Sector Competició.

Vàrem anar-hi després de fer la Via Marion, el sector està just a la dreta d'aquesta clàssica. Les vies que vàrem fer i que ressenyo són les primeres del sector, després vàrem mirar a la dreta i crec que són més guapes. De totes maneres aquestes que vàrem fer a nosaltres ens varen semblar prou bones.

Via Marion a Sella.

Bonica via clàssica reequipada a l'estil esportiu, nosaltres l'hem fet d'una sola tirada amb una corda de 80 i cintes ben llargues. Escalada de gotes d'aigua bastant pul.lida. Perfecte per escalfar motors abans de fer esportiva en algun dels sectors esportius, nosaltres ens hem decantat pel sector competició, deu metres a la dreta d'aquesta via del que quan pugi penjo les ressenyes.
 

Esperó Pertremba al Divino.

-Cordada: Txus, Niss, Raquel i Busquets.
-Ressenya: Luichy.

-Material: Joc de tascons i joc de friends des de l'Alien groc al Camalot de l'1. Cordinos per ponts de roca.
-Via: La via és herbosa en general, aixó si la placa de la segona tirada és molt guapa. Aquest segon llarg és vertical i sostingut, farcit de forats i ponts de roca i amb una pedra excel.lent. La resta no és que sigui lletja peró si herbós i poc sostingut. Precissament en aquesta segona tirada,cosa rara, nosaltres no hem passat per on marca en Luichy, potser la ressenya estigui errada. Surts de la reunió per un evident fissura en diagonal a la dreta ( 1 clau ), la fissura es va tencant i pujes recte per la placa. Arribes a un pas més difícil que t'el pots protegir amb un bon pont de roca. Surts recte del pont de roca i just a sobre et queda una bona fissura a ma dreta pel Camalot de l'1. Després recte un parell de metres i flanqueig a l'esquerra a trincar un clau. Recte i més fàcil a reunió. Totes les roles estan amb dos químics menys R1 que te dos bolts amb anelles i la darrera que te dos bolts amb cordinos ( més cómode al collet, amb un 0.75 i un 1 ). De grau obligat suposo que V+, encara que amb paciència la placa de V+ potser es pugui resoldre en artificial.

-Descens: Del final de la via no guanyar massa alçada i pendre el que podria ser una traça en direcció N. Arriba un punt en que no podem avamçar en la mateixa direcció perquè unes parets ens barren el pas. Hem de baixar per una canal a la dreta, de seguida trobem un ressalt d'uns cinc metres que esquivem en direcció S. Baixem per la canal fins a la pista. No se si aquest descens és el correcte, malgrat que hem trobat un parell de fites està poc fressat. D'altre banda la via està equipada per rapelar i potser la majoria de cordades rapelen per la via i per aixó el descens no està fressat ni fitat. Si volem rapelar tingueu en compte que hi ha molt de rostoll vegetal i també algun de mineral.