Buen amigo a la Gorra Marinera.

Els entesos diuen que és una via forçada,creada a cop de trepant i esquivant la Sultains of Swing que ja era oberta a priori seguint la lògica d'aquest pany de paret. Jo com que no hi entenc pas res l'he trobat guapa i amb ambient. Te més lliure que Ae's  i aquests tenen sortides en lliure que sense arribar a estressar-me m'han fet esforçar.Hem enllaçat les dues primeres i les dues darreres tirades,millor doble corda i alguna cinta desplegable.

Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel de sota i quan sortim al camí transversal ( St. Joan - St. Jeroni ) seguir-lo a l'esquerra fins a l'estació del funicular de Sant Joan. Aquí seguim en la direcció que portem fins a la base de la Gorra Marinera on prenem un corriol que puja cap a la paret. Deixar-lo bastant aviat per anar a l'esquerra per dins del bosc, la via cal iniciar-la a l'esquerra de la paret, on començen les bardisses. Parabolts visibles, el primer a uns cinc metres del terra.

Orientació: Diria que Sud o Sud Est.

Horaris: Aproximació 40',via i ràpel 2 hores. Del final del ràpel al Monestir 45'.

Material: Unes dotze cintes exprés i un estrep per persona.Hi ha qui empra un friend petit a la primera tirada.

Grau obligat: V+/A1e.

Descens: Des del final de la via desgrimpem uns metres cap a l'esquerra fins a localitzar una instal·lació de ràpel. D'aquí muntem un ràpel d'uns 20 metres fins al coll que separa la Gorra Marinera de la Magdalena Inferior. Aquest ràpel hi ha qui el desgrimpa ( III+,exposat ). 

Ressenyes: El dibuix és del Col·leccionistadevies mentre que les fotgrafies són de Desventurasimilagros i del Visas. Gràcies a tots!.

 

Via Normal al Trencabarrals.

Després de vint anys cardant el pena per Sant Benet i els Gorros finalment s'han alineat els astres i ens hem anat a arrossegar a aquest monòlit tant ben parit. Ens ha semblat una via ben aèria i entretinguda, per treure's el barret amb la primera ascensió fa pràcticament 90 anys.... feia falta quelcom més que empenta, traça i valor per obrir un itinerari d'aquest calibre amb els mitjans de l'època. Superat el primer pitó de la segona tirada hem anat a l'esquerra de manera que hem sortit per la variant de la placa, si volem fer la Via Original superat aquest primer clau caldrà flanquejar a la dreta per assolir la canal herbosa. Compte amb la roca per superar el primer pitó del segon llarg. Si tant us fa repetir les vies tal i com s'han obert diria que la millor combinació és la que fa en Joan Asín: entrar per les dues primeres tirades de la Sonata in blue i sortir per la placa de l'esquerra.

Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€. 

Aproximació: Del Monestir prendre les escales dels pobres, al Pla de Sta. Anna el trencant de la dreta que passa per la base de la Panxa del Bisbe. Una mica més endavant arribem al Pla dels Ocells on trenquem a la dreta i en breu assolim la base de la cara Nord del Trencabarrals per on després rapel·larem. Una mica abans d'aquest punt davallem per rastres de pas sota la cara est uns 20 metres,fins a la vertical d'una arrel en forma d'x per on s'inicia l'escalada. Penjo la foto d'en Manel Ita d'aquests primers passos.

Material: A nosaltres ens ha anat bé portar cinc cintes exprés i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot 0.75 a més d'un Camalot del 3. Si es va just de grau potser va bé dur un parell o tres de claus variats ja que es veien forats de pitonatge. L'espit que s'havia afegit a l'inici de la segona tirada no hi és i el taco resta tapat de sorra.

Grau obligat: V, amb un petit cop de gas a la segona tirada sobre roca a controlar.

Horaris: Aproximació des del Monestir 45',via i rapelar 2'5 hores. Retorn al Monestir 40'.

Orientació: Diria que la via comença a la cara est de l'agulla i finalitza per la nord.

Descens: Un sol ràpel de 40 metres per la cara nord, parabolts amb cadena i anelles.

Ressenyes:  Material gràfic de Desventuras y Milagros, Manel Ita i Sergi Villar. Moltes gràcies a tots!.

Éxodo a la Gorra Marinera.

Ens posem en aquesta via sense més referències que el que diu la guia de Gorros. Està equipada amb parabolts, alguns de 8 mm (al primer llarg). Escalada en placa amb roca a controlar en algun punt, sobretot al 2n llarg. Al lloro amb això perquè la via està just a sobre de les Escales de Jacob. Qualsevol pedra que caigui va directa a les Escales, que estan bastant transitades. Hem empalmat el 2n i 3r llargs amb doble corda sense problemes. L'últim llarg supera un desplomet que podem escaquejar cap a la dreta.

