Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Garraf Falconera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Garraf Falconera. Mostrar tots els missatges

dimecres, 24 d’abril del 2019

Via de la Bavaresa a la Cantera.

A la primera tirada hi ha una curta però bonica bavaresa i més amunt escalem trams d'esperó,sempre moventnos en terreny de IV/V.
Cal tenir en compte que escalarem sobre la roca d'una antiga cantera: a mi personalment ni m'agrada estèticament ni m'acaba de generar massa confiança.
Pel que fa a l'equipament que tant arran de mar tampoc me'n refio un pèl son espits a L1 i parabolts a la resta,la majoria de vegades facilment reforçable amb catxarros però no sempre.


Accés: Cal aparcar al port del poble del Garraf,al final de
 tot a les envistes de la paret hi ha un descampat i una zona blava on no hem pagat cap de les moltes tardes d'entresetmana que hem escalat a la paret. L'aparcament sembla segur,si més no no hi havia vidres al terra.
Aproximació: Creuem un descampat per un bon camí amb el mar i el port a l'esquerra.Arribats a peu de paret pujem ala dreta per terreny una mica incómode,curta bavaresa i espits rovellats visibles.
Orientació: Sud est,la R1 rapidament queda a l'ombra.
Grau obligat: V/A1.
Material: Si no us fa por el rovell o el salitre amb 10 cintes fareu.Si el que no us fa por és carregar pes agafeu un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot de l'1.
Descens: Nosaltres hem rapelat la via amb dos ràpels de 40 metres: De R3 a una feixa amb un passamà i d'aquí a terra.Les instal.lacions rubinades però amb moltes expansions ( spits i bolts ).

divendres, 15 de març del 2019

Via Ania Kostecka a la Cantera Sud.


Te trams guapos d'escalar però la via fa poc que ha estat equipada i la roca encara ens pot donar algun esglai.D'altra banda va molt atapaïda entre les lineas veïnes i pot ser que la trobem un pèl forçada.Al primer llarg si l'escalem en lliure convé anar molt a la dreta,de manera que no podrem xapar el darrer bolt i a la última tirada hi ha un parabolt totalment ilógic,convé voregar-lo per l'esquerra.


Accés: Cal aparcar al port del poble del Garraf,al final de
 tot a les envistes de la paret hi ha un descampat i una zona blava on no hem pagat cap de les moltes tardes d'entresetmana que hem escalat a la paret. L'aparcament sembla segur,si més no no hi havia vidres al terra.
Aproximació: Creuem un descampat per un bon camí amb el mar i el port a l'esquerra.Arribats a peu de paret pujem a la dreta per terreny una mica incómode. Bolts visibles ( platejats i de moment sense rovell), a l'esquerra veurem els espits rovellats de la Via de la Bavaresa.i la seva bavaresa característica.
Orientació: Sud est.
Grau obligat: 6a/A1
Material: 8 cintes exprés,Alien vermell ( L2,dur quelcom més? ) i Alien negre ( L3 ).
Descens: Podem sortir crestejant a la dreta ( 20') o be rapelar amb dos ràpels de 40:De R3 a una feixa amb un passamà i d'aquí a terra.Les instal.lacions rubinades però amb moltes expansions ( spits i bolts ).


dimecres, 9 de gener del 2019

Via Empotraments a la Falconera.



Aquesta no ens ha acabat de fer el pes,massa herba i un parell de trams de mala roca no ens han permés gaudir plenament de la via.Arribats a la feixa cal anar a la dreta i tenim dues opcions per acabar de sortir a la carena:Vertical (V+espits,esquerra) o per la Dama de Piedra ( 6a,burils,dreta).Són dues possibilitats que es fan amb una sola tirada i en les quals la roca dóna joc per reforçar l'envellit equipament amb flotants.Aquestes dues vies són 5 estrelles.
Accés: Cal aparcar al port del poble del Garraf,al final de
 tot a les envistes de la paret hi ha un descampat i una zona blava on no hem pagat cap de les moltes tardes d'entresetmana que hem escalat a la paret. L'aparcament sembla segur,si més no no hi havia vidres al terra.
Aproximació: Creuem un descampat per un bon camí amb el mar i el port a l'esquerra.
Orientació: Sud est,sol fins les 4.
Grau obligat: V+.
Material: Algún tascó i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3.
Descens: Des de la darrera reunió pujem a la carena on hi ha un bon camí que seguirem a la dreta. La carena es va tornant cresta i anem seguint fites. Hi ha una desgrimpada amb una corda fixe d'un parell de metres de moment en bon estat. Després creuem una zona de vegetació per acabar espategant al carrer on hem aparcat.

dilluns, 5 de novembre del 2018

Good Joint a la Falconera.



