Tavertetris al Puig de la Guardiola.

 

A nosaltres ens ha agradat força malgrat haver-hi alguns trams terrosos i altres herbosos. Fàcilment combinable amb la veïna Druides del Collsacabra on tocarem més pedra. És tracta d'una escalada ausetana, si no en sou fans us pot semblar un rostoll i si no hi sou avesats potser us costi confiar en la roca.

Accés: Per la carretera que va de l'Esquirol a Tavertet. Venint Esquirol 1km ( a ull )abans de Tavertet es veuen les parets a ma esquerra. Estacionar abans del pont a ma dreta aparcament amb un bloc i cartell de senderisme.

Aproximació: Just abans del pont hi ha una pista abandonada a ma esquerra amb una tanca pel bestiar. Seguir-la, prendre una bifurcació a la dreta. Arribem a una gravera, en aquest punt abandonarem la pista ( fita) i per anar a caçar un corriol que recula a ma esquerra i que fa pujada. Una mica abans del peu de via pugem pel bosc fins a la base de la paret i la seguim a l'esquerra fins al peu de via on crec recordar que es veia un parabolt alt en una zona de grades així com una petita placa metàlica amb el nom de la via.

Horaris: Aproximació 15',via i rapelar-la 2 hores i retorn al cotxe 15'

Material: Nosaltres hem fet anar un estrep,14 cintes exprés, algun microtascó així com un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 5.

Orientació: Oest sol partir de les 12,la ressenya posa Est.

Grau obligat: Amb el material que dúiem hem passat amb V/A1.M'imagino que portant només cintes com indica la ressenya és V+/A0.

Descens: Malgrat la bonica excursió de baixada el crono apretava i vàrem mirar d'esgarrapar algun minut rapelant per la mateixa via. Hem fet un sol ràpel de 50 metres abandonant tros de corda i maillon en un arbre dalt del cingle.

Via Druides del Collsacabra.

M'ha semblat una linea molt ben trobada,si es va fort deu ser una via de lliure ben sostinguda amb encastaments ben potents.Si som més amics del pedal que del gest també hi gaudirem d'una escalada entretinguda que ens farà estirar-nos,penjar-nos de peçes petites i fer curtes sortides en lliure.Bon ambient i flanqueig molt fotogènic.Per arribar a la segona xapa del segon llarg hi ha un pas de V que no he sabut fer en lliure amb caiguda a relleig,rebot i al buit.Disposem d'una fissura ben fina on he triangulat l'Alien negre i els microtascons per passar amb guarrilibre.Si hagués tingut un clau ( pla o universal ?) hagués fet el pas més tranquil. Activitat relativament ràpida,de bon convinar amb la veïna Tavertetris.

Accés: Per la carretera que va de l'Esquirol a Tavertet. Venint Esquirol 1km ( a ull )abans de Tavertet es veuen les parets a ma esquerra. Estacionar abans del pont a ma dreta aparcament amb un bloc i cartell de senderisme.

Aproximació: Just abans del pont hi ha una pista abandonada a ma esquerra amb una tanca pel bestiar. Seguir-la, prendre una bifurcació a la dreta. Arribem a una gravera, en aquest punt abandonarem la pista ( fita) i per anar a caçar un corriol que recula a ma esquerra i que fa pujada. Quan som a la vertical de la via ascendir cinquanta metres a través del bosc ( alguna fita ).A peu de paret grimpar un parell de feixes. Díedre xemeneia evident, placa amb el nom i bolts visibles.

Orientació: Sud est(?).

Material: 14 cintes exprés, un estrep, microtascons, fissurers petits, Alien negre i els Camalots 0.5,0.75,1,2 i 3.El Camalot del 6 pot estalviar-nos una sortida d'estrep de IV/V.

Horaris: Aproximació 15',via 1 hora i mitja, baixada 20'.

Grau obligat: IV+/A1+,amb pitons IV+/A1.

Descens: Nosaltres hem baixat caminant i la veritat és que passes per racons molt macos. Del final de la via anar a l'esquerra, seguint una pista arribem a un gran pla amb una casa de pagès. Més endavant localitzem un grau pel qual baixem fins a la carretera on hem estacionat.

Via l'Espluga a les Gorgues.

Ens ha agradat molt,l'hem trobat ben variada amb artificial de feineta,encastaments potents,espeleologia i escalada lliure lunar.Una petita joia per la nostre humil opinió.Segons la ressenya que mirem ja veiem que la manera d'encarar el primer llarg és diferent.Per a l'obridor es tracta d'una escalada lliure on podem reforçar amb algún friend mitjà de caràcter opcional mentre que per en Quim Gil amb un simple joc de friends solventa el tema amb l'habitual V+/A1.Obviament aquest ha set el nostre estil i prou feina que ens ha dut ja que hem esmerçat més temps en resoldre aquesta primera tirada que la resta de la via, per nosaltres aquest llarg ha estat entre feixuc i vibrant. S'ha de dir que som molt mals artificiers: ens fem un embolic amb el ferro que duem que sempre pensem que és poc,mai ens refiem de peces que aguantarien un camió, si hem de sortir en lliure de III ens sembla 7a...vaja uns cracks!.

Accés: Hem estacionat a  l' ermita de Sant Bartomeu ses gorgues, entre l'Esquirol i Tavertet.

