Pajarón.

-Cordada: Berta i Busquets.
-Ressenya: De totes les que hi ha a internet potser la que està més bé és Enlavertical.

-Aproximació: Hem de començar a escalar a la mateixa carretera. Concretament just sortir del primer túnel que trobem venint del Sud hem de començar a grimpar a ma esquerra tot saltant la barana del pont. La primera tirada nosaltres l'hem fet desencordats, quasi millor perquè hi ha algunes pedres soltes que no molesten per grimpar peró que amb la corda podriem fotre pel cap al col.lega.
Compte amb les escàrpies de ferro que hi ha en aquest tram, treballen bé per palanca peró no les estireu en fora!!!. La R1 es troba a 55 metres del pont de la carretera i te dos bolts,un pitó i un pont de roca. En algunes guies possa que hi ha una picada amb la data de la primera ascensió, peró nosaltres no l'hem vista.

-Material: La via està pràcticament equipada menys les dues darreres tirades que són de fissura i es troben pràcticament netes. Per aquestes tirades i per algún pas puntual de les altres hem utilitzat un joc de tascons i un de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4.Si porteu fins al 2 o el 3 feu tranquilament.

-Via: Més guapa que la Llobet Bertomeu i també un pèl més difícil ( V+ obligat ). Bona roca ( compte amb uns blocs a ma dreta al primer díedre de la quarta tirada ), sense pulir, sostinguda i variada...que més es pot demanar!. Al cim no hi ha reunió peró facilment la podrem montar en qualsevol bec o pont de roca.La darrera tirada en cas de necessitat es pot fer vorejant el mur somital per la dreta ( Llobet Bertomeu. ),més fàcil peró ens perdem una bona tirada.

-Descens: Hem d'acabar de grimpar a un collet. D'aquí no acabar de fer cim, flanqueijar a l'esquerra per una vira herbosa amb alguna grimpadeta ( fites ). Sortim al vessant de la muntanya i baixem en direcció a la carretera, aquest tram està més fitat. Creuem la via del tren per dalt del túnel i seguim flanqueijant a la dreta fins a baixar a la carretera.

Esperó Limaban al Toix.

-Cordada: Nis, Raquel, Txus i Busquets.
-Ressenya: 

-Material: En principi la via està totalment equipada amb parabolts a les dues primeres tirades i algun pitó i pont de roca als altres llargs. Es pot possar alguna peça per rematar als llargs de dalt.
-Accés/Aproximació: Hem d'anar a l'urbanització Maryvilla i seguir les indicacions del Mirador del Toix fins a un carrer sense sortida on aparquem. Davant nostre ja es veu l'esperó i la fissura de la segona tirada, l'inici de la via el trobem a la vertical d'aquesta en un sector esportiu.Nosaltres hem entrat per una via esportiva de V+ equipada amb xapes i bastant bonica, l'entrada original te pinta d'anar per l'esquerra del fil de l'esperó, sembla més fàcil peró es veu desequipada.

-Via: Senzilla peró molt maca, especialment la bavaressa de la segona tirada encara que està una miqueta pulida.Cal parar atenció amb alguns blocs durant la via, suposo que al haver-hi sempre gent rondant per sota la via els escaladors no gossen fotre'ls avall. De totes maneres es poden esquivar facilment...que és una Love Climbing collons!!!!. Obligat V. Per arribar a la reunió 3 cal flanqueijar per una vira i anar a trobar l'esperó en el seu punt més baix, la tercera reunió es fa d'un químic i no la veus fins que no la tens als nasos, hi ha una fita que ens indica el flanqueig , compte no caradar-la d'altabaix amb la corda!!!. Durant la via anirem trobant pintades de T.I. ( Toix Integral ) que marquen el camí.

-Descens: Crec que es pot baixar caminant però nosaltres hem rapelat.De l'última reunió acabar d'arribar a un coll. Aquí tirem un ràpel de 30 ( o millor desgrimpar, moltes pedres ) i un segon de 60. Tornem per camí fressat i evident al cotxe.

Llobet Bertomeu al Mascarat.

-Cordada: Jordi Vilà, Clara Noguera i Busquets.
-Ressenya: La de ressenya.net
-Material: La via està pràcticament equipada, peró hem anat posant algún tascó,aliens i Camalots fins al 0.75. Falten alguns parabolts.
-Aproximació: Aparquem a l'urbanització Marivylla, just abans del primer tunel venint del Sud. Pugem a la carretera i creuem el tunel. Anem al pont de l'antiga carretera,la via comença a l'inici de l'esmentat pont. Hem de grimpar un petit resalt de pedra picada per arribar a un jardí penjant on comença la via. Millor fer-ho encordats i assegurar des de la carretera.

-Via:  Ens ha agradat molt. La primera part és una mica discontinua peró amb trams bonics, a dalt guanya en ambient. La roca és molt bona tot i que en algún tramet comença a estar pulida. L'últim llarg l'hem fet pel dret, sense fer el flanqueig a la dreta sortint de la reunió ( guapo ). Ens hem saltat la reunió que hi ha després del díedre de V+.Obligat V.
-Descèns:  Hem d'acabar de grimpar a un collet. D'aquí no acabar de fer cim, flanqueijar a l'esquerra per una vira herbosa amb alguna grimpadeta ( fites ). Sortim al vessant de la muntanya i baixem cap a la carretera.

Aurora al Mascarat.

-Cordada: Jordi Vilà i Busquets.
-Ressenya: Crec que anàvem mirant la d'en Pomares i l'anglesa de la Costa Blanca. Diuen que dues dolentes fan mitja de bona.
-Material: Semàfor d'Aliens, Camalots fins al 0.75 i algún tascó. Vàrem baixar de la reunió que hi ha damunt del díedre de 6b ( 6a a la guia anglesa ). Si es continua amunt potser vagi bé alguna peça més grosa. A l'esmentada tirada hi ha un pas una mica punyetero on podriem posar un universal, no és molt exposat peró es cau sobre un burí vell ( a sota en tenim tres més ).
-Aproximació: Nosaltres hem aparcat a l'urbanització Maravylla,just abans del túnel vinguent del Sud. D'aquí hem anat a buscar el llit de la riera i l'hem remontat. La via comença entre els dos ponts,en una placa gris on es veu el primer clau.

-Via: La carretera ens ha ratllat una miqueta i no hem gaudit massa de la via. La primera tirada és una placa força guapa, el llarg per sobre del túnel te una placa de gotes d'aigua molt bona. El díedre que segueix a aquesta tirada és una mica herbós. Per unir les dues tirades fem un tram cutre. De grau obligat més o menys 6a. La combinació bona deu ser l'anomenada Triple Directa que després de fer la placa inferior continua pel díedre de la Montesinos Botella.
-Descèns: Nosaltres hem tirat ràpel desde la reunió de la Cleoplaca, acabat el díedre de 6b. Uns 40 metres ( algún cordino llarg de recanvi ).