Tabares sector la Tubería.

Juntament amb Arico una de les escoles de la illa que em sonàven, famosa per les seves vies d'autoportecció per estètiques i rectilíneas fissures de basalt. Si busquem un entorn solitari i espectacular com el de Vistamar aquí no el trobarem. Per que ens entenguem seria com escalar als cingles de Castellfollit. A més les vies no és que siguin lletjes però són microvies tipus Montbrú de curtes i força sobades. Suposo que no l'hem clavat gens amb el sector i que hi ha sectors millors.
L'Accés es fa des de la carretera general de La Cuesta a La Laguna. A l'alçada de Correus gireu en una rotonda a la dreta i seguiu les indicacions de Valle de Tabares. Passeu Valle de Tabares i acabeu d'arribar al poble de Valle Jiménez. Més o menys al quiólemtre 7 trobem un cartell amb una pista en bon estat que diu " Camino del Toscal ". Seguim aquesta pista uns tres cents metres i arribem a un petit eixamplament a l'esquerra per aparcar i amb un corriol que ens baixa al sector.

Algunes vies que hem provat han estat: Raulito Izquierda ( 6a ) i Raulito ( V+) on hem fet servir un joc de tascons i friends entre l'Alien Verd i el Camalot 0.75. La Fissura Gorda ( V+ ) on hem fet anar un joc de friends des del Camalot de l'1 al del 5.

Las Vegas.

Bon sector per escalar a l'ombra de la tarda o al sol del matí. Nosaltres hi vàrem anar cap als volts de la una i ja teníem tota la paret a l'ombra. Hem anat a la part dreta de la paret i les vies ens han semblat força disgregades, en canvi a l'esquerra de la paret es veia un sector molt més concentrat i segurament amb les vies més tocades.
Més o menys meitat i meitat pel que fa les vies equipades i les vies d'autoprotecció. De totes maneres a les vies equipades es poden afegir flotants al gust i així ho hem fet nosaltres a les següents:
Balcón Canario V+ ( C0.75 i/o vaga per arribar a R ) i Tumafan Culaba 6a ( C.1 per arribar a la primera xapa, espits vells ).Les vies El Moco 6a+ i Hillman están equipades amb espits vells i pitons.

A la variada Living las Vegas 6a+.

L'Accés el farem des de el poble de Las Vegas, a prop de Chimiche. Un cop al poble de Las Vegas seguim per una carretereta asfaltada muntanya amunt. Nosaltres hem aparcat just on acaba l'asfalt, abans del dipósit d'aigües. Amb un cotxe una miqueta i sense manies segurament podem apurar una mica més la pista.
L'Aproximació la podem fer de dues maneres segons anem a la part Esquerra o dreta del sector i resulta evident ja que des de l'aparcament es veuen les parets. Seguim pista amunt i a l'alçada d'una tanca surt el camí que ens portarà a la part Esquerra del camí, no se si aquesta tanca és perque no volen que es passi per aquí (?), de totes maneres el camí estaba netejat de feia poc. Si seguim pista amunt ( cartells de sector d'escalada ) trobarem el trencant a l'esquerra que va a la part Esquerra del sector. Hi ha cartells de sector d'escalada mentre cal seguir la pista recta però en el momento de girar no n'hem vist.

Sector Visatamar.



Espolón del murciélago (6b).

Hi vàrem anar rebotats de San Marcos i ens va agradar moltíssim. Primer de tot el paissatge: escales en un balcó privilegiat damunt el mar i amb vistes al Teide, després les vies súper estètiques amb uns tafonis i unes formes que se t'en va la olla i finalment perquè les vies sense ser super llargues si que són molt variades: de bloc, de continuïtat, de canto gros, romos...ens va semblar que hi ha de tot!.

L'Accés el fem sortint a la sortida 31 de l'autopista del Nord direcció Cuesta de la Villa. Agafem la dirección de Sta. Úrsula i darrera de l'Hiperdino ( davant de l'aparcament del Mercadona ) hi surt una carretera que passa per sota de l'autopista. La seguim i agafem el tercer a l'esquerra, estacionar una miqueta abans del final.

