Lliure Incosciència a la Serra de Sant Joan.

Pel meu humil nivell ha set una via tant guapa com exigent: de la R2 fins pràcticament el cim és una escalada de màxima qualitat. Una primera tirada d'escalada fina i un segon llarg que ni fu ni fa donen pas a tres tirades molt bones on el cantell no falta però cal físic per anar-lo a buscar i aguantar-li. La roca és bona però no se si l'itinerari es repeteix prou com perquè la roca estigui sanejada als trams fàcils, compte. Podria ser que ens trobéssim trams per sota del 6a un pèl exposats, a la primera reunió crec que el clau estava arrencat i penjant del cordino. Si algú porta el martell i ho arregla guai, sinó es reforçava amb un friend, no recordo el número.

Accés: Tenim dues opcions des de Montanisell o bé des de la carretera que uneix Coll de Nargó amb Isona. Cal estacionar bastant enllà de la pista que hi ha sota de les parets venint de Montanisell o just en arribar-hi si pugem directes des de Coll de Nargó.

Aproximació: Des de la pista tant aquesta via com la seva veïna El tresor dels maquis són visibles des de la pista cosa que ajudarà a arribar-hi.

Pugem a un mas que cal creuar i agafar una traça a l'esquerra que seguint un tub negre ens porta per dins el bosc fins a una carena mot dreta. Pugem per aquesta carena fins a una boixeda que creuem i assolim una tartera. Pugem la tartera i anem a la dreta fins a peu de via on hi ha una sageta ben desdibuixada.

Orientació: Sud.

Horari: Aproximació 30',via de 4 a 6 hores i baixada 45'.

Grau obligat: 6a+/A2 o 6b/A1.

Material: 14 expresos desplegables, un ganxo de taló, un pedal, un joc de tascons i un de friends des de l'Alien negre al Camalot del 3.Hem repetit els Aliens del blau al vermell, ens hagués anat bé repetir també un 0.75. En alguna piada em sembla haver llegit que posaven tres pitons. Doble corda jo diria que gairebé indispensable per lo sinuós de les tirades.

Descens: Del final de la via carenar a la dreta fins a una bretxa ( 5'-10') on trobem un pi amb cordinos per fer un ràpel de 25 metres. Acabat el ràpel trobarem unes fites que ens menen a unes cordes fixes per les quals assolim la tartera que hi ha a peu de via i retrobem el camí de l'aproximació.

Tal com raja a la Serra de Sant Joan.

Via aventurera,només recomanable per a tots terrenys que tant els hi carda sortejar blocs inestables,escalar díedres i plaques de bon equipar,creuar una feixa,lidiar amb alguna sabina etc...L'aproximació i la baixada curtes però incómodes reforçen el caràcter de la ruta.No hem trobat el segón pitó del primer llarg,ni els pitons de L3 i L5.Les expansions que marca la ressenya són espits.

Orientació: Sud.
Accés: Des d'Organyà pujem al poble de Montanisell.Arribant al poble cal agafar una pista en bon estat a la dreta en direcció Santa Fe ( cartell ).La seguim un parell o tres de quilometres fins a un revolt a la dreta sota una linea elèctrica on aparquem.

Aproximació: Agafem una traça que baixa un pèl,de seguida trobem una tartera que puja cap a la base de la paret.Compte que aquí hi ha una traça que davalla cap a Montanisell.Nosaltres pujarem cap a peu de paret i anirem seguint cap a l'esquerra.Passarem de llarg la vertical del poble i 200 metres més enllà del començament de l'Esperó de Montanisell localitzarem l'inici de la via.Pitó i pont de roca visibles.

Material: Unes catorze cintes exprés,algún tascó i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2.Si sou de cosir les tirades podeu repetir algun/s catxarros entre l'Alien groc i el Camalot 0.5,el del 3 entra.
Grau obligat: V+/A1.
Horari: Aprox.40',Via 3 hores i baixada 30'.
Descens: Carenem a la dreta, seguint a trams el fil de l'espedat i a trams allunyant-nos del mateix. A la part baixa cal estar atents a encertar el punt on deixar el fil de l'espedat i baixar clarament pel bosc. Hi ha un corriol per una zona de tarteres que amb una desgrimpada selvàtica ens deixa a la pista, uns cinquanta metres per damunt de l'aparcament. 
Ressenyes: Joan Asín,Joan Jover i Lluís Parcerissa.Gràcies!!! 