-Cordada: Macau i Busquets.
-Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
-Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel de sota i quan sortim al camí transversal (St. Joan - St. Jeroni) seguir-lo a la dreta i ens deixarà al camí transversal que va per sota dels Gorros i les Magdalenes. El seguim direcció St. Jeroni fins que ens desviem a mà esquerra pel camí que puja a Sta. Magdalena per les Escales de Jacob. La via comença a la meitat de les Escales (parabolts visibles).

-Orientació: Nord-oest.

-Material: Només calen cintes exprés.

-Grau obligat: 6a.

-Descens: Des del final de la via desgrimpem uns metres cap a la dreta (oest) fins a localitzar una instal·lació de ràpel. D'aquí muntem un ràpel d'uns 20 metres fins al coll que separa la Gorra Marinera de la Magdalena Inferior. I d'aquí amb un moment som al peu de via.

-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la topo que surt a la guia d'en Luichy de Gorros. A internet he trobat aquesta: 

Sultains of swing a la Gorra Marinera.

Bona via de dificultat moderada amb només un tram més difícil a la terçera tirada. Actualment es troba requipada amb parabolts amb xapa imitació de buril,cal estar atents amb la via ???? que la creua a la terçera tirada. Penseu que els prarbolts de la ??? són daurats. Quan baixavem de la via ens vàrem trobar amb uns locals dels Gorros que ens vàren comentar que la via te fama d'exposada i mirant a la guia de Gorros d'en Luichy marca com a exposada la sortida de la quarta reunió. En aquest tram el factor 2 hi és però a mi em va semblar més IV que V i a més algú parla de que es pot llaçar un merlet encara que no m'hi vaig fixar massa. L'altre tram que està desprotegit crec que era l'entrada,IV possibilitat d'entrar pels parabolts de la ??? que queda a l'esquerra. En general ens ha agradat amb alguns trams de placa de patates ben xulo.

Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel de sota i quan sortim al camí transversal ( St. Joan - St. Jeroni ) seguir-lo a l'esquerra fins a l'estació del funicular de Sant Joan. Aquí seguim en la direcció que portem fins a la base de la Gorra Marinera on prenem un corriol que puja cap a la paret. Deixar-lo bastant aviat per anar a l'esquerra per dins del bosc, la via cal iniçiar-la a l'esquerra de tot de la paret. El primer bolt crec que estava molt alt, veurem a l'esquerra el parabolt de la ????.

Orientació: Podria ser Sud Est.
Material: Nosaltres hem possat l'Alien gris en un parell de trams.
Grau obligat: V/V+.
Descens: De la darrera reunió grimpem cap a l'esquerra ( II ) fins a una instal.lació de ràpel. D'aquí tirem un ràpel curt ( 25?) fins al coll amb la Magdalena. Podem enllaçar amb alguna altre via com per exemple la Benson. 

Integral Josep Barberà i Suqué al Mirador de Sant Joan

Agradable escalada que va enllaçant plaques de dificultat variada, del IV al 6b, però no obligada. Els trams més difícils tenen un equipament abundant, però els llargs fàcils són exposats perquè trobarem poques assegurances i no és fàcil afegir-ne més.
Tot i que, en realitat la via enllaça dues agulles (la Punta Pam a Pam i la Miranda de Sant Joan), es camina molt poc entre els dos ressalts i es fa bé, sense massa terra ni vegetació.


.
-Cordada: Macau i Busquets.
-Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
-Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel de sota i quan sortim al camí transversal ( St. Joan-St. Jeroni ) seguir-lo a l'esquerra fins a l'estació superior del funicular de Sant Joan (també podem pujar fins aquí amb el funicular, és més ràpid però força car). D'aquí seguim el camí cap a Sant Joan i Sant Onofre. Passada l'hermita de Sant Joan trobem un camí que surt a mà esquerra en una corba molt marcada (marques blaves). Seguim aquest camí durant una bona estona, primer rodejant les agulles, després en una baixada per rampes de roca i  finalment entrem al bosc. En aquest tram hem de controlar un corriol que surt a mà dreta, just en un punt on el camí fa un gir marcat a l'esquerra. Seguim el corriol fins a peu de via, hi ha una inscripció (JBS) i una fletxa.

-Orientació: Oest - sudoest, nosaltres hi vàrem anar sobre les quatre de la tarda i la via tenia pinta de fer estona que estava al sol.
-Material: La via està equipada amb espits i algun pitó. Nosaltres hem posat un Camalot del 0.75 als alejes de IV de la primera i quarta tirades. Potser també es pot posar algun Alien o similar.
-Grau obligat: V/A0.
-Descens: Des del cim desgrimpem cap a la dreta (mirant la paret) fins a trobar un corriol que ens portarà ràpidament al camí de l'aproximació.
-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la ressenya del llibre d'en Luichy de Gorros. També està molt bé la ressenya dels germans Masó.