Aproximació: des de l'ermita agafar un grau amb escalons que mena a la casa de Sentfores ( cartell ).Arribats a la casa de Sentfores seguim davallant cap a l'engorjat. Un cop al llit del riu el seguim de pujada una cinquantena de metres on ubiquem els parabolts que marquen l'inici de la Obagues de ses gorgues . Aquí agafem un petit relleig a l'esquerra que seguim una vintena de metres fins a localitzar els parabolts de la nostre via. Possibilitat de trobar ortigues. 

Horaris: Aproximació 20',via 3 hores i mitja i retorn al vehicle 15'.

Orientació: Diria que Nord Est.

Grau obligat: V+/A1+ o 6a/A1 amb algun pitó pla/universal i ganxo la cosa potser baixi un plus.

Material: Nosaltres hem passat amb 16 cintes exprés, un estrep, dos frontals, algun tascó i un joc de friends de l'Alien negre al Camalot del 3. El del 2 no l'hem possat, si el de segón tampoc escala en lliure i no vol pujar a jumars per la corda o doblem peçes entre l'Alien groc i el Camalot 0.75 o portem un grapat de vagues per allargar. Si fem el primer llarg amb els pedals pot anar bé dur algún pitó ( pla o universal ? ), de fet semblava que hi havia algún rastre de pitonatge. Tota la ferralla l'hem emprat al primer llarg, la resta de la via l'hem fet només amb les cintes.

Descens: Des de la darrera reunió acabar d'arribar al camí de l'aproximació, corriol a la dreta. 

El tancat dels Xais a la Barra de Ferro.

Roca ausetana via aventurera però amb bolts que en mitiguen el compromís.Sempre amb una cinta a la cara,pot costar més o menys de possar la peça i/o quedar més o menys solida.Punt selvàtic i amb final terrós.

Accés: Hem estacionat a  Sant Bartomeu  Sesgorgues( l'Esquirol ).

Aproximació: des de l'ermita agafar un grau amb escalons que mena a la casa de Sentfores ( cartell ).Arribats a la casa de Sentfores seguim davallant cap a l'engorjat. Un cop al llit del riu l'hem de seguir de baixada arribant a la Barra de Ferro,gran salt d'aigua amb un mirador al capdamunt.Abans de continuar davallant aigues avall és recomanable pujar una mica pel camí que ascendeix al mirador fins que agafem prou prespectiva per veure la via.Tornem a baixar al corriol que va paral.lel al riu i aquí caldrà molta intuició/sort per trobar el pas correcte entre la vegetació que ens deixarà al peu de via.Parabolts visibles.

Horaris: Aproximació 30 minuts,via 2 hores i retorn al vehicle 40 minuts. 

Orientació: Est.

Grau obligat: V+/A1.

Material: Una plaqueta recuperable,14 expresos,un pedal,dos tascons i un joc de friends des de l'Alien megre al Camalot del 5 ( amb un 4 es passa) repetint 0.5,0.75 i 2.Si s'escala molt amb artificial i no es recuperen catxarros pot anar bé triplicar el 0.5 i doblar 1 i 3.

Descens: Des del final de la via caldrà remontar un moment a ma dreta fins a trobar el camí que va la Barra de Ferro.Seguim el camí a la dreta fins les inmediacions de la Barra de Ferro on hi ha un corriol a ma dreta que ens retorna al llit del riu.Aquesta baixada resta equipada amb graons i cadenes.

Ressenyes del Puig del Far.

 

Sector amb vies d'artificial d'una sola tirada, ideal per iniciar-se amb els pedals. Es poden practicar les estrepades verticals i desplomades així com la col·locació de friends, fissurers, claus i ganxos. Malgrat haver-hi algun parablot abunda la plaqueta recuperable i l'espit. A part del material específic de cada via jo agafaria sempre cordino i mallón per abandonar a les reunions així com un grapat de plaquetes recuperables. A l'nici dels itineraris hi ha una plaqueta metàl.lica amb el nom i la dificultat. Possibilitat d'obrir algún bloc portant material de neteja.

La orientació deu ser Sud però amb ombra dels arbres fins a uns 3/4 de l'alçada de les vies.

L'accés el fem per la carretera BV 5213 que va de Roda de Ter a Vilanova de Sau. Passem de llarg l'aparcament de Savasona i just superat el trencant de Fusimanya trobarem un trencant a ma dreta que porta a tres cases de pagès ( cartell amb el nom ).Seguirem per aquesta pista passant darrera d'un mas, una bassa a la dreta, porta, creuar un camp i uns 100 metres de pista més justeta per estacionar a l'ermita de Sant Margarida d'Ardola.

L'aproximació es fa amb 5 minuts mal contats. Des de l'ermita seguir corriol amunt fins a les primeres vies.

Només hi he fet un parell de vies:

1.Amagada A2: Una burilada on col·locarem entre dos i quatre friends segons la nostre habilitat. També ens les veurem amb un parell de sortides en lliure que jo he fet amb artificial.A banda de 5(?) plaquetes recuperables hi durem els Camalots 0.4,0.5,0.75(2) i un Alien vermell, per fer les dues sortides primer un pla mitjà i la segona els Aliens blau i verd a més d'unes cinc o sis plaquetes. De la primera reunió m'ha cardat gràcia  sortir recte per la xemeneia (IV+) on hi ha dos caps de burí però hi he posat els Camalots 4 i 5.A dalt del bolet somital només hi ha un parabolt i mal encarat. Si volem fer només fins R1 podem bé rapelar abandonant material ( pinta ràpel malparit ) bé baixar caminant per l'esquerra.

2.Fissura SAM A2: Curta i evident fissura ben regular que fa que la progressió sigui prou senzilla. Dos tascons i un joc de friends des del Camalot 0.4 al del 2.Reunió amb cordinos i maillón, preveure recanvis.

