Happy Crack a l'Agulla dels Pelats.

Bona via, alterna trams d'autoprotecció amb trams equipats amb parabolts. A priori la roca sembla dolenta però els aperturistes ho han deixat equipat i sanejat per tal de que escalant amb un mínim de delicadesa no calgui patir en cap moment.Dificultats homogènies i sostingudes,força variada tot i que predominen clarament les fissures.Hi ha trams amb bolts del 8 i les reunions i alguns trams estan amb parabolts del 10. Roles amb dues anelles per rapelar.
Accés: Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció a l'ermita de Montalegre, alguns cartells. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre). Seguim per aquesta pista, cada cop en més mal estat. Arribem a un revolt a l'esquerra just abans de que la pista fagi una forta pujada. Aparquem en una explanada a ma dreta.

Aproximació: Amb aquesta foto la via es troba molt bé, es veu des de l'aparcament. Pujem a la pista i la seguim un tros. De seguida veiem una traça que s'enfila a l'esquerra amb fites, la seguim i vorejem el sócol de peu de via per l'esquerra.Parabolts del 8 visibles, a la dreta d'una evident díedre-xemeneia on hi ha una via amb bolts del 8.
Orientació: Sud.
Material: Un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4.A la segona tirada mola guardar al Camalot del 4 per l'arribada a reunió.
Descens: Del cim anem a la dreta a buscar la Canal Segarra que en 10' ens retorna a la pista. A la fotografia hi marca un ràpel però no cal fer-lo en absolut ja que el mateix Segarra hi ha deixat cordes fixades a tal efecte. Moltes gràcies per la currada!.

L'era dels pardals a la Pala dels Pelats.

Malgrat que curta la via ens ha agradat molt, te tres tirades boníssimes i els trams rostollaires estan ben salvats. A més la via és variada, te placa i fissura a parts iguals. Hem enllaçat les dues primeres tirades i anant amb corda doble i cintes llargues no hem tingut cap problema.
Cordada: Canito i Busquets.
Orientació: Sud,sol tot el dia.
Accés:Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció a l'ermita de Montalegre, alguns cartells. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre). Seguim per aquesta pista, cada cop en més mal estat. Arribem a un revolt a l'esquerra just abans de que la pista fagi una forta pujada. Aparquem en una explanada a ma dreta.

Aproximació: El més net és agafar la traça que baixa de la canal,corda fixe per pujar-hi desde la pista.Seguim aquesta traça de pujada i quan estem a l'alçada de la base de la paret deixem la traça ( mica embardissat ) i continuem per una repissa cap a la dreta. A l'iniçi de la via veiem dos ponts de roca abans d'un parabolt en un petit desplom.
Material: Un joc de tascons i un de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2. Si sou de cossir les fissures potser carregueu alguna peça petita o mitjana repetida.Per anar del darrer parabolt a la reunió hi ha un pas de 6a que per trampejar-lo va bé un tascó petit ( n.4 BD )

Grau obligat: V+/A1.
Descens: Sense baixar a agafr el camí que porta a l'ermita,anem a direcció a l'ermita arran de cingle fins al primer coll on s'inicia la Canal Segarra que ens retorna a la pista.  

La Pell de Serp a la Pala dels Pelats.

La via te el mèrit de no poseir ni una sola expansió de progressió.En algún blog la recomanen com una via d'iniciació a l'autoprotecció,a mi se m'acudeixen una vintena de vies més fàcils d'assegurari sobre millor roca.M'ha agradat molt el primer llarg,l'iniçi del segón i el començament del penúltim,la resta hi ha més rostoll. La quarta reunió només te un pitó i costa de reforçar.

 Cordada: Canito i Busquets.
Orientació: Sud,sol tot el dia.
Accés:Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció a l'ermita de Montalegre, alguns cartells. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre). Seguim per aquesta pista, cada cop en més mal estat. Arribem a un revolt a l'esquerra just abans de que la pista fagi una forta pujada. Aparquem en una explanada a ma dreta.

Aproximació: El més net és agafar la traça que baixa de la canal,corda fixe per pujar-hi desde la pista.Seguim aquesta traça de pujada i quan estem a l'alçada de la base de la paret deixem la traça ( mica embardissat ) i continuem per una repissa cap a la dreta. Quan aquesta feixa acaba baixem un pèl,també una mica nrut i acabem d'arribar a peu de via.Fletxa picada i pitó visible,el segón ja que el primer no es veu.
Material: Un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2.Pot ser útil un 3 i/o portar els Aliens repetits.

Grau obligat: V+.El 6a està equipat amb dos claus i es pot fer amb A0.
Descens: Sense baixar a agafr wl camí que porta a l'ermita,anem a direcció a l'ermita arran de cingle fins al primer coll on s'inicia la Canal Segarra que ens retorna a la pista.

Santako a la Pala dels Pelats.

Baixant de la Krak Tak asseguro a en Salla a la primera tirada, es fot a pedregar i fotem el camp. Hem accedit caminant/grimpant en flanqueig per l'esquerra fins la R1 ( espit en una baumeta i pont de roca que assegura el primer pas de la següent tirada ). Sembla ser que cal buscar la via una mica a l'esquerra d'on marca el llibre de ressenyes del Montroig.

Krak Tak a l'Agulla dels Pelats.