Racolí (6b).

L'Aproximació comença buscant el passeig marítim  Maese Nicolàs, depèn per on l'enganxem haurem de pujar o baixar ( nosaltres hem baixat ) i localitzar un mirador. A l'esquerra, darrera el mur del mirador, hi surt un corriol que en uns 10 minuts de baixada ens deixa al sector.

Via Pet a la Catedral.

-Orientació: Sudoest, nosaltres hi vàrem entrar sobre la una i vàrem fer tota la via al sol.
-Accés: Cal anar fins al parador nacional del Teide i aparcar aquí o just al mirador que hi ha a l'altre cantó de la carretera.
-Aproximació: Si treiem el cap pel mirador ja veurem la Catedral i el camí que ens hi portarà. Agafem aquest camí que baixa fins a un coll i aquí continua baixant fins a la base de la paret, fem la volta a la nord est i localitzem una traça que ens porta a peu de via. Químics visibles.

-Material: Friends 0.5 i 0.75, un cargol i xapa d'espit ( tram de IV+ ), una plaqueta recuperable i alguns tascons. Els Camalots més grans ( 4 i 5 ) només els hem possat a la sortida de R2, és un tram de IV+ que amb les peçes petites queda una miqueta més just, com sempre suposo que ens hem passat...
-Ressenya:  Aquesta que no se d'on va sortir, te pinta a Desnivel. Al primer llarg no hi ha els dos pitons sinó químics, al segon hem passat per la veïna Síndrome de Primavera.

-Via: A nosaltres ens va agradar molt. Primer el paissatge llunar i àrid que envolta tota l'escalada. Després per la roca que un cop més ens va sorprendre, una mena de granit prou aderent i de color rossat, m'imagino que aguanta però fot una mica de crosta que al principi fa desconfiar. L'escalada va de superar panxetes tipus Canalda.Un cop a la segona reunió podem sortir per l'esquerra ( pitons visibles ) o pujar a la feixeta que tenim a mig metre mal contat del nostre cap i flanquejar a la dreta fins que arribem a una zona de blocs més fácil ( cap de burí al final del flanqueig ). 

-Dificultat obligada: V+/A0, a la segona tirada hi havia algún pas de V+ totalment obligat per anar a caçar les xapes.

-Descens: La via acaba en un coll sota el cim, des d'aquí si volem podem acabar de pujar a la Catedral amb dues tirades de IV i V. Nosaltres no ho hem fet i hem baixat des d'aquest punt.
Del final de la via cal desgrimpar uns metres pel mateix vessant pel que hem escalat fins a una bona vira/Terrassa situada uns tres metres per sota del cim. Des d'aquesta Terrassa anem a la dreta mirant a la paret i desgrimpem a una repissa ( III+,compte ) on hi un ràpel instal.lat sobre uns blocs. Les vagues d'aquest ràpel poden ser vistes si un cop acabem la via avançem uns metres en driecció al cim de la Catedral. Nosaltres hem canviat una vaga. El ràpel fa uns quaranta metres ( crec que fraccionable, cordinos de recanvi ??? ) i ens deixa sota la cara Oest. Caminant retronem en pocs minuts al peu de via.

Sector Playa de San Marcos a Icod de los Vinos.

Aquest sector no es va acabar de fer el pes: massa urban pel que veniem buscant, algunes presses plenes de pols i els coloms voltant i fent baixar rocs: PORTEU CASC!!!!!, no és broma. Dit aixó les vies no están malament i el setor és súper cómode ja que estas a cinquanta metres del cotxe. Aquí vàrem probar el millor V+ de Tenerife!, és el que surt a la foto. Al final com que no ens molava el lloc vàrem emigrar al proper Vistamar que si que ens va agradar i molt!.

