Ravier al Tozal de Mallo.

Ultra clàssica pirinenca que no necessita presentació, impossible trobar un cinquegradista que en surti decepcionat. Oberta al 1957 per una colla d'escaladors occitans probablement igual de sonats que de bons entre els quals hi havia el bo d'en Joanet que amb el seu celebre cognom ha acabat batejant la via. Per aconseguir el que alguns consideren el primer VI del Pirineu amb gran determinació creuen la frontera i esquivant la benemèrita es cruspeixen la vertiginosa cara est del Tozal.Quan la noticia va arribar a orelles de la baturrada aquests es van cardar les mans al cap i els hi va faltar temps per repetir la via i saquejar els 35 pitons que havien deixat la colla d'en Ravier. Collonades històriques a banda a nosaltres ens ha fet xalar de valent. A voltes tens la sensació d'estar escalant una via friqui on només has d'anar seguint les enfarinades de torn a vegades cal intuició per trobar el passatge correcte. Et fots un fart d'escalar i amb una gran varietat de passos: plaques, díedres i xemeneies s'alternen constantment amb el caràcter atlètic com a denominador comú. Abans de fer la via està bé comprovar si la xemeneia patinosa és eixuta. Ah! si us estimeu els vostres ronyons no feu les reunions que hi ha montades amb dos parabolts, millor buscar els emplaçaments clàssics!.

Accés: Pradera d'Ordesa, on s'arriba des de Torla. A l'estiu cal agafar un autobús a l'entrada de Torla. El bus costa 4.5 euros anar i tornar, el primer surt a les 6 i l'últim baixa a les 10.

Aproximació: Des de la Pradera baixar un tram de carretera fins a una casa, aquí es veu perfectament el Tozal. Agafar el camí clavijas de Carriata(?,cartell) al cap d'una hora passem per un torrent amb aigua i 5' més endavant prendrem un corriol a l'esquerra per  anar a la base del Tozal. Deixar aquest corriol per pujar a sota el contrafort herbós on anirem a la dreta del tot per escalar un esperó ajagut direcció un evident pi on nosaltres hem fet R1. 

Material: Joc tascons i de friends des de l' Alien blau al Camalot del 3. Nosaltres hem  portat el 4 així com les repeticions del 0.5 a l'1.Ambdues coses fan servei però suposo que sense es passa. 

Grau obligat: V+/A1. 

Horaris: Aproximació 1 hora 30 minuts,via 9 hores i retron 2 hores. Aquests temps són sortint i arribant de la Pradera on et deixen els busos.

Orientació: Podria ser sud est amb sol a partir de les 3.

Descens: al anar flanquejant cap a la dreta per pendents herboses, al final hi ha traça. Aquesta traça ens deixarà al camí de les Clavijas de Salarons d'on podrem retrobar el camí de l'aproximació a l'alçada d'un cartell on podem deixar les motxilles.

Ressenya: Com sempre la millor opció és el dibuix d'en Luichy.

Despiau al Tozal del Mallo.

Bona via d'aventura amb els ingredients que suposo que tenen les vies d'Ordesa: ambient, poc equipament, roca a controlar i cert compromís. Diria que tot i que es va fent no és de les grans clàssiques de la vall. Suposo que és una via recomanable per algú que ja hagi fet les clàssiques però per començar a Ordesa potser no és la millor elecció. Em va semblar més fácil el Díedro del 73  i molt més fácil l'Anglada Cerdà al Libro Abierto.Te alguns pitons que asseguren la majoria de trams de V+ i que permeten trampejar el que està per sobre d'aquest grau. A nosaltres ens va saltar el darrer pitó del primer 6b, per pasar-hi amb artificial caldrà emplaçar-hi una peça tipus Camalot 0.5 o deixar-hi un pitó, era una v ample. La roca no em va semblar excel.lent però amb paciencia i compte es va passant. Anàvem amb la ressenya d'en Parce que va anar molt bé tot i que vàrem ser incapaços de trovar el segon clau de la variant de sortida i vàrem sortir per la xemeneia de la original.

-Cordada: Berta i Busquets.
-Accés: Pradera d'Ordesa, on s'arriba des de Torla. A l'estiu cal agafar un autobús a l'entrada de Torla. El bus costa 4.5 euros anar i tornar, el primer surt a les 6 i l'últim baixa a les 10.
-Aproximació: Des de la Pradera baixar un tram de carretera fins a una casa, aquí es veu perfectament el Tozal. Des d'aquesta casa ja surt un camí senyalitzat, el seguim fins una mica per sota de la base de la paret. Aquí el deixem i agafem una traça que va per sota de la paret. El peu de via està per sota del característic contrafort de la Ravier. Nosaltres hem començat a escalar uns cinc metres per sota d'un altre petit contrafort.

