Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montserrat S: Ecos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montserrat S: Ecos. Mostrar tots els missatges

dimecres, 17 de juliol del 2024

Via Normal a la Roca del Miracle.



No deu ser la més maca de l'agulla però segurament si que és la més fàcil de llarg. La primera meitat discorre per una fàcil i evident fissura situada a la cara oest que ens mena a un ampli relleix en plana aresta sud.A partir d'aquest punt gaudirem d'una assequible escalada de placa totalment desequipada però que podrem assegurar utilitzant bons clavadors. Ideal per acabar de sumar metres si passem pel Coll del Miracle.
 

 
Accés: Esplanada del Miracle (Creu d'en Regató) situada a uns 5 km de Can Maçana i a 2 km. de Santa Cecília. Hi ha lloc per uns quatre cotxes a l'ombra d'un bon noguer i està a ma esquerra si anem de Can Maçana a Santa Cecília.
Aproximació: Pugem per les escales de ciment que surten de la carretera fins a un camí que seguim cap a l'esquerra. En poca estona arribem al GR que seguim cap a la dreta. Arribarem a unes escales de pedra i poc després trobem un camí que surt a mà esquerra senyalat amb marques blaves. Agafem aquest camí que ens porta fins a la Canal del Miracle. Després d'una forta pujada arribem al Collet del Miracle, seguim el camí a l'esquerra cap a Frares/Coll de Port i la primera agulla que trobem és la Roca del Miracle.Pel mig del bosc, sense massa traça, assolim la base de l'evident fissura a la cara oest de l'agulla.
Orientació: Oest la primera part i sud la segona.
Horaris: Aproximació 50 minuts,per fer la via i el ràpel uns 45 minuts.Amb quaranta minuts tornem a ser a l'aparcament.
Material: Dos Aliens ( groc i vermell ) així com un Camalot del 0.5. En un dels clavadors només és possible encabir-hi un clau pla.
Grau obligat: IV
Descens: Nosaltres hem baixat per la via amb un sol ràpel de 25 metres per la mateixa via. Reunió i ràpel de dos parabolts anellats.
Ressenya: No se d'on ha sortit però estaria bé saber-ho!.

dilluns, 20 de maig del 2024

Normal i GEDE a l'Agulla Fina dels Naps de baix.

 

 

A banda de ser una via molt ben parida, la Normal a l'Agulla Fina, és un d'aquells itineraris on treure's el barret amb l'elit d'antuvi. El senyor Pany s'ens va plantar a la bretxa de l'agulla i amb la corda estacada a la cintura, espardenyes i quatre ferros es va endrapar les trenta metres de placa que hi ha fins al cim...sense paraules. Durant anys fou una via temuda, a nivell de la Nord del Dit, l'Aresta Brucs a la Vella, la Navarro a la Cadireta...però mica en mica varen anar apareixent expansions que varen diluir la gesta, o com diuen alguns es va domesticar la bèstia. Avui en dia conserva part de la seva aureola d'itinerari temut,almenys pels pelacanyes montserratins com el blocencallat. Malgrat dur els gats més esmolats del mercat als peus, la ferralla més avantguardista a l'arnés, les mans empastifades de magnesi i la paret curulla de material rovellat he hagut d'empassar una mica de saliva quan he plegat el clatell al segón relleu. Després un cop possats a la feina la veritat és que entre la qualitat de la roca i l'abundant canto m'han fet gaudir de valent la tirada. L'entrada per la GEDE es resolia amb una pas d'espatlles, nosaltres que al roco no els practiquem, hem estat una estoneta entretinguts amb els estreps. Si som ràpids la podem combinar amb la SAME a l'Agulla del Senglar o sinó ens fa mandra la Canal Nubiola amb l'Esperó del Vent.



