Itinerance Ourlissene a la Dent d'Orlú.

Ens ha semblat una molt bona via,llarga i homogènia.Abunda la placa tècnica i d'aderencia però també trobem trams de fissura i sostrets que donem el toc variat a la via.Roca impecable,poca herba i força ambient.De cara a eventuals retiradea la via te totes les reunions equipades amb dues anelles.El ràpel que hi ha a peu de via sembla esquivable per la dreta (si ha plogut xungo),de R3 sembla factible baixar amb un sol ràpel fins a l'alçada del ràpel de l'aproximació,a partir de R7 es veuen unes xapes a la dreta que m'imagino que són de l'Aytolé,potser per aquí es podria rapelar.

-Accés: L'aproximació comença al pàrquing de la cara nord de la Dent d'Orlú. Per arribar-hi sortim d'Ax les Thermes direcció Ascou. Passem de llarg Ascou i continuem per la carretera fins arribar a un càmping que està al costat d'una presa. A l'alçada del càmping agafem una pista que surt a mà dreta. Més amunt prenem un trencant a mà esquerra i ja el seguim fins al final, on trobem el pàrquing,en un cul de sac amb una rotonda. Convé no deixar res al cotxe ja que hi ha hagut algún robatori.

-Aproximació: Hem d'agafar el camí de la Via Normal de la Dent d'Orlú. Abans de la pujada final ens desviem a mà dreta cap al coll de Brasseil. Baixem per l'altre costat del coll resseguint la cara est de la Dent d'Orlú fins a una instal.lació de ràpel.Tirem un ràpel a 45 mètres i de seguida veurem els parabolts de la via.

Orientació: Sud Est,sol fins les tres.
Material: Segons la guia es fa amb 11 cintes exprés i algún friend mitjà per l'aresta.Nosaltres hem fet servir el semàfor i el multirang mitjà ( equivalent a Camalots 0.5-1).En Luichy diu que hi ha "algun seguro lejos", a mi m'ha semblat que a la majoria de llargs hi ha alguna excursió i en algunes podem possar peçes.

Grau obligat:6a.
Horari: 7 hores de peu de via al cim.
Descens: Des del final de la via cal grimpar per la cresta a la dreta cap al cim. Reunions o ensamble al gust ( trams de IV aïllats).A la cresta anem trobant reunions de les vies que hi acaben. Un cop al cim seguirem la direcció que portem i baixarem per la Via Normal, no és difícil però hi ha desgrimpades sense pati. Si ha plogut l'hi costa d'assecar,passarem pel Coll de Brasseil,bon lloc on amagar la motxilla.

Asourance tout Spit a la Dent d'Orlú ( cara S.E.).

L'hem trobada força ben parida.Gestiona inteligentment els trams herbosos de la paret i en resulta una linea ben sostinguda i variada.Algún passet suelto d'aderència pura i dura però als trams finets sols tenir algun cantillo que et dona vidilla.Em va semblar entendre que va ser la primera via de la paret on es vàren utilitzar expansions,en el seu dia espits que ja han estat canviats per parabolts. Mola fer els dos útlims llargs de Le Lezard per acabar de fer metros i que són de dificultat similar. No se si és perquè fotia com un any que no tocava plaques de granit però les dues primeres tirades m'han costat més que la resta de la via malgrat que no deuen ser les més xungues.

Accés:  Si entrem a Acs venint del sud just creuar el pont que hi ha a l'entrada del poble hem d'agafar una carretera a la dreta que puja cap a la Reserva d'Orlú i el poble d'Orlú ( cartell ). Seguim aquesta carretera i creuem dos pobles ( font ), al terçer poble la carretera està indicada com a direcció prohibida i girem a l'esquerra. La carretera acaba morint en un gran aparcament amb lavabos i un porxo. El nostre aparcament queda un quilómetre abans que aquest a l'alçada d'un pont.
Aproximació: A l'alçada de l'aparcament petit/pont cal prendre un camí senyalitzat amb punt vermells que ens portarà a la base de la cara S.E. on hi ha la via. Nosaltres hem agafat un camí que també està senyalitzat amb punts vermells i que neix més amunt de la carretera. Crec que és el camí que va al refugi de ???? i que hauriem d'agafar per baixar del cim a l'aparcament de la cara S.E. En tot cas, si agafeu un camí amb marques vermelles i veieu que us aneu allunyant de la Dent, reculeu a la carretera i baixeu per la carrtera per agafar el següent camí de marques vermelles. Un cop a peu de paret cal anar fins al final de tot,grimpant un petit sócol per arribar a peu de via on trobarem un parell d'expansions a mode de R0,els primeres mètres són comuns amb la clàssica Les enfants de la Dalle.