Redreçament de la part superior de la SAME que val molt la pena.Si ens decidim per aquest recorregut gaudirem d'una escalada poc equipada,amb ambient i bona roca.Abans caldrà escalar les 4 primeres tirades de la SAME que tampoc estan malament.

Accés: Cal aparcar al Port Esportiu del poble del Garraf,al final de tot a les envistes de la paret hi ha un descampat i una zona blava on no hem pagat cap de les moltes tardes d'entresetmana que hem escalat a la paret. L'aparcament sembla segur,si més no no hi havia vidres al terra i està just davant del Club Nàutic.
Aproximació: Creuem un descampat per un bon camí amb el mar i el port a l'esquerra.El primer seguro és un químic que assegura un pas descendent del flanqueig i costa de veure des de peu pla.
Orientació: El flanqueig de la SAME no queda a l'ombra fins a les 3,la resta de la via potser un pèl abans.
Grau obligat: V+.
Material: Cintes desplegables,doble corda,joc de tascons i de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3.Aquest darrer només l'hem posat per muntar la penúltima reunió al buril on hagués quedat més bé alguna peça entre el #.75 i el #2.
Descens: Des de la darrera reunió pujem a la carena on hi ha un bon camí que seguirem a la dreta. La carena es va tornant cresta i anem seguint fites. Hi ha una desgrimpada amb una corda fixe d'un parell de metres de moment en bon estat. Després creuem una zona de vegetació per acabar espategant al carrer on hem aparcat.

divendres, 20 de juliol del 2018

Zepelin Circus a la Falconera.



 Aquesta no és de les que ens ha agradat més de la paret. Hi ha una mica massa d'herba pel nostre gust,suposo que som uns llepafils de collons perquè la gent la deixa força bé.No hem enllaçat llargs i hem deixat llaçat el gran pont de roca a la sortida de la terçera reunió.La roca força bona,una mica més justeta al terçer llarg. Precisament en aquesta terçera tirada crec que hi havia unes pintades d'espray verdes que a més d'un se l'hi poden indigestar.
Accés: Cal aparcar al port del poble del Garraf,al final de tot a les envistes de la paret hi ha un descampat i una zona blava on no hem pagat cap de les moltes tardes d'entresetmana que hem escalat a la paret. L'aparcament sembla segur,si més no no hi havia vidres al terra i està just davant del Club Nàutic.
Aproximació: Creuem un descampat per un bon camí amb el mar i el port a l'esquerra fins que ens topem amb la paret.La via comparteix les dues primeres tirades amb la SAME,el primer seguro és un químic que protegeix un pas descendent del flanqueig i costa de veure des de peu pla.
Restriccions: Prohibida l'escalada entre el 15 de Gener i el 30 de Maig.
Material: Algún tascó i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3.El del 4 el dúiem però no el vàrem possar,si es va just portar el 4 i repetir alguna peça ja que entra molt de ferro.
Grau obligat: V/A1
Descens:  Diria que la via acaba a la feixa. Aquí tenim tres opcions:
1) Sortir per on marca la ressenya,ressalts herbosos desequipats però amb bona roca i autoprotecció fàcil.
2) Flanquejar a la dreta i trobarem dues vies equipades amb material antic. La de l'esquerra te espits ( V+) i la de la dreta te burins: Brazos de Hierro (6a). En les dues opcions la roca ofereix la possibilitat de reforçar les degradades assegurançes fixes.
3) Flanquejar més a la dreta i crec que baixant una mica trincarem un passamà que ens deixa en una instal.lació de ràpel.COMPTE AMB EL RÀPEL fa 50 metres i es ben desplomat sense possibilitat de fraccionar.Aquest ràpel ens deixarà ben bé a peu de via.

