Lola Vaqué a Ecos.

Suposo que el fet de tenir mala roca a la part final de la via fa que ens enduem el record d'un itinerari de roca trencada i probablement no és així.A mi personalment m'ha acabat agradant, tant per l'ambient com per lo xulo d'algunes tirades de lliure força plaent i ben assequible.Si fos una escalada més repetida milloraria la qualitat de la seva pedra.

Accés: Esplanada del Miracle (Creu d'en Regató) situada a uns 5 km de Can Maçana i a 2 km. de Santa Cecilia. Hi ha lloc per uns quatre cotxes a l'ombra d'un bon noguer.

Aproximació: Pugem per les escales de ciment que surten de la carretera fins a un camí que seguim cap a l'esquerra. En poca estona arribem al GR que seguim cap a la dreta. Arribarem a unes escales de pedra i poc després trobem un camí que surt a mà esquerra senyalat amb marques blaves. Agafem aquest camí que ens porta fins a la Canal del Miracle. Després d'una forta pujada arribem al Collet del Miracle. Poc abans del Collet prenem un camí transversal a mà esquerra. El seguim, primer per dins el bosc, i poc després arribem a una clariana des d'on es veu la Roca d'en Guillot i a la seva esquerra la veïna de la Roca d'en Guillot on intuïm l'itinerari. Seguim avançant per sota les parets, superem un tram de camí esllavissat gràcies a unes cordes fixes i una estona després assolim l'inici de via.Les cadenes de sortida es veuen des del terra i són una bona referència per saber que estem al peu de via que toca.

Material: Catorze cintes exprés, un estrep per cordada, un ganxo i un Camalot 0.75 per posar després del darrer espit de la segona tirada. El ganxo de la foto hi queda de nassos però segurament tots s'hi arrapen,  ja que el forat sembla arreglat a tal efecte.

Grau obligat: 6a/A1. A la tercera tirada la via es solapa amb la Sueños de oro i m'ha semblat un llarg obligat sense arribar a ser exposat, s'ha de dir que aquest tram l'he fet de segon i en lliure de manera que potser amb V+ es passa. L'A1 és un sol pas on cal ganxejar d'un emplaçament evident i que sembla arreglat a tal efecte, això si, en cas de fallar anem a parar a sobre de la reunió.

Horaris: Aproximació 1 hora, via 3 hores i retorn al vehicle 1 hora.

Orientació: Est. Ombra a partir de quarts de dues, just entre aquesta hora i les tres el sol et ve a la cara i costa veure per on has de pujar.

Descens: Caminant.Corriol una mica embrossat i poc definit fins que arribem al camí principal ( P.R. ) que seguim a la dreta fins al Collet del Miracle on retrobem el camí de l'aproximació.

Ressenyes: Escalatroncs i Jose Walero. Moltíssimes gràcies!.

Via Sirokin al Camell d'Ecos.

Interessant via combinada, te bastants trams d'Ae però cal estirar-se força i les sortides en lliure són, com a mínim, entretingudes. La tercera tirada és la clau amb una segona sortida en lliure que a nosaltres ens ha semblat més de 6a que de V+ i és la que dona el grau obligat a la via. Un cop a la feixa costa localitzar l'inici del segon llarg. Hi ha un parell d'espits amb xapa de burí rovellades que queden tapades a darrera d'una feixa, després ja venen espits estandards. Abans d'escalar aquesta via hem fet la Normal a l'Alfil Dret.

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

Aproximació: Sortim de Sta. Cecília, seguim la carretera en direcció Can Massana uns doscents metres. Creuem la carretera, pugem per unes escales  i prenem el G.R. en direcció Can Massana ( dreta ). Agafem un trencant a l’esquerra senyalitzat que puja per la Canal de la Font de la Llum ( el G.R. continua a la dreta cap a Can Massana ). Seguim la canal fins al capdamunt on hi ha el Coll del Migdia. Aquí agafarem una traça a ma dreta que pel mig del bosc i grimpant alguna roca ens deixa al coll entre el Camell i l'Afil Dret. La primera tirada comença més o menys dreta per arrampar de seguida, la primera assegurança és un parabolt.

Orientació: Est.

Horaris: Aproximació 1 hora, via 3 hores i mitja. Del cim al cotxe hem trigat 1 hora 30 minuts.

Material: Una desena de cintes exprés, un estrep per persona, els Aliens blau i groc així com un Camalot de l'1.

Grau obligat: 6a/A1e.

Descens: Des del cim del Camell fem un ràpel de 25 metres fins al coll entre el Camell i la Gepa. Després tenim dues opcions:

1) Rapelar a la cara oest ( 15 metres, dos bolts, recanvis ) i remontar la canal fins al coll entre el Camell i l'Eco Superior. Baixem per la canal fins a trobar tant les marques grogues com les cordes fixes que permeten entrar a la Canal dels Micos. A través d'aquesta arribarem al Coll del Migdia.