La via està situada bastant a la dreta de la paret, a la part amb més arbres que l'hi fan ombra i te el nom a l'iniçi.

Orientació: Sudest amb ombra cap a les quatre.
Material: Si es va just de grau pot anar bé dur el semàfor i/o algun friend mitjà per alguna excursió,sobretot a les dues primeres tirades.

Grau obligat: V+/A0.
Descens: Rapelant per la mateixa via,amb dues seixantes crec que només hem enllaçat un ràpel. Mola recanvi de cordino llarg pel primer ràpel.
Ressenyes: Del CAF Ariege,gràcies!. Afegeixo mètres fins a trobar amb Le Lezard.
35,45,35,25,40,30 i 40.

A bistro du nas a la Dent d'Orlú.

Típica via de plaques tombades de la Dent d'Orlú, amb algun tram de díedre per variar una mica. Tot i trobar-se bastant a l'esquerra de la paret, on trobem vies més difícils, és una ruta bastant assequible. Està equipada amb parabolts i la roca és molt bona. A la part de dalt la via es desvia cap a la dreta, hem d'anar al lloro a no sortir-nos i anar a parar a la via del costat. Tots els llargs fan entre 40 i 45 metres, o sigui que és difícil empalmar llargs. Bona via per tastar el granit de la Dent d'Orlú.

-Accés: L'aproximació comença al pàrquing de la cara nord de la Dent d'Orlú. Per arribar-hi sortim d'Ax les Thermes direcció Ascou. Passem de llarg Ascou i continuem per la carretera fins arribar a un càmping que està al costat d'una presa. A l'alçada del càmping agafem una pista que surt a mà dreta. Més amunt prenem un trencant a mà esquerra i ja el seguim fins al final, on trobem el pàrquing.

-Aproximació: Hem d'agafar el camí de la Via Normal de la Dent d'Orlú. Abans de la pujada final ens desviem a mà dreta cap al coll de Brasseil. Baixem per l'altre costat del coll resseguint la cara est de la Dent d'Orlú fins arribar a peu de via. Trobarem una inscripció a peu de paret. D'aquest punt hem de grimpar uns 10 metres en tendència a la dreta (punt vermell) per arribar a la R0 (dos parabolts).

-Cordada: Busquets i Macau

-Orientació: Est,sol fins cap allà la una.

-Material: Totalment equipada amb parabolts. Les reunions estan equipades per rapelar, però ha de ser molt feixuc.

-Grau obligat: V+.

-Horari: 3 hores.

-Descens: Del final de la via encara cal fer uns 60/70 metres de cresta fins al cim .Un cop aquí seguirem la direcció que portem i baixarem per la Via Normal, no és difícil però hi ha desgrimpades sense pati. Si ha plogut l'hi costa d'assecar.
-Ressenya: A la pàgina web del Clup Alpí Francès trobarem tota la informació necessària i les ressenyes per anar a escalar a la Dent d'Orlú. Les ressenyes són bastant esquemàtiques, però suficients per seguir la via.

Escalada a Saint Mamet ( Banyeres de Luxon).

Longitud: 0° 36' 25.79" E
Latitud: 42° 46' 28.48" N
Altitut: 600 mètres.
Nombre de vies: 40
Cotació: 3a a 6
Tmipus de roca: granit
Nens: molt segur
Pluja: exposat a la pluja
Orientacions: oest a les 12 l'hi entra el soli el peu de via no te ombra.
Accés: Aparquem.davant del rocódrom cobert que hi ha a Saint Mamet.Sortint del poble en direcció sl Portillón,les parets es veuen perfectament des de la carretera. Hi ha un aparcament i un cartell amb les ressenyes.L'aproximació és pràcticament nul.la.

Via Fantillou al Roc de Sédour.

 L'endemà de fer la Lezard a la Dent d'Orlú i amb una previsió de mala meteo anem a provar sort a Sedour. Al final el pronòstic meteorològic es compleix i hem d'avortar missió a la R3. A l'espera de poder acabar la via i fer-ne una piada complerta aporto algunes informacions útils a completar l'excel.lent topo i corquis d'accessos i aproximació de lanochedelloro.com. Merçi!