Si hem optat per les opcions 1) i 2) acabarem a la carena cimera,cal crestejar a la dreta.Hi ha una desgrimpada amb una corda fixe d'un parell de metres de moment en bon estat. Després creuem una zona de vegetació per acabar espategant al carrer on hem aparcat.


dilluns, 26 de febrer del 2018

Miramar a la Falconera.




La via propiament dita és la segona tirada on gaudirem d'una magnífica placa molt agraïda d'escalar,mantinguda i amb bona roca a més de trobar-se reequipada recentement amb parabolts. Un cop a la feixa podem sortir per la ???? o per la ????,dues bones opcions de placa més tombadeta amb una roca velcro híper bona. En ambdós casos l'equipament es troba força envellit però podem afegir alguna peça per reforçar ( d'Alien blau al Camalot del 1?),en ambdos casos podem enllaçar sense massa fregament aquestes dues tirades.


Accés: Cal aparcar al port del poble del Garraf,al final de tot a les envistes de la paret hi ha un descampat i una zona blava on no hem pagat cap de les moltes tardes d'entresetmana que hem escalat a la paret. L'aparcament sembla segur,si més no no hi havia vidres al terra i està just davant del Club Nàutic.
Aproximació: Creuem un descampat per un bon camí amb el mar i el port a l'esquerra.La via comparteix la primera tirada amb la SAME,el primer seguro és un químic que assegura un pas descendent del flanqueig i costa de veure des de peu pla.
Orientació: La via es troba en un punt concret de la paret que te sol fins la posta,no se a quina hora l'hi entra exactament.
Material: Nosaltres hem fet servir un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot 0.75. Al final de la segona tirada hem possat el del 3 però més aviat per treure'ns pes de sobre,crec que entraven peçes més petites.
Grau obligat: teóricament V+, en un punt concret de la segona tirada a mi m'ha semblat que el tema apuntava més aviat a 6a.
Descens:  Diria que la via acaba a la feixadues vies acaben a la feixa,si anem a la dreta trobem una instal.lació de ràpel ( pasamà per arribar ? ). COMPTE AMB EL RÀPEL fa 50 metres i es ben desplomat snese possibilitat de fraccionar.Nosaltres hem optat per allargar l'escalada un parell de llargs més i hem sortit caminant per la cresta a la dreta.Hi ha una desgrimpada amb una corda fixe d'un parell de metres de moment en bon estat. Després creuem una zona de vegetació per acabar espategant al carrer on hem aparcat.
Restriccions a l'escalada: Crec que està prohibida de Desembre a Agost.

divendres, 28 de juliol del 2017

Vies Vertical i Piset a la Falconera.



Dues propostes prou interessants que recorren la part de la Falconera més propera al port. Ambdues vies acaben en una feixa on podem acabar de fer cim per alguna altre via. Em sona haver llegit que la gent surt per la Dama de la roca (6a,burils) i la Brazos de hierro (V). Nosaltres hem sortit just a l'esquerra del desconxat groc per una linea d'espits ( IV amb un pas d'A0, no gaire xulo ). La nostra estratègia ha sigut: fem la Vertical, sortim a la dreta caminant i després pasamà, ràpel de 50 ( químics reequipat,no fraccionable ), escalem la Piset i sortim al cim per la tirada que comentava d'una via desconeguda. L'ambient de les dues està força bé, l'equipament està molt rovellat però es poden afegir força flotants, la roca bona però amb algún bloc,crosteta i tram pul.lit que ens demanaran certa atenció. Compte amb l'Ae o V+ que hi ha sortint de la R1 de la Piset: factor 2 diria que amb poques possibilitats d'afegir peçes.


