Nit de Perles al Roc d'en Solà.

Escalada ben recomanable tant per la varietat dels passatges com pel seu caràcter sostingut.La roca sol ser boníssima llevat d'algun tram puntual així com al final de la via,amb una mica de ganes hem pogut cardar avall un parell de microones.D'altra banda hi ha algún punt amb sorra i molseta que amb el temps s'anirà netejant.La primera tirada ens ha semblat un bon filtre,totalment mantinguda i on cal traça per poder-se autoasegurar.La resta de la via és més de díedres que permeten un autoasegurament més senzill.

Accés: Aparcament uns cinquanta metres abans del poble venint de Coll de Nargó a ma dreta. 
Aproximació: Creuem la carretera i agafem.un camí de carro que va en direcció a la paret que és ben visible.Abans d'arribar a sota d'un coll deixem el camí que portem i agagem un corriol a l'esquerra. Aquets corriol porta a la base de la paret. Al principi el camí està ben definit però al final és més incòmode de seguir. Passem les runes d'un corral, on comença la Fragua de Vulcano i uns cinquanta metres més enllà localitzem el peu de via,just a la dreta de la canal amb la corda fixe de la Pareimare i a l'esquerra dels parabolts de la Morsa Chuan.La primera assegurança és un pont de roca vermell i una sabina llaçada.
Orientació: Sud.

Material: Unes catorze cintes exprés ( 4 desplegables ),doble corda,algún tascó i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3.
Grau obligat: 6a/A0 a la primera tirada.La resta segurament més trampejable.
Horaris: Aproximació 40',via 3 hores i retorn al vehicle 50' per la cresta sense rapelar.

Makhiputa Luta al Roc d'en Solà. Perles.

Bonica via esportiva,molt homogenia en la seva dificultat i sobre un rocam excel.lent.L'equipament,a base de parabolts i alguns pitons,és prou generós com per no passar gens de por tot i que en alguns trams toca escalar.De bon combinar amb altres vies de la paret, si ràpel.lem la via ens queden al costat la Tasunke Witko,del mateix autor i un pèl més fàcil i la Paraimara, més de catxarreig.

-Accés: Aparquem a les inmediacions del poble de Perles, al poble hi ha una font.
-Aproximació: Creuem la carretera i agafem.un camí de carro que va en direcció a la paret que és ben visible.Abans d'arribar a sota d'un coll deixem el camí que portem i agagem un corriol a l'esquerra. Aquets corriol porta a la base de la paret. Al principi el camí està ben definit però al final és més incòmode de seguir. Passem les runes d'un corral, on comença la Fragua de Vulcano i uns cinquanta metres més enllà localitzem el peu de via. La primera expansió de la via és un espit del 10.

-Material: Hem possat un Camalot 0.75 i l'Alien gris al primer llarg.Un tascó BD del 5 i un Camalot del 2 per treure pèndol al segón a la penúltima tirada.L'últim llarg està desequipat però hi ha sabines per llaçar.Hem fet la via amb corda simple,com que les tirades són curtes no hem tingut fregament.Si es vol rapelar la via i anar amb simple crec que caldria com a mínim una corda de 70 pel primer llarg ja que fa 35metres.
-Grau obligat: 6a\A0,suposo que amb pedals i ganxo es deu passar amb V+.

Descens: La via està equipada per rapelar,amb una anella i cordino per reunió. Nosaltres hem preferit baixar caminant tot fent l'entretinguda cresta, amb alguns passos de II/III. Anem seguint la cresta, cal estar alerta a no pujar el darrer ressalt de l'aresta i baixar a l'esquerra per una tartera fins que quedem a l'alçada del coll. Compte a no baixar massa per la tartera i flanquejar a l'alçada del coll.

Paraimara

-Cordada: Txus i Busquets.
-Orientació: Sud.
-Ressenya: Aquesta de l'aperturista està molt bé.

-Accés i Aproximació: Com a la Tashunke Witko. La via comença uns vint metres a l'esquerra, corda fixe a l'inici. Més cómode i segur assegurar des de el terra.
-Material: Algun tascó ( sobretot petits ) i un joc de friends des de l'Alien groc fins al Camalot del 2. El del número 3 només l'hem posat al final de la quarta tirada a un pam de l'espit.

-Dificultat obligada: V+/A1.
-Via: molt bona línia de fissures i díedres, carregada de lògica. La roca molt bona amb trams puntuals on cal controlar-la. La primera tirada un pèl herbosa i amb un xic de sorreta, la resta de la via és un festival.

-Descens: Podem rapelar per la veïna Tashunke Witko, útil si volem deixar coses a peu de via. Nosaltres hem baixat caminant per l'aresta cap a la dreta, no pujar el darrer ressalt. Baixar per una tartera cap a l'esquerra fins a l'alçada del coll. Aquí flanquegem a la dreta fins al mateixa coll.

Tashunke Witko al Roc d'en Solà.

-Cordada: Pablo, Albert i Busquets.
-Ressenya:

-Aproximació: Nosaltres vàrem fer la marcada a la ressenya, no és llarga peró si un xic emprenyadora. Potser hi ha alguna traça que puja directe des de la carretera.
-Material: Un Camalot 0.75 a la primera i tercera tirada i a la segona l'Alien groc.

                                                    
-Via: Curteta peró maca, bona roca i prou variada. Guapa placa encara que curta al segon llarg. De grau obligat suposo que deu ser V+. Bona roca i via ràpida.
-Descèns: Dos ràpels per la mateixa via R3-R2 i R2-terra.