Indipytecus al Coscollet.

-Cordada: Albert Macau i Busquets.
-Ressenya:

-Material: Nosaltres vàrem fer servir: l'Alien verd i els Camalots fins al número 2. D'expresos en duiem 14 peró ens en sobrava algún.

-Accés: En aquest blog hi trobareu un bon cróquis que explica el laberint de pistes que hi ha per pujar a dalt del Coscollet.

http://alturgell-xgrane.blogspot.com.es/search/label/Tossal%20del%20Coscollet

Nosaltres anàvem sense croquis i amb els cartells que hi ha a les pistes hem arribat al cim. Semblaria que totes les pistes porten allà mateix peró no ho se segur, millor portar aquest croquis

-Aproximació: Hem d'anar a buscar una canal que baixa cap a peu de paret, en una recta que fa la pista. L'entrada de la canal , pel mig del bosc, no estava molt fressada. Un cop a dins de la canal apareixen algunes fites. La canal acaba amb un cingle que hem de baixar rapelant. Són tres ràpels que crec que no es poden ellaçar.
Un cop a peu de paret hem d'anar-la seguint. El començament l'hem trobat molt embardissat, després hem anat trobant traçes. Més o menys a l'alçada del peu de via de la Neuronium apareiexn unes fites i la traça està més neta. Aquesta traça mor el peu de la Indipytecus, compte perquè poc després de pujar per una corda fixe la traça torna a baixar per una tartera. A peu de via hi ha una fita i una fletxa, placa amb un díedre a l'esquerra.

- Via: La cinquena tirada és molt guapa, la resta te trams bons peró també rostolls. L'aperturista ha fotut una gran feinada de sanejament de la roca peró aneu amb compte que queden blocs per fotre abaix, als trams difícils la roca és bona.
Ens hem saltat R1 i hem fet reunió sota el pitó de la segona tirada. D'aquí hem anat a la R3. Hem enllaçat els llargs 7+8 i 9+10. Ens hem saltat R11 i hem fet la R11 bis. Ens hem saltat R12 i hem fet reunió en una sabina de la tretzena tirada. D'aquí hem fet un llarg de 60 metres fins a una sabina on hem fet una reunió poc cómode i exposada a la caiguda de rocs, millor ensamblar una miqueta i arribar a R14.
Segurament sigui la via més ràpida i assequible del Coscollet ( V+/6a obligat )

-Descèns: Aquesta via ja no és el xollo de baixada de les altres, no acaba ben bé al cim. Ens deixa en una punta més baixa i hem de carenar uns deu minuts fins al cim del Coscollet.

Neurónium al Coscollet.

Després de la bona experiència amb la Germans Millet va tocar anar a fer la Neurónium. Potser sigui més assequible peró també ens ho vàrem haver de guanyar. Vàrem fer un primer intent amb una bona colla: Cateura,Macau, Dani Tiñena i en Xacó. A la paret ens vàrem trobar amb el malaguanyat Maluta i en Llanetis. Suposo que debiem anar lents i deviem ser al Novembre, per tant va tocar abandonar per la feixa. Uns anys després hi vàrem tornar amb en Salip i en Manel i la vàrem acabar. Penjo les piades rescatades del Centrecac i les fotos que les debia fer l'Albert.

Aquí la piada del primer intent:
"Dissabte fem cordada mutlitudinària.Equip A:Xacó i Dani i equip B:Jordi i Albert ressenya i un servidor.Anem al Coscollet,a la Neuronium.Per l'aproximació mireu la Germans Millet,la vaig fer la primavera passada i deu estar pel fórum.Només dir que la Neuronium comença com en una feixa,uns 200 o tres cents metres abans que la Directa.Hi ha un  parabolt que s'hauria de veure des de terra peró a nosaltres ens va costar molt de veure.Hem fet un parell de fites en aquest punt i una fletxa a la paret.A la via trobem una altre cordada i aixó ens fa anar lents,de manera que arribem a la feixa i decidim abandonar.Anem seguint la feixa,travessem dos bandes rocosses i després de la segona baixem amb dos ràpels a la canal.El primer el fem des d'un arbre on no abandonem material ( 30 metres+desgrimpada per l'herba cap a l'esquerra) i el segon d'un altre pi on deixem un tros de corda rosa amb maillon (cinquanta metres fins la tartera ).Creiem que no es baixa així de la feixa.
Bona ressenya de'n Xavi Granés,amb una topo molt útil de l'aproximació.La via te algun tram bo peró força discontinua.Roca que demana certes precaucions.Val a dir que el tram que ens quedava per sobre es veia molt vertical i potser el tema millori...caldrà tornar-hi per acabar-la!.Tot i aixó l'entorn és icomparable.
Fem servir camalots fins al 3,aliens i tascons.Empalmem les dues primeres tirades i la penúltima i avantpenultima d'abans de la feixa (aquest amb massa fregament,poc aconsellable).
Apa!."