Ressenyes de Fussimanya.

 

Em fan arribar aquestes fotos de l'accés, l'aproximació i els sectors de la zona de bloc que hi ha a Fussimanya.

Per arribar al pàrking agafem la BV-5213 que va de Roda de Ter al Parador.Passem de llarg el pàrking de Savasona i cap al Km.6-7 trobarem l'aparcament a ma esquerra.Es tracta d'una gran explanada just passat el trencant per anar al nucli de Fussimanya.Des de l'aparcament hi surt un corriol fitat que puja fins la pista forestal que conecta tots els sectors.

El Hippy volador al Morro del Porc.

Probablement no tingui el traçat tant espectacular de la seva veïna Nadal sobre pedal però ens ha agardat força,pel nostre nivell ens ha resultat exigent.
En primer lloc els caps de burins bastant sortits ( no sabem quan mesuren ) sobre roca aparentment tova ens han fet escalar tensos.D'altra banda les fissures que anem omplint de ferralla a voltes es presenten terroses i amb blocs que sonen a buit.
Res dramàtic,molta feina,alguna tremolera i quatre renecs.
Els primers passos són comuns amb la Nadal sobre pedal,superats els primers metres hem desxapat les primeres assegurances per evitar el fregament.
Accés: Hem d'estacionar el cotxe al Coll de Prims (?).Hi podem arribar des de diverses bandes.Des de Centelles prenem la carretera que du a la Ferrada i al Puigsagordi,indicació a ma dreta si sortim de la C-17 a Centelles Nord.Seguim aquesta carretera de pujada,sempre per la principal una desena de quilometres.Hem de passar una urbanització,una casa de colonies i un revolt tencat a esquerres amb una pista que surt a ma dreta cap a les antenes,en aquest punt a uns 6 km de Centelles la pista deixa de pujar.Els 4 km que queden la pista va planejant o fent petites pujades i baixades,sempre en direcció Sud.Passarem un encreuament de diverses pistes amb una bassa antiincendis i una urbanització molt disseminada.Al Coll de Prims hi ha una pista que talla la que portem perpendicularment a la dreta i a l'esquerra hi ha una pista no pavimentada que baixa cap a Centelles amb una porta de ferro a 30 metres.
Aproximació: Baixem per la pista i creuem la porta de ferro.Passem per sota d'un mas ( Corral de la Rovira,?),arribem a un encreuament i anem pel camí de l'esquerra.Després de passar per sota d'unes parets utilitzades per guardar eines arribem a un camp.Mirant de no aixafar-lo travessem el camp fins arribar al capdamunt de la cinglera on trobem marques grogues.Seguim aquestes senyals cap a la dreta fins a un coll amb una porta de ferro.Creuem la porta i ens situem a sota la paret que escalarem.Quan el camí baixa descaradament cap a Centelles nosaltres anem cap a peu de paret.Inici en una rampa escamosa,doble burinada a 3 metres del terra,buril,parabolt,cap de burí i espit visibles.
A la doble burinada hi ha una petita placa metàl.lica amb el nom de la Nadal sobre pedal.
Material: 20 cintes exprés,2 plaquetes recuperables,1 joc de tascons,2 jocs de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3 i 1 Camalot del 4.
Grau obligat: V/A2.El lliure obligat és una mica herbós,són sortides a replans on potser un ganxo gran ens pot ajudar.A l'artificial cardan una mica de basarda els burins prou sortits ( no sabem quan fan ?) sobre roca aparentment toba. Alguna peça costa que quedi bé,potser algun pitó ajuda ( uves i universals ?).
Orientació: Est,ombra a partir de la 1.
Horaris: Aproximació 20',via 3'5 hores i retorn al cotxe 10'.
Ressenya: Extreta del blog Osonaclimb,gràcies companys!!.
Descens: La via finalitza al camí de l'aproximació.

Kavafil's a la Trona.

Ens ha semblat molt guapa!.Vertical i sostingut recorregut sobre terreny fissurat.Del díedre cec a la xemeneia passant pels encastaments...una petita joia de 40 metres!.Llàstima dels últims cinc metres de rostoll.

Accés: Carretera de St.Feliu Codines a Centelles, a uns 5km. de Centelles agafar un trencant a ma esquerra fins la casa de colónies de Can Miqueló ( cartell ). A la casa de colónies seguim recte,passem l'ermita de St.Miquel Sesperxes,on s'acaba l'asfalt. Ignorem un trencant a la dreta i un a l'esquerra.Arribem a una mena de coll on hi ha una cruïlla de 5 pistes.Agafem la de l'esquerra i de seguida girem a la dreta,seguim aquesta pista,passant per sota d'una linea elèctrica.Al final la pista fa una bifurcació: a la dreta pujariem a Mas Rajadell ( cartell de camí privat prohibit circular ) i a l'esquerra baixem a un camp on aparquem.
Aproximació: Anem en direcció sud,cap arran de cingle i cap a la dreta.Trobarem un camí amb cartells de la ruta dels Cingles de Bertí marcat com a PR. Cal seguir aquest camí que porta a un grau i que ens permet baixar cap a la base de la cinglera. La paret no es veu, però s'intueix el cim de la Trona. Quan portem uns quatre o cinc revolts baixats estarem a l'alçada del peu de paret,hi ha una porta. Deixem el camí i seguim a la dreta pel peu de paret.La Kavafil's és la penúltima via que trobem,hi ha el nom a la base i està equipada amb parabolts.
Material: Si anem forts i valents potser la farem només amb cintes.Nosaltres hem fet servir un pedal,un parell de tascons petits i un joc de friends de l'Alien groc al Camalot del 3 per trampejar i per reduir distanciaments.
Grau obligat: V+/6a i A1.
Horari: 1 hora 15 minuts,aproximació 10' i retorn al vehicle 15'.

