Ratafia a la Filigrana.

Interessant proposta de placa fina montserratina que amb dues tirades ens permet enllaçar amb la Via Normal. De fet, seria la prolongació lògica cap a baix d'aquesta via. La dificultat tècnica no és gaire elevada però la llunyania de les assegurances ( bolts del 10 nous ) recomanen emprendre-la si s'està còmode en el V grau de finura montserratina. El ràpel ens deixa a tiro per fer l'Agulla de l'Arbret o la Podrida.

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).

Aproximació: Des de l'aparcament agafem el camí que duu al Refugi Vicenç Barbé, cartells. Just abans de la darrera pujada agafem la Canal del Cirerer. Primer deixem a l'esquerra l'Aglà i la Mare, després l'espectacular cara est de la Miranda de les Boigues i més o menys a l'alçada del Dàtil veiem el peu de via a ma dreta. La primera assegurança és un universal kopdegas amb un cordino blau, s'ha de tenir vista de falcó per veure'l des de terra.

Material: Nosaltres n'hem fet prou amb unes vuit cintes exprés, dos o tres vagues merleteres,Aliens ( blau, verd i groc ) i el Camalot de l'1.

Horaris: Aproximació 40', via i ràpel 2 hores. Del final del ràpel al cotxe 40'.

Orientació: Sud.

Descens: Del cim anar en direcció a les Bessones on trobem una instal.lació de ràpel, formada per dos bolts amb cadena i anella. Hi ha alguna xapa més per allà al voltant que quan el ràpel es vegi vell es podrà vincular. Fem un ràpel de 30 metres i tenim dues opcions per retornar: Canal del Cirerer ( passant pel peu de via ) o per la Canal de les Bessones que baixa cap al Refugi d'Agulles.

Ressenyes: És d'en Joan Prunera ( col·leccionista de vies ) i la foto del peu de via d'en Jordi Ceballos ( roca calenta ).

Vicenç Soto Cervelló a l'Agulla de l'Arbret.

Ens va agradar molt. Una primera tirada més aviat discreta que semblaria rumiada per treure suc al sòcol esdevé el preludi d'una mantinguda placa fineta i pilosa. Un cop païda aquesta ració de còdols montserratins arribem al darrer llarg on hi trobem passos bastant més assequibles però que també demanen gest per poder ser superats. La primera reunió es monta en un parell d'alzines ben fermes sense cap vaga i al segon llarg hi manca un espit.

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).

Aproximació: Hem d’anar fins al refugi Vicenç Barbé. Des d’aquí hem de prendre el camí en direcció nord que condueix fins Les Bessones. Un cop superem les Bessones el camí es desvia cap a l’esquerra i arribem a la vessant sud de l’Agulla de l’Arbret en un coll amb ?????. Baixem a l'altre costat del coll, veurem les cues de porc de l'Om Mani Padme Hum, les plaqueta amb el nom de la via Aitor i acte seguit un contrafort amb una canal herbosa. La via comença en aquest contrafort, espit visible així com V.S. picat a la base.

Horaris: Aproximació 45',via i ràpel dues hores. Retorn al vehicle 35'.

Orientació: Oest, sol fins la posta.

Grau obligat: Teòricament V+/A1 amb un pas d'Alien vermell a la segona tirada. Nosaltres anàvem en lliure i no hem vist lo de l'Alien enlloc, amb A0 no s'arriba crec.

Material: 14 cintes exprés. El dia que la vàrem fer nosaltres mancava l'espit al pas més obligat de la via al sostret del segón llarg. Si ens volem assegurar en aquest pas podem emplaçar un Camalot del 2 en un llavi argilós mig metre per sota d'aquest espit o bé dur un cargol de mètrica 8 així com la corresponent xapa.

Descens: Entre la darrera reunió i el cim hi ha una bretxa en aquesta bretxa hi ha una instal·lació de ràpel formada per dos bolts amb cadena i anella. Aquí tirem un ràpel de 50 metres al terra, que podem fraccionar amb 20 i 30. Jo sempre he fet el ràpel d'una sola tacada, si fraccioneu verifiqueu les longituds.

Aresta Brucs a l'Agulla dels Ossos.

