Canvi Climbàtic a la Presidenta.

 

Ens ha semblat una via ben resultona en el seu grau/estil.Malgrat tractarse d'un itinerari de ressalts aquests són prou mantinguts per haver-nos donat la sensació d'escalar. De bon combinar amb la veïna Magical Mistery Tour,també dels germans Massó i que arrenca del mateix peu de via pel qual tornem a passar en acabar l'escalada.Nosaltres teniem ganes d'esgarrinxar-nos una mica i hem anat a la cara est a fer la Jeronimo.

Accés: Esplanada d'en Nubiola, al costat de la Vinya Nova.

Aproximació: Seguim la pista direcció Collbató (ara tancada al trànsit) fins al pàrquing del Clot de la Mònica. Pugem per una pista en mal estat que creua un olivar. A on mor la pista hem de prendre un camí a la dreta amb marques blaves. L'anem seguint fins que arribem a una bifurcació senyalitzada: Pollegons esquerra i Sant Joan dreta. Nosaltres seguim direcció als Pollegons. El camí baixa al Torrent del Llorers, i just quan el creua nosaltres el seguim cap a la dreta torrent amunt (fita). El principi el torrent és força pla però més amunt trobarem ressalts verticals equipats amb graons metàl·lics. La via comença a dins el torrent just passada la canal de la Triple.Arribem a una explanadeta,a ma esquerra comença la MMT i a la dreta la CC,ambdues tenen les inicials picades a l'inici.

Material: Pràcticament equipada amb espits del 8 amb cabota d'espit i algún pitó.Nosaltres hem fet anar 8 cintes exprés i un Alien Verd per abastar el primer espit del darrer llarg.

Grau obligat: V/A0.

Orientació: Oest.

Horaris: Aproximació 1 hora,via 2 hores,retorn a peu de via 40' i de peu de via a la Vinya Nova 50'.

Descens: Ràpel de 10 metres des d'un parabolt i sabina.Aquest ràpel ens deixa al coll on hem fet la penúltima reunió.En cas de voler acabar l'activitat o seguir per la MMT  del coll baixar per la canal de l'esquerra cap al peu de via.Si volem allargar l'activitat escalant la Jeronimo a la cara est de la Presidenta asolit el coll baixar a caçar la canal de l'esquerra desgrimpant amb cura unes plaques tombades (II+) i ajudats per una corda un cop assolit el torrent.

Vincle Infinit a la Roca de Sant Cugat.

Segurament la Roca de Sant Cugat és l'agulla més imponent de la Plantació, amb unes parets llargues i verticals que fan que aquesta agulla destaqui des de la llunyania. A més a més, presenta una roca de molt bona qualitat, fet que ens farà gaudir de l'escalada de qualsevol de les seves rutes. La Vincle Infinit és la via més nova d'aquesta paret. Ataca la vertical placa de la cara sud-oest amb les assegurances justes fins a sota del sostre característic. I aquest el supera amb un pas espectacular que surt en lliure difícil. Menció especial a l'entrada de la primera reunió, un pas finet de placa protegit amb una pitonissa.

-Accés: Esplanada d'en Nubiola, al costat de la Vinya Nova.

-Aproximació: Seguim la pista direcció Collbató (ara tancada al trànsit) fins al pàrquing del Clot de la Mònica. Pugem per una pista en mal estat que creua un olivar. A on mor la pista hem de prendre un camí a la dreta amb marques blaves. L'anem seguint fins que arribem a una bifurcació senyalitzada: Pollegons esquerra i Sant Joan dreta. Nosaltres seguim direcció als Pollegons. El camí baixa al Torrent del Llorers, i just quan el creua nosaltres el seguim cap a la dreta torrent amunt (fita). El principi el torrent és força pla però més amunt trobarem ressalts verticals equipats amb graons metàl·lics. Després d'un pas equipat amb uns quants escalons trobem la canal de la Triple que surt a mà esquerra. La seguim fins arribar a la base de la cada sud-oest de la Roca de Sant Cugat. El peu de via està marcat amb una fletxa i una fita. El primer parabolt està a uns 10 metres del terra i costa una mica de veure.