Descens: Sinó em falla la memória la via estava equipada per rapelar però nosaltres vàrem baixar caminant per darrera,una mica emboscat a l'inici però de seguida trobes el corriol de l'aproximació.

Il.lusió Compartida a la Trona

Segurament aquest sigui l'itinerari multillargs de lliure més assequible de tota la Trona.
Escalada marca de la casa de moviments atlètics i ambient vertical. El gres que trobarem al llarg de tot el recorregut és de la qualitat habitual a la zona,havent de traccionar amb delicadessa d'alguna presa.
Accés: Carretera de St.Feliu Codines a Centelles, a uns 5km. de Centelles agafar un trencant a ma esquerra fins la casa de colónies de Can Miqueló ( cartell ). A la casa de colónies seguim recte,passem l'ermita de St.Miquel Sesperxes,on s'acaba l'asfalt. Ignorem un trencant a la dreta i un a l'esquerra.Arribem a una mena de coll on hi ha una cruïlla de 5 pistes.Agafem la de l'esquerra i de seguida girem a la dreta,seguim aquesta pista,passant per sota d'una linea elèctrica.Al final la pista fa una bifurcació: a la dreta pujariem a Mas Rajadell ( cartell de camí privat prohibit circular ) i a l'esquerra baixem a un camp on aparquem.
Aproximació: Anem en direcció sud,cap arran de cingle i cap a la dreta.Trobarem un camí amb cartells de la ruta dels Cingles de Bertí marcat com a PR. Cal seguir aquest camí que porta a un grau i que ens permet baixar cap a la base de la cinglera. La paret no es veu, però s'intueix el cim de la Trona. Quan portem uns quatre o cinc revolts baixats estarem a l'alçada del peu de paret,hi ha una porta. Deixem el camí i seguim a la dreta pel peu de paret.
La via en qüestió és la última de la paret i està
 equipada amb espits visibles des de la base.
Orientació: Oest,ombra fins les 12.
Material: Nosaltres hem utilitzat una dotzena de cintes exprés i un Multirang taronja (0.5-1) per reforçar i treure factor a R1.
Es veu que pot mancar el primer espit,preveure alguna peça a tal efecte.
La via està molt equipda però es poden afegir coses ja que discorre per terreny fissurat.
Descens: Hem fet un ràpel de 40 metres des de la darrera reunió,fraccionable parant a la primera reunió.

Via Directa a la Trona.

Molt bona via d'artifo,de regalar-se possant friends que queden a caldo, amb ambient des del primer metre.De moment totes les que he fet a la Trona m'han semblat tallades amb el mateix patró,lineas fissurades de pencar. La roca no és cap meravella però no hi ha res massa gran que poguem.tirar-li pel cap al col.lega,només sorreta.La segona i tercera tirada fan pinta que es poden escalar en lliure no molt difícil (6b?),nosaltres anàvem amb poca llum i les hem fet amb guarrilibre.Díedres i xemeneia no claustrofobica a la segona tirada.El segón relleu es fa en una cova.

Accés: Carretera de St.Feliu Codines a Centelles, a uns 5km. de Centelles agafar un trencant a ma esquerra fins la casa de colónies de Can Miqueló ( cartell ). A la casa de colónies seguim recte,passem l'ermita de St.Miquel Sesperxes,on s'acaba l'asfalt. Ignorem un trencant a la dreta i un a l'esquerra.Arribem a una mena de coll on hi ha una cruïlla de 5 pistes.Agafem la de l'esquerra i de seguida girem a la dreta,seguim aquesta pista,passant per sota d'una linea elèctrica.Al final la pista fa una bifurcació: a la dreta pujariem a Mas Rajadell ( cartell de camí privat prohibit circular ) i a l'esquerra baixem a un camp on aparquem.
Aproximació: Anem en direcció sud,cap arran de cingle i cap a la dreta.Trobarem un camí amb cartells de la ruta dels Cingles de Bertí marcat com a PR. Cal seguir aquest camí que porta a un grau i que ens permet baixar cap a la base de la cinglera. La paret no es veu, però s'intueix el cim de la Trona. Quan portem uns quatre o cinc revolts baixats estarem a l'alçada del peu de paret,hi ha una porta. Deixem el camí i seguim a la dreta pel peu de paret.Els primers metres són comuns a la Via Badalona.Químic i bolts visibles.
Orientació: Sud.
Material: 2 estreps,1 plaqueta recuperable,20 cintes,1 joc de tascons i 1 joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 4. Mola repetir entre l'Alien groc i el 2,potser va bé portar 3 del 0.5 i/o del 0.75.Els del 5 i del 6 els hem possat a la tercera tirada però diria que t'els pots estalviar.
Grau obligat: IV+/A2.La primera tirada no ens ha semblat pas A3,tota l'estona hi ha fissura i els friends queden a caldo.
Horari: Aproximació 10',via 4 hores i retorn al cotxe 15'.
Descens: Des de la darrera reunió caldrà fer un pas de III+ per assolir el cim on al cap de deu metres trobarem una reunió amb químics.D'aquí hi surt un corriol en direcció Nord que ens retorna al PR de l'aproximació.

Ressenyes del sector El Queixal.