 

Malgrat no ser de les Arestes Brucs més recorregudes ens ha semblat una bona via.Molt variada ja que es desenvolupa per fissura durant la primera meitat de l'itinerari i sobre placa la segona part.Els qui s'ho puguin permetre gaudiran d'una escalada lliure ben mantinguda en el sisè grau i els que no també s'ho passaran bé en una escalada combinada ben entretinguda.La via ha estat restaurada amb parabolts,a les reunions i algun a placa del segon llarg,de totes maneres la majoria de les asegurançes tenen solera.La darrera tirada es fa pràcticament a pèl,només hem sapigut encabir un Alien verd en un forat visible des de la reunió i a uns 2 metres d'aquesta.

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).

Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant oposat fins arribar al mateix Refugi Vicenç Barbé o Refugi d'Agulles.Aquí....FALTEN DADES

Orientació: Sud

Horaris: Via i ràpel 2 hores,tant per l'aproximació com pel retorn al vehicle hi hem estat 45'.

Material: Nosaltres hem utilitzat una dotzena de cintes exprés,alguns tascons i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3.Moltes piades donen el 3 com a opcional i alguns claven a la fissura del primer llarg. Al segón llarg mola portar un parell de baguetilles a punt per xapar un parell de pitons molt entrats. Estrep útil si anem amb artificial. Un cordino d'1-2 metres per canviar el del ràpel i si algú te ganes pot entretenir-se a canviar el filferro gruixut que hi ha en un pont de roca a la segona tirada.També pot necessitar recanvi el cordino que hi ha a l'Ae,1.5 metres i del 4-6(?). Si es vol fer el primer llarg totalment en A1 potser cal clavar.

Grau obligat: A la segona tirada hi ha una sortida en lliure ( ha saltat un buril?) que marca el grau obligat. Nosaltres hem trobat un cordino que penjava del burí de sobre que permet passar en artificial.V+/A1,si falta el cordino potser seria 6a?.

Descens: Un ràpel de FALTEN DADES metres a l'esquerra fins a un coll.Aquí podem aprofitar algun arbre i tirar un nou ràpel de 20 metres o be desgrimpar (III).Superada aquesta dificultat ens plantem pràcticament al peu de via 

Lofoten a la Corona de la Reina.

Degut a l'abundància de parabolts aquesta és una via per tastar la finura d'Agulles sense massa exposició.Si sou dels que no voleu caminar més que escalar us caldrà combinar-la amb alguna altre a tal efecte.El ràpel de baixada us deixarà pràcticament a la base de l'Aresta Brucs a la Boteruda del Gra.Bona roca i prou ambient per ser una via de 40 metres.Sembla factible escalar-la amb un sol llarg parant compte al fregament.

Accés: Aparcament a Can Massana,a la carretera del Bruc a Manrresa.Els cap de setmana i festius val 4€ aparcar-hi,la meitat si esteu federats.
Aproximació: Des de l'aparcament seguim les indicacions  cap al Refugi d'Agulles. Un cop al Refugi tenim dues opcions a priori igual de ràpides: la Canal de les Bessones o la Canal de l'Ou de Colom.
Nosaltres hem aproximat per la Canal de les Bessones que l'agafrem a cinc metres del refugi grimpant per una llosa tombada.
Remontem aquesta canal fins al capdamunt trobant una grimpada (III-) que superarem merces a unes arrels i una corda fixe.La canal finalitza al coll que formen la Corona de la Reina a sota i la Boteruda del Gra a dalt.Arribats a aquest punt caldrà devallar una seixantena de metres per la canal que s'obre a la base de la cara est de la Corona de la reina.
Peu de via a la vertical d'una bauma amb parabolts Nestor Lucky platejats visibles.

Horari: Aproximació 45 minuts,via 45 minuts i retorn al cotxe 45 minuts.
Material: Unes sis cintes exprés.
Grau obligat: V+.
Orientació: Est.
Descens: Al vessant oposat al que hem escalat hi ha una alzina d'on rapelem ( 20 metres ).Si hem deixat quelcom a  peu de via tornar-hi és ràpid i fàcil.

Om Mani Padme Hum a l'Arbret.

Alternativa friqui a la clàssica Aresta Brucs.Aquí trobarem la mateixa qualitat de roca i ambient però amb ancoratges fixes que ens marquen el camí.Aquests són uns químics semblants a les cues de porc però tancats.La seva distància m'ha semblat que no arriba a ser expo però tampoc la recomanaria com a via d'iniciació.

-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).

-Aproximació: Hem d’anar fins al refugi Vicenç Barbé. Des d’aquí hem de prendre el camí en direcció nord que condueix fins Les Bessones. Un cop superem les Bessones el camí es desvia cap a l’esquerra i arribem a la bessant sud de l’Agulla de l’Arbret. La via es troba a la dreta de la via Aitor i és fàcil de reconèixer per la filera de químics.