2)  Remuntem l'aresta nord de la Gepa (uns 60 metres de II/III). Per la cara oest de la Gepa fem un ràpel vertical d'uns 25 metres que ens deixa al coll entre el Camell i l'Eco Superior. Baixem per la canal fins a trobar tant les marques grogues com les cordes fixes que permeten entrar a la Canal dels Micos. A través d'aquesta arribarem al Coll del Migdia.

Pa Siempre a la Punta Trini Climb.

Aquests del Trini Climb la van ben encertar amb aquesta via. Es tracta d'una línia fissurada de dalt a baix, en general molt franca d'escalar si ens va el tema atlètic malgrat un parell o tres de trams que escatimen més la pressa. Cal agrair als aperturistes la feinada que s'han fotut alhora de netejar les escletxes i sanejar-les per tal de fer que l'escalada sigui còmode així com de bon encatxarrar. De totes maneres és un itinerari de la cara Nord amb algun tram de mala roca i algun altre de més mal assegurar. L'itinerari és força ràpid de fer i de baixar pel que pot ser un bon complement per escalar per la zona. No m'ha semblat bona idea rapelar-la: caminant en 15' tornes a ser a la base, la tercera reunió queda desplaçada i només te dos claus.

Accés: Esplanada del Miracle (Creu d'en Regató) situada a uns 5 km de Can Maçana i a 2 km. de Santa Cecilia. Hi ha lloc per uns quatre cotxes a l'ombra d'un bon noguer.

Aproximació: Pugem per les escales de ciment que surten de la carretera fins a un camí que seguim cap a l'esquerra. En poca estona arribem al GR que seguim cap a la dreta. Arribarem a unes escales de pedra i poc després trobem un camí que surt a mà esquerra senyalat amb marques blaves. Agafem aquest camí que ens porta fins a la Canal del Miracle. Després d'una forta pujada arribem al Collet del Miracle. Poc abans del Collet prenem un camí transversal a mà esquerra. El seguim, primer per dins el bosc, i poc després arribem a una clariana des d'on es veu la Roca d'en Guillot i a la seva esquerra la veïna de la Roca d'en Guillot on intuïm l'itinerari. Seguim avançant per sota les parets, superem un tram de camí esllavisat gràcies a unes cordes fixes i arribem al peu de via. Xemeneia evident.

Orientació: Est,ombra a partir de les dues.

Material: Una desena de cintes exprés, un joc de tascons i un altre de friends des de l'Alien negre al Camalot del 3. Nosaltres hem repetit de l'Alien blau al Camalot 0.75 però hagués anat igual de bé repetir del 0.5 al 2.

Grau obligat: Nosaltres hem anat en lliure i no m'hi he fixat massa però com que és una via de fissura sembla factible escalar-la en V+/A1,això si, en tal cas preveure un estrep i més artilleria.

Descens: Des del cim desgrimpem amb precaució cap al sud-est fins arribar al bosc. Després baixem pel bosc en tendència cap a la dreta fins a trobar un camí (marques blaves) que ens portarà fins al Collet del Miracle.

Homo Montserratinus a la Roca d'en Sanhida.

S'ha convertit en una nova clàssica del vessant Nord i no és per menys.Es tracta d'una via força rodona,pràcticament fissurada de cap a peus que permet assegurar gairebé tots els pasatjes a condició de disposar del material necessari.Unicament m'ha semblat de mal assegurar el flanqueig final de la quarta tirada però és IV i amb la roca sanejada,poc que deu ser pas exposat.La darrera tirada és especialment agraïda d'escalar i és la cirereta final d'aquest suculent pastís.
Si teniu bon fons i ganes del final de la via grimpant amb l'ajuda d'alguna cadena es pot continuar per la Anglada Eli al Camell d'Ecos.

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

-Aproximació: Des de l’aparcament de Santa Cecília prenem la carretera en direcció a Can Masana, de seguida trobarem unes escales que van a buscar el GR. El seguim en direcció oest fins un trencall que prenem direcció al Coll del Migdia. Al cap de poc trobarem un corriol que surt a mà dreta i que va a la font del Llum (coberta per un gran bloc); continuem pel corriol que ressegueix el peu de les parets fins trobar l’inici de la via.

 

Orientació: Est,ombra a partir de la 1.
Material: La ressenya recomana 16 expresos,un joc de tascons i un de friends fins el Camalot del 3.Nosaltres a més hem fet servir els Camalots del 4 i del 5,sense aquest darrer queda un tram d'uns 8 metres de V+(jo diria 6a) obligat.A més portàvem repeticions del 0.4 al 3.No són ni de bon troç imprescindibles però tampoc ens han fet nosa.

Grau obligat: V+/A1.
Descens: Amb 3 ràpels sempre de dos bolts amb anelles.R6-R5 30,R5 a una instal.lació en 40 metres obviant una reunió de la veïna Camí d'en Sanhida i d'aquesta instal.lació al terra en 50 metres.Els ràpels ens dipositen a 20 metres del peu de via.

Peter Pan a la Roca d'en Guillot.

