Núria a Peña Solano.

 SI ALGÚ TROBA UN FRIEND EN AQUESTA VIA SERÀ RECOMPENSAT!!!!

Només vàrem poder escalar els tres primers llargs,no trobàvem un friend i vàrem rapelar però no va aparèixer. Les tres primeres tirades ens vàren agradar força, tot i no tenir massa ambient la roca és boníssima i súper abarassiva. Variada amb fissures i plaques.
L'accés és el mateix que per anar a la Pater Misericordia: D'Aínsa seguir la carretera a Bielsa fins passat el poble de Escalona. Just després d'aquest poble agafem una carretera que puja a Laspuña. Passem de llarg el poble de Laspuña en direcció a Ceresa. Just abans d'entrar a Ceresa hem de prendre una pista a ma dreta que puja a la Collarda. La pista fa uns vuit quilómetres, nosaltres hem passat amb una Kangoo, en algún punt cal anar amb compte. El tram més delicat és en una zona de roques blanques uns 500 metres abans del coll, hi ha un cartell i donat el cas es podría aparcar. Pujant hem trobat una font i a la Collarda n'hi ha una altre.
L'aproximació força xollo,si ho fem bé en 50 minuts ens plantem a peu de via. Quan arribem al coll cal tenir en compte que la paret ens queda a l'esquerra,o sigui a l'altre cantó de la pista que la Peña Montañesa. Caldrà agafar el P.R. que hi ha al vessant opossat de la pista per la que hem pujat. Compte que en aquest vessant hi ha dos P.R's: un que baixa força fort i un que va planejant/baixada pels prats,és aquest darrer. El seguim primer passant paral.lels a una tanca,de seguida en un revolt cal agafar un trencall a l'esquerra. Nosaltres en aquest tram no hem trobat senyals del P.R., tenia pinta que eren pals i els havien arrencats. Es tracta de seguir aquest P.R. uns 20 minuts fins a una gran tartera ( pocs metres abans n'hi ha una de petita ) pujem per la tartera i enganxem un bosc molt dret ( ull si ha plogut ),seguint rastres de pas en tendència a la dreta i trobant alguna fita trobem una corda fixe que mena a peu de via on hi ha una bona plataforma per equipar-se.
L'orientació podria ser N.E.,nosaltres hi hem anat sobre la una i estava a l'ombra.
De material si s'és tirilles com un servidor jo agafaria un joc complet de tascons ( útils mides petites ) i un joc de friends de l'Alien verd al Camalot del 2. Va bé repetir els Aliens verd i groc. Doble corda i cintes llargues per evitar fregament a L3.
El descens no el puc explicar perquè no l'hem fet. Hem rapelat de R3-R2 i R2 a terra,aproxiamdament dos ràpels a 50 metres,preveure vagues de metre i un maillón per abandonar si volem rapelar de dos punts. Compte amb algún bloc!!!.

Pater Misericordia a la Peña Montañesa.

Via força variada de díedres i plaques que va buscant sempre el millor terreny escalable amortitzant així un pany de paret a priori rostoll. La ruta ha estat netejada a consciencia, tot i així queden coses per baixar. Pases bé però no et pots anar tirant a les presses. Pel meu gust està ben trobada i ben resolta, però si sou del morro fi potser algún tram de callo intercalat entre els troços guapos no us deixarà gaudir-la del tot. Entorn guapo i tranquil.

-Cordada: Berta i Busquets.
-Accés: D'Aínsa seguir la carretera a Bielsa fins passat el poble de Escalona. Just després d'aquest poble agafem una carretera que puja a Laspuña. Passem de llarg el poble de Laspuña en direcció a Ceresa. Just abans d'entrar a Ceresa hem de prendre una pista a ma dreta que puja a la Collarda. La pista fa uns vuit quilómetres, nosaltres hem passat amb una Kangoo, en algún punt cal anar amb compte. El tram més delicat és en una zona de roques blanques uns 500 metres abans del coll, hi ha un cartell i donat el cas es podría aparcar. Pujant hem trobat una font i a la Collarda n'hi ha una altre.