Cal ser curós amb la roca ja que moltes de les vies presenten trams de roca a controlar,tot i que hi ha panys on la pedra és boníssima.Conta amb un total de 14 vies,d'escalada generalment atlètica i de continuïtat.La seva alçada ronda els 20 metres i es troben equipades amb parabolts i químics presentant algún distanciament puntual.
El sector està encarat a Est de manera que roman al sol des de l'alba fins la una/tres.
L'Accés és practicament el mateix que el de La Visera i el podem fer a partir de Centelles o de la carretera N141-c que uneix Moià amb la C-17.

-A partir de Centelles: 
Prenem la carretera que duu a la Ferrada i al Puigsagordi,indicació a ma dreta si sortim de la C-17 a Centelles Nord ( sortida 46?).Seguim aquesta carretera de pujada,sempre per la principal uns 6 quilometres.Hem de passar una urbanització,una casa de colonies i un revolt tencat a esquerres on la carretereta deixa de pujar.En aquest revolt agafarem una pista no asfaltada a ma dreta.Caldrà seguir aquesta pista uns 300 metres i llavors agafar una pista molt més petita a ma dreta en direcció al cingle.Aquest canvi de pista pot costar de trobar.Com a referència va bé saber que a l'esquerra hi ha una porta metàl.lica numerada com a 14b.Per accedir a aquesta nova pista cal obrir una porta.
Seguirem aquesta pista uns 300 metres i veurem uns apartadors on deixar el cotxe,aptes per un parell o tres de cotxes.

-Per la N141-c: Si venim de la C-17 agafarem una pista a ma esquerra entre els km 37 i 36.Aquesta pista es troba just després d'un revolt molt tancat i te un cartell que diu  "Camí del Puigsagordi".Seguirem per aquesta pista ignorant una altre pista a ma dreta al costat d'un mas (aquesta porta als sectors de Can Fàcil i Can Fàcil de Dalt ).La pista es torna asfaltada i en un nou encreuament seguim esquerra.La carretera acaba de manera perpendicular a l'anomenada Recta de les Antenes,que seguirem a la dreta.Si anessim a l'esquerra aniriem a la Creu de Collsuspina,les Antenes i La Visera.
Seguim doncs la Recta de les Antenes a la dreta ( direcció Centelles,BCN) 300 metres aproximadament.Aquí haurem d'agafar una nova pista a l'esquerra ( direcció a l'espadat ) més petita i amb una porta a l'inici.Com a punt de referència va bé saber que a ma dreta hi ha una porta metal.lica verda numerada com a 14b.
Seguirem aquesta pista uns 300 metres i veurem uns apartadors on deixar el cotxe,aptes per un parell o tres de cotxes.

L'aproximació la fem anant a buscar un grau que hi ha a sota la linea elèctrica i que comodament ens diposita a la base de l'espadat,el seguim a ma esquerra ( direcció antenes ),5' des de l'aparcament.

Nadal sobre pedal al Morro del Porc.

Interessant itinerari on cardar una bona pedalada o apretar les dents per escalar en lliure.Nosaltres hem optat per la primera opció i hem xalat una estona fent treballar tot l'arsenal de friends.La via és ben lógica i la raconada un mirador priveligiat i tranquil sobre la vall del Congost,la plana de Vic i el Montseny...un luxe!.
Com a detalla tècnics:
Llarg 1: R0 de dos burins amb la placa i el nom a 3 metres del terra,l'hem obviada.Dos pasos d'Ae ( burí+ bolt ) ens deixen sota un sostre llarg i fissurat que resseguirem fins a un díedre.A sota del primer bolt hi ha un cap de burí que marxa a la dreta ( El Hippie volador).Trobarem un pont de roca a mig flanqueig,un pitó al moment de pujar verticals i dos burins al tram terrós per entrar a reunió.Aquesta te tres burins i un bolt del 8 amb anella,30 metres.
Llarg 2: 5 pasos sobre burins ens deixen en una bavaressa amb dos pitons que podem reforçar amb peçes entre l'Alien vermell i el Camalot de l'1.Acabada la bavaressa trobem un buril que assegura la sortida de la via ( IV ).Reunió a montar aprofitant un gran bloc,20 metres.

Accés: Hem d'estacionar el cotxe al Coll de Prims (?).Hi podem arribar des de diverses bandes.Des de Centelles prenem la carretera que du a la Ferrada i al Puigsagordi,indicació a ma dreta si sortim de la C-17 a Centelles Nord.Seguim aquesta carretera de pujada,sempre per la principal una desena de quilometres.Hem de passar una urbanització,una casa de colonies i un revolt tencat a esquerres amb una pista que surt a ma dreta cap a les antenes,en aquest punt a uns 6 km de Centelles la pista deixa de pujar.Els 4 km que queden la pista va planejant o fent petites pujades i baixades,sempre en direcció Sud.Passarem un encreuament de diverses pistes amb una bassa antiincendis i una urbanització molt disseminada.Al Coll de Prims hi ha una pista que talla la que portem perpendicularment i a l'esquerra hi ha una pista no pavimentada que baixa cap a Centelles amb una porta de ferro a 30 metres.

Aproximació: Baixem per la pista i creuem la porta de ferro.Passem per sota d'un mas ( Corral de la Rovira,?),arribem a un encreuament i anem pel camí de l'esquerra.Després de passar per sota d'unes parets utilitzades per guardar eines arribem a un camp.Mirant de no aixafar-lo travessem el camp fins arribar al capdamunt de la cinglera on trobem marques grogues.Seguim aquestes senyals cap a la dreta fins a un coll amb una porta de ferro.Creuem la porta i ens situem a sota la paret que escalarem.Quan el camí baixa descaradament cap a Centelles nosaltres anem cap a peu de paret.Inici en una rampa escamosa,doble burinada a 3 metres del terra i parabolt+pont de roca visibles.