 Piada del segon intent amb en Manel i en Salip:
"Aquest cap de setmana hi hem tornat amb en Manel i en Salip i l'hem poguda acabar:
-Les dues fites que vàrem fer i la fletxa picada encara hi són i resultem útils alhora de localitzar la via.
-Empalmem les dues primeres tirades i les dues de sobre del flanqueig que hi ha després de la gran feixa.
-Material: algún tascó,aliens i joc de Camalots fins al 3. Moltes vagues i també un tasconet fi per estrangular un cap d'espit a la tirada de sobre la gran feixa.
-La ressenya de'n Xavi Granés perfecte,a l'última tirada hi ha dos claus més dels ressenyats i a la primera de sobre la feixa no hem trobat el parabolt,potser es referia al cap d'espit que hi ha en aquest llarg.
- La segona meitat de la via ens ha semblat més exigent que la part de baix, més que per la dificultat perquè està menys equipada.Crec que és més V+ obligat que V, a la darrera tirada el pas ens ha semblat més de V+ que de 6a peró el clau per fer l'A0 queda una miqueta baix amb el que el pas queda mig obligat.Les expansions de la part baixa són parabolts i les de dalt espits del 8,tot en bon estat.Els claus en general també estan bé.
-La gran feixa treu compromís a la via peró hi ha punts on resulta complicat abandonar.
-Crec que és una via recomanable.No és extremadament difícil ni gaire sostinguda i la roca te trams dolents ( forçes ). Malgrat tot crec que és una bona aventura en un entorn fantàstic i una via bastant llarga. La ruta és lógica i amb alguns passatges interessants."

Germans Millet al Coscollet.

Aquesta paret sempre m'ha cridat l'atenció. Sense saber ni el seu nom em vaig fixar en ella en els primers viatges a Oliana. Després sabria el seu nom i un dia escalant a la Grafiti amb en Gatsaule vàrem decidir anar-la a fer. S'hi va afegir en Pere. Vàrem vivaquejar prop de l'inici de la canal de baixada,quan vàrem arribar el perfil de la paret es retallava en la nit estrellada i al fons de la vall hi brillaben les llums. Quin vivac! i al matí amb les primeres llums les tonalitats blanquinoses de la paret em recordaven enormement al Pic de Bure...quina paret més estètica!.

Després l'escalada no és execivament estètica,peró la visió de la paret i un entorn relativament salvatge em vàren deixar un bon regust de boca. Calia tornar-hi a fer l'altre clàssica de la paret: la Neurónium.

Bé aquí va la piada del centrecac i les fotos que vàren fer els meus companys de cordada:

" Germans Millet al Coscollet.

Bones familia!.Aquest dissabte toca cordada de tres,som en Gatsaule,en Piter i un servidor.El divendres a la nit enfilem a fer vivac a les rodalies del Tossal del Coscollet.Per arribar-hi fem servir el croquis de pistes que surt al blog de’n Xavi Grané que em sembla que es diu Escalades a l’Alt Urgell.No aparquem ben bé al cim sinó una miqueta abans de l’inici de la canal que hem de baixar per arribar a peu de via.Fem un vivac més o menys confortable al marge de la pista.L’endemà caminem en direcció al cim i al cap d’uns cinc minuts veiem una fita que marca la canal per la que arribarem a peu de via(esquerra).Anem seguint la canal tot trobant alguna fita(poques).Al final de la canal hi ha tres ràpels reequipats de 40,20 i 50.Els dos primers no hem provat d’unir-los.Un cop acabem els ràpels hem de flanquejar la paret cap a l’esquerra per una traça força embardissada peró que es va trobant.Passem els parbolts de la Neurónium,la gran entosta caràcterística i llavors trobem la canal on comença la Directa.El peu de via és força evident malgrat no haver-hi cap rastre d’equipament.Aquest no el trobarem fins a la primera reunió on trobarem una vaga a l’arbre,tónica de tota la part de la Directa que vàrem fer nosaltres.Vàrem fer servir la ressenya de’n Soldevila i després vàrem veure que al Tahussà n’hi havia una amb l’equipament que ens hagués anat bé per complementar. La valoració de la via…jo la salvo de la foguera.No és pas una via 10 ni molt menys.Més aviat és una via justeta perquè la vaig trobar discontinua.La roca no és excel.lent,també justeja i en alguns trams és dolenta,peró per mi aixó no li treu bellessa a una escalada.A més la paret està en un lloc solitari i autèntic.Si voleu veure que en pensen els meus companys de cordada aneu als seus blogs:muntanyenc i activitats de muntanya. Ah!.Grau obligat V+,aliens i friends fins al 2.De tascons no en vàrem possar cap. Que no s’us fagi molt llarg el dilluns! "