Accés: Aparcament habilitat al municipi del Bruc,darrera de l'escola,enllaç.
Aproximació:Pugem a la urbanització de sobre i trenquem a l'esquerra pel carrer Camí de Can Salses. Quan s'acaba l'asfalt agafem el primer trencant a ma dreta, passem pel costat de Can Salses i baixem a un olivar. Aquí agafem un corriol a ma esquerra i en comptes d'entrar al torrent trenquem a ma dreta. Arribem a una petita bassa on el camí es bifurca, agafem el corriol de ma esquerra. Ens enfilem a una carena on tenim unes vistes privilegiades. Trenquem a la dreta, passem per sota de l'Agulla del Senglar, on a part d'espectaculars itineraris esportius hi ha la clàssica SAME. Seguim per un corriol que passa per sota de l'Agulla Fina dels Naps de Baix.
Nosaltres ens hem saltat la primera tirada que no semblava massa atractiva. Hem grimpat per l'esquerra i hem flanquejat per un relleig gràcies a una corda fixe.
 

 
Grau obligat: V+/A0, suposo que exposat degut a l'antiguitat de les peces emplaçades.
Horaris: Aproximació 45',via i ràpels 2 hores. Retorn al Bruc 40'.
Orientació: La GEDE podria ser Oest i la Normal Nord. 


Material: Nosaltres hem fet anar unes catorze cintes exprés, dos estreps,quatre plaquetes recuperables i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 5.Tenint en compte que no hem fet pas d'esqueneta si tornés a fer la via m'enduria doblats el 4 i el 5 així com un 6. Com que baixem per la mateixa via,aquest material es pot deixar al seu lloc i recollir-lo en rapelar. Cordino per reforçar el ràpel del cim,quan més llarg millor: entre 60 cm i 5 m.
Descens: Dos ràpels de 50 per la mateixa via. Del cim a R1 es fa d'una sabina amb les vagues força velles i de R1 a terra són parabolts amb anella. 
Ressenyes: Bullaroles ( dibuix) i Jose Valero ( fotografia ). La primera foto és d'en Jordi Ceballos, així com l'enllaç de l'aparcament. Gràcies!!

dilluns, 12 de febrer del 2024

Via Normal i Flanagan al Cilindre o Cabrit.


Hem intentat escalar la Normal però hem estat tant sapastres que a la segona tirada ens hem enredat i en comptes de seguir el flanqueig a la dreta, hem pujat pels dos parabolts de la Flanagan. Si no voleu fer el mateix al segon llarg xapeu el primer clau i flanquegeu a la dreta i arribareu a un espit antic restaurat amb un bolt de la Flanagan.En aquest punt la Flanagan va recte amunt a caçar un segon burí/bolt mentre que la Normal segueix flanquejant a la dreta fins a un burí en una baumeta on puja recte.



Accés: Esplanada del Miracle (Creu d'en Regató) situada a uns 5 km de Can Maçana i a 2 km. de Santa Cecilia. Hi ha lloc per uns quatre cotxes a l'ombra d'un bon noguer.



Aproximació: Pugem per les escales de ciment que surten de la carretera fins a un camí que seguim cap a l'esquerra. En deu minuts arribem al GR que seguim cap a la dreta. Arribarem a unes escales de pedra, superades les quals farem un tram de corriol fins a un replà. En aquest punt hi ha un cartell que ens indica que per pujar a la Canal del Miracle hem de trencar a l'esquerra i deixar el GR. Així ho farem tot seguint marques blaves i pel camí principal assolirem l'inici de la Canal del Miracle que remuntarem fins al capdamunt, guanyant així el Coll del Miracle. Un cop al coll seguirem el PR a l'esquerra, passant per la Bauma de les Pruneres i per sota la Vella, acte seguit apareixerà el nostre objectiu. Fent una mica de puja i baixa el PR topa amb una paret. Aquí deixarem de seguir el PR i anirem per flanquejant per sota la paret fins a la canal que separa el Cilindre de la seva Miranda. Remuntarem aquesta canal ( tram final de III ) fins al coll entre les esmentades agulles. Aquí davallarem una desena de metres mal contats per una rampa rocosa fins quedar a la vertical del punt feble del mur. Fissura horitzontal amb un petit arbre llaçat visibles des del terra.



Grau obligat: V+/A0.
Horaris: Aproximació 1 hora i quart. Per fer la via i el ràpel hi hem estat 2'5 hores mentre que per tornar a l'aparcament hem trigat una hora i escaig.
Material: Sis cintes exprés i els friends del 0.5 al 2.



