Toño Ubieto al Mallo de la Calva de Peña Rueba.

Via amb un caire molt diferent a la resta de vies de Peña Rueba. Puja pel marcat díedre del Mallo de la Calva, tot i que també hi ha trams d'escalada en xemeneia i placa. La roca no és massa bona a l'inici de la via, però va millorant amb l'alçada, sobretot a partir del tercer llarg. Està equipada amb parabolts, però no trobarem un equipament  tan paternalista com a d'altres vies obertes en aquesta muntanya. L'alçada de la primera assegurança ja ens dóna una idea de com aniran les coses. A la guia diu que està equipada per rapelar, però si volem baixar per la via haurem de preveure bagues i mallons perquè a les reunions no hi ha gairebé res. És una bona opció per escalar a les tardes a l'estiu, perquè queda a l'ombra.

-Accés: Carretera d'Ayerbe a Murillo de Gállego. Passem el trencall de Riglos i una miqueta abans d'arribar a Murillo de Gállego hem d'agafar a mà esquerra la carretera que puja al poble d'Agüero. Just passada la fita quilomètrica de dos quilòmetres trobem una pista a mà dreta. L'hem de seguir aproximadament 1.4 quilometres, deixant tres pistes a la dreta. Hem d'agafar la que fa quatre a la dreta, en un camp d'Ametllers, amb un cartell que indica que si anem rectes aniríem a Agüero. Seguim la pista, creuem un torrent sec i aparquem a mà dreta.

-Aproximació: Des del cotxe agafem un camí a l'esquerra que ens porta a peu de paret. La seguim cap a la dreta. La via va pel díedre de la dreta de l'evident esperó que hi ha al Mallo de la Calva. Es veu el primer parabolt, però està bastant amunt.

-Orientació: Sud-est.

-Material: Cintes exprés i bagues per a savines.

-Grau obligat: V+.

-Descens: Des del final de la via travessem a la dreta seguint una feixa fins que trobem unes cordes fixes que ens porten fins al cim del Mallo La Estrella. D'aquest cim baixem per un camí amb fort pendent que arriba a unes cordes fixes que ens permeten baixar fins al coll amb el Mallo de la Mora. D'aquest coll surt un sistema de cordes i cadenes que ens permeten accedir a la part baixa de la ferrata. La seguim fins al peu de la paret. Un cop a peu de paret creuem a la dreta (d'esquena a la paret) fins a trobar el camí de l'aproximació.

Una altra opció per baixar és pujar cap al cim de Peña Rueba i agafar la ferrata des de dalt de tot, és més llarg però més senzill de trobar si no coneixem la paret.

-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la topo que surt a la guia Riglos Vertical. Segons aquest llibre la via és rapelable, però si volem rapelar per la mateixa via haurem de preveure mallons i cordinos de recanvi. Al blog d'en Romanticguerrer hi ha una bona topo:

Lorenzo Ortas a Peña Rueba

Via que va de menys a  més, almenys això ens ha semblat a nosaltres. Els dos primers llargs són poc agraïts d'escalar i amb la graduació un pèl dura. Després l'escalada es torna més agradable, amb roca de qualitat i bona presa. La via està equipada seguint l'estil dels oberturistes, amb abundància de xapes. De totes maneres l'equipament ens ha semblat una mica arbitrari, perquè hi ha trams amb xapes a tocar i altres trams on l'escalada és més obligada (NO expo).
Al lloro que hem de creuar la via Sendero límite en dues ocasions (als llargs 5è i 11è), però en aquests trams la Lorenzo Ortas està equipada amb xapes de color verd i se segueix sense problemes.

-Cordada: Busquets i Macau
-Accés: Carretera d'Ayerbe a Murillo de Gállego. Passem el trencall de Riglos i una miqueta abans d'arribar a Murillo de Gállego hem d'agafar a mà esquerra la carretera que puja al poble d'Agüero. Just passada la fita quilomètrica de dos quilòmetres trobem una pista a mà dreta. L'hem de seguir aproximadament 1.4 quilomentres, deixant tres pistes a la dreta. Hem d'agafar la que fa quatre a la dreta, en un camp d'Ametllers, amb un cartell que indica que si anem rectes aniríem a Agüero. Seguim la pista, creuem un torrent sec i aparquem a mà dreta.
-Aproximació: Des del cotxe agafem un camí a l'esquerra que ens porta a peu de paret. La seguim cap a la dreta. Hi un cartell amb el nom "Lorenzo Ortas" a peu de via.

-Orientació: Sud.
-Material: 22 cintes exprés, tot i que segurament es pot fer amb menys.
-Grau obligat: 6a (potser amb estreps és V+).

