Iñaki Celedón.

Díedre xemeneia ben guapo i atlètic,es tracta d'una activitat ràpida ideal per dies tontos alhora que de bon combinar amb la veïna Mapi.Al darrer llarg hem anat per la dreta ( Variante Caño ), un pèl herbós peró sense tocar ferro.

Accés: Nos situamos en el camping de Zuriza dirección a Anso, una vez pasado el paso canadiense seguimos un poquito más adelante y nos encontramos con un pequeño parking para unos dos vehículos.

Aproximació: Desde aquí podemos contemplar el sendero que tiene un cartel de Reserva Nacional y por supuesto la Torre de Zuriza.Hay un sendero evidente que nos conduce a la base de la pared.Inicio en la vertical de un evidente diedro con paraboles visibles.

Grau obligat: V+/A1.

Orientació: Est.

Material: Només cintes exprés,si es va just de grau la roca dona per afegir peçes.

Horaris: Aproximació 10',via i rapelar 1'5 hores.Per tornar al cotxe 10'.

Descens: Nosaltres hem baixat amb dos ràpels de 35 ( 2 bolts amb dues anelles ).Potser amb el xiclet de la corda es pot baixar amb un sol ràpel de 60.

Brisas Perfumadas,Pared del Paso.

A tots tres ens va agradar molt,pràcticament totes les tirades són guapes.Llàstima de la feixa. Si no us agrada caminar us pot aigualir la festa l'excursió de baixada.

Accés: Amb la fotografia es veu la via des de la carretera, aparcar uns metres més enllà a ma dreta pujant,petit aparcament per 4 cotxes.

Aproximació: Des del aparcamiento hay que retroceder andando unos 75 mt y en pleno bosque localizar unos hitos, despúes un cable negro nos lleva por la espesura, hasta que aclara, algún hito y casi nos damos de "bruces" con la pared, ir a la dcha. hasta encontrar una cuerda fija, y luego unos peldaños tipo ferrata . Aquí hay que estar atentos un poco a la dcha. hay un parabolt solitario en una placa ??.... y un par de metros más a la dcha. se ven dos paraboles en una fisura, es esa no confundir.

Horaris: Aproximació 20',via 5 hores i baixada 2 hores. 

Orientació: Sud est,sol fins cap allà les 2.

Material: Nosaltres hem fet anar un estrep,algún tascó, unes dotze cintes exprés i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3. El del 3 tinc la sensació de que és prescindible.

Grau obligat: V+/A1.

Descens: Remuntar pendents de blocs tallants fins que al cap d'uns 35' minuts el pendent afluixa i veiem clar flanquejar cap a l'esquerra. Anem flanquejant per uns prats,passem per sota d'un refugi i comencem a baixar clarament. Arribem  una zona de coixins de monja on anirà bé buscar una traça de bestiar per creuar aquesta zona i arribar a una fageda. Crec que a la fageda cal baixar a sac cap a una pista.En comptes d'això,un cop a la fageda,hem seguit flanquejant fins a una torrentera molt tapada de vegetació.Seguint aquesta torrentera hem assolit una pista que sense pèrdua ens ha dut a la carretera,a l'alçada d'una borda.

Ressenyes: Luichy,molt bona feina. Mil gràcies!!

Los Duendes del Valle.

Te alguns trams ben parits peró també hi trobarem força rostoll. Si tenim el grau requerit creiem que és més guapa l'Urdaburu. Hi ha diverses feixes que l'hi treun l'ambient de paret i alguns trams de roca a vigilar peró sense problemes. Encara que amb molt de fregament hem enllaçat les tirades 1+2 i 11+12.

Accés: Des de el municipi d'Ansó agafem la carretera que va a Zuriza i Isaba. Hem d'aparcar a ma esquerra a les envistes de la paret i a davant del Tozal de Espelunga.

Aproximació: La via és ben visible des de l'aparcament. Creuem el riu i enganxem un torrent sec que puja a l'altre cantó, hi ha fites.Aquest torrent ens deixarà al camí vell d'Ansó marcat amb pintura de color verd i taronja . Quan estiguem a sota de la paret hem d'estar atents a localitzar una corda fixe,per aquí entra la Urdaburu . Per entrar per la via Los Duendes del Valle cal seguir una mica més endavant el camí fins que trobem la inscripció DV,bolt visible.

Orientació: Nosaltres hi vàrem anar al Juliol i vàrem tenir sol a partir de quarts de dues.

