Lo Nik Gall-Lastir al Serrat del Poll

Via bastant guapa, potser no és tan bona com Los Misteris del Pepegall, però també té trams molt bons. La primera meitat és normaleta, després ve el peatge de la feixa i al final trobem els tres últims llargs, que són els millors. Amb cordes de 60 metres l'hem fet amb quatre llargs sense problemes de fregament (L1+L2, L3+L3bis, L4+L5 i L6). Està bastant equipada amb parabolts, ponts de roca i algun pitó.

-Cordada: Segarra i Macau.
-Accés: Hem d'anar a Alòs de Balaguer,a uns 15 km. d'Artesa de Segre. Un cop a Alòs de Balaguer hem de creuar el poble i seguir per una pista que comença fent baixada al costat d'una font i que discorre paral.lela al riu. Seguim aquesta pista fins al final, on trobem una petita esplanada on deixar el cotxe.
-Aproximació: Continuem per la pista paral·lela al riu que es va convertint en camí. En pocs metres trobem un camí a mà dreta que puja cap a la paret. Després d'una curta pujada arribem a peu de paret. Inscripció amb el nom a peu de via (també es veuen les xapes).

-Orientació: Sud-est

-Material: Cintes exprés i algun friend petits-mitjans per reforçar l'equipament de la via (crec que només hem posat alguna cosa a l'últim llarg).

-Grau obligat: V

-Descens: Des de l'última reunió hem rapelat per la mateixa via. Primer un ràpel de 30 metres fins la penúltima reunió, i d'aquí un ràpel de 60 metres apurats fins la feixa. I de la feixa podem baixar a peu seguint unes canals diagonals (fites) que hi ha al centre de la paret (hi ha trams equipats amb cordes i cadenes). En poca estona tornem a estar al peu de paret.

-Ressenya: Com sempre, la ressenya de lo Gall va molt bé:

Sueño Vertical.

La via escala un ombrívol díedre on la roca no acaba de ser del tot bona.Es surt una mica de la tónica de les vies que hem escalat a la paret: plaques cantelludes plenes de xapes i al sol.A mi m'ha agradat força: bonica placa encara curta aal segón llarg o una sostinguda tirada de díefre.Tot i això els wue sigueu un xic llepafils penseu que a la via encara l'hi queden unes quantes repeticions per tenir el díedre net d sorra i sanejat.
Accés:
Aproximació:
Orientació: El díedre de dalt juraria que és Est i vora la una ja està a l'ombra. La part inferior de la via és Sud/Sud Est i la podrem trobar al sol fins vora les quatre de la tarda.
Material: Nosaltres hem fet servir un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4. Aquest diria que és prescindible. Si fem en artificial el primer llarg del díedre potser ens ajudi repetir alguna peça gran ( 1,2,3?) i un pedal
Dificultat obligada: V+/A1
Descens:

El pal de la W al Serrat del Poll

Via que s'escola entre les seves veïnes buscant l'espai lliure fins assolir el cim. Tot i que hi ha trams força xulos, a nosaltres no ens va agradar tant com altres vies de la paret. Alguns trams són una mica cutres i alguns llargs passen molt a prop d'altres vies de la paret.
Quan la vam fer nosaltres (a principis de març) la via acabava a la R5 i s'havia de rapelar des d'aquest punt. Escalant un díedre cutre que quedava sobre la R5 vam aconseguir connectar amb la via Los Misteris del Pepegall. Ara sembla que han allargat la via i ja es pot arribar fins al cim per una línia independent, però no sabem exàctament com ha quedat.

-Cordada: Busquets i Macau.
-Accés: Hem d'anar a Alòs de Balaguer,a uns 15 km. d'Artesa de Segre. Un cop a Alòs de Balaguer hem de creuar el poble i seguir per una pista que comença fent baixada al costat d'una font i que discorre paral.lela al riu. Seguim aquesta pista fins al final, on trobem una petita esplanada on deixar el cotxe.
-Aproximació: Continuem per la pista paral·lela al riu que es va convertint en camí. En pocs metres trobem un camí a mà dreta que puja cap a la paret. Després d'una curta pujada arribem a peu de paret. Inscripció amb el nom a peu de via (també veurem algun cordino).

-Orientació: Sud-est

-Material: Cintes exprés i alguns friends o tascons per reforçar l'equipament de la via.

-Grau obligat: V

-Descens: Des del cim hem de desgrimpar uns metres per la cara oposada fins a localitzar una savina amb una instal·lació de ràpel. D'aquí muntem un ràpel de 40 metres. Continuem baixant pel vessant oposat (camí i rastres de pas) fins arribar a una passarel·la sobre el riu. La seguim i en poca estona arribem al camí de l'aproximació.

-Ressenya: Al blog de l'aperturista podem trobar una descripció i una topo de la via tal i com està actualment:

Los Misteris de Pepe Gall Al Serrat del Poll

Via força guapa, especialment durant la segona meitat amb tres llargs molt disfrutons amb tope canto i roca sputnik. Els llargs inicials també estan força bé, llàstima de la feixa que talla una mica el rollo, però passa amb totes les vies d'aquesta paret. Està equipada amb parabolts, si volem podem portar alguns friends o tascons per rematar l'equipament.

-Cordada: Busquets i Macau.
-Accés: Hem d'anar a Alòs de Balaguer,a uns 15 km. d'Artesa de Segre. Un cop a Alòs de Balaguer hem de creuar el poble i seguir per una pista que comença fent baixada al costat d'una font i que discorre paral.lela al riu. Seguim aquesta pista fins al final, on trobem una petita esplanada on deixar el cotxe.
-Aproximació: Continuem per la pista paral·lela al riu que es va convertint en camí. En pocs metres trobem un camí a mà dreta que puja cap a la paret. Després d'una curta pujada arribem a peu de paret. Inscripció amb el nom a peu de via (també es veuen les xapes).