Esperó de Montanisell a la Serra de Sant Joan.

Escalada una mica discontinua, te alguns trams ben parits i d'altres una mica herbosos. Si la via es neteges un xic potser seria tot una clàssica de la paret, la roca en general és bona i recorregut ben lògic. Per comparar-la amb alguna de les que hem fet a la paret, l'hem trobat de l'estil de la Tamariu, encara que sense cap llarg tant guapo i sostingut com el quart de la Tamariu. Semblant, també, a la gran clàssica de la paret la Josep Maria Montfort, però menys equipada i menys neta. No se, a nosaltres ens ha agradat. Primera part del primer i del tercer llarg xules i l'última tirada per nosaltres la millor. Si som ràpids potser la podrem combinar amb alguna de les seves veïnes: la ràpida i clàssica Con ocho basta o la més exigent Aerolito Sevillano.

Accés: Des d'Organyà pujem al poble de Montanisell.Arribant al poble cal agafar una pista en bon estat a la dreta en direcció???.La seguim un parell o tres de quilometres fins a un revolt a la dreta sota una linea elèctrica on aparquem.
Aproximació: Agafem una traça que baixa un pèl i anem seguint, una mica més avall del peu de la paret. Nosaltres hem pujat a la base de la paret a l'alçada de la Aerolito Sevillano. A partir d'aquí el tema s'embardissa una mica més però ja es veu l'esperó. Seguim una mica més endavant i arribem al peu de via, en un díedre xemeneia bastant ample amb un pont de roca.

Orientació: Sud.
Material: Joc de tascons i de friends entre l'Alien verd i el Camalot del 2. Al díedre de la darrera tirada no hem sabut assegurar-nos i l'hem fet a pèl. Potser amb els friends grans es pot assegurar, també em sona d'alguna cordada que ha passat per la placa, que sembla que s'assegura bé.
Grau obligat: V+/A1.
Descens: Carenem a la dreta, seguint a trams el fil de l'espedat i a trams allunyant-nos del mateix. A la part baixa cal estar atents a encertar el punt on deixar el fil de l'espedat i baixar clarament pel bosc. Hi ha un corriol per una zona de tarteres que amb una desgrimpada selvàtica ens deixa a la pista, uns cinquanta metres per damunt de l'aparcament.

Liron KZ a la Serra de St. Joan.

Escalant la bonica segona tirada.

-Cordada: Macau i Busquets.
-Aproximació: Des de el paller es veu perfectament la via. Hem pujat de la millor manera possible, amb rastres de pas i esquivant per l'esquerra un contrafort a la part final. A peu de via s'hi veuen els bolts de la primera tirada.
-Orientació: Sud, el primer llarg te ombra fins cap allà les deu.
-Material: Nosaltres hem fet servir un estrep,un joc de tascons i un de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2. Cordinos i maillons per si volem rapelar per la via.
-Ressenya:  A la guia de l'Urgell, al bar de Coll de Nargó o al bloc d'en Joan Asín.

Croquis dels Aperturistes.

-Via: La vaig trobar un pèl discontinua, amb una primera i sobretot segona tirada molt guapes. La roca és bastant bona però m'imagino que la via s'ha fet poc i queden coses per baixar. Ens hem saltat la R3 opcional, convé portar cintes llargues a tal efecte. A l'últim llarg no hem vist el clau que hi ha abans del primer bolt, queda un parell de metres per sota d'aquest a l'esquerra. Els trams de 6c són trams curts.
-Dificultat obligada: 6a/A1. Per arribar al primer bolt hi ha una bona apretada, sobre el 6a. Potser en aquest tram no hem sabut aprofitar bé les fissures i/o confiar amb la roca però el cas és que ens ha costat. La resta del llarg es pot fer amb artificial,igual que els trams de 6c. En canvi el 6a del segon llarg hem trobat que te un tram ben obligat entre la segona i tercera xapa.