-Orientació: Sud Oest, sol a partir de les 12.
-Material: Hem fet servir un estrep, un joc de tascons i un de friends des de l'Alien verd al Camalot del 4.repetint de l'Alien gris al Camalot del 2. Si aneu justos de grau com un servidor pot ajudar algún pitó en algú punt, penseu que ara en falta un.
-Dificultat obligada: Teóricament V+, a mi em va semblar més aviat 6a.

-Descens: Nosaltres hem baixat de l'espatlla d'on es pot continuar per la Gómez Kan. Per baixar de l'espatlla cal anar flanquejant cap a la dreta per pendents herboses, al final hi ha traça. Aquesta traça ens deixarà al camí de les Clavijas de Salarons d'on podrem retrobar el camí de l'aproximació a l'alçada d'un cartell on podem deixar les motxilles.
-Ressenyes: Romanticguerrer, Albert Castellet i Hermanosalvaje. Merçi!

Diedro del 73 a la Paret de la Cascada.

-Cordada: Isaac Ferrés i Busquets.
-Ressenya: Al bloc d'en Luichy

-Material: Nosaltres portàvem dos jocs de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3, un Camalot del 4 i els tascons. No vàrem utilitzar ni el verd ni totes les repeticions però si que anaven bé. Segurament el millor és repetir tots o alguns friends entre el Camalot del 0.75 i el 2. No portàvem pitons i tampoc els hem trobat a faltar, l'últim clau del llarg 7 es mou molt ( assegura un pas de IV+ ) però podem posar el Camalot del 4 a caldo mig metre per sota.

-Aproximació: Com la Heroína la via comença quinze metres a l'esquerra d'aquesta. La primera tirada va per un díedre mig herbós força evident. Hi ha una picada de "1973" a l'inici.
-Orientació: Sud, la paret ha estat al Sol de 9 a 5.

-Via: Bona via d'aventura amb un recorregut sinuós i poc equipada.Coincidim plenament amb el que diu en Luichy: passos desplomats però curts. La via va enllaçant díedres,fissures i xemeneies de totes les mides on en general ens podem anar assegurant bé. La roca és bona en general però compte amb sortir-se de la via que la cosa empitjora. A vegades costa una miqueta de trobar la via. Coses a afegir a la topo:
- L'abret de la R1 te un vagueto vell i es reforça bé amb un 0.75 i un Alien ( no recordo color ).
-Al segon llarg anem flanquejant a l'esquerra buscant la zona que no desploma. Trobarem un gendarme encintat als primers metres de la tirada.
-A la tercera tirada hem arribat al clau per la seva esquerra. Anar-hi recte semblava més fàcil peró no es podia assegurar.

-El pitó del quart llarg està molt entrat i amb cordinos vells, porteu-ne un a ma per posar-lo.
-A la sisena tirada al principi no acabar de flanquejar a l'esquerra ( més fàcil ! ) sinó fer un petit pas desplomat per accedir a la " bavaresa de techos ", no es veu el clau d'aquest llarg des d'abaix.
-Al setè llarg hi ha tres claus. A l'inici no sortir recte ( tascó abandonat ).
-A la novena tirada només hem trobat dos pitons, sembla que en Luichy fa la reunió al segón clau. Nosaltres l'hem fet set o vuit metres més amunt, en una bona repissa a l'esquerra ( Camalot 0.75 i Alien gris ).
La dificultat obligada deu ser V+/A1.
-Descens: Com a la Heroína

Heroína a la Paret de la Cascada.

                                            

-Cordada: Isaac i Busquets.
-Ressenya: 

http://lanochedelloro.com/reseespana/aragon_h_ordesa.html

-Material: Nosaltres dúiem molt de ferro. El joc de tascons, d'Aliens el semàfor amb dos verds i dos grocs, de Camalots un joc fins al 4 i 0.75, 1 i 2 repetits. Crec que les repeticons no les vàrem fer servir a cap tirada. El del 4 ens serà útil si volem cosir un tram de V+ de la vuitena tirada, sinó suposo que amb un tres es passa.
 -Aproximació: Des de la pradera agafem el camí de l'esquerra. Pujem fins a una cabana per vivaquejar, dos revolts per sobre trobarem l'últim rec on agafar aigua. Arribem a una bifurcació i agafem el camí de la dreta. Dos o tres revolts més enllà, a l'alçada de la base de la paret de la cascada deixem el camí a la dreta i anem a l'esquerra cap a peu de paret. Convé identificar el sistema de díedres pel que discorre la via ( amb un parell de sostres característics ), la via comença a la vertical d'aquest sistema de díedres, en una zona de grades negres, H i fletxa picada.