Material: Unes catorze cintes exprés, algún bicoin i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2. Dúiem el del 3 peró jo diria que només l'hem possat per treure llast.Cordinos de recanvi pels ràpels.

Grau obligat: V+.

Horaris: Aproximació 25',via 7 hores i baixada 1'5 hores.

Descens: Del final de la via anem a darrera d'una agulla a buscar el pas que permet pujar sense escalar.Aquí anirem seguint cap a la dreta amb alguna fita que pot ser que no veiem. Si no volem fer tota la baixada caminant i agafar una linea de ràpels podem rapelar per la penúltima o per la última canal abans de la paret de l'Espolón del italiano.

 Jo només he fet la baixada per la última canal i és la que ressenya en Luichy en el croquis que penjo,seguir tot el torrent de baixada fins al mateix riu.

La penúltima canal diria que són 3 o 4 ràpels de 50 equipats amb bolts i cordinos.

Ressenyes:  Luichy, una passada de ben fets: mil gràcies!

Urdaburu al Tozal d'Espelunga.

Si ets un setegradista consolidat gaudiras com un nen.Nosaltres que som dels que hem de donar-ho tot per encadenar un 6b també hem trobat que la Urdaburu és una molt bona via.Creua un pany de paret espectacular amb una escalada combinada amb predomini del lliure.Per poc que t'agradi l'artifo també el gaudeixes ja que no són monótons Ae's sinó que hi ha pasos d'A1 intercalats on a vegades cal paciència per emplaçar el ferro però sempre amb un parabolt per allà baix.

Accés: Des de el municipi d'Ansó agafem la carretera que va al camping de Zurita, direcció Isàba, diría. Hem d'aparcar a ma esquerra a les envistes de la paret i a davant del Tozal de Espelunga.
Aproximació: La via és ben visible des de l'aparcament. Creuem el riu i enganxem un torrent sec que puja a l'altre cantó, hi ha fites.Aquest torrent ens pujarà fins al camí vell d'Ansó marcat amb pintura ( no recordo el color ). Quan estiguem a sota de la paret hem d'estar atents a localitzar una corda fixe,per aquí entra la Urdaburu original. Per entrar per la via Los Duendes del Valle com hem fet nosaltres cal seguir una mica més endavant el camí fins que trobem la inscripció DV,bolt visible.

Orientació: Nosaltres hi vàrem anar al Juliol i vàrem tenir sol a partir de quarts de dues.
Material: Hem fet servir 20 cintes exprés,un joc de friends de l'Alien blau al Camalot del 2 ( el del 3 entra ) i un estrep per al primer de cordada. El pas de ganxo l'hem solucionat amb els Aliens blau i verds triangulats.

Grau obligat: El lliure dubtàvem entre el 6a i 6a+,amb l'artifo els entesos diuen A1 però jo diria A1+.
Descens: La baixada a peu és llargs,dura aproximadament dues hores ben bones. Nosaltres ens hem perdut i no ho sabria explicar massa. És anar a la dreta fins a un coll i baixar a buscar el camí de Zurita a Ansó. Hi ha la opció de rapelar per un barranc però no ho conec. Si algú vol explicar la baixada molaria.
Ressenya: Com sempre la millor i més detallada la d'en Luichy de lanochedelloro.com. Moltes gràcies!!!.

Via Esminu a Peña Ezkaurre.

T

Ens va semblar una bonica via, bàsicament de xemeneies i bavaresses més aviat atlètiques. Llàstima d'alguna feixa. La roca està molt sanejada, tot i que alguna cosa encara pot baixar. Com sempre a Ansó, l'entorn una pasada. Igual que el dia de l'Estel ens va faltar motivació per arribar al cim i acabar la via i vàrem baixar per la vira...som uns dropos!!!!. Les tirades molt curtes i es poden enllaçar.
-Ressenyes: Penjo aquestes d

-Accés i Aproximació: Molt ben explicat a la via Estel a lanochedelloro.com. La Esminu comença més a l'esquerra, al final de la paret i a l'esquerra d'una canal xemeneia molt visible.
-Orientació: Crec que Sud.

-Material: Algún tascó, l'Alien verd i els Camalots 0.5,2 i 3. En general està genrosament equipada, el del 3 va molt bé al segón llarg.
-Grau Obligat: V+

Espíritu de bosque al Pilar de Ansó.

Cinquena tirada.