-Descens: Des del final de la via hem d'anar pujant amb tendència a la dreta per anar a buscar la ferrata (no cal arribar fins al cim). Baixant per la ferrata arribarem al peu de la cara sud de Peña Rueba. La major part de la ferrata és tan sols una línea de vida instal·lada en una rampa. Només a la part final trobarem trams més verticals equipats amb algun esglaó. Un cop a peu de paret creuem a la dreta (d'esquena a la paret) fins a trobar el camí de l'aproximació.
-Ressenya: La topo que surt al blog d'en Luichy està molt bé, tot i que és més optimista que nosaltres amb el grau obligat de la via.

Abrazo al Vacío a Peña Rueba

Via oberta recentment a la cara nord-est de Peña Rueba, a la dreta de l'Espolón del Gállego i del Gran Diedro, per una zona molt vertical. Els oberturistes han fet molta feina sanejant la ruta, però encara haurem d'anar en compte amb la roca en algun tram, sobretot a l'últim llarg. Convé no anar-hi després de pluges perquè hi ha zones amb molsa. Nosaltres vam trobar la paret ben seca i no ens va emprenyar massa. Està equipada amb parabolts abundants, però si la volem disfrutar millor anar amb una mica de grau, si no haurem de tocar molt de ferro a la majoria de llargs.

-Cordada: Busquets i Macau.

-Accés: La via està situada a la cara nord-est de Peña Rueba. Hem d'anar al municipi de Murillo de Gállego i seguir la carretera en direcció a Jaca 1.6 quilòmetres des de la sortida del poble. Al final d'una recta hem d'agafar una pista a mà esquerra i trobarem un bon aparcament al cap d'uns 300 metres a mà dreta. Hi deuen cabre una desena de cotxes. La pista continua amunt però jo no m'hi foteria si no és amb un bon quatre per quatre.

-Aproximació: Seguim la pista de pujada fins que mor en un coll amb un prat i uns blocs. Aquí agafem una traça fitada que porta a peu de paret. Al peu de l'Espolón Fuertes creuem un barranc i seguim pujant cap a la dreta per un camí marcat amb fites. Al peu de via hi ha un parabolt de color negre amb un cordino. Atenció!!! La via comença a l'esquerra d'aquest parabolt (es veuen més parabolts de color negre). No aneu a les xapes de la dreta que són d'una altra via!

-Orientació: Nord-est.
-Material: La via està equipada amb parabolts, només calen 22 cintes exprés i estrep.
-Grau obligat: 6a

-Descens: Des del final de la via baixem per l'aresta (trobarem fites i marques de pintura) fins a una bretxa on hi ha una instal·lació de ràpel al terra. D'aquí muntem un ràpel de 50 metres que ens deixa en una repisa. Seguim la repisa fins a un cable (molt prim!!!) que ens porta a un altre ràpel de 20 metres. Després del ràpel seguim baixant uns metres per una canal on trobarem un arbre on muntar un ràpel de 30 metres. Atenció!!! no agafar una corda fixa de color negre que trobarem a mà esquerra abans de l'últim ràpel. Després del ràpel baixem pel pendent seguint un corriol que ens portarà al camí de l'aproximació.

-Ressenya: Nosaltres hem portat la topo dels oberturistes i ens ha anat molt bé. Atenció amb els metres dels llargs, podeu afegir 5 metres a cada llarg tranquil·lament.

Tierra de Dragones a Peña Rueba.

El cruzaito!

-Cordada: Txus i Busquets.
-Orientació: Sud Est, diria que els primers metres de la via varen començar a estar a l'ombra cap a les 3.
-Accés: Idèntic a l' Espolón del Gállego
-Ressenya: Aquesta dels Caracoles , que són els aperturistes, està molt bé.

Topo igual de currada que la via!

-Aproximació: Idèntica a l'Espolón del Gállego, peró un cop hem deixat la pista al coll i agafem la traça cap a peu de paret, cal estar al cas d'agafar una traça a l'esquerra .Pedra amb un drac i el nom a peu de via. El primer bolt és de color verd.
-Material: Unes vint cintes si ho xapem tot, n'hi ha moltes i ens en podem saltar. Mola portar doble corda i cintes llargues ja que algunes tirades l'emplaçament de les assegurances fa ziga zagues.

Bones plaques!

-Via: A nosaltres ens ha agradat molt. Primer de tot l'hem trobat una via ben sostinguda i homogeneia, malgrat les dues tirades que creuen l' Espolón Fuertes. No es pot dir que sigui una via variada ja que és tota de placa, però no és monótona d'escalar; la part de baix la roca és tipus Collegats i la part de dalt tipus Sant Llors i a més es combinen trams de finura amb d'altres de més atlètics.
Els aperturistes han fet una impressionant tasca de sanejament de la roca i no cal patir-hi massa. L'equipament ( bolts del 10 ) és molt abundant, també a les tirades de IV. Totes les roles estan equipades amb dues anelles per rapelar. Les reunions de la part superior ens varen semblar un xic incómodes, hi ha bones repisses a prop i si portem alguna vaga ben llarga podem fer-les en aquestes repisses vinculant dos parabolts.