-Via:  Feia dos dies acàbem de fer la Zaratrustra ( que és una via cinc estrelles, per mi ) i potser per aixó no ens va acabar d'agradar. S'ha de dir que les quatres tirades de la part superior ténen un bon ambient. La part de baix va per una zona de grades amb trams de díedres i fisures prou guapos peró són aixó : grades. La roca cal controlar-la en bastants punts, peró no s'ens va trencar res. Suposo que és la falta de costum. Algunes aclaracions sobre la ressenya:

Ll1:  A peu de via trobem una H que hem repicat, en una zona de grades negres. No hem vist el pitó que marca el croquis peró a 3/4 parts de la tirada hi ha un friend enquestat.  R1: 1 clau i 1 arbust que el tapa.

Ll2: Hem passat pel traçat original ( IV+ ) , el díedre de l'esquerra. Tal com marca la ressenya. R2: dos claus i un arbust.

Ll3: Tal com marca la ressenya. No recordo que hi havia a la reunió.

Ll4: Sortim de la reunió un metre a la dreta i ens enfilem a sobre de la role. Aquí en comptes de fer una diagonal a l'esquerra hem tirat un pèl a l'esquerra de la vertical de la reunió i llavors per un díedre poc definit a la vertical d'un gran bloc sortint. El díedre acaba a l'alçada del bloc i flanqueijem a la dreta per una repisseta ( compte amb el bloc!!! ). Role al final de la repissa. R4: Dos claus i un bec de roca.

Ll5: Pujem per terreny herbós fins a la base del gran díedrea. Aquí hi ha el pont de roca on en Luichy fa reunió. En comptes d'aixó hem anat a enganxar a fer la reunió en els dos pitons que marca la topo a la dreta i més alta ( bagues visibles ). Hi arribem fent una U, primer a l'esquerra i després a la dreta. Reunió incómode en dos pitons que no hem pogut reforçar.

Ll6: Aquí la cosa agafa ambient!!!!. Flanqueig cap a l'esquerra per entrar a dins de la xemeneia. Un cop a dins de la xemeneia la seguim només un parell o tres de metres, fins que un sostre ens barra el pas. Sortim de la a l'esquerra flanqueijant per sota del sostre. Un cop a fora veiem un clau a la placa que ens torna a fer entrar a la xemeneia- díedre. Seguir-la fins al reunió de dos claus.

Ll7: Com marca la ressenya, l'únic que la reunió millor fer-la més amunt, hi ha un segon clau superat el desplomet amb un friend enquestat, ja quasi arribant al sostre de la tirada 8.

Ll8: Com marca la ressenya.

Ll9: Afegir que un cop drets a la vira que domina la reunió si anem a la dreta a buscar el pas lógic trobarem un clau que costa de veure a l'entrada de la bavaressa.

Ll10 i Ll11: Com marca la ressenya, els hem enllaçat. Reunió final en un arbre.

                                                  

-Descèns: Finalitzada la via acabar de pujar a la carena. Seguir la traça cap a la dreta fins a una canal herbosa que ens baixa al capdamunt de la cascada. D'aquí anar a la dreta a buscar les Clavijas de Cotatuero per les que tornem al camí de l'aproximació.

Directa Zaratrustra al Gallinero.

-Cordada: Isaac i Busquets.
-Ressenya:
http://korkuerika.blogspot.com.es/2010/08/zaratustra-en-ordesa-excelente-caramelo.html
-Material: Joc de tascons, semàfor d'Aliens i el blau i joc de Camalots fins al número 3. Duiem repetits 0.75, 1 i 2 peró crec que no els vàrem possar. Estreps i cintes llargues.