-Orientació: Sud-oest.

-Material: Cintes exprés i friends (Aliens i Camalots Mitjans).

-Grau obligat: V+.

-Descens: Ràpel d'uns 20 metres per la cara nord des d'una instal·lació de dos parabolts amb anella. Després seguim pujant cap a la Mamella (una mica embardissat) fins que puguem baixar cap a la canal de la Triple que ens retornarà a peu de via.
-Ressenya: Hem anat amb la dels oberturistes que hem trobat a la web de Lanochedelloro:

Magical mystery tour a la Roca de Sant Martí.

Diuen que aquesta és la via més llarga de la Plantació, de totes maneres hem de tenir en compte que els dos primers llargs són, en general, força tombats. A partir del tercer llarg la via guanya qualitat, i segurament el quart llarg és la millor tirada de la via. Un llarg flanqueig ple de forats i preses anatòmiques. A més a més, el final de la via ens deixa al peu de la Roca de Sant Cugat. De manera que serà molt fàcil enllaçar amb qualsevol via d'aquesta agulla i així tenir una integral de més de 300 metres de llargada. Més amunt encara hi ha més opcions per continuar escalant, com per exemple la Mamella.

-Accés: Esplanada d'en Nubiola, al costat de la Vinya Nova.

-Aproximació: Seguim la pista direcció Collbató (ara tancada al trànsit) fins al pàrquing del Clot de la Mònica. Pugem per una pista en mal estat que creua un olivar. A on mor la pista hem de prendre un camí a la dreta amb marques blaves. L'anem seguint fins que arribem a una bifurcació senyalitzada: Pollegons esquerra i Sant Joan dreta. Nosaltres seguim direcció als Pollegons. El camí baixa al Torrent del Llorers, i just quan el creua nosaltres el seguim cap a la dreta torrent amunt (fita). El principi el torrent és força pla però més amunt trobarem ressalts verticals equipats amb graons metàl·lics. La via comença a dins el torrent just passada la canal de la Triple. Hi ha les inicials MMT gravades a peu de via

-Orientació: Sud-est.

-Material: Cintes exprés i friends mitjans.

-Grau obligat: V+.

-Descens: Desgrimpada per la via Normal (nord) que ens deixa al peu de la Roca de Sant Cugat. Si anem cap a l'esquerra (oest) trobarem la Canal de la Triple que ens tornarà a peu de via.

-Ressenya: La dels oberturistes (germans Masó) està molt bé:

Geni de l'indret a la Miranda del Sentinella

Via durilla i bastant fina on s'ha de donar la talla, sobretot al primer llarg, o almenys això ens ha semblat a nosaltres. L'arrencada des del terra fins a la primera assegurança ja ens donarà una idea de com va el tema. Grau colladet, bona roca i poques assegurances, concentrades sobretot als trams més difícils. De totes maneres, si ens ho mirem bé podrem anar afegint algunes assegurances per protegir els trams més exposats. Una via curta però intensa, que et deixa la sensació d'haver escalat.

-Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.

-Aproximació: Pugem als Gorros per les Escales dels Pobres. Agafem el camí de St. Joan a St. Jeroni, passats els Gorros i just abans d'arribar al Mirador del Sentinella, a l'alçada d'una roca trobem el corriol que baixa cap al Sentinella i el Fussell. Quan arribem al Fusell hem de prendre una traça a l'esquerra que ens durà a l'Agulla de la Cara del Mico. Travessem a cara sud-oest de la Cara del Mico i continuem en la mateixa direcció, travessant un torrent, arribem a la Miranda del Sentinella. Hem de baixar una mica per poder accedir a la vira on comença la via. Veurem un espit a pocs metres del terra i un altre espit bastant més amunt.