-Cordada: Roger Canals i Busquets.
-Aproximació: La paret és ben visible des de l'aparcament. Creuem el riu i enganxem un torrent sec que puja a l'alatre cantó, hi ha fites. Creuem un bon camí perpendicularment, crec que és el que porta a l'Urdaburu de l'Espelunga. Quan portem uns vint minuts caminant, hem de deixar la torrentera per la que pujem i sortir cap a l'esquerra. Compte que en aquest punt les fites costen de veure. Pujem per una zona de vegetació i tartera, de mica en mica la tartera va guanyant terreny. Un cop en plena tartera pujem en dirección a la base de la paret i la seguim cap a la dreta. Parabolts visibles.

Arribada a R4.

-Accés:  Des de el municipi d'Ansó agafem la carretera que va al camping de Zurita, dirección Isàba, diría. Hem d'aparcar a ma esquerra a les envistes de la paret i a davant del Tozal de Espelunga.
-Orientació: Sud.
-Ressenyes: Posso una de les Neskas amb foto per localitzar la via i una dels aperturistes en dibuix.

 

-Material: La via està equipada amb bastants parabolts i algún clau, tot i així vàrem possar alguna cosa ( d'Alien groc al Camalot 1 ). A la cinquena tirada hi ha un tram de 6a obligat, no expossat, on per trampejar potser van bé els claus que marca la ressenya.

Primer llarg.

-Via: A nosaltres ens va agradar molt, per l'entorn, per l'ambient i per la qualitat de la roca. Bones plaques i algún tram de díedre per variar. La cordada de davant va enllaçar les tirades 4 i 5. La retirada és complicada ja que la via va fent diagonal a l'esquerra.
-Dificultat obligada: 6a/Ae. Amb claus potser queda en V+/A1?.

Penúltima tirada.

-Descens: Diria que hi ha dues opcions: la primera carenar a la dreta i a través d'una canal retrobar un ràpel i la segon és  baixar caminant pel vessant oposat en dirección al camping de Zurita ( visible ). Nosaltres ens vàrem decantar per aquesta darrera, vàrem trigar aproximadament una hora i escaitx, no vàrem trobar cap camí i peró com que es veu el camping vas buscant el punt on fa menys pendent i ja està. De totes maneres si opteu per aquesta opció de baixada tingueu en compte que un cop a l'aparcament haureu de baixar per la carretera un parell de quilómetres fins l'aparcament. Com que és una via força concorreguda no será difícil trobar alguna altre cordada a l'aparcament i pujar un cotxe al càmping.

La paret vista des de l'aparcament.

Directa Ansó a la Pared del Paso.

Al final ens ha enganxat!

-Cordada: Roger Canals i Busquets.
-Accés: Des de el poble d'Ansó seguim la carretera vall endins. L'aparcament està ben indicat a la ressenya dels Rumbateam.

Inici del penúltim llarg.

-Aproximació: Ho hem fet una miqueta diferent de com marca el croquis dels Rumbateam. Hem començat igual però hem seguit la taretera fins a peu de paret i hem flanquejat per la base de la tàpia cap a l'esquerra fins al peu de via. Aquest està situat al peu d'un evident díedre, amb les inicials picades i un pitó encintat ben visible més amunt.
-Orientació: Hi vàrem anar un dia de núbol i la veritat és que no en tinc ni idea, si algu ho sap.

Bona ressenya dels Rumbateam.

-Material: Típica via de fissures i díedres pràcticament desquipada però que es pot cossir a gust del consumidor. Si anem sobrats de grau passarem amb un joc de friends fins al 3, sinó és el cas millor agafar el Camalot del 4, el joc de tascons i també ens aniran bé les repeticions indicades a la topo. Si només hagués de repetir un número jo repetiría el 3.

Que no faltin les Savines!

-Via: A mi em va agradar molt, la vaig trobar una molt bona via de díedres i fissures ben diferents, algún tram de placa l'hi dona el toc de varietat. Molt homogènia i sostinguda, l'única pega és algún tram herbós molt puntual que suposo que amb les repeticions anirà quedant més net. Hem enllaçat les dues darreres tirades. Activitat rápida ideal per dies de mal temps ja que està a prop del cotxe i es rapela.

Penúltim llarg: diedraken!!!!.

-Dificultat obligada: V+/A0, encara que amb ferros i paciència es deu poder fer quasi tota amb A1.
-Descens: Rapelant la via. Nosaltres amb dues seixantes hem fet: R5-R3 ( millor para a R4, crec que així esquives una sabina una mica enganxa-cordes ), R3-R2 i R2-terra. Pot anar bé dur algún recanvi pels ràpels.