Accés: Cal aparcar al port del poble del Garraf,al final de tot a les envistes de la paret hi ha un descampat i una zona blava on no hem pagat cap de les moltes tardes d'entresetmana que hem escalat a la paret. L'aparcament sembla segur,si més no no hi havia vidres al terra.
Aproximació: Creuem un descampat per un bon camí amb el mar i el port a l'esquerra. La Piset escala l'evident esperó que trobem quan acaba el camí i topem amb  la paret,la primera assegurança és un espit rovellat i de seguida trobem un pitó/burí molt característic,es veu la cova on farem R1. Per fer la Vertical cal escalar la primera tirada de la SAME,un flanqueig d'iniçi descendent per trincar un químic que no es veu. Arribats a la primera role de la SAME la següent tirada surt recte a caçar un pitó i després a la dreta cap a  un gran pitó casolà ple de vagues.
Orientació: Est, a quarts de cinc estaven a l'ombra. Diria que la Piset te ombra abans.
Material: Malgrat que les vies estan prècticament equipades nosaltres hem fet servir un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3 per reforçar les assegurançes de la via que estan completament rovellades. Les reunions també les hem reforçat,diria que la majoria d'elles es poden reforçar amb Camalots entre el 0.75 i el 3,els que ens sobrin dels llargs vaja. Doble corda de 60 si volem fer el ràpel.
Grau obligat: V/A1.
Descens: Les dues vies acaben a la feixa. Si anem a la dreta trobem una instal.lació de ràpel ( pasamà per arribar ? ). COMPTE AMB EL RÀPEL fa 50 metres i es ben desplomat snese possibilitat de fraccionar. Si sortim a la cresta cimera per alguna altre via caldrà baixar per la cresta,hi ha una desgrimpada amb una corda fixe d'un parell de metres de moment en bon estat. Després creuem una zona de vegetació per acabar espategant al carrer on hem aparcat.

dilluns, 12 de juny del 2017

Chani a la Falconera.



La clàssica de la paret!.Reçentment s'ha reequipat amb parabolts inox,incloent algunes variants més difícils. L'escalada en si no m'ha semblat espectacular però entre l'avenc de l'aproximació i el mar sota els peus ens olvidem de la feixa i de la fressa del tren.


Accés: des de Barcelona es fa per l'autovia de Castelldefels en direcció Sitges i Castelldefels. La deixem a la sortida 42 amb la indicació "Port Ginesta". Seguim paral.les a l'autovia en direcció Sitges. De seguida arribem a una rotonda i fem esquerra/dreta per agafar la carretera dels revolts del Garraf que si no m'equivoco va en direcció Sitges. Seguim aquesta carretera que crec que és la C-246,passem el poble de Garraf i després d'un marcat revolt a la dreta aparquem en un mirador que queda a ma esquerra. Aquest mirador està situat més o menys uns 400 metres després del km.27 i per entrar-hi és recomanable seguir la carretera un quilómetre més fins que trobem una bona entrada a la dreta per fer el canvi de sentit.L'aparcament te vidres trencats a terra, pinta a que roben: no deixeu res als cotxes!!!!. 
Aproximació: Cal baixar caminant una mica cap al collet que ens separa de la Falconera, i pujar buscant una fita a la dreta, que ens porta cap un altre caminet que en pocs metres ens porta  a un pi on tenim instal·lació del primer rapel(20m).Aquest rapel ens deixa en una feixeta on tenim un nou rapel(45m) fins al final de la cova, en una platjeta sobre el mar.
Material: Si es va suelto suposo que es pot fer amb un joc de tascons.Nosaltres hem posat algún fissurer i un joc de friends des de l'Alien vermell al Camalot del 2. Amb el reequipament crec que només hem hagut de reforçar la R2.


Orientació: Podria ser sudest,hi vàrem ser una tarda que feia núbol.
Grau obligat: V+,millor no anar just de grau ja que una retirada pot ser complexe.
Horari: A nosaltres s'ens en va anar de les mans però col.legues ràpids l'han fet en una hora i mitja sense coneixer-la.
Descens: Des del final de la via només cal seguir la carena a l'esquerra i en cinc minuts mal contats tornem a ser al mirador on hem aparcat.
Descens: Del final de la via carenar a l'esquerra i en cinc minuts tornem a estar a l'aparcament.

dimecres, 31 de maig del 2017

Arqueologia transmediterranea a la Falconera.


