
Orientació: Sud est.
Material: Nosaltres hem possat tres friends al primer llarg: un de l'1 per anar del pitó al primer bolt i un 0.5 i 2 per assegurar el tram final del llarg de III. Suposo que amb una mica de morro es pot prescindir d'aquestes peçes ja que a la resta de llargs no hem fet servir res més que les cintes exprés.
Dificultat obligada: Entre el V+/6a, en algun punt em va semblar verure rastres de pitonatge o ganxeig, suposo que debien ser per posar els bolts.ç
Descens: La via te totes les reunions, incluida la del cim, equipada per rapelar. Si optem per rapelar pot anar bé dur algun cordino de recanvi ja que crec que n'hi havia algun de força tocat.
Nosaltres hem preferit fer la bonica excursió de baixada. Creuar el Pla de Busa cap a l'esquerra fins a trobar la carretera i seguir-la a l'esquerra fins a retrobar l'accés. Més o menys quaranta minuts xino xano del cim al cotxe.

Shangri La a Busa.

-Accés:Nosaltres hem aproximat a la via per dalt (30' anar de baixada i 15' de tornada ), si hi aneu per baix suposo que la cosa va diferent.A Solsona hem d'agafar la carretera C-26 en direcció a Berga i seguir-la aproximadament fins al km. 114 on trobem una desviació a ma esquerra que indica Busa i Bessora. Agafem aquesta carretera i anem seguint els indicadors de Busa. Uns 15 km. després arribem al gran Pla de Busa i seguim la carretera que crec que aquí passa a ser pista. Passem per una primera masia ( Cal Rial ) per una segona abandonada ( Can Vilà ), aquí la pista està més justeta però es passa bé. Seguim per la pista que s'acaba tornant camí i que mena a la Presó de Busa. Hem d'estacionar més o menys a un quilòmetre mal contat de Can Vilà en una esplanada a ma dreta en una pineda. Compte a no passar-vos d'aquest punt ja que la pista continua essent bona però s'estreta tant que no hi cap el  cotxe i caldrà sortir marxa enredera.

-Aproximació: Seguim per la pista que esdevé camí uns tres-cents metres. Aquí cal baixar a prendre un camí que va paral.lel al que seguíem però per sota. Si arribéssim al mirador és que ens hem passat de frenada. Suposo que el Camí de l'Areny es deu poder prendre en diversos punts, nosaltres l'hem agafat en un punt força clar: hi havia un tronc entravessat a mode de barrera per evitar que la gent que visita la Presó s'hi encigali, suposo. Un cop al Camí de l'Areny el seguim a ma esquerra, de planer primer i després en baixada fins que arribem a uns prats on hi ha un pal de senderistes. En aquests prat cal baixar una mica més i agafar una pista/camí de desemboscar a ma dreta que continua baixat. Al cap de poc d'haver pres aquesta pista, la deixarem per agafar un camí a la dreta que es fica en un torrent i que després de girar a l'esquerra i passar per sota d'uns blocs ens deixarà a sota la muralla de la cara Sud. Si volem entrar a la via per la feixa seguirem per sota de les parets ( fites i traça ). La feixa s'acaba i trobem uns blocs que sostenen una estreta feixa uns metres més amunt. Grimpem aquests blocs ( III ) i seguim uns cinc metres a l'esquerra on trobem la R1 de la Shangrila: tres expansions, una d'elles amb el nom de la via.

-Ressenyes: Extretes del blog de l'Edu. Moltes gràcies!.
-Orientació: Sud.
-Material: Camalots de l'1,2 i 3.

-Via: Molt bonica via amb una roca excepcional i en un entorn ben tranquil i solitari. En els trams per sobre del V la via està generossament equipada mentre que per sota d'aquest grau les assegurançes están més lluny sense arribar a ser expossada. Així doncs podem considerar aquesta via com a totalment equipada llevat de la darrera tirada i un curt tram de fissura a la segona tirada, ambdós trams es poden asegurar amb el material indicat. La darrera reunió ( arbre ) i la tercera es troben equipades per rapelar, doble corda.
-Dificultat obligada: El tram de V+ del segon llarg, el primer si comencem damunt la feixa, no està equipat i si el volem trampejar caldrà fer A1. La resta factible amb V/A0.
-Descens: De la darrera reunió acabem de sortir a peu pla per terreny un xic embardissat. Un cop aquí pugem i de seguida ens trobarem amb el camí de l'Areny que el seguirem a l'esquerra per retrobar el camí que va de la Presó a Can Vilà.

Maneras de Vivir a Busa.

-Cordada: Txus i Busquets.

-Ressenya,Aproximació i Descens: Afegir a la ressenya d'Escalatroncs. que per enllaçar les dues primeres tirades és recomanable passar un bloc que hi ha a la primera tirada per fora. A l'aproximació que l'hem trobat un xic embardissada per ser la clàssica de Busa i al descens que si no coneixem l'indret la baixada a peu  és molt recomanable i tranquil·la.

-Material: Malgrat el que diuen les ressenyes nosaltres hem anat possant peçes des de l'Alien groc al Camalot del 2 i algún tascó. Més que res perquè la roca no ens acabava de fer el pes, molts cops possavem la peça a un pam de l'espit.

-Orientació: Nosaltres hem entrat a les 4.30 i hem fet tota la via a l'ombra.

-Via: Ens ha agradat força, variada i amb trams de díedre i xemeneia molt guapos. Crec que és la clàssica de la paret. Em sembla haver llegit per internet que és la clàssica més per maca i per l'abundant equipament que per la qualitat de la roca, anem a pams...La roca no és que sigui excel.lent ni molt menys peró al ser una via bastant feta ha quedat bastant sanejada i vas més tranquil, tot i que alguna cosa vàrem fer baixar. Pel que fa a l'equipament aquest consisteix en espits i algun parabolt, a prop a les plaques i díedres i més allunyats a les xemeneies . Si ens en refiem de la roca podem fer-la només amb cintes exprés. Grau obligat V. Ah!, la llibreta de paides està plena,si algú la vol canviar...