-Orientació: Sud-est

-Material: Cintes exprés i alguns friends o tascons per reforçar l'equipament de la via (opcionals).

-Grau obligat: V+

-Descens: Des del cim hem de desgrimpar uns metres per la cara oposada fins a localitzar una savina amb una instal·lació de ràpel. D'aquí muntem un ràpel de 40 metres. Continuem baixant pel vessant oposat (camí i rastres de pas) fins arribar a una passarel·la sobre el riu. La seguim i en poca estona arribem al camí de l'aproximació.
-Ressenya: Al blog de lo Gall hi ha una molt bona ressenya:

Canto por Soleares + Dia de la Prostitució al Serrat del Poll

A l'extrem esquerra del Serrat del Poll trobem la via Canto por Soleares. Combina trams de bona roca amb feixes que li trenquen la continuïtat. A més es pot combinar amb la veïna Dia de la Prostitució, allargant una mica més l'escalada.
Està semiequipada amb parabolts i algun pont de roca. Els tascons i friends ens seran molt útils per reforçar l'equipament. Nosaltres l'hem fet només amb cintes, però hem sortit pel Dia de la Prostitució. A l'últim llarg de la Canto por Soleares s'hi veien poques assegurances, i semblava que s'hi havia de fotre molt morro per passar només amb cintes.

-Cordada: Macau i Busquets.
-Accés: Hem d'anar a Alòs de Balaguer,a uns 15 km. d'Artessa de Segre. Un cop a Alòs de Balaguer hem de creuar el poble i seguir per una pista que comença fent baixada al costat d'una font i que discorre paral.lela al riu. Seguim aquesta pista fins al final, on trobem una petita esplanada on deixar el cotxe.

-Aproximació: Continuem per la pista paral·lela al riu que es va convertint en camí. La Canto por Soleares comença a la part esquerra de la paret, just per sobre el camí. Cercle amb una fletxa a l'inici de la via.
-Orientació: Sud-est

-Material: Cintes exprés i alguns friends o tascons per reforçar l'equipament de la via.

-Grau obligat: V

-Descens: Des de l'última reunió fem un ràpel d'uns 35 metres. Des de la repisa on arribem comença un descens marcat amb fites que va seguint unes canals diagonals que hi ha al centre de la paret (hi ha trams equipats amb cordes i cadenes). En poca estona tornem a estar al peu de paret.

-Ressenya: Al blog de lo Gall hi ha una molt bona ressenya:

Somni Kiowa i Revenja Modoc a la Roca Grossa.

Segona tirada de la S.K.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Accés: Hem d'anar a Alòs de Balaguer,a uns 15 km. d'Artessa de Segre. Un cop a Alòs de Balaguer hem de creuar-lo i seguir per una pista que comença fent baixada al costat d'una font i que discorre paral.lela al riu. Al cap d'un parell de quilòmetres trobarem a ma dreta la Font de l'Espadella, indicada amb un cartell. En aquesta font hi trobarem un aixopluc per la barbacoa i una zona de pícnic.

Amulets diversos que anirem trobant a les dues vies.

-Aproximació: Just passada la font i abans d'un totxo amb xapes surt una traça fitada a la dreta, al costat d'un pi, que sense pèrdua ens portarà a peu de paret.
Un cop a la base de la roca ja veurem els bolts de les dues vies.
-Orientació: Sud però la Roca Prenyada deixa la paret a l'ombra fins cap a les 11. Diria que la Revenja Modoc triga més a tenir sol.
-Material: Cintes exprés. Crec que amb unes 14 es va sobrat encara que enllacem llargs ja que les tirades són curtes.

Primer llarg de la S.K.

-Vies: Boníques propostes esportives de placa en una paret ben tranquila. Les dues són verticals i amb una roca boníssima. Encara que s'escalin les dues rutes l'activitat és ràpida i es pot acabar d'omplir el dia fent esportiva per la zona, la clàssica Olga Frontera o les vies d'auto protecció que hi a l'Agulla Fina que queden molt a ma tot fent l'aproximació. Hi ha les topos a lanochedelloro.com.

Primera-Segona tirada de la R.M.

A la Somni Kiowa hem enllaçat les dues darreres tirades i segurament molaria fer el mateix amb els dos primers llargs ja que la R1 és molt incómode. La primera xapa queda una mica alta, no se si entraria algun Alien petit ( tram de IV-V ).

De Revenja Modoc només hem escalat els dos primers llargs en un de sol, amb simple i sense problemes de fregament. Mola saltar-se/desxapar la R1 i la de sota així com allargar la primera xapa de la segona tirada.En aquesta també ens ha semblat que el primer parabolt quedava molt alt, podem trampejar-ho amb una figuera i després escalar aquest tram en tope rope.

-Dificultat obligada: V-V+/A0.
-Descens: Es rapela per les mateixes vies. Les roles marcades a la topo com a ràpel tenen un parabolt amb anella vinculat a l'altre amb un troç de corda, aquest es ben nou però a la llarga caldrà preveure un recanvi. Si es vol rapelar amb simple els últims ràpels , els que van a terra, s'arriba amb 30 però els altres diria que no. En cas de rapelar amb simple segurament caldrà abandonar material ja que les reunions no indicades com a ràpel són dos parabolts i prou.