Aquesta via combinada amb la sortida per la Chani seguramanet sigui de les millors actitivitats que podem fer a la Falconera,nosaltres per donar-li més emoció ens hem col.lat cap a l'esquerra i hem acabat sortint per la Variant de sortida del Falcó de la Foscor.Parlant de la via propiament dita te un flanqueig que no és massa sostingut però molt llarg i la darrera tirada de travessia és molt bona. L'entretingut llarg del ràpel també te la seva gràcia. Segons els seus aperturistes la travessia es pot fer també en sentit invers cosa que seria interessant de controlar de cares a eventuals retirades. Al sisè llarg hem deixat els dos ponts de roca llaçats,si els aperturistes no ho veuen bé que ho comentin i mirarem d'arreglar-ho. La R7 no l'hem trobada, hem montat reunió en un gendarme que hi ha a la dreta i a sota de la cova amb friends. Per comentaris posteriors hem sabut que aquesta reunió va saltar,compte doncs amb l'equipament fixe de la via.


Accés: Cal aparcar al port del poble del Garraf,al final de tot a les envistes de la paret hi ha un descampat i una zona blava on no hem pagat cap de les moltes tardes d'entresetmana que hem escalat a la paret. L'aparcament sembla segur,si més no no hi havia vidres al terra.
Aproximació: Creuem un descampat per un bon camí amb el mar i el port a l'esquerra. La via comparteix la primera tirada amb la SAME,el primer seguro és un químic que assegura un pas descendent del flanqueig i costa de veure des de peu pla.
Orientació: Est,hem entrat a la via a quarts de cinc i estava a l'ombra.
Material: Algún tascó i un joc de friends de l'Alien verd al Camalot del 3. L'equipament fix es troba en bon estat i la majoria de ponts de roca són llaçats però mola anar-los canviant.
Dificultat obligada: V+,tant pel primer com pel segon de cordada.
Descens: Des del final de la via pujem a cercar un camí que anat a la dreta ens porta a la cresta cimera. Només cal seguir aquesta aresta de retorn al port. Crec que si es segueix el camí a l'esquerra es troba un altre camí que ens porta al port sense haver de fer la cresta i potser sigui més ràpid.
A continuació copio la descripció de les tirades que surt al blog dels aperturistes i que ens pot servir per seguir la via:
 "Largo1: 20m IV
 Este largo, junto al segundo, son parte de una "entrada genérica" (SAME) al acantilado. Iniciamos el largo en una corta diagonal descendente para ir a chapar un químico. Franqueamos un poco a la izquierda y remontamos un espolón sobre el que encontramos otro químico. Desde aquí y por terreno fácil pasamos por una bauma, chapamos un oxidado spit sikado, y por una placa con buenas presas franqueamos hasta una gran repisa donde encontramos la R1. 
Largo2: 20m IV
Salimos hacia la izquierda bajando a una placa tumbada que cruzamos, pasamos una canal herbosa y encontramos un buen puente de roca enhebrado. Unos pasitos más de travesía nos colocan sobre otra buena repisa en la que está la R2.
Se pueden empalmar los largos 1 y 2 
Largo3: 40m IV
Este largo tiene un recorrido tortuoso y requiere la colocación de cintas muy largas para que las Cuerdas no nos impidan continuar por el rozamiento. Tenemos que cruzar la canal que tenemos a nuestra izquierda. Franqueamos por un espolón con muy buena presa. Encontramos una fisura y a continuación un espolón triangular que debemos recorrer lateralmente. Posteriormente, haremos unos metros por roca delicada y nos subimos a otro espolón.
A partir de aquí encontramos un terreno fácil por pequeñas terrazas, que seguiremos hasta una repisa que nos queda enfrente, en la que hay un clavo. En esta repisa se puede montar una R intermedia si las cuerdas rozan demasiado. Saldremos en horizontal (no hay que subir), por encima de unas matas a una placa con buena presa, veremos un bloque (hay que tener cuidado), por el que tenemos que franquear. Veremos un viejo buril sobre nuestra cabeza, pero nosotros, una vez pasado el bloque bajamos un poco hasta una repisita en la que encontraremos un parabolt con anilla. Destrepamos la canal que tenemos a nuestros pies unos 3 o 4 metros y franqueamos a la izquierda por una placa, enseguida encontramos la R3 en una cueva. El parabolt con anilla es para que la bajada del 2º pueda ser protegida, pasando éste una de sus cuerdas por la anilla cuando quite la cinta, y destrepando de esta manera sin jugarse una mala caida.