Material: Dos pedals,25 cintes exprés,un tascó,un Alien groc,un Camalot del 5,dos Camalots del 4 i tres jocs de friends des del Camalot 0.5 al del 3.La guia només demana dos jocs de friends i un d'hexentrics.Pot anar bé dur un espitador per si manca algún dels burils: rovellats i sobre roca tova.Navalla i cordino per canviar un pont de roca al primer llarg.
Grau obligat: IV+/A1.El primer llarg és el que te més xixa.S'ha d'anar progressant per una fissura horitzontal sota d'un petit sostre.Els friends queden bé però la fissura és un pèl irregular i a vegades cal peleiar una mica perque quedin bé,hi ha feina però acaben quedant a prova de bombes.A la ressenya aquest tram el donen d'A2,potser per la feinada potser perque hi ha algúns blocs ben grans que sonen a buit.Tècnicament ens ha semblat d'A1.A la segona tirada hi ha el factor psicológic de penjar-se dels burins rovellats i amb roca tova.

Orientació: Est,ombra a partir de la 1.
Horaris: Aproximació 20',via 3 hores i retorn al cotxe 10'.
Ressenya: Extreta del blog Osonaclimb,a la dreta hi ha dibuixada El Hippie volador,gràcies companys!!.
Descens: La via finalitza al camí de l'aproximació.

Ramonage a trois a l'Agullola de Rupit.

Bona i fresca escalada,pels amics dels ofwitchs amb una fissura final per variar.La roca és bona però si no aneu gaire fins amb els ofwitchs segurament furgareu més del compte a les entranyes de la xemeneia i fareu baixar petites llastres.La segona reunió no l'hem vist i hem pujat fins la creu del cim,fent un tinclado amb la corda per fer una role homologada amb el darrer dels químics que soms trobats a l'aresta.Les expansions són espits i bolts del 8 ( 1 del 10 a R1 ).

Accés: Al poble de Rupit hem de prendre la pista que du al Salt de Sallent.Estacionarem com un quilómetre abans del Salt.La pista fa un revolt marcat a esquerres i en aquest punt hi neix una pista que transita pel Pla de Fàbregues.Aquesta pista l'hem trobat tancada amb una cadena,sinó amb un turisme una mica alt recordo haver circulat per la pista uns 500m. 

Aproximació: Seguim aquesta pista fins que veiem la característica Agullola Xica. Hem d'anar en direcció a aquesta agulla, girant a la dreta i deixant la pista que va recte. A sota de l'agulla hi trobarem l'entrada del Grau de Saltabocs. Desgrimpem per aquest pas i arribem al peu del cingle,actualment l'iniçi del grau disposa de corda fixe,pot no ser-hi. El seguim cap a l'esquerra passant pel bolts que marquen l'inici de la Casal,els bolts de la Dones i estreps així com les terrases de la Via Normal.Passada aquesta zona continuem bordejant la base de la paret fins arribar a un coll d'on es veu el Salt de Sallent i on comença la Ecolight.Passem el coll i saltem a la cara nord.Uns vuitanta metres més enllà localitzarem el peu de via en una evident xemeneia.Placa amb el nom,pont de roca i expansions visibles.
Grau obligat: 6a/A1.

Material: Unes dotze cinte exprés,un estrep si no passem en lliure i un joc de friends des del Camalot del 0.5 al 5.El del 6 l'hem possat però només entra en un punt concret de la primera tirada,no serveix per trampejar cap tram difícil ni expossat,si repetís a via no el portaria.
Orientació: Nord.
Horaris: Aproximació 40',del cim al cotxe 45' i via 2 hores.
Descens: Nosaltres hem baixat amb un sol ràpel per la Via Normal ( 60 metres,fraccionable?)

Dones i estreps al Pla de Fàbregues.

Via per gaudir sense massa estrés d'aquest bonic paratge.Escalada majoritariment d'Ae però amb un parell de trams a equipar que l'hi donen el punt divertit.A més els pasos d'Ae són llargs i si volem podrem escalar el darrer llarg en lliure.Vaja que és prou entretinguda,pot ser una bona proposta per començar-se a penjar dels catxarros i lluir-se amb els pedals sense exposició.

Accés: Al poble de Rupit hem de prendre la pista que du al Sal de Sallent.Estacionarem com un quilómetre abans del Salt.La pista fa un revolt marcat a esquerres i en aquest punt hi neix una pista que transita pel Pla de Fàbregues.Aquesta pista l'hem trobat tancada amb una cadena,sinó amb un turisme una mica alt recordo haver circulat per la pista uns 500m. 

Aproximació: Seguim aquesta pista fins que veiem la característica Agullola Xica. Hem d'anar en direcció a aquesta agulla, girant a la dreta i deixant la pista que va recte. A sota de l'agulla hi trobarem l'entrada del Grau de Saltabocs. Desgrimpem per aquest pas i arribem al peu del cingle,actualment l'iniçi del grau disposa de corda fixe,pot no ser-hi. El seguim cap a l'esquerra passant pel bolts que marquen l'inici de la Casal i uns cinquanta metres més endavant trobarem el peu de via.Aquest queda just abans d'una gran canal/díedre.Parabolts platejats visibles.
Horaris: Aproximació 20',via 2 hores i mitja i retorn 20'.
Orientació: Sud.