Inici de la via.

-Descens: La idea inicial era rapelar la via, però no dúiem recanvis per reforçar els ràpels i el material que hi havia a les reunions no ens donava massa confiança. A més les feixes que atravessa la via no ens feien bona espina i per aixó hem optat per baixar caminant.
La baixada a peu ens va costar una hora llarga, segurament hagués estat millor rapelar.

Pont de roca que dóna nom al sector.

De la darrera role acabem de pujar a la carena i la seguim cap a l'esquerra. Passarem pel caracterísitic pont de roca que dóna nom a aquest pany de paret i al cap d'uns deu minuts arribem a un evident coll on hi comença la canal per la que hem de baixar. No hi havia cap fita i no en vàrem fer cap perquè no estàvem segurs de que fos aquesta canal per la que calia baixar. Seguim la canal fins al final, amb dos ràpels de 30, el primer d'un espit i el segón d'un arbre. Acabats els ràpels continuem baixant una estona per una tartera i arribem a una paret que ens impedeix acabar de baixar. EL vorejem cap a l'esquerra, en direcció al paller, fins que la paret desapareix.Llavors per on puguem retornem al paller ( rastres de pas ). 

Tamariu.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Orientació: Sud.
-Accés i Aproximació: Com a la Josep MªMonfort, aquest cop hem seguit el llom fins que s'acaba,igualment un xic embardissat. La Tamariu comença uns cinquanta metres a l'esquerra, en un díedre sota un sostre. Fletxa a l'inici.
-Ressenya: Ens ha anat molt bé aquesta de l'Edunz, merci!.

-Material: Alguns tascons i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3. També hem fet servir un extraplà curt per treure pèndol al segon de cordada a l'inici del flanqueig del primer llarg ( IV+/V ). El Camalot del 4 entra a la quarta tirada peró no l'hem possat.

 

-Dificultat Obligada: V+/A1. Si voleu fer la quarta tirada en A1 agafeu el Camalot del 4.
-Via: Te un quart llarg especialment bonic, la resta te algun tram interessant però també alguns trams herbosos i de mala roca. En general ens ha agradat. Tot i estar pràcticament desequipada la via es va seguint molt bé. Al flanqueig de la primera tirada ens ha semblat que és més fàcil fer-lo al principi per sota i no pujar de bones a primeres a la feixeta.

-Descens: Carenegem a la dreta i trobarem dues canals fitades per baixar. La primera requereix alguna desgrimpada o ràpel i la segona és de més bon baixar ( recomanable ).

Con ocho basta.

-Cordada: Jordi Tarradas i Busquets.
-Ressenya: Aquesta de l'Edu ens va anar molt bé.Si mireu al seu bloc trobareu una fotografia amb el traçat de la via que us anirà de conya per ubicar-la.

-Material: Pràcticament equipada peró hem possat un 0.75 a l'inici de la primera tirada i el del 2 i l'Alien gris al tercer llarg.

-Accés, Aproximació i Descens: Molt ben explicat a l'Escalatroncs.

-Via: No deixa de ser una via de ressalts peró està bé. No ens ha semblat pas una via d'iniciació com la defineixen a la guia de l'Urgell, si més no conteu que a la primera tirada el 6a és obligat, la resta més fàcil. Al primer bolt hi ha un maillón que emprenya aviam si algú pot portar una clau i treure-la.
Per longitud es deuen poder enllaçar les tirades peró no se com deu estar el tema fregament...

Josep Maria Montfort.

-Accés: Des de Montanisell hem de fer tres quilometres de pista per sota la Serra de Sant Joan fins arribar al Coll de l'Apallador. Aquest es troba al cap de poc d'haver passat un mas a ma esquerra i te una gran esplanada per aparcar a l'esquerra també.