-Orientació: Oest.

-Material: Joc de friends (Semàfor d'Aliens i Camalots fins el #3), cordinos per a ponts de roca i bagues per a merlets.

-Grau obligat: 6a.

-Descens: El descens ens ha semblat una mica complicat, o potser és que no l'hem enganxat bé. Del cim baixem degrimpant fins al coll est (es podria rapelar d'una alzina morta). Aquest coll està vorejat per dues canals amb molt pendent. Nosaltres hem continuat cap a l'est flanquejant per la cara nord de la següent agulla. A mig flanqueig ens trobem una desgrimpada difícil (podem fer un curt ràpel d'unes plantes cutres). Arribem a un altre coll, pugem la següent agulla per una grimpada fàcil de la cara sud-oest. Desgrimem fàcilment per l'altre costat i ja arribem a la base de la cara oest del Gorro Frigi. Aquí ja és fàcil tornar al camí de Sant Joan seguint un corriol cap al nord i que després voreja el Gorro.

-Ressenya: Hem trobat aquesta al blog d'Escales Rodones. És força semblant a la que surt a la guia de la Plantació. Hi falta alguna assegurança (com a mínim un espit al peu de via i una altra xapa a l'últim llarg).

Arts Erótics i Tomahawk a la Mamella.

-Cordada: Jordi Terradas i Busquets.
-Ressenyes: De la Tomahawk s'en poden trobar moltes a internet. De l'Arts Erótics crec que només hi ha la guia de la Plantació de l'Indi.
-Material: La Tomahawk està totalment equipada amb parabolts i a l'Arts Erótics hem utilitzat l'Alien groc i els Camalots 0.5,2,3 i 4. Per aquesta darrera via també és aconsellable utilitzar doble corda i cintes llargues per evitar el fregament.

-Aproximació: Si anem expressament a pujar a la Mamella crec que l'aproximació més ràpida és des de els Gorros. Nosaltres hem fet primer una via a la Roca Sant Cugat i després una altre a la Oest de la Mamella.

-Tomahawk: Via per gaudir de la bona roca de la Plantació sense complicacions, segona tirada vertical i xula. La longitud de les dues tirades donaria per enllaçar-les peró el primer llarg fot un flanqueig considerable a la dreta abans de reunió, nosaltres no hem enllaçat. V obligat.

-Arts Erótics: Aquesta és una altre historia. A la guia de la Plantació la qualifiiquen d'escalada exposada, amb el grau ajustat i bona roca. A veure...el grau a mi no m'ha semblat ajustat ni molt menys, deu ser V+/6a ( com a molt ) i V+ obligat. El tema de la roca. en general bona peró al tram final de la fissura i sobretot a la rampa somital és dolenta tot i que aquest és un tram fàcil. A la placa que hi ha a sota la fissura la roca és bona peró suposo que al ser una via poc feta hi ha crostetes, així que compte. El tema d'exposada, no ho se, jo anava una miqueta acollonit i escalar amb por fa escalar malament. Per tant en comptes de fer valoracions sobre l'exposció que serien totalment subjectives prefereixo explicar el que hem trobat:
R1 de tres burins, sans peró rovellats. El primer buril es troba a uns dos-tres metres de la reunió. Un cop xapat aquest buril entra un 0.5 un metre més a dalt. Possat el friennd en qüestió superem un passet més difícil i vertical i anem rectes cap un parell de bons merlets a la mateixa alçada que podem llaçar. Fàcil a l'esquerra a xapar el segon buril. D'aquí acabem de flanqeuijar cap a la fissura ( pont de roca a l'inici i clau al final ).
Una bona tàctica pot ser escalar primer alguna via de l'agulla com la Carisma. o la Tomahawk i rapelant pendulem una miqueta per controlar el tema. Nosaltres així ho hem fet i de baixada hem parat a la R1 on hem començat la via.

-Descens: Un ràpel de 40-50 metres per la cara Sud ( 2 burins i un parabolt ).