• Material: 10 cintes
• Orientació:Sud.
• Descens:A la cara est hi ha una instal·lació de ràpel. Es pot fer un sol ràpel de 50 metres o bé 2, un de 20 metres i després un altre de 30 (trobem una instal·lació al costat d’un arbre).
• 
  
• 
  

Aresta Brucs a la Bola de la Partió.

Més enllà de lo plaent de la primera tirada i la sortida aeria per la segona tirada de la Sidharta m'ha cridat l'atenció la historia de l'obertura esdevinguda el 1.945.Resulta que el cim de l'agulla ja havia set trepitjat el 1.940 però vàren volguer redreçar-la passant ben bé per l'aresta...sort que faltàven dues dècades pel naixement de les directíssimes!.Per aixó la via propiament dita no asoleix el cim,només els interessava redreçar la linea fins a sota de la Bola!.
És habitual arribar-hi havent escalat abans l'Aresta Brucs a la Bitlla i fer la segona tirada per la Sidharta,nosaltres hem fet ambdues coses.

-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).

-Aproximació: Des de l'aparcament seguir per camí senyalitzat fins al Refugi Vicenç Barbé.Un cop aquí agafem un corriol en direcció nord.Continuem pel camí i al cap de poc trobarem un corriol que s'enfila directe fins la base de la Bitlla.Vorejem aquesta agulla pel vessant est fins al coll que formen la Bitlla i la Bola de la Partió remuntantlo fins al punt més alt,on comença la via.

Material: 10 cintes per L2.La primera tirada es troba equipada amb la algún buril/espit on no hem afegit res i hem vist poques possibilitats d'afegir-ne.
Orientació: Sud(?).
Grau obligat: V/A1e.
Descens: Rapel des de la darrera reunió,2 bolts amb anelles.Amb dues 60's hem baixat fins la canal,si les cordes són més curtes millor guiar-les cap al coll amb la Bitlla.

Torres Homet a l'Esquelet.

Bona escalada de xemeneia oberta, apte per escaladors claustrofóbics. Com a curiositat histórica podria ser que es tractés d'una de les primeres obertures en solitari al nostre pais l'any 1958. La roca és bona i no està gastada. Nosaltres l'hem fet d'una sola tirada muntant R0 a uns 10 metres del terra,si aneu amb presses com nosaltres potser va millor ensamblar o arribar desencordats a R1. La via te alguns parabolts, no se si es corresponen a burins originals. M'ha semblat difícil afegir assegurançes,potser podriem provar si s'aguantria al fons de la fissura un del 5 o del 6 però segurament resultaria incómode ja que nosaltres hem escalat la xemeneia bastant per fora.

 -Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).
-Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant oposat i seguint el camí principal arribem fins al Refugi Vicenç Barbé.Aquí el nostre objectiu és ben visible.Pugem per la Canal de les Bessones fins que localitzem l'Agulla de l'Esquelet a la nostra esquerra. Després ja només cal remuntar per dins el bosc fins a la base de la paret.Com que la Torres Homet és la via més repetida de l'Esquelet la traça principal ja ens hi porta.
-Material: Unes 8 cintes exprés preferentment llargues.Nosaltres hem possat un Camalot 0.75 a la sortida al cim,únic tram en que la roca cutreja una mica.
-Orientació: Sud.
-Grau obligat: V,una mica expossat.
-Descens: Nosaltres hem rapelat per la cara N amb un sol ràpel de 20 metres on quedem ben encarats per fer algunes clàssiques del Pingüí com la Xemeneia,l'Aresta Brucs o la Hello Harry.

Xemeneia del Pingüí.

La mítica cordada Cerdà-Riera també ens va deixar alguna via assequible com la que aquí presentem. Es tracta d'una evidentíssima canal-xemeneia que guanya el cim del Pingüí d'una manera totalment lógica. L'escalda és força disfrutona per aquells que no s'esgarrifin en xapar o passar pel costat d'un parabolt lluent en una via que es debia obrir sense burilar.Bona roca,sense pulir,parabolts que donen vidilla i sense estretors.

-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).

-Aproximació: Nosaltres hi vàrem anar baixant de la l'Esquelet,on entre d'altres podem escalar la Mae West, la Regira Rocs. o la Torres-Homet.

Per accedir-hi a peu hem de remuntar la canal de les Bessones fins passat l'Esquelet, després girem a l'esquerra pujant per dins del bosc. Primer passarem per la base de la Vespa i després arribarem al peu del Pingüí.