Orientació: Inici per la cara Oest, primers 5 metres. Després sud i la segona reunió així com la darrera tirada resten encarats a l'est.
Descens: Ràpel de 25 metres per la cara oest que ens deixarà ben bé a peu de via tot passant per la primera reunió. Muntar la darrera reunió a la dreta sobre dos bolts, no anar directes al ràpel que apedregareu al col·lega. Del cim baixar cap al sud, localitzem amb esgarrifança l'antiga sabina del ràpel i just a sota veurem una instal·lació menys atrotinada: tres espits vells, dos d'ells amb cadena i mosquetó. Cim no massa freqüentat, és interessant dur un cordino per arreglar-ho.
Ressenyes: Desventurasimilagros i viedificilssite.Moltes gràcies!!!.




dilluns, 11 de desembre del 2023

Esperó del Vent a la Proa.

Fantàstica via de placa montserratina, farcida de bons còdols i amb unes vistes espectaculars. L'itinerari més assequible i repetit de la Proa. Els que tinguin ètica i coses d'aquestes l'hi poden recriminar que és menja l'Aresta Brucs a baix i  la Torras Nubiola a la part superior, quina polseguera devia aixecar en el seu dia!.
Els més fanàtics la poden combinar amb la veïna Tropicana o fent una mica més de cames la SAME a l'Agulla del Senglar així com amb la Normal a l'Agulla Fina dels Naps de baix. Els amics del rovell aviat la trobaran interessant ja que els espits tenen prop de mig segle de vida, encara que de moment foten bona cara.
 


Accés: Aparcament habilitat al municipi del Bruc,darrera de l'escola. Enllaç.
Aproximació:Pugem a la urbanització de sobre i trenquem a l'esquerra pel carrer Camí de Can Salses. Quan s'acaba l'asfalt agafem el primer trencant a ma dreta, passem pel costat de Can Salses i baixem a un olivar. Aquí agafem un corriol a ma esquerra i en comptes d'entrar al torrent trenquem a ma dreta. Arribem a una petita bassa on el camí es bifurca, agafem el corriol de ma esquerra. Ens enfilem a una carena on tenim unes vistes privilegiades. arribem a la base de la Tonsura i just abans d'un sector esportiu ens hem d'enfilar per la Canal Nubiola. Aquesta canal es troba equipada amb graons metàl·lics així com amb cordes fixes. Aquesta canal ens deixa a la base de la Proa i la primera via que veurem és l'Esperó del Vent,placa amb el nom i espits grocs visibles.
 

 
Horaris: Aproximació 50', via i rapelar-la 1'5 hores. Retorn al Bruc 45 minuts.
Grau obligat: V+/A0.
Material: Catorze cintes exprés i cordino de recanvi pels ràpels.Si es va just de grau podem llaçar algun merlet a la primera tirada.



Orientació: Sud.Compte amb el vent,el nom no el te perquè si!.
Descens: Dos ràpels de 40/45 per la mateixa via. 
Ressenyes: El dibuix és d'en Joan Prunera ( Col.leccionistadevies ) i la foto d'en Cesc Rosell ( Escalesrodones ), moltes gràcies!!!.

dilluns, 6 de juny del 2022

Via Integral Safari al Serrat de la Palomera.

 


Com molt bé la defineix en Joan Asín al seu blog es tracta d'una excursió-escalada on acabarem caminant més estona que no pas escalant. Es tracta d'un itinerari de ressalts hàbilment enllaçats i aprofitats a l'extrem, mercès a les travessies s'acaben escalant força metres malgrat els bonys siguin curts. A les primeres xapes de la via hi hem trobat un pas que ens ha semblat més de V+. Les reunions les hem fet totes en arbres i no hem enllaçat llargs. A la darrera tirada passem per sota del primer arbre i al segon arbre és a on hem de saltar a la placa de l'esquerra, a la topo només hi surt el primer arbre.




Accés: Aparcament habilitat entre el Bruc Residencial i la Vinya Nova.