Conxita Garcia Pérez a la Roca de St. Cugat.

-Cordada: Jordi Terradas i Busquets.
-Ressenya: Escalatroncs.
-Orientació: L'agulla del Patchwork és Sud i la resta de la via Est. Hi debiem entrar cap a les 3 i ja estava a l'ombra.

-Aproximació: Des de el pàrquing del Clot de la Mónica ( entre Vinya Nova i Collbató ) pujem per una pista en més mal estat que creua un olivar. A on mor la pista hem de pendre un camí a la dreta amb marques de pintura. L'anem seguint una mitja horeta fins que arribem a una bifurcació senyalitzada: Pollegons ( esq. ) i St. Joan ( dreta ). Nosaltres anem en direcció als Pollegons. El camí baixa al Torrent dels Llorers i de fet el creua per enfilar-se al vessant opossat. En comptes de fer aixó just abans que el camí surti del torrent nosaltres el deixem ( fita ) i seguim cap a la dreta torrent amunt. El torrent es posa dret i trobem alguns ressalts rocosos equipats amb graons metàlics. Dins del torrent distingirem al cara Sud de la Roca de Sant Cugat gràcies als seus sostres. Passem de llarg la cara Sud de la Roca St. Cugat i ja veiem l'Agulla del Patchwork, on comença la via.

-Via: La tirada de pujar a l'agulla només per col.leccionistes o per malalts amb ganes de fer metres, sinó ens la podem estalviar. En aquest tram la roca és més discreta ( sense arribar a ser dolenta ). La reunió de dalt de l'agulla m'ha fet una miqueta de yuyu perquè està en uns blocs, suposo que els aperturistes ja s'ho deurien mirar bé i que no hi ha cap perill. El que si que molaria seria canviar la vaga del ràpel ja que està una miga segada. Hem enllaçat la segona i tercera tirada amb uns 55 metres, amb corda simple i amb un parell de cintes llargues. Aquestes dues tirades són guapes, amb molt bona roca, força ambient i equipades per no passar por ( V-V+ obligat ).

-Descens: Un cop al cim de l'Agulla de Sant Cugat desgrimparem al N ( esquerra ) i enganxarem una instal.lació de ràpel. Rapelem fins al coll que forma l'Agulla de Sant Cugat amb la Jaume Mata. Aquí anirem a l'esquerra amb algún tram fressat peró un xic embardissat, vorejant la Jaume Mata fins que agafarem la Canal que separa la Mamella de la Jaume Mata i baixem cap al Torrent del Porró. Si volem tornar al cotxe baixem per aquesta canal i després d'un tram de corda fixa sortim del Torrent del Porró a l'esquerra per anar a la Canal dels Llorers. Un cop aquí desfem l'aproximació ( a 5 minuts del peu de via, per si volem deixar alguna cosa ).

Territori Dakota + Carisma.

-Cordada: Jordi Terradas i Busquets.
-Ressenyes: Escalatroncs.
-Aproximació:  Des de el pàrquing del Clot de la Mónica ( entre Vinya Nova i Collbató ) pujem per una pista en més mal estat que creua un olivar. A on mor la pista hem de pendre un camí a la dreta amb marques de pintura. L'anem seguint una mitja horeta fins que arribem a una bifurcació senyalitzada: Pollegons ( esq. ) i St. Joan ( dreta ). Nosaltres anem en direcció als Pollegons. El camí baixa al Torrent dels Llorers i de fet el creua per enfilar-se al vessant opossat. En comptes de fer aixó just abans que el camí surti del torrent nosaltres el deixem ( fita ) i seguim cap a la dreta torrent amunt. El torrent es posa dret i trobem alguns ressalts rocosos equipats amb graons metàlics. Dins del torrent distingirem al cara Sud de la Roca de Sant Cugat gràcies als seus sostres, caldrà deixar el torrent ( esquerra )  a l'alçada del contrafort que te la Roca de Sant Cugat  i que és la Roca Sant Martí  i entrar al següent torrent: el Torrent del Porró, el seguim de pujada i després de superar un petit ressalt amb una corda fixa arribem a peu de la Territori Dakota. A la vertical d'una evident fissura, parabolts visibles.