-Orientació: Sudest.

-Material: Vagues per abres i unes 8 cintes exprés.

Descens: Ràpel d'uns 15 metres per la cara nord-est(dreta?). Després baixem a peu per una canal estreta entre la Vespa i el Pingüí, fins que retrobem el camí de l'aproximació.

Hay algo aquí que va mal a la Bessona Superior.

No està malament,típica escalada de finura d'Agulles.A la primera tirada ela mediocres trobem a faltar ganda però com que mig tomba anem trampejant,al segón llarg el tema és igual de rançi en cantos i dret com un ciri.Fins a R2 jo la consideraria una via esportiva pel que fa a l'equipament,malgrat un factor 2 sortint de la primera role.Les xapes no permeten fer A0 tota l'estona però estan prou a prop com perque un cagat com jo no la trobi expossada.A partir de la segona reunió la cosa canvia: baixa la dificultat i desapareixen les xapes.A mi m'ha semblat que aquesta darrera tirada és expossada,tot i que he pogut afegir alguna cosa i la roca és bona.L'arribada al cim l'hem fet per l'esquerra d'on marca la ressenya,on hi ha unes sabines i un díedre que permet possar el 0.5 a caldo.Via recentment restaurada pel SAME,gràcies!.
Si combinem Mae West a l'Esquelet,Hello Harry al Pingüí i finalment aquesta via ens quedarà una integral esportiva d'uns 200 i escaig metres ben interessant.

-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).
 -Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant oposat.Seguint el camí principal arribarem al Refugi d'Agulles. Un cop aquí hem de trencar a l'esquerra per entrar a la Canal de les Bessones i la remontem fins la base de les Bessones,la Superior és la de l'esquerra. L'iniçi de la via el localitzem damunt d'un bloc amb dos burins a mode de R0,bolts platejats Kop de gas visibles.
-Orientació: Sud.

-Grau obligat: 6a/A0.
-Material: Nosaltres hem fet servir els Aliens gris i vermell,Camalot 0.5,dues vagues merleteres i 7 cintes exprés.El material per autoasegurar-nos l'hem fet servir tot a la darrera tirada.Si es va just de grau ens pot anar molt bé dur pedals i una tramposa. La darrera reunió te una xapa vella,una de nova i dos caps de burí podem portar dues recuperables si som fanàtics de la seguretat.
-Descens: De la darrera reunió acabem d'arribar al cim i busquem la instal.lació de ràpel a ma dreta cap a l'altre Bessona ( 2 bolts nous amb cadena i anella ).Fem un ràpel de 35 ( potser amb el xiclet arriba ) fins al coll entre les dues Bessones.Diria que el ràpel és fraccionable però em sembla que a la segona instal.lació només hi ha un bolt. Un cop al coll entre les dues Bessones diria que baixes cap a l'esquerra a trobar el camí senyalitzat d'Agulles.
-Ressenyes: SAME i Luichy.Moltes gràcies!!!!

Aresta Brucs al Pingüí.

Si la comparem amb la seva veïna Hello Harri veurem que com a bona Aresta Brucs és més fàcil i està menys equipada.La via consta de dos llargs ben diferents entre ells: un primer més tombat i tècnic i un segón més trempat i atlètic,amb una sortida de la primera reunió ben elegant.La roca boníssima.Si anem amb un segón de corda novell caldrà tenir en compte que la primera tirada va molt de costat.
-Orientació: Est.
-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris.
-Aproximació: Nosaltres hi vàrem anar baixant de la l'Esquelet,on entre d'altres podem escalar la Mae West  o la Regira Rocs. Per accedir-hi a peu hem de remuntar la canal de les Bessones fins passat l'Esquelet, després girem a l'esquerra pujant per dins del bosc. Primer passarem per la base de la Vespa i després arribarem al peu del Pingüí.

-Grau obligat:V/A0.
-Material: Nosaltres només hem fet servir cintes exprés,no m'hi he fixat gaire si es podien afegir peçes.
-Descens: Ràpel d'uns 15 metres per la cara nord-est(dreta?). Després baixem a peu per una canal estreta entre la Vespa i el Pingüí, fins que retrobem el camí de l'aproximació.