Grau obligat: III/A1.
Material: Un estrep,20 cintes amb algunes de llargues,un joc de friends des del Totem blau (+/- Alien verd ) al Camalot del 0.75  i els tascons petits/mitjans.
Descens: Des del final de la via carenem a l'esquerra fins a retrobar la pista de l'aproximació.

Ressenyes de l'Obaga ( Grau dels Matxos ).

Sector que queda separat per uns vint minuts de marxa del gruix principal del Grau dels Matxos. Les vies en conjunt m'han semblat menys interessants que les del Grau dels Matxos,només recomanable si volem un sector amb molts cinquens o per fer una visita si ja tenim lo del Grau dels Matxos molt vist. L'orientació del sector podria Nord Est,nosaltres hi vàrem arribar sobre les tres i sembla que el sector portava estona a l'ombra. L'equipament força paternalista, abunden els bolts i alguns químics. L'estil d'escalada prou variat: roms,alguna fissura,placa tècnica,bloc i continuïtat;les vies fan uns 15 metres. Peu de via cómode amb aproximació apte per nens i gossos. Només ressenyo les vies que hem fet,a l'esquerra hi ha unes sis vies de cinquè grau que semblaven molt ben xapades. L'accés és l'habitual al Grau dels Matxos. L'aproximació dura uns 20/30 minuts: cal agafar el camí que voreja el cingle en direcció Barcelona,entre el cingle i un camp de conrreu. Cal passar de llarg: el grau d'en Jepet ( canal que baixa a la part final del Grau dels Matxos ),una caseta amb una bomba,un cartell indicatiu i una linea elèctrica. Cal baixar a l'esquerra cap al cingle a l'esquerra per un bon camí que fins i tot sembla que havia estat empedrat. Al cap de poc de baixar per aquest camí trenquem a l'esquerra i arribem al sector per les seves vies més fàcils.

Directa Montserrat al Castell Bernat.

T'ha d'agradar aquest tipus d'escalada...La roca no se si és dolenta o curiosa perquè al principi fot molta angunia i després no s'ens ha trencat res tot i haver anat en lliure tota la via menys al tram de 6c. L'entorn per mi és una passada, un lloc ben tranquil,bucólic i solitari per escalar a deu minuts del cotxe. A més arribar al cim d'un tepui i fer un vol en una illa vertical a mi em motiva molt. En conjunt per mi ha sigut una via ben autèntica. Val a dir que com a vies potser m'han agradat més les seves veïnes: 1.000 homes i Aresta Nord del Castell Ample. Més que res perque són més llargues, però no deixen de ser vies curtes que fàcilment podrem combinar. Via reequipada amb parabolts i pes.

Orientació: Est, hi hem anat a la tarda sobre les 3 i hem estat tota l'estona a l'ombra.
Accés:  Des de Vic agafem l'Eix en direcció Girona i el deixem a la sortida de Folgueroles i Calldetenes. Anem a Folgueroles i agafem la N-141d en direcció a Vilanova de Sau.Seguirem aquesta carretera passant un túnel i tress cases de pagès. Aparcarem a ma esquerra on comença una pista de desemboscar. Diria que és just abans d'un pont sobre una riera i hauria de ser després del quilómetre 13.3 ja que aquí és on s'aparca per anar a l'Aresta Nord del Castell Ample. 
Aproximació: Des de la carretera veurem el Castell Bernat amb una senyera al damunt. La pista al cantó de la qual hem aparcat acabant portant-nos molt a prop de la base del Castell havent de fer un tram embardissat al final per acabar-nos d'acostar a peu de paret. Un cop a la base de la paret la seguirem a la dreta fins que trobem l'entrada a una vira que marxa a la dreta, 1 pas de III+. Seguint aquesta vira a la dreta arribem a la R0 on hi ha un parabolt. Per arribar a la base de la paret hi ha una alternativa que és seguir la pista i de seguida deixar-la per pujar bosc amunt per una mena de carena poc definida, només està embardissat al prinçipi després el bosc ja està net i quan arribem a la base de la paret també haurem d'anar a la dreta fins a trobar l'entrada de la feixa.

Material: Nosaltres només hem fet servir unes catorze cintes exprés i un Camalot 0.75 per reforçar per sota el pitó de la bavaresa de la segona tirada. A la topo demanen un Camalot del 2 i els Aliens petits.
Descens: Ràpel de 50 metres des de l'alzina on fem la darrera reunió. Hi ha un maillón i cordinos, nosaltres n'hem afegit un de llarg per vincular-lo a una altre alzina. L'abre està en bon estat i no m'ha semblat que hi hagúes blocs ni res perillós al ràpel.
Ressenyes: Del blog d'en Miquel Vilaplana,l'aperturista de la via. Moltes gràcies!.

Via desconeguda+variant Pedraforca a la Trona.