-Aproximació: Va molt bé aquesta foto d'en Gatsaule per ubicar la via des de el Coll de l'Apallador. D'aquí no hem sapigut trobar cap camí fressat per pujar a peu de via i hem anat una miqueta pel dret cap a peu de via. Primer hem borejat un llom per l'esquerra i ens hi hem acabat enfilant, llavors continuem pujant buscant el pas menys embardissat del bosc fins que enganxem una tartera de grans blocs que seguim amunt fins a peu de via. Val a dir que aquesta tartera quan més a prop de la paret més neta està.
Nosaltres hem escalat la primera tirada de la Dismi, parabolts visibles.

-Material: Nosaltres hem utilitzat algun tascó i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3. Aquest darrer només el vàrem posar un cop ( final Ll4 ) i crec que una miqueta al fons entrava un 2. Hi ha qui recomana un 4 pel díedre de la sisena tirada, nosaltres no l'hem pas trobat a faltar. Dúiem claus peró no els hem possat, crec que aquests podrien anar bé pels trams més fàcils ( IV+) però no a cap tram de més dificultat ni per reforçar reunions.
-Ressenya: Com que no n'hem vist cap que ens fes el pes n'hem fet una:

-Via: Poc equipada, d'aquestes d'anar-te buscant la vida. Al meu entendre això l'hi dóna gràcia a la via i a més hi ha alguns trams guapos acompanyats dels rostolls pertinents. Roca sanejada i V-V+ /Ae obligat.
Nosaltres hem fet la primera tirada de la Dismi, la R1 d'aquesta via queda un metre per sota de la primera role de la J.M.M.  que a més només te un espit. Hem enllaçat sense problemes de fregament les tirades: 3-4 i les dues darreres.

-Descens: Del final de la via carenem a la dreta. Trobem una primera canal amb una fita, nosaltres hem baixat per aquesta canal trobant un ràpel de 25-30 al final o bé una desgrimpada. Acabada la canal a buscar-se la vida primer per tartera i després pel bosc fins anar a petar a la pista, més o menys a l'alçada del mas. Crec que si tires carena enllà la següent canal permet baixar sense rapelar.

El tresor dels Maquis a la Serra de Sant Joan.

-Cordada: Laia i Busquets.
-Ressenya: 

-Material: La via està força equipada amb pitons, ponts de roca i parabolts. De totes maneres hem anat col.locant diverses peçes entre l'Alien blau i el Camalot del 2. No hem fet servir cap tascó, un estrep ens pot ajudar una miqueta si anem justos de grau. Els ponts de roca en general són bons peró si algú s'anima a canviar-los estaria bé.  Nosaltres no ho hem fet perquè hem anat molt justos de temps. Mola portar cintes ben llargues.

-Aproximació i Accés: Nosaltres l'hem liada fort amb l'aproximació per aixó millor anar amb aquesta foto i fer-li cas!!!!:

-Via: Comenten que és de les millors de la Serra de Sant Joan. Jo només n'he fet tres i no puc comparar massa. La veritat és que a nosaltres ens va agradar molt. No te cap llarg lleig,la roca és bona i és bastant variada. A la segona tirada sortir recte de la reunió i ens trobarem amb una placa totalment equipada ( 3 ponts de roca i un clau), a l'alçada del clau flanqueigem a l'esquerra en direcció a una sabina a sobre de la qual hi ha un pont de roca, no sortiu recte del clau!!!! ( el pont de roca següent costa de veure ). Un company ens va comentar que vàren sortir directament de la reunió a l'esquerra per un evident díedre i que va resultar més difícil del que sembla. A la penúltima tirada després de xapar el primer parabolt no aneu a l'esquerra, la via va per la dreta, ja trobareu assegurançes més amunt. Al cim no hi ha reunió.
El grau obligat de la via algo així com 6a+/b. La via fa molta travessa i el segon de corda també ha d'escalar.