Un cop al cim de l'Agulla de Sant Cugat desgrimparem al N ( esquerra ) i enganxarem una instal.lació de ràpel. Rapelem fins al coll que forma l'Agulla de Sant Cugat amb la Jaume Mata. Aquí anirem a l'esquerra amb algún tram fressat peró un xic embardissat, vorejant la Jaume Mata fins que agafarem la Canal que separa la Mamella de la Jaume Mata i baixem cap al Torrent del Porró. Just entrar al torrent veurem els dos espits que asseguren la primera tirada de la Carisma.

-Material: Les dues vies estan totalment equipades, tot i això hem posat un Camalot de l'1 al tram final de la tercera tirada de la Carisma.

-Vies: Dues bones excuses per passejar-se per la Plantació. Roca de pel.licula i ben equipades per no passar por, encara que a la Carisma hi ha menys ferro. V obligat per les dues.

-Descens: De la Territori Dakota podeu llegir més amunt com hem baixat, afegir que si un cop feta la via volem plegar hem de baixar per la Canal del Porró i desfer el camí de l'aproximació. Del cim de la Mamella hem baixat amb un ràpel que hi ha entre la cara Sud i la Est fins al coll que hi ha entre la Mamella i la Jaume Mata. Un cop al coll anem a la dreta ( mirant a la vall ) i enganxem la Canal del Porró per la que retrobem el camí de l'aproximació. Quan baixem de la Mamella queda molt a ma la Arts Eròtics.

Jerónimo a la Presidenta

Vista de La Presi des del mirador de la plantació

-Cordada: Clara Centenera i Teo
-Ressenyes: La guia de la plantació i la d'escalatroncs
-Aproximació:Aparquem al parquing del clot de la mónica, seguim el cami que puja a St. Joan seguint les marques blaves fins al collet que es separa en dos camins i que porta d'un costat cap als pollegons(marques grogues) i de l'altre continua cap a St. Joan. Pujem cap a St Joan seguint les marques blaves durant 10 minuts més fins que arribem a un planer (a la guia li diuen el mirador de la plantació) que queda a la esquerra del cami des d'on es veu perfectament la presidenta i la via que anem a fer. Busquem unes fites que ens duran al peu de la via per una baixada guapa. El peu de via queda a l'ombra a l'hivern, la resta de la via la fas al sol.

-Material: Cintes exprés. Está totalment equipada amb parabolts. Vam ficar un camalot 0.75 a l'últim llarg, però no és necessari.

-Via:Guapa tot i que es un xic curta: 75metres 3 llargs. La roca es molt bona. Comença amb un primer llarg molt peleon de 6a+ que costa fer-lo en lliure si vas justet de grau. Tot i això les assegurances estan prou aprop per fer en A0 els 3 primers parabolts, després festival de bolos i cantos en paret vertical. L'ultim llarg només té un parabolt a l'esquerra. Després pujada evident però molt descomposta fins al cim. La reunió queda a l'est a una savina. Cal tenir molta cura de no fer caure gaires pedres, i tot i això al recollir la corda caurà algo segur. Molt de compte si hi ha gent a peu de via.

La Clara al cim

-Descens: Per un ràpel de 15 metres de la mateixa savina que ens durà a un collet. Si voleu podeu portar un cordino per reforçar. Després nosaltres vam girar cap a l'esquerra i vam anar a petar a la canal dels llorers. Sembla que també pots girar a la dreta i vas a parar al peu de via. També seria molt recomanable rapelar de la segona reunió que está preparada. Ens estalviariem una pluja de pedres, però ens quedem sense les vistes privilegiades de l'agulla de St Cugat i cia.