L'Accés es fa des d'Icod de los Vinos agafem la sortida que indica Playa de San Marcos i la seguim fins que veiem la paret amb la caracterísitca caseta blanca al mig del sector. Hi ha un aparcament molt gran just a sota de les vies.
Segons la guía te sol a la tarda i a l'hivern tot el dia a l'ombra. Compte amb la via Decisión (6c) que l'hi falten les tres primeres xapes i si us agraden els cinquens no deixeu de fer la Dinámica Atmosférica ( V+).

Directa Rusa al Roque de Enmedio.

-Orientació: Oest, a l'ombra fins cap allà les dotze.
-Accés: A la carretera que va Taganana, cal aparcar al revolt que mostra la foto.
Fotografies molt útils extretes del blog Anuestraputabola. Merçi!!!!!

-Aproximació: Seguim la carena tal i com mostra la fotografia,hi ha un bon camí. Un cop al coll que hi ha entre el Roque Denmedio i el Roque de las Animas no hem sabut trobar el camí que flanqueja sota la paret i com sempre ens hem embardissat de valent. Hem anat passant com hem pogut, buscant el terreny més net aprofitant els sobres de les feixes, fins a un coll i d'aquí més embardissada fins al peu de via. L'inici de la via està just a l'alçada d'un gran arbre ( bruc ? ) i es veuen les xapes que són bolts rovellats. A la dreta hi te una altre via, també amb bolts rovellats.
-Material: Unes dotze cintes exprés, em va semblar molt difícil afegir alguna peça.

-Via: Molt guapa via de placa i més placa, la majoria de presses són plans i l'escalada és més atlètica que fina. En algún punt costa veure els parabolts per que están rovellats i es camuflen amb el color de la roca, a part d'estar colocats en mal angle per veure'ls des de baix. Tot i que la via està oberta per baix si en algún punt dubteu per que no veieu la xapa penseu que és recte, que la via no fa cap flanqueig fins al final del tercer llarg. A més si surts un pam de la via ja es veu més brut. Les reunions están requipades i els bolts están menys rovellats. Tot i que les roles no están equipades per rapelar fins a R3 la via va prou recte com per poder rapelar abandonant material.

 La roca m'imagino que és boníssima però nosaltres com que no coneixem aquest tipus de roca no ens en refiem. Com a la via Eva al Roque de las Ánimas el paisatge espectacular, la zona d'Anaga és la que més ens va agradar de la illa.
-Dificultat obligada: V/A0.

-Descens: Teóricament fácil i fressat... per variar ens vàrem embardissar. De la darrera reunió acabar de pujar a la carena i seguir-la a l'esquerra fins al cim. Hem esquivat un ressalt abans del cim per la dreta ( vessant on hem aparcat ). Un cop al cim seguim la carena que portem fins a un coll on girem a la dreta i retrobem la traça de l'aproximació. Just passat el cim hi ha unes lloses per on sembla que baixariem rapidament a la carena de l'aproximació, vist des de baix sembla que no és així.

Arico de arriba.

Diria que és l'escola més popular de Tenerife i potser per això va ser l´únic sector on vàrem trobar gent. L'accés es fa des de la població de Villa de Arico, un cop aquí seguim carretera amunt fins a les cases d'Ortiz. Aquí girem a la dreta i agafem una petita carretera asfaltada, aparquem just passat un pont. Hi ha un cartell que indica la zona d'escalada. Si volem anar a Arico de abajo anem riu avall i si volem anar a Arico de arriba seguim el riu cap amunt. Podem trobar sol i ombra tot el dia escollint un costat o un altre del riu, a la dreta sol al matí i a l'esquerra a la tarda.
Nosaltres hem optat per Arico de Arriba on predominen els sisens, concretament hem estat als sectors Sus Villa i Peña del Lunes i Vivac derecha.
Les vies ens han agradat molt,llàstima que algunes siguin curtes (màxim 20 ). Predominen les vies equipades per sobre de les equipades,però si hi ha alguna via xapera que comparteix un tram amb alguna d'autoprotecció el tram comú no està equipat.

Guaria, Valle de Isora.