Premeditación, alevosía y nocturnidad al Cap del Guerrer

Aquesta via busca el camí més assequible per la cara est del Cap del Guerrer que està farcida de balmes. Haurem d'anar en compte amb el fregament perquè la via és força sinuosa, sobretot al primer llarg. A la guia d'Agulles diu que està reequipada amb parabolts, però trobarem de tot: burils (algun sense xapa), espits i parabolts (pocs). 

-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).

-Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant oposat. Passem de llarg del refugi i agafem la Canal de l'Ou. Remuntem per la canal fins a localitzar la cara est del Cap del Guerrer. La via comença a l'extrem dret de la paret, es veu un parabolt sobre una bauma i hi ha un buril a peu de via.

-Orientació: Est.

-Material: Cintes exprés, 1 xapa recuperable, friends petits (Alien vermell i Camalot #0.75) i estreps.

-Grau Obligat: V+.

-Descens: Ràpel volat d'uns 30 metres per la cara nord. Després baixem cap a la Canal de les Bessones.

-Ressenya: Al blog d'en Luichy hi ha la ressenya original amb les assegurances marcades (només al primer llarg). Millor no fer massa cas dels graus.

Regira-Rocs a l'Esquelet

Escalada de dos llargs força diferents. El primer llarg és vertical i bastant equipat amb espits, un pitó i algun parabolt. I el segon llarg és tombat i una mica exposat. De fet, estrictament parlant, l'únic llarg  que seria de la Regira-Rocs és el primer. El segon pertany a l'Aresta Brucs, que originalment  accedia a l'aresta sud des de la Xemeneia Torres-Homet amb un flanqueig que té pinta a delicat. Sembla ser que la Regira-Rocs es va començar a reequipar amb parabolts, però la feina es va quedar a mig fer o han tret les xapes. A l'inici de la via trobarem alguns espàrrecs sense xapa ni cargol (diria que són del 8, però no n'estic segur).

-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).

-Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant oposat. Seguint sempre el camí principal i fent una pujadeta després de creuar un torrent sec arribem al refugi d'Agulles. Aquí ja veiem a la nostre esquerra l'Esquelet amb la característica llastra per on va la clàssica Torres-Homet. Pugem per la Canal de les Bessones fins que localitzem l'Agulla de l'Esquelet a la nostra esquerra. Després ja només cal remuntar per dins el bosc fins a la base de la paret. Un cop a la base de la paret anem baixant cap a l'esquerra, passant l'evident entrada de la Torres-Homet. Després trobarem dues línees d'espits i espàrrecs de cargol. La de l'esquerra és la Regira-Rocs i la de la dreta és la via del Xavi.

-Orientació: Sud.

-Material: Cintes exprés i un Camalot #0.75 per un forat que hi ha abans d'entrar a la R1.

-Dificultat obligada: V+/6a.

-Descens: Nosaltres hem rapelat per la cara N amb un sol ràpel de 20 metres. Després es baixa fàcilment cap a la Canal de les Bessones.

-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la guia nova d'Agulles. Penjo aquesta que he trobat al blog de Rotpunkt & Holds:

Aromes a la Bessona Inferior.

Via molt guapa que va a buscar el díedre evident de la cara est de la Bessona Inferior. Està reequipada amb parabolts, tot i que encara queda algun buril sense canviar (sobretot en trams d'artificial equipat). Al díedre també hi ha algun pitó. Bona roca en general. A la meitat de díedre trobem un tram amb roca delicada, aquí cal flanquejar a la dreta. Atenció amb el fregament en aquest
llarg, si no gestionem bé les cordes ens pot costar arribar a la reunió.

-Cordada: Macau i Vicenç.

-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.

-Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles ( senyalitzat ). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant oposat. Passem de llarg del refugi d'Agulles i pugem per la Canal de les Bessones. En uns minuts arribem al peu de la cara est de la Bessona Inferior. L'Aromes comença just a la canal que hi ha entre la Bessona i la Vespa.

-Orientació: Sud-est.

-Material: Unes 18 cintes exprés, joc de tascons i friends (des dels Aliens al Camalot del #2). Es posa poca cosa però variada.

-Grau Obligat: 6a.

-Descens: Ràpel d'uns 30 metres per la cara oest fins al coll que separa les dues Bessones. D'aquí baixem per la canal nord, primer desgrimpant i al final muntem un ràpel curt fins al terra. Rodejant l'agulla per l'est tornem a la Canal de les Bessones.
-Ressenya: A nosaltres ens ha anat molt bé la ressenya del blog Luichy:

Hello Harry al Pingüí.