Petita via de la cara nord, però força variada. El primer llarg és una mica cutre i malparit, amb vegetació, terra i mala roca. El segon llarg és una fissura-díedre vertical que ens haurem de protegir bastant, tot i que trobarem pitons i tacs de fusta. El següent llarg és de placa bastant equipada, amb alguns passos finets. I l'últim llarg és una aresta fàcil que ens portarà fins al cim. La pega és que és una mica curta, però potser es pot buscar alguna opció per la cara sud per amortitzar l'aproximació.

-Cordada: Macau i Busquets.
-Accés: Esplanada del Miracle (Creu d'en Regató) situada a uns 4 km de Can Maçana.
-Aproximació: Pugem per les escales de ciment que surten de la carretera fins a un camí que seguim cap a l'esquerra. En poca estona arribem al GR que seguim cap a la dreta. Arribarem a unes escales de pedra i poc després trobem un camí que surt a mà esquerra senyalat amb marques blaves. Agafem aquest camí que ens porta fins a la Canal del Miracle. Després d'una forta pujada arribem al Collet del Miracle. Poc abans del Collet prenem un camí transversal a mà esquerra. El seguim, primer per dins el bosc, i poc després arribem a una clariana des d'on podrem localitzar la via. Travessem la vegetació fins a peu de via (es veuen savines amb bagues).

-Orientació: Nord-est.

-Material: Cintes exprés, bagues i joc de friends (de l'Alien verd al Camalot del #4).

-Grau obligat: V+.

-Descens: Des del cim desgrimpem amb precaució cap al sud-est fins arribar al bosc. Després baixem pel bosc en tendència cap a la dreta fins a trobar un camí (marques blaves) que ens portarà fins al Collet del Miracle. D'aquí desfem el camí de pujada fins al cotxe.

-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la ressenya de l'oberturista que està molt bé, tot i que els graus ens han semblat durs:

Anglada-Eli al Camell d'Ecos (variant de sortida CADE).

Quan puges cap al Coll del Migdia venint de Santa Cecília tens una magnífica vista de l'aresta nord del Camell d'Ecos. La línia és molt estètica, t'atreu des d'allà dalt i tens ganes d'escalar-la. Té un petit però: la combinació llargada de via - aproximació/descens. Una via massa curta per a tant pateo, que pràcticament ens garanteix que estarem més estona caminant que escalant, i no es poca cosa. Fa uns anys vam tenir la idea genial de combinar aquesta via amb la Homo Montserratinus. Així sumàvem més metres d'escalada i solucionàvem el problema de l'aproximació al Camell. Semblava un gran pla, però després d'acabar la Homo Montserratinus vam haver de pujar per un bosc vertical amb cordes fixes incloses. Tot un Vietnam!! No sé ni com vam aconseguir accedir a la canal que porta al peu de l'Anglada-Eli.  El cas és que, quan hi vam arribar, estàvem cansats, suats i gairebé sense aigua. Aquell dia una retirada a Santa Ceci ens va semblar la millor opció. Fa poc hi vam tornar, aquest cop caminant. Realment la via és curta, però bastant intensa. Segurament en aquests anys ha canviat la meva visió de l'escalada o potser és que vam escalar la via una tarda, però quan estava al cim del Camell només pensava una cosa: avui em dono per escalat.

Actualització setembre de 2017: Via restaurada amb parabolts inox!!! També s'han canviat els ràpels del Gep i del Camell!!

-Cordada: Macau i Busquets.

-Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

-Aproximació: Agafem el camí de l'Arrel (GR) en direcció a Can Maçana. Agafem el trencant que puja fins al Coll del Migdia. Baixem uns metres per la cara sud, i de seguida trobem a mà dreta el camí que puja per la Canal del Micos (a la part de dalt hi ha algun tram equipat amb cordes i cables). Arribem al coll entre Camell i l'Eco Superior i tornem a baixar per l'altre costat, per una canal que mira al nord. És una canal força penosa, on la vegetació t'impedeix passar en vs punts. El peu de via el trobem a la nostra dreta abans d'arribar al final de la canal. Amb una mica d'intuïció trobarem una repisa on preparar el material, i des d'on es pot accedir fàcilment a l'aresta nord.

-Orientació: Nord.

-Material: La via està molt poc equipada amb burins, la majoria a les reunions. A més a més, a la primera i a la segona reunió hi ha un parabolt. Nosaltres hem fet servir bagues per a merlets, 1 xapa recuperable i joc d'Aliens i de Camalots fins al número 2 (si haguéssim portat el 3 l'hauríem posat). 

-Grau Obligat: V/Ae

-Descens: Des del cim del Camell fem un ràpel curt fins al coll entre el Camell i la Gepa. Després remuntem l'aresta nord de la Gepa (uns 60 metres de II/III). Per la cara oest de la Gepa fem un ràpel vertical d'uns 25 metres que ens deixa al coll entre el Camell i l'Eco Superior. Ara només ens queda baixar la Canal dels Micos i la Canal del Migdia fins a Sta Ceci.

-Ressenya: Bona topo del Col·leccionista de vies. Per cert, en realitat tots escalem la variant CADE, la sortida original va més a la dreta.