-Aproximació: Des de el coll seguim el camí que puja a la Peña Montañesa senyalitzat com a P.R..Primer per dins del bosc i seguidament per una tartera. Seguim l'esmentat camí fins a quedar a l'alçada de la base de la paret, en aquets punt deixem el PR i seguim per sota la paret fins a localitzar el peu de via.Parabolt visble.
-Orientació: Nord Est. Ombra a partir de les 12.30
-Material: Nosaltres hem fet servir un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4, aquest darrer prescindible. Portàvem repeticions però només hem fet anar el Camalot 0.75 per reforçar la R5, que te un bolt i un pont de roca format per unes pedretes encaixades.

-Descens: Del final de la via carenar a l'esquerra, cap al cim. Arribem a un coll que ens permet baixar a una vira i d'aquí a la tartera on retrobem el camí de l'aproximació.
-Ressenyes: La que he penjat és de l'Albert Ganxets i també hi ha la de lanochedelloro.com

Clásica de Verano.

-Cordada: Isaac Ferrés i Busquets.
-Aproximació,Ressenya i Descens: Luichy
-Orientació: La paret està orientada al S. peró la via queda com encaixada entre dos esperons i dira que està pràcicament tot el dia a l'ombra.
-Material: Tascons i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3 ( el del 4 només l'hem posat en un tram de V ).
-Via: Te algun tram interessant i la xemeneia és exòtica però hi ha força rostoll. La roca cal controlar-la en algun punt. V+/6a obligat.

Clásica de invierno.

-Cordada: Roger Canals i Busquets.
-Ressenya, Aproximació i descens: A lanochdelloro.com
-Material: Joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3 i algún tascó. Si anem justos de grau pot anar bé repetir un 0.75.

-Via: A mi em va agradar força, sense ser una maravella escala trams de díedre i alguna placa força guapes, aixó si alternat dels trams de rostoll de rigor. La roca tampoc és cap maravella peró ja està força sanejada i tampoc és que pateixis en cap moment per aquest tema. El que si m'ha semblat és que a la placa de la penúltima tirada el V+ obligat es queda un pèl curt, jo ho he vist més de 6a obligat. Hem enllaçat les tirades 1+2 i 3+4, amb cordes de seixanta que no ha sobrat massa corda.

Diedro de Oncins.

-Cordada: Roger Canals i Busquets.
-Aproximació: Nosaltres vàrem fer com a la Clasica de Invierno que haviem fet el dia abans. Un cop al peu d'aquesta via hem flanqueijat per sota de la paret fins a peu de via. Aquest és facilment reconeixible amb la magnífica ressenya que portàvem. La fletxa que hi ha picada és molt gran, el clau costa de veure. Vàrem trigar un parell d'hores, no coneixiem la paret i no se si és la millor opció.
-Ressenya: Aquesta que va fer en Lluís ens va semblar molt bona.

-Material: Joc de Camalots de l'Alien blau al Camalot del 3 repetint el semàfor i un gantxo pel quart llarg. Els claus els portàvem peró no els vàrem fer servir. Si es va just de grau pot anar bé repetir algún número entre l'1 i el 3 i potser agafar un 4.

-Via: És una escalada d'aventura, poc equipada i amb trams de roca que cal controlar. Llàstima que hi hagi força trams herbosos que l'hi resten interès. De cares a eventuals abandonaments la via va bastant recte i potser es podria rapelar ( totes les reunions són de dos expansions ). No se si per la feixa Kurrusca es pot sortir.Obligat 6a/A1+. o bé 6b/A1.

-Descens: La via acaba a la feixa Toro, hem de seguir-la a al dreta ( fites i traça ) fins que enllaçem amb la baixada de la Clasica de Invierno.