Largo4: 45m IV
Iniciamos por terreno muy fácil sobre terrazas de tierra en dirección a un espolón que tenemos frente a nosotros. Lo mejor es superarlo por el propio espolón (nada más empezar encontramos un puente de roca), para después ir un poco a la derecha y acabar entrando entre un bloque y la pared. En ese punto encontramos un puente de roca y un parabolt con anilla(podemos montar una R intermedia si queremos). Seguiremos en horizontal escalando justo sobre la linea de vegetación por roca con buena presa aunque un poco rota. Pasaremos bajo un Margalló, y ascendemos por una rampita que poco después se convierte en una canal más vertical, enseguida vemos a mano izquierda una gran y cómoda repisa a la que subiremos, es "el jardín", (donde encontraremos un pitón no marcado en la reseña), la recorremos caminando hasta el final, donde un gran margalló nos cierra un poco el paso. Un bonito y atlético paso, tan sólo deslucido por la vegetación (cuidado con pincharse), nos situa de nuevo en la vertical, nos quedan unos metros de travesía protegidos por un clavo, para llegar hasta la R4.
Largo5: 20m IV+ / V-
Nos descolgamos por la pared hasta llegar casi a la altura de un parabolt, donde con muy buena presa empezamos a escalar en diagonal descendente. Un bonito y aéreo paso nos situa sobre un espolón donde encontramos un clavo. Sólo nos queda bajar, escalando, o por la terraza inclinada hasta la repisa de tierra donde junto a un gran margalló encontramos la R5.
Largo6: 45m V+
Salimos en horizontal y buscamos el camino hacia abajo por la parte de la placa que está despejada de vegetación, para ir a pasar justo por debajo de un margalló (el destrepe tiene su gracia, ojo el 2º), encontramos una canal que con unos pasitos aéreos cruzamos por un lugar que parece que hayan hecho a propósito, con unas presas para los pies que parecen escalones. Continuamos unos metros por terreno muy fácil de repisas y entramos en terreno vertical, en el que más o menos manteniento la horizontal, vamos encontrando el camino por buena roca, y con elegantes pasos aéreos que exigen más esfuerzo del realizado hasta el momento. Encontramos un puente de roca enhebrado con una vieja cinta que nos sirve de referencia, un metro después encontramos otro que podemos enhebrar sin problemas, y que nos permite reposar tranquilamente. Bajamos un poquito para cruzar bajo un pequeño techito con una fisura invertida, con buena presa (no siempre visible), y unos bellos movimientos, pasamos al siguente espolón, por el que subimos. Un par de movimientos más y el terreno pierde verticalidad al mismo tiempo que la roca se vuelve delicada, nos vamos hacia la izquierda, donde enseguida encontramos la R6 en una cueva.
Largo7: 20m V
Nos dirigimos hacia una vieja R de buriles que vemos en una placa, unos metros a nuestra izquierda, con unos movimientos divertidos nada más salir para cruzar un diedro. Además de los buriles, encontramos un clavo y un bong. Una vez a la altura de esta R (creemos que de la Kontiki), salimos hacia arriba en dirección a un gran bloque, que es nuestro próximo destino. Cuando estamos por debajo de éste, nos metemos en una canal que con roca muy delicada (cuidado), asciende por la derecha, hasta que salimos de ella justo unos metros a la derecha del gran bloque, al que no dirigimos para montar la R7.
Este es el final de la Arqueología Transmediterránea. Nuestra ubicación corresponde a la R1 (antigua R2), de la clásica por excelencia, la Chani (también conocida como del Espolón, o Barceloneta). "




dilluns, 3 d’abril del 2017

SAME a la Falconera.



Una alpinada marítima!.Llarg flanqueig de dificultat poc sostinguda i un pèl herbós per caçar el punt feble de la paret.Després sortida per un parell de plaques i una xemeneia,tot plegat també una mica discontinu i herbós encara que sobre una roca generalment ben abrassiva malgrat algún curt tram terrós i algún bloc. Amb aquestes dues topos ho hem anat trobant bé.Podriem matissar el següent:
L1: La primera assegurança és un químic on hi arribem en baixada.
Ll2+Ll3: Enllaçats.
Ll6+Ll7: Enllaçats,consisteixen en una xemeneia herbosa,repissa i placa fissurada.