-Orientació: Sud, l'hi toca el sol a partir de les 7 les 8 del matí fins al vespre.
-Aproximació: Des de la Pradera pujem pel camí de la dreta. Passem una cabana per vivaquejar ( dues zetas per sobre hi ha l'últim lloc on agafar aigua) . Trobem una bifurcació amb un cartell i el seguim a l'esquerra ( Salarons ? , lloc on deixar la motxilla ). Anem al peu de l'evident esperó, hi ha una Z picada i una fletxa. La via comença a la vertical d'un gran sostre, a l'esquerra del doble sostre fisurat de la Rabadá Navarro. 

-Via: Ens ha semblat una molt bona via. Traçat directe i atrevit, lógica i amb un ambient extraodinari. Per el que és Ordesa està molt equipada i la roca és bona, el que no vol dir que la via estigui equipada i la roca sigui excel.lent. Vol dir que hi ha prou pitons per no haver de navegar peró que cal escalar per trincar-los i que en algúns punts la roca és dolenta peró que es veuen els blocs polits d'haver-hi passat la gent.

Si mirem les ressenyes veurem que la dificultat obligada oscil.la entre el V+ ( Soldevila ) al 6b per al lliure i l'A1 i l'A2 per l'artificial.
Pel que fa al lliure obligat, dir que la via és molt sostinguda i no te cap llarg que pel nostre nivell hagi resultat de tràmit. Segurament peró els dos punts més obligats de la via sinó anem apurant siguin el díedre de la tercera tirada i el conjunt del novè llarg. Jo crec que en lliure la via obliga a 6a+.

El tema de l'artifo la clau està en sortir del sostre on entra a caldo l'Alien groc i després estirar-se per trincar un clau. A mi em va semblar més A2 que A1, potser és més impressionant que difícil no se.
 -Descèns: Acabem de grimpar fins a una traça i la seguim a la dreta. Fins a una canal d'herba poc inclinada per on baixem a un pla on hi ha la cascada, aquí anem a la dreta a enganxar les Clavijes de Cotatuero per on baixem fins a retrobar el camí de l'aproximació.

Anglada Cerdà al Libro Abierto.

-Cordada: Salip,Manel i Busquets.
-Ressenya: Duiem la d'en Luichy,molt bona. A la primera tirada hi ha un clau abans de flanqueijar. A la travessia només hem trobat el primer pont de roca.
-Material: Nosaltres hem utilitzat un joc de friends complert ( d'Alien blau a Camalot del 4, repetint 1,2 i 3 ) i els tascons. Moltes reunions mola reforçar-les, per aixó lo dels friends repetits, a les tirades crec que no hem repetit res.
-Aproximació: Ens havien comentat que costava de localitzar l'inici de la via. Nosaltres no haviem escalat mai a la paret en qüestió l'hem trobada bé. Primer de tot cal saber que la paret és la que ens queda a sobre de l'aparcament pujant a ma esquerra, que ja fa una mica la forma de llibre obert. La via va l'extrem dret de la paret,quan arriba a l'alçada d'un esperó desplomat l'esquiva per la dreta ( Ll 6 ). Per anar-hi sortim des de la Pradera i anem pujant,al primer trencant ( al cap de res ) anem a l'esquerra i pujem per dins del bosc una bona estona. Arribem a una cabana,el camí puja per darrera seu i arribem a un cartell del parc. Quan baixem arribarem a aquest punt per la dreta ( útil per deixar motxilla ),ara anem a l'esquerra. Passem per sota de l'esperó del Gallinero per on van la Zaratrusta i la Rabadá-Navarro,després ve una paret més baixa i finalment el Libro Abierto. Una miqueta més enllà del que seria el peu de via hi ha una traça que puja a peu de paret. Per localitzar l'entrada resulta útil el croquis d'en Luichy on marca una mena de llastra dentada per on puja la Sicistriato, ja que es veu bé des de el camí.
-Via: M'imagino que no deu ser de les més maques d'Ordesa peró si de les més assequibles. La roca no fa patir massa encara que hi ha algún bloc que caldrà esquivar. Parcialment equipada amb claus i tres burins ( R1 ). Fins a la sisena tirada la via te poc ambient i és una miqueta discontinua, la travessia és bonica i es fa bé. La part de dalt guanya en ambient i també és una miqueta més exigent, aixó si de seguida la cosa torna a tombar i ja sortim a dalt. Amb V-V+/ A1 es passa.
-Descèns: Planejem cap a la dreta, arran de cingle. Al cap d'una estona, quan la vall s'obre, baixem per una canal a ma dreta  ( fites ) fins a un prats. A sota d'aquests prats hi ha les clavijes de Cotatutero, biaxem per elles fins a un camí que ens retorna al que hem seguit a l'aproximació.