Aproximació: Des d'aquest aparcament agafem el camí que porta a Can Jorba. Quan arribem a la masia  de Can Jorba seguim la pista cap a l'oest direcció el Castell. Al cap de pocs minuts de caminar aquesta pista desemboca ens uns olivars, a sobre d'aquests olivars comença el Torrent de la Coma del Pastor. Pugem pel Torrent de la Coma del Pastor fins a un punt molt concret. El lloc on caldrà deixar aquest torrent és quan trobem un gran pi doble i veiem per primer cop el Faraó. Sortim del torrent i anem cap a la dreta per un corriol poc fressat i a estones per zones rocoses. Arribem a les penyes i anem a l'esquerra. Parabolts del 8 visibles i petita picada de S a l'inici.




Grau obligat: V/V+.

Horaris: Aproximació 50',via 1 hora i mitja i descens 50'. Tenint en compte que dins l'horari de l'escalada s'hi inclou estona per fer les transferències que són caminant romandrem més estona caminant que escalant.



Orientació: Segons la ressenya és Nord Oest, nosaltres hem començat a escalar a quarts de quatre i hem estat al sol tota l'estona.

Material:  Vuit cintes exprés, nosaltres hem posat un Camalot de l'1 a l'inici de la segona tirada i a la meitat del darrer llarg. Si es va just de grau es pot provar sort amb algun friend més petitot.



Descens: En algun moment es rapelava el darrer llarg, jo no ho faria però en cas de fer-ho cal tenir en compte que el pi on fem la darrera role no te cap vaga. Nosaltres hem baixat al coll de darrera de l'agulla i hem començat a flanquejar en baixada ( rastres de pas ) i direcció Collbató fins que hem topat amb un ressalt rocós. Grimpem aquest ressalt en el sentit de la marxa que portem i arribem al camí que va a la Palomera marcat amb senyals vermelles. El seguim a la dreta de baixada fins a enllaçar amb la pista de Can Jorba per la que hem aproximat.

Ressenyes: Joanasín i el Visas, gràcies companys!

divendres, 19 de juliol del 2019

SAME a l'Agulla del Senglar.


Audaç itinerari que troba el camí lógic en una imponent agulla.
Totes les tirades tenen la seva gràcia: la primera és una pencada,la segona te pasos ben picants i és ben mantinguda,a la tercera cal fer un acte de fe tot confiant en que apareixerà el burí salvador i a la quarta cal mirar bé la roca.


Accés: Aparcament habilitat a sota de les escoles del Bruc.
Aproximació: Prenem una pista en direcció Oest creuant una urbanització i a posteriori camps d'oliveres. Al cap d'uns 20' caldrà prendre una pista a la dreta ( antic aparcament del Vermell de Xincarró ) i seguidament en una zona de pins agafar un corriol a la dreta ( direcció sector Desdentegada ). Assolir la carena i baixar al torrent. Remontar el torrent i l'alçada d'un sector esportiu abandonar-lo a la dreta. Peu de via en un sector esportiu,entosta característica ben visible. 
Material: 25 cintes exprés,dos estreps,3 pitons ( universal gruixut i curt,uve mitjana i U llarga ),joc de tascons i dos joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2.M'ha semblat que triplicant un 0.75 i un 1 hagués a més de repetir tascons hagués pogut passar sense pitonar.
Orientació: Sud.


Horari: Aproximació 1 hora,30' per fer els ràpels i 45' per tornar des de peu de via.A l'escalada hi hem estat unes 5 hores,tenint en compte que 2 hores i mitja han estat per escalar L1.
Grau obligat: V+/A1+.
Descens: Al cim hem fet la reunió a la sabina de la qual després hem rapelat.Cal creuar el cim cap a l'esquerra on hi trobem dues sabines,separades per un o dos metres a la mateixa alçada.Si hi torno m'enduré un troç de corda d'uns quatre metres per montar un bon tinglado.El cas és que de les sabines fem un ràpel de 40 metes fins la feixa de R2 i d'aquí un altre de 50 metres a peu de via.Aquest es fa sobre 2 químics o químic+sabina.