1. Quan començes l'aproximació et trobes un cartell que ens va semblar entendre que deia que no s'hi pot escalar mai. Un xic més endavant en trobes un altre que diu que només hi tenim prohibida l'escalada de Gener a Juliol.

2. Vàrem rapelar de R2-R1 amb uns 25 metres i de R1 a terra amb 40 metres. Les reunions tenen anella i cadena.

3. Els llargs que vàrem fer ens vàren semblar xulos però un pèl pul.lits i un punt herbosos. Tot i que estàn equipats entren flotants a dojo ( màx Camalot del 2 ? ).

Le Lezard a la Dent d'Orlú.

Una més de la Dent!: llarga, de bon granit, rapelable i amb parabolts. Malgrat ser una via eminenment plaquera els passatges són força variats, trobarem algun tram herbós. Diria que la via fou oberta per baix i posteriorment se l'hi varen afegir alguns bolts per homogeneitzar-la amb les seves veïnens de la cara Sud Est.

-Accés: Si entrem a Acs venint del sud just creuar el pont que hi ha a l'entrada del poble hem d'agafar una carretera a la dreta que puja cap a la Reserva d'Orlú i el poble d'Orlú ( cartell ). Seguim aquesta carretera i creuem dos pobles ( font ), al terçer poble la carretera està indicada com a direcció prohibida i girem a l'esquerra. La carretera acaba morint en un gran aparcament amb lavabos i un porxo. El nostre aparcament queda un quilómetre abans que aquest a l'alçada d'un pont.

-Aproximació: Com que ens hem perdut potser no som els més indicats per explicar-la...crec que a l'alçada de l'aparcament petit cal prendre un camí senyalitzat amb punt vermells que ens portarà a la base de la cara S.E. on hi ha la via. Nosaltres hem agafat un camí que també està senyalitzat amb punts vermells i que neix més amunt de la carretera. Crec que és el camí que va al refugi de Braseil (?) i que hauriem d'agafar per baixar del cim a l'aparcament de la cara S.E. En tot cas, si agafeu un camí amb marques vermelles i veieu que us aneu allunyant de la Dent, reculeu a la carretera i baixeu per la carrtera per agafar el següent camí de marques vermelles.
La via està situada bastant a la dreta de la paret, a la part amb més arbres que l'hi fan ombra i te el nom a l'iniçi.

-Orientació: Sud Est, sol fins les 4. El dia abans havia plogut fort, vàrem començar la via cap a quarts d'una i estava tota eixuta.
-Material: Segons la ressenya tres friends petits/mitjans optatius. Nosaltres hem fet servir un joc de friends entre l'Alien blau i el Camalot de l'1. Si volem trampejar el tram de 6a+ ens anairà de conya un estrep i un tascó petit/mitjà.
-Dificultat obligada: V+/6a i A1. En alguns trams les xapes van per llocs més complicats i es pot arribar a les reunions fent volta per llocs més senzills.

-Descens: La via no acaba al cim, algú sap alguna combinació per allargar-la?. Nosaltres hem rapelat amb doble corda de 60, veure els ràpels a la ressenya d'en Parce.  L'arbre del cim està viu i hi ha un parell de cordinos nous, mola portar recanvis per si de cas.

El Pilar dels Càtars a Calamés.

Si no m'equivoco és la clàssica de Calamés i aixó vol dir: és asequible, hi ha gent fent-la i te una segona tirada un pèl gastada. Nosaltres el dia abans vàrem fer la Peppermint a Sinsat i ens va agradar molt més. Tot i aixó te trams ben xulos, molta placa però d'estils ben variats i algún tram de díedre per trencar la monotonía, força sostinguda però amb una feixa abans del darrer llarg.Ens va semblar que no estaba malament.  

-Cordada: Txus, Roger Valimañas i Busquets.
-Orientació: Sud Est.
-Accés: Si venim del Sud hem d'arribar fins a Acs. Passem Acs i arribem a Tarascón. Passat Tarascón hem d'arribar a Vedelhac. Creuem aquest poble i trobarem l'aparcament senyalitzat a ma esquerra al costat del cementiri.