Una tarda del mes de Desembre ens acostem a la Trona per intentar fer la Via Pedraforca però un cop a peu de paret no ens quadren la ressenya d'Osona Vertical. Total que l'hi fotem per lo que sembla més fàcil:a l'esquerra de les via Llevantina per un díedre cec amb tres bolts que ens porten a una fissura lleugerament desplomada. Seguint l'esmentada fissura ens plantem a R1 amb les últimes llums de la tarda. Amb l'ajuda del frontal sortim de la paret pel més evident: la xemeneia de la Variant Pedraforca. Aquesta combinació a mi m'ha agradat molt, un primer llarg de fissura d'artifo treballós però mai exposat i una xemeneia de sortida
ben atlètica i sostinguda. Com a punts negres de l'ascensió el tram d'arribada a R1 que és un pèl herbós,cosa que te fàcil solució si alguna cordada amb més llum que nosaltres és tant amable de fer-hi un xic de neteja. Ah!, si algun coneixedor de la paret és capaç de deduir quina via hem fet estaria bé saber-ho.
Accés: Carretera de St.Feliu Codines a Centelles, a uns 5km. de Centelles agafar un trencant a ma esquerra fins la casa de colónies de Can Miqueló ( cartell ). A la casa de colónies seguim recte,passem l'ermita de St.Miquel Sesperxes. Arribem a una mena de coll on hi ha una cruïlla de5 pistes.Agafem la de l'esquerra i de seguida girem a la dreta,seguim aquesta pista,passant per sota d'una linea elèctrica,fins que acaba en un camp sota d'un mas molt proper a una torre de guaita.
Aproximació: Anem en direcció sud,cap arran de cingle. Trobarem un camí amb cartells de la ruta dels Cingles de Bertí crec que marcat com a PR. Cal seguir aquest camí que porta a un grau i que ens permet baixar cap a la base de la cinglera. La paret no es veu, però s'intueix el cim de la Trona. Quan portem uns quatre o cinc revolts baixats estarem a l'alçada del peu de paret,hi ha una porta. Deixem el camí i seguim a la dreta pel peu de paret, passem per unes primeres vies que semblen d'esportiva/clean amb algún nom, després passem el doble buril on s'inicia la Cerdà Riera i llavors ve la zona on hi ha la Pedraforca i Llevantina. Tres bolts en un díedre cec que menen a una fissura lleugerament desplomada.
Material: Nosaltres hem cossit la fissura del primer llarg. Per fer-ho hem gastat un joc de tascons i un altre de Camalots fins al número 4,repetint del 0.5 al 2. Hem clavat un extraplà curt al final del primer llarg,després hem vist que hi havia alternatives tot i que no erem els primers de clavar en aquest punt.
Descens: Del final de la via seguim una traça fins al camí que hem seguit a l'aproximació.

Ressenyes de la Soleia.St.Martí de Centelles.

Sector ideal per comemçar a escalar de primer ja que hi ha una vintena de vies entre el III i el V amb les assegurançes molt juntes. Malgrat que cap de les vies supera els 20 metres moltes ténen una reunió intermitja i la segona part d'aquestes vies conté blocs d'entre el 6b i el 6c,de manera que els novells poden fer la varsió V amb tota seguretay i els més tibaners tampoc s'aburreixen.

La orientació del sector és Sud Est,quedant completament a l'ombra cap a les quatre.De totes maneres el peu de via te arbres i força ombra. L'accés el fem des de Sant Martí de Centelles d'on pujem per una pista en bon estat fins a l'ermita de Vall de Neu. L'aproximació és molt senzilla i dura uns deu minuts en baixada
Respecte a les ressenyes que he penjat hi ha novetats:6b entre les vies,la via ha estat allargada i l'extensió seria un bloc de 6c.
Ho dic de memoria,segurament hi tornarem en breu i miraré d'actualitzar-les.Ah! gràcies a la gent del blog grpamt em els cingles per les topos i pel sector.

Cerdà Riera a la Trona.

Accés: Carretera de St.Feliu Codines a Centelles, a uns 5km. de Centelles agafar un trencant a ma esquerra fins la casa de colónies de Can Miqueló ( cartell ). A la casa de colónies seguim recte,passem l'ermita de St.Miquel Sesperxes. Arribem a una mena de coll on hi ha una cruïlla de5 pistes.Agafem la de l'esquerra i de seguida girem a la dreta,seguim aquesta pista,passant per sota d'una linea elèctrica,fins que acaba en un camp sota d'un mas molt proper a una torre de guaita.
Aproximació: Anem en direcció sud,cap arran de cingle. Trobarem un camí amb cartells de la ruta dels Cingles de Bertí crec que marcat com a PR. Cal seguir aquest camí que porta a un grau i que ens permet baixar cap a la base de la cinglera. La paret no es veu, però s'intueix el cim de la Trona. Quan portem uns quatre o cinc revolts baixats estarem a l'alçada del peu de paret. Deixem el camí i seguim a la dreta pel peu de paret, passem per unes primeres vies que semblen d'esportiva/clean amb algún nom i arribem a l'iniçi de la via. Doble burí a peu de via,just abans de que la base de la paret començi a baixar.10/15 minuts.
La resta d'informació està a la ressenya, la fotografia és del blog benvinguts al paradís, gràcies!

El Brull Torre de Guaita dreta.

Faig les ressenyes del Brull fàcil o Torre de Guaita dreta. Hi havia les d'en Fernando Micó que agafaven només les primeres vies del sector. No les hem fet totes i potser que amb alguna ens haguem descomptat, a veure si podem tornar-hi per polir-ho i treure interrogants. Compte amb les reunions d'un sol punt!!!!.Vies en general de bloc amb un pas o una secció que l'hi donen el grau. Roca acceptable en algunes i en d'altres bona, a les entrades sovint peten cantos. L'Accés i Aproximació molt ben explicades al blog d'en Fernando Micó, merçi. La Orientació és Sud Est, hi tindrem sol fins les 4 aproximadament. Personalment crec que és millor sector el Brull Lolo. Recordeu que hi ha també el sector Torre de Guaita Esquerra., situat a l'altre cantó del Grau del Llop per on accedim al sector.