Bonica via esportiva, els montserratins amants de l'exposició i al·lèrgics a les expansions potser els hi semblarà una via sosa i plena de xapes. La roca és boníssima tot i que amb ganes hem fet baixar alguna cosa.

-Cordada: Macau i Busquets.
-Orientació: Est.
-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris.

-Aproximació: Nosaltres hi vàrem anar baixant de la Mae West a l'Esquelet, d'aquesta manera queda una combinació bastant homogènia de dues vies generosament equipades. Per accedir-hi a peu hem de remuntar la canal de les Bessones fins passat l'Esquelet, després girem a l'esquerra pujant per dins del bosc. Primer passarem per la base de la Vespa i després arribarem al peu del Pingüí.
-Material: Via generosament equipada amb parabolts, només calen cintes. Si es va just de grau pot ajudar un pedal.

-Grau Obligat: V/A1e.
-Descens: Ràpel d'uns 15 metres per la cara nord-est. Després baixem a peu per una canal estreta entre la Vespa i el Pingüí, fins que retrobem el camí de l'aproximació.
- Ressenya: Per la xarxa en podem trobar. Aquesta d'en Romanticguerrer està molt bé. Merci!

Sidharta a la Bola de la Partió

A jutjar per la informació que he trobat a la xarxa la majoria de cordades tant sols utilitzen la darrera tirada per sortir al cim quan fan l' Aresta Brucs. Nosaltres la vàrem fer integrament ara ja fa uns dies i a correcuita abans de que es fes fosc. Potser per això no la recordo massa i només puc afegir gaire més del que vaig anotar. Parlo de memòria però recordo que està reequipada amb bolts,que el primer llarg era el filtre ja que era més obligat i que al segon mirant la topo original segurament s'hi ha afegit un bolt i ha quedat menys exposat. M'imagino que sense ser una via massa exposada sense perill de caiguda mortal a priori si que hi ha algun punt en que les xapes allunyen.. La roca crec recordar que era bona i que la llastra de la segona tirada que algú apunta com a perillósa jo nosaltres no la vàrem veure. Via amb ambient per lo curta que és. A la segona tirada hi ha un punt en que cal deixar de flanquejar i tirar recte amunt, hi ha un bolt que no es veu perquè queda sobre d'un sostret/llavi, després d'aquest bolt anem a buscar una antiga reunió de burins ( un no te xapa, plaqueta útil ) i d'aquí a trincar la reunió de la nostre via que crec que eren dos bolts amb anella sota la bola somital.

-Cordada: Macau i Busquets.
-Accés: Aparcament de Can Massana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris.
-Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles ( senyalitzat ). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant oposat. Abans de refugiagafem la Canal de les Bessones. Pugem al peu de l'aresta brucs de la Bitlla i travessem per la cara est de la Bitlla fins a la base de la Bola de la Partió. Resseguim la seva cara est fins el peu de via. Hi ha una placa metàl·lica rovellada on encara s'hi distingeix el nom i la figura d'un buda. Els primers metres els hem fet enfilant-nos a un arbre.
-Orientació: Est.

-Material: Dotze cintes exprés i estreps pel darrer llarg, una plaqueta recuperable. Si es va just de grau millor provar sort i agafar algo de material, no ens hi vàrem fixar si entraven coses.
-Dificultat obligada: Teòricament V+/A0...jo ho vaig veure més de 6a.
-Descens: Un sol ràpel de 60 des de el cim que ens deixarà al peu de l'Aresta Brucs. Si anem amb cordes de 60 millor fer-ho així per l'angle a l'hora de recuperar la corda. Si no podem parar a la reunió de sota la bola somital i fraccionar.

Intent a la Sant Isaias de la Bitlla.

Baixant de la Mae West a l'Esquelet amb l'Albert intentem aquesta via. Montem R0 a sobre d'una llastra i encarem el primer o segón llarg segons es miri.Arribem a la base del díedre i ho veiem massa trencat i massa rovellat pel nostre nivell. Desgrimpem fins als pitons del flanqueig i abandonem.

Desreequipaments a les vies del Xavi i Regira rocs a l'Esquelet.

Fa més o menys un parell de mesos vàrem anar a fer la Mae West de l'Esquelet i de camí vàrem passar per sota d'aquest parell de vies. S'hi veien els espits o burins originals i al costat els espàrrecs sense xapa dels bolts ( crec que del 8?). Algú te més informació?
Sembla que les vies es podrien escalar igualment perquè l'equipament original, però si us voleu assegurar als parabolts haureu de portar xapes i femelles.