Primer llarg.

Biba Fidel! al Espolón Solitario.

-Cordada: Jordi Vilà, Nil i Busquets.
-Aproximació i ressenya: Luichy
Si ens volem estalviar un troç de l'aproximació una opció és escalar primer la Gutz a la Paret del Mirador.
-Material: Joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2 ( el del 4 l'hem posat en un pas de la primera tirada, suposo que no és imprescindible ).

-Via: La part final ( dos llargs ) és guapíssima i la part de baix a mi personalment no m'ha agradat massa però els col.legues deien que no estava pas malament, qüestió de gustos. Hem enllaçat les tirades: 2+3,4+5 i les dues darreres. Potser convé saltar-se la R9 i fer el darrer llarg independent, ja que aquesta role és incòmode. Les xapes semblen posades per facilitar aquesta opció.
La roca en aquesta part final és molt bona, en canvi a la part de baix presenta trams on cal anar amb compte. Si ens en queden ganes a la baixada ho podem combinar amb el Diedro Veral.
-Grau obligat: 6a. 

-Descens: Hem d'anar a baixar per la canal que hi ha a la dreta mirant a la paret on ens anirà molt bé el croquis d'en Luichy, és el Barranco de la Espelunga. Hi hem anat a parar a través d'una traça força embardissada, dèiem que potser pujant més amunt hi ha una bona traça que ve de la Urdaburu.
No hem trobat cap fita al punt on nosaltres hem entrat per la canal i n'hem fet una de petita .
En tot cas quan entrem a la canal,baixarem un troç i de seguida arribarem a una mena de circ on la canal gira a la dreta. Llavors comencem a trobar els ràpels que diu el croquis, nosaltres el hem fet tots ( 1 corda de 60 ). Al final de la canal hem sortit a l'esquerra, a buscar el peu de via de la Karmele.

Karmele al Pilar del Italiano.

-Cordada: Nil, Jordi Vilà i Busquets.
-Ressenya i Aproximació: Luichy

-Material: Joc de friends des de l'Alien  groc al Camalot de l'1 i un joc de tascons molt útils al segon llarg.

-Via: Ens ha agradat molt,és sostinguda, variada i amb bona roca. Potser si que la pedra no és precisament abrasiva però tampoc ens ha semblat no adherent com diu en Luichy. El grau obligat estarà sobre el 6a, a la quarta tirada hi havia un pas d'Ae on no arribàvem a la xapa i hem utilitzat un pal que hem arreplegat de la feixa de sota. Després de segon ens ha semblat que s'arribava bé. Si ens en queden ganes a la baixada podem fer el Diedro Veral.

-Descens: Nosaltres hem baixat a ràpels tal i com indica la topo i hem anat molt bé. Cal doble corda.

Diedro Veral a l'Aguja del Italiano.

-Cordada: Nil, Jordi Vilà i Busquets.
-Aproximació: Igual que a la Karmele, peró quan estem a sota de les parets cal anar a la dreta per trobar el peu de via. Encara que amb lo curta que és mola fer-la després d'alguna altre. La Gutz és ràpida i et deixa al camí que hi ha a sota de l'Agulla, estalviant l'aproximació. També la podem fer de baixada de la Biba Fidel! o la Karmele, ja que la baixada d'aquestes vies també et deixa a l'esmentat camí.

-Material: Algun tascó i joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2.
-Via: Està bé però tampoc ens ha semblat que fos el millor díedre d'Ansó com diu en Picazo a la seva guia. La via es deu poder fer en una sola tirada de la següent manera: Pugem grimpant fins als dos bolts que asseguren el tram de V de la primera tirada i montem R0 (III, així ho hem fet nosaltres ), d'aquest punt crec que amb 60 justos es deu arribar a la reunió cimera. Nosaltres no ho sabiem i hem muntat R1, un cop al cim sobrava força corda.La via va ben recte. V+/A1 obligat.

-Descens: Al cim cal anar a l'esquerra i en una petita bretxa localitzem l'instal.lació de ràpel. Fem un ràpel de 50 metres fins al coll que hi ha entre l'Aguja del Italiano i la Paret de l'Italiano. Un cop al coll hem de desgrimpar per la canal que queda a la dreta ( cap Ansó ), herbós. Passem per peu de via i retrobem el camí de l'aproximació.