Aquí no vàrem poder escalar de calor que feia, 30 graus i a partir de les 11 tota la paret al sol.
L'accés es fa per la carretera que va de Guía de Isora a Tejina de Guia. En aquesta carretera n'agafem una de més petita que puja a l'Acojeja i en aquest poblet enfilem la Subida del Chorro, molt tiessa. Cal començar a caminar per un solar que hi ha entre les cases 16 i 18 , les dues últimes d'aquest carrer. Mirarem d'aparcar per aquí sense molestar massa.
L'aproximació es fa agafant un corriol a l'alçada del solar que comentava, cal estar alerta a seguir la traça que toca ja que un cop creuat un torrent sec hi ha dos camins igual de fitats: un que puja i un altre que continua planejant a per sobre del torrent. A nosaltres ens interessa el que puja!.
Diria que hi ha molt bones vies i que mola portar catxarros per que n'hi ha moltes de desequipades

Via Eva al Roque de las Ánimas.

-Orientació: Est, el sol hi toca fins cap a les 12.
-Accés: Cal aparcar en algún dels carrers de Taganana, el camí de l'aproximació comença just a sobre del restaurant Roque de las Ánimas, al final del poble i al costat de la parada de busos. No aparqueu al costat mateix del restaurant.

-Aproximació: Com a totes les vies que hem fet a Tenerife ens hem embardissat de valent, no se si no hi ha traça o no l'hem sapigut trobar o una mica les dues coses.... Des de el restaurant creuem la carretera i pujem pel marge fins a un camí molt ben fressat que va paral.lel a la carretera i a una feixa. Aquest camí va per sota les parets del Roque de las Ánimas, primer per la base de la cara N i després per sota de la E per on va la via. Quan passes per sota de la Nord ja veus alguna traça que puja cap a la paret. Nosaltres hem provat de pujar-hi i flanquejar per sota la paret fins al peu de la Eva peró no ens n'hem ensortit. Així que hem tornat a baixar al camí i l'hem seguit fins més o menys a la vertical de la Eva.Aquí hem trobat una traça que amb algunes fites i aprofitant al màxim les parets de les feixes et deixa de la millor manera possible a la base de la via. La via es veu perfectament des de el camí i hi havia una fletxa picada a la base. Aquesta fletxa pot no ser-hi ja que era molt tenue.

-Material: Nosaltres hem fet servir alguns tascons i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 5. Segons la ressenya el del 4 i el 5 no calen ja que ens podem asegurar en fissures dels costats, tot i que a mi en dos punts m'ha semblat que no era així. De totes maneres es tractaria d'escalar uns tres metres sense asegurar-se i amb una bona peça a sota dels peus. Si encara és va més just de grau que nosaltres ( difícil ) pot estar bé repetir alguna peça i fins i tot he llegit d'algú que hi possa el del 6. Tingeu en compte que aquesta tirada fa 45 metres i només te dues assegurançes.

-Via: A nosaltres ens va agradar moltíssim. La segona tirada és boníssima: un magnífic díedre molt sostingut, atlètic i amb bona roca. L'entorn de la via és espectacular. Al darrer llarg hem fet l'original de la dreta i no ens ha semblat pas gaire herbós ni brut, de fet diría que ho és bastant menys que l'entrada de la via. Al final del díedre d'aquesta tirada podem anar a l'esquerra a trincar el bolt de la variant per fer reunió.

-Grau obligat: Al ser una via de díedres és bastant trampejable, suposo que es passa amb V/A1.
-Descens: De la darrera reunió de la via pujem uns vint metres amb tendencia a l'esquerra, per terreny herbós ( II-III ) fins a un bon replà a la base de l'aresta. Seguim per sota de la cresta fins a les inmediacions d'un arbre, punt en el qual desgrimpant per unes lloses començem a baixar pel vessant oposat al mar en direcció a un evident coll que ja veiem des des la via. Per arribar el coll es va trobant una miqueta de traça. Un cop som al coll nosaltres hem baixat a la dreta per una bona traça cap al poble de Taganana.