Accés: Cal aparcar al port del poble del Garraf,al final de
 tot a les envistes de la paret hi ha un descampat i una zona blava on no hem pagat cap de les moltes tardes d'entresetmana que hem escalat a la paret. L'aparcament sembla segur,si més no no hi havia vidres al terra.
Aproximació: Creuem un descampat per un bon camí amb el mar i el port a l'esquerra

Material: Algún tascó i un joc de friends de l'Alien vermell al Camalot del 2. Per enllaçar millor doble corda i cintes desplegables.
Horari: 1 hora i mitja.
Orientació: Sud Est(?).
Grau obligat: V/A1. En cas de necessitat sembla que les tirades de flanqueig són igual de factibles a l'inversa.
Descens: Des de la darrera reunió pujem a la carena on hi ha un bon camí que seguirem a la dreta. La carena es va tornant cresta i anem seguint fites. Hi ha una desgrimpada amb una corda fixe d'un parell de metres de moment en bon estat. Després creuem una zona de vegetació per acabar espategant al carrer on hem aparcat.

divendres, 3 de març del 2017

Via Falconera a la Falconera.


Interessant via marinera,pels qui els hi agradi escalar damunt del mar. Deixant de banda l'entorn la via l'he trobat força variada i amb roca de primera llevat de la tirada de 6a+. No hem enllaçat tirades. Ens ha agradat més que la SAME però sembla ser que encara és més bona via la Xani.
L'accés/aproximació crec que es poden fer de diferents maneres, ho vàrem improvitzar una mica i vàrem fer el següent: sense ràpels ni passar per les vies del tren i amb un retorn al cotxe de cinc minuts. Resumint hem aparcat a la carretera de revolts, hem baixat al sector esportiu del Pas de la Maladona i hem escalat un parell de tirades de flanqueig fins a l'iniçi de la via .


Accés: des de Barcelona es fa per l'autovia de Castelldefels en direcció Sitges i Castelldefels. La deixem a la sortida 42 amb la indicació "Port Ginesta". Seguim paral.les a l'autovia en direcció Sitges. De seguida arribem a una rotonda i fem esquerra/dreta per agafar la carretera dels revolts del Garraf que si no m'equivoco va en direcció Sitges. Seguim aquesta carretera que crec que és la C-246,passem el poble de Garraf i després d'un marcat revolt a la dreta aparquem en un mirador que queda a ma esquerra. Aquest mirador està situat més o menys uns 400 metres després del km.27 i per entrar-hi és recomanable seguir la carretera un quilómetre més fins que trobem una bona entrada a la dreta per fer el canvi de sentit.L'aparcament te vidres trencats a terra, pinta a que roben: no deixeu res als cotxes!!!!. 
Aproximació:Creuem el petit mur que delimita el mirador i prenem un corriol a l'esquerra fins a un coll. Aquí agafem un corriol que baixa cap al mar,de seguida trobem un tram de cordes fixes i les primeres vies del sector Pas de la Maladona. Situats damunt del tunel de la via del tren,que és la base del sector, anem cap a l'esquerra mirant el mar i desgrimpem un petit mur fins a una repissa damunt del mar. Aquí fem R0 i començem el flanqueig, hi ha una linea blanca horitzontal, compte a no anar massa amunt que hi ha les xapes d'una via esportiva i ens podem liar.
Orientació: Podria ser Oest, nosaltres hi vàrem anar a quarts de cinc i vàrem trobar la via al sol a partrir de R1.
Material:Pràcticamet equipada amb químics i material divers a la part baixa,tot i això hem fet servir un joc friends des de l'Alien Vermell al Camalot del 3. Els químics estan impecables,al flanqueig d'entrada (IV) hi ha bolts  en bon estat i al tram de 6a+ hi ha químics i reliquies. Diria que tots els pasos difícils estan assegurats amb químics.
Grau obligat: V+. Pel primer i el de sgon de cordada,.Al flanqueig de 6a+ he vist difícil afegir flotants pel segón.
Descens: Seguim una traça a l'esquerra que en 5' ens retorna al cotxe. 
Horari: 1.5/2 hores.
Ressenya: Joanasín!