-Descèns: Com podeu veure a la foto nosaltres l'hem fet de nit, per tant no som molt de fiar. Del final de la via anar carenant a la dreta fins a les inmediacions d'un coll. Aquí trobem una instal.lació de ràpel en un pi. Nosaltres anàvem de nit i per aixó anàvem enganxats al cingle. Suposo que a vegades deu sortir millor baixar una miqueta cap al bosc. Un cop fet el ràpel sembla que tirant a la dreta o recte es caçen uns passamans que ens ajuden a baixar de la feixa. Nosaltres no els coneixiem i hem anat a l'esquerra a buscar el punt on acaba la feixa. Després pel bosc buscant els punts més nets per retrobar la pista on hem aparcat.

Aerolito Sevillano.

-Cordada: Dimes, Laia i Busquets.
-Ressenyes:

http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=779 

-Material: Joc de tascons, Semàfor d'Aliens i Camalots fins al 2.
-Accés: De Montanissell agafar una pista que puja en direcció a les parets, al costat d'una cas amb finestres liles al principi del poble. Aparquem just quan la pista passa pel costat de la paret ( aparcament petit 2-3 cotxes ).

-Aproximació: De l'aparcament baixem al vessant oposat i anem seguint per peu de paret, un xic embardissat. La via comença a l'esquerra d'un pi, en un díedre amb parabolts visibles. A peu de via hi ha una picada bastant desdibuixada que posa 2.000.
-Via: A nosaltres ens ha semblat una bona via. La roca és bona i la via és força variada amb trams de placa i de díedre molt ben combinats. La feixa de dalt ( escàpol ) l'hi treu una miqueta d'ambient al tema però res que desmereixi el conjunt de la via. El grau obligat suposo que deu estar sobre el 6a. Tot i que les tirades són curtes no n'hem enllaçat cap, sembla ser que hi ha qui enllaça les dues primeres. Si algú porta una clau molaria apretar alguns bolts ( mètrica 8 ).

-Descens: Del final de la via baixem a la dreta, a voltes per arran de cingle a voltes per dins el bosc.La traça  no està massa fressada. Al final la traça s'allunya clarament del cingle i acaba confluint amb la que surt de la feixa per la que retrobem la pista.

Xics Antirobo a la Serra de Sant Joan.

-Cordada: Albert Macau, Jesús Teixidor i Busquets.
-Ressenya: 

-Material: Algún tascó, Camalots .75, 1 i 3. Crec que vàrem possar també l'Alien verd o el blau.
-Aproximació: Millor que mireu un altre blog...la vàrem liar bastant. Quan vàrem veure la via li vàrem enxufar pel dret. Pel que he llegit a altres llocs haviem d'haver anat més per la dreta i la traça d'aproximació està marcada amb fites. Pujar a una feixa i acabar d'arribar al peu de via. Hi havia quelcom picat a peu de via peró no recordo el que ( Xics ? ) i es veien els parabolts.

-Via: Disparitat d'opinions a la cordada. A algú no li va agardar gens, a mi em va semblar que estava prou bé. Molts trams d'Ae i A1 es poden apurar en lliure ( 6a-6b ? ) , la roca ens l'hem de mirar en algún punt.Primer llarg un rostoll ( te un tramet bonic ), segon llarg d'artificial acrobàtic espectacular, la tercera tirada bona peró amb roca a controlar, hem entrat a la tercera reunió per l'esquerra ( sabina podada ). La ressenya marca que és recta peró es veia més difícil. Quart llarg molt discontinu, te un tram de placa vertical i un díedre prou bonics, cinquena tirada travessa aeria amb ambient i el darrer llarg amb una entrada molt guapa ( atlètica ) i després més discontinu ( pas tonto on entra el C3 ).

-Descèns: De la darrera reunió acabem de grimpar fins al cim ( II-III ). Un cop al cim baixem carenant cap a l'esquerra, mirant de no perdre massa el fil del cingle. Baixem a un coll on hi ha instal.lat un ràpel, crec que de 25 metres ( nosaltres el vàrem fer amb dues cordes ). Aquest ràpel ens deixa en una feixa,la seguim a l'esquerra i més o menys a la vertical d'un gran sostre ( Via del Sostre ) baixem de la feixa en direcció a una granja. En arribar a la granja vorejem la reixa i acabem de baixar a la pista.