Peu de via fácil de trobar!

-Descens: Mireu la topo d'en Luichy que explica la baixada de l'Espolón Fuertes. Afegir que si fem el darrer ràpel amb simple cal anar amb compte perquè el ràpel és just a 30.

La paret vista des de la pista.

Espolón del Gállego a Peña Rueba.

Arribant al coll on mor la pista.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Ressenya: Impossible peredre's amb aquesta d'en Luichy on a més s'explica l'accés, l'aprox i el descens.
-Accés: La via està situada a la cara Est de Peña Rueba. Hem d'anar al municipi de Murillo de Gállego i seguir la carretera en direcció a Jaca 1.6 quilómetres des de la sortida del poble. Al final d'una recta hem d'agafar una pista a ma esquerra i trobarem un bon aparcament al cap de 300 metres a ma dreta. Hi deuen cabre una desena de cotxes. Després hem fet la pista caminant i jo no m'hi foteria si no és amb un bon quatre per quatre.

Part intermitja de la via.

-Aproximació: Seguim la pista de pujada fins que mor en un coll amb un prat i uns blocs. Aquí agafem una traça fitada que porta a peu de paret. L'inici de la via és fácil de veure: hi ha un arboç i es veuen les xapes.
-Material: Cintes exprés llargues i doble corda.

Cap al final de la via.

-Orientació: Sud Est. Com que és un esperó hi peta força el vent.
-Via: Te força trams de placa interessants, és bastant homogènia i amb bona roca. Vàrem fer les tirades de dues en dues menys les tirades 6 i 7 que és on hi ha el 6a+ i voliem veure'ns.Diria que totes les reunions menys les dos o tres darreres eren de dues armelles, per tant si calgúes rapelar no s'hauria d'abandonar material a les roles. No vàrem enllaçar amb l'Espolón Fuertes com recomana en Luichy i la veritat és que hagués estat bé continuar.
-Dificultat obligada: V/A0.
-Descens: Tal i com l'explica en Luichy només afegir que vàrem fer tots els ràpels amb una sola corda de 60 menys els dos darrers que els vàrem enllaçar amb dues 60's.

Arribant al coll, darrera l'E.F.

Edu Roche al Mallo la Mora de Peña Rueba.

La via escala plaques tombades amb algún mur un xic més dret.

-Cordada: Berta, Txus i Busquets.
-Accés: Carretera d'Ayerbe a Murillo de Gállego. Pujant des de Huesca, passem el trencall de Riglos i una miqueta abans d'arribar a Murillo de Gállego hem d'agafar a ma esquerra la carretera que puja al poble d'Agüero. Just passada la fita quilomètrica de dos quilometres trobem una pista a ma esquerra. L'hem de seguir aproximadament 1.4 quilomentres, deixant tres pistes a la dreta. Hem d'agafar la que fa quatre a la dreta, en un camp d'Ametllers, amb un cartell que indica que si anem rectes aniriem a Agüero. Seguim la pista, creuem un torrent sec i aparquem a ma dreta.

Inconfusible peu de via.

-Aproximació: Agafem ua pista a l'esquerra i després un altre camí a l'esquerra que ens porta a peu de paret. La seguim cap a la dreta, es veuen les xapes que són bolts grocs i una picada que diu Edu.
-Ressenya: lanochedelloro.com
-Orientació: Sud, hem estat a l'ombra aproximadament fins les 11.

Arribant a R2.

-Material: Una quinzena de cintes exprés. Mola canviar alguna pont de roca!.
-Via: Ens ha agradat molt, és força sostinguda, amb cert ambient i bona roca. L'escalada no és tant atlètica com a la veïna Riglos, per tant pot ser una bona alernativa per quan els braços diuen prou.
Hem enllaçat les tirades: 1+2,3+4 i 5+6. Per enllaçar la vuitena tirada amb alguna altre potser caldria dur alguna cinta més, la setena role és incómode. No hem fet la desena tirada
-Dificultat obligada: V+/A0.

Aproximant a la paret.

-Descens: Nosaltres hem rapelat i hem anat molt bé, diria que les reunions estan estratègicament situades a tal efecte, no cal guiar les cordes a cap ràpel. Anàvem amb doble corda de 60, diria que amb simple també es deu poder baixar. Hem fet: R9-R8,R8-R6,R6-R4,R4-R2 i R2-terra.