-Aproximació: Des de l'aparcament de Vedelhac, prenem el carrer que puja cap al poble i que passa per sota l'església. 30m més enllà, girem a la dreta per un camí que va cap al SE i que voreja el cim i porta al peu de les vies. Passem un primer sector d'esportiva en una cova  i després trenquem a la dreta. La paret es troba a la dreta de la torre que hi ha al cim, i queda tallada per alguns extraploms. Hi ha el nom de la via escrit a l'inici (al costat d'una placa commemorativa).
-Material: Totalment equipada amb parabolts i la majoria de reunions crec recordar que ténen anella. Nosaltres portàvem el semàfor i en algún punt ha resultat útil més que res per treure petits pèndols als segons.

-Grau Obligat: V+/A0.
-Descens: Des de la darrera reunió carenem a l'esquerra, passem per les restes d'una torre càtar i baixem a un coll. Aquí seguim una traça a l'esquerra que no passa ben bé per peu de via sinó una mica més avall a trovar el camí de l'aproximació, si volem recular a buscar material conteu uns 5' de marrada.
-Topos: Molt bona ressenya d'en Joan Asín. Moltes gràcies!!!

Via Peppermint a la Quie de Sinsat.

 

Bona via, diría que és la clàssica asequible de Sinsat. La roca és de primera i de moment no patina. Escalada força variada de díedres i plaques. En algún bloc havia llegit que aquestes plaques eren d'aderència.Després de fer la via i comentar-ho amb els companys deiem que si ets alt no hi ha passos d'aderència sinó passos llargs per anar a agafar bones presses.

-Cordada: Roger Valimañas, Txus i Busquets.
-Orientació: Sud, diría que te sol a partir de les 10.
-Accés: Cal anar al poble de Sinsat, a uns deu quilómetres d'Acs en dirección a Foix. La carretera creua el poble i les parets són ben visibles. Prenem un carrer a la dreta on hi ha un cartell d'escalada. Creuem el riu i seguim una carretera a la dreta on hi ha l'aparcament.

-Aproximació: Reculem un troç a l'esquerra per la carretera, passem de llarg el pont. Passades unes cases seguirem un camí a la dreta en forta pujada. Deixem un trencant a l'esquerra que porta a un sector esportiu.
-Material: La via està totalment equipada amb parabolts però si anem justos ens poden anar bé els friends.Camalots entre el 0.75 i el 2.

-Grau obligat: V+/A0.
-Descens: Rapelant per la veïna Lisa, ho hem fet com marca la topo i hem anat bé. La baixada a peu crec que és molt llarga, si convé la Peppermint també està equipada per rapelar.

Sector esportiu " La Piscine " Ax les Thermes.

No és cap maravella de sector però pot servir per salvar un dia de mal temps. Ideal iniciació i mainada, amb un peu de via cómode a la part central, també pot anar bé per agafar-li el tacte al granit.Abunden els quarts i cinquens amb algún sisè i crec que un 7b anecdótic. L'Accés com sempre a França molt ben indicat, just passat el pont d'entrada al municipi d'Ax les Thermes agafem el trencant a la dreta com per anar a la Cara Sud de la Dent d'Orlú ( cartell ) i després abans del veterinari a ma esquerra, anem seguint més cartells fins que aparquem al costat de la via del tren. L'Aproximació rápida i evident, el camí et deixa a les vies centrals i hi ha més vies a dreta i esquerra. Equipament a base de bolts i químics, màxim 25 mètres. Orientació sud, comença a arribar l'ombra per la dreta cap a les 3.

Supersé a la cara Est de la Dent d'Orlú.

-Cordada:Jordi i Manel (9 de Juliol)
-Ressenya: la de la guia d'escalades de la Dent d'Orlú. Com que està tota equipada i té el nom al peu de la via (com les altres vies)no costa gens de seguir ni de trobar. De totes maneres es poden trobar altres ressenyes per Internet.
-Material: amb cintes expres n'hi ha prou.Està tota equipada tot i que en algun lloc allarguen una mica.
-Aproximació:Des del parking de la cara Est agafar el camí de la Dent, i just al coll  avans de l'última pujada cap al cim, devallar per la cara est fins a trobar la via.
-Via: una via típica de la cara est de la Dent.És una via disfrutona que no passa del V+, tot i alguna petita excursió entre seguros.Via de dalles  en roca adherent i de gran qualitat amb alguns llargs més de diedres i petites fisures.
-Descens: baixem des del cim fins al coll i d'aquí per el mateix camí d'anada fins al cotxe.