-Cordada: Salla i Busquets.
-Orientació: Sud.
-Accés: Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció a l'ermita de Montalegre, alguns cartells. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre). Seguim per aquesta pista, cada cop en més mal estat. Arribem a un revolt a l'esquerra just abans de que la pista fagi una forta pujada. Aparquem en una explanada a ma dreta.

La ressenya original.

-Aproximació: La via va per l'evident díedre-xemeneia a la dreta de la Trending Topic i és ben visible des de l'aparcament. Un cop a l'aparcament cal pujar de nou a la pista, hi ha una dreçera que puja pel marge de la pista i que s'agafa uns metres més enllà de l'aparcament. Si ho fem així en retrobar la pista ja trobem un corriol amb una fita que va cap a peu de paret. A la base hi ha una inscripció ben visible que diu TAK.

-Material: Un joc de friends de l'Alien groc al Camalot del 4. Si es va just de grau i no es vol fer córrer friends pot anar bé repetir alguna peça gran ( 3 i/o 4 ?).
-Via: A mi em va agradar, és ben lógica i si t'agraden les fissures amples te trams ben bonics d'escalar. La via només te les reunions equipades però es pot protegir força bé. La segona meitat de la primera tirada així com la primera part del segón llarg ténen mala roca, però es passa bé. Nosaltres anàvem amb plan ansies i vàrem fer una sola reunió a l'arbre de L2, molt incómode.

-Dificultat obligada: Al ser una via de fissura és bastant trampejable, m'imagino que es deu pasar amb V-V+/A1.
-Descens: Del final de la via anem a l'esquerra a buscar una traça que seguirem a la dreta en direcció a la canal que separa l'Agulla dels Pelats i la Pala dels Pelats. Aquesta canal ha estat netejada recentment i ens permet baixar ràpidament al corriol pel que hem aproximat i estalviar-nos la marrada d'anar a voltar per l'ermita.Merçi!.

Via La Paleta a l'Agulla dels Pelats.

-Cordada: Salla i Busquets.
-Accés: Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció a l'ermita de Montalegre, alguns cartells. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre). Seguim per aquesta pista, cada cop en més mal estat. Arribem a un revolt a l'esquerra just abans de que la pista fagi una forta pujada. Aparquem en una explanada a ma dreta.

-Aproximació: Hi ha un corriol que puja directa a la pista, seguim rectes des de l'aparcament i després enfilem pel marge que fa la pista. La via escala l'evident punta i la placa que hi ha l'esquerra de la Trending Topic. La dreçera que puja a la pista ens deixa a l'iniçi d'un corriol ( fita ) que s'enfila cap a la base de les parets. Seguim aquest corriol cap a l'esquerra i enfilem cap a la base de la paret. A l'iniçi de la via hi ha dos díedres igual de bruts. La Paleta va pel de més a l'esquerra ( sageta desdibuixada, no es veu l'espit que te aquesta tirada ).
-Orientació: Sud.

-Material: Un joc de friends de l'Alien blau al Camalot del 2.
-Via: Si ens agraden les vies pel.lades de ferro i de buscar-nos la vida suposo que l'hi sabrem perdonar el rostollaco de la primera tirada i la feixa. M'imagino que no es fa massa i que en cas d'anar-se fent el tema quedaría més net. Del mateix estil em vàren agradar més la Integral Misiting Wall ( més fácil ) i la Temps de Neu. La roca en general bona, però com que saps que no és una clàssica almenys jo vaig una mica desconfiat.
-Grau obligat: La tirada clau és la tercera, el 6a de sortida de la reunió una miqueta obligat, no és que no es pogues protegir però no era del tot evident i no se si es pot fer amb A1. Més amunt hi ha un tram de 6a+ assegurat amb dos espits, del segón hi penja un cordino i m'imagino que és més trampejable.

-Descens: Del final de la via anem a l'esquerra a buscar una traça que seguirem a la dreta en direcció a la canal que separa l'Agulla dels Pelats i la Pala dels Pelats. Aquesta canal ha estat netejada recentment i ens permet baixar ràpidament al corriol pel que hem aproximat i estalviar-nos la marrada d'anar a voltar per l'ermita.Merçi!.

Trending Topic a la Pala Alta ( Agulla dels Pelats ).

-Cordada: Marc Segarra i Busquets.
-Ressenya:

-Material: Semàfor d'Aliens i joc de Camalots fins al 3.

-Aproximació: Amb aquesta foto la via es troba molt bé, es veu des de l'aparcament. Pujem a la pista i la seguim un tros. De seguida veiem una traça que s'enfila a l'esquerra amb fites i una sageta pintada a l'entrada. La traça ja ens porta fent una U a peu de via. Es veu una gran picada: TT.

-Via: Guapa via!, serà una clàssica. Tots els llargs són guapos, la segona reunió està en un balcó molt xulo i els últims metres de la via són una bavaressa amb canto cinc estrelles. La roca és bona o sanejada i on és més justeta l'aperturista ho ha deixat equipar per no passar gens de por: gràcies Marc i Canito!!!!, no només per la via sinó també per la netejada a la traça de l'aproximació. De grau obligat a mi em va semblar més de V+ que de 6a peró feu-li més cas a la ressenya d'en Segarra que per algo és el pare de la criatura.

-Descèns: Baixem al vessant oposat en una mena de coll i anem a l'esquerra a caçar la traça fitada que ens durà a l'ermita de Montalegre per la que acabem de baixar per la pista a l'aparcament.