Terestel a l'Agulla del Mirador o Cara de Mico.

-Cordada: Parce i Busquets.
-Ressenya:

-Aproximació: Nosaltres hi hem anat des de el Monestir, pujem als Gorros per les Escales dels Pobres. Agafem el camí de St. Joan a St. Geroni, passats els Gorros i just abasn d'arribar al Mirador del Centinella, a l'alçada d'una roca trobem el corriol que baixa cap al Centinella i el Fussell. Quan arribem al Fusell hem de pendre una traça a l'esquerra que ens durà a l'Agulla del Mirador. Trobem uns parabolts grocs, un bloc que hem de grimpar. La via va més a la dreta, veurem el primer parbolt a uns cinc metres del terra. A sobre d'una petita bauma i a tres metres d'aquest un espit, a la dreta ens queda el díedre per on deu anar la Xavi Sampietro.

-Material: Pot anar bé algún friend tipus Camalot 0.75 o 1 per protegir el tram fins al primer parbolt i amb una miqueta de sort i traça el podrem col.locar en algún punt del segon llarg.
-Via: Bonica via, amb un segon llarg clarament més difícil amb els típics cops de gas de l'autor. Ha estat reforçada amb parabolts, tot i així els cops de gas hi continuen sient. Al primer llarg pot costar veure les assegurançes. La segona reunió que marca la guia de la Plantació no hi és, en tot cas la ressenya amb dues expansions que no hi són; potser ha estat una confusió amb l'alzina que hi ha l'esquerra on sembla ser que s'hi emplaçava la primera assegurança de la segona tirada. Al tercer llarg hi ha dos ponts de roca paral.lels previs al parabolt que no es veuen. Bona roca. Grau obligat 6a/A0.

- Descèns: Ràpel de vint metres per la cara E o desgrimpant  ( II ? ). D'aquí una traça molt evident ens retorna al camí de Sant Joan.

Perfil Sud Est a la Roca de Sant Cugat.

-Cordada: Manel i Teo.
-Aproximació: Des de el pàrquing del Clot de la Mónica ( entre Vinya Nova i Collbató ) pujem per una pista en més mal estat que creua un olivar. A on mor la pista hem de pendre un camí a la dreta amb marques de pintura. L'anem seguint una mitja horeta fins que arribem a una bifurcació senyalitzada: Pollegons ( esq. ) i St. Joan ( dreta ). Nosaltres anem en direcció als Pollegons. El camí baixa al Torrent dels Llorers, nosaltres hem de deixar el camí principal i pujar pel Torrent dels Llorers ( fites ). Trobem els trams més drets del torrent equipats amb ferros, compte que algún es mou. Quan portem un quart d'hora pujant pel torrent ja veiem la caracterísitca roca se St.Cugat amb els seus sostres. Acabem de pujar pel torrent fins a situar-nos a la seva base. La Perfil Sud Est comença a la vertical d'un arbre ( parabolt visible a uns 7 metres ).

-Ressenya: Anàvem combinant la de Rocktopo i la guia de la plantació d'en Joan Vidal. Amb més bones intencions que resultats n'hem fet una:

-Material: A les dues primeres tirades no pogut possar cap peça,encara que segurament amb una mica de traça podem posar quelcom. A l'últim llarg sembla que podem posar un Alien groc de la reunió estant ( nosaltres no el duiem ) i seguidament un Camalot 0.75 ( potser l'1 quedaria més bé). Un cop xapat hem anat a l'esquerra,cap a un díedre. Aquí hem posat un Camalot del 2 que queda a caldo peró hi ha una bona sabina just a sota, per tant si no el volem dur ens el podem estalviar.

-Via: Ens ha semblat més dura que la seva veïna La Porta de la roca. Potser no teniem el dia peró la segona tirada ens ha semblat de 6a+ en conjunt i obligat 6a/A0 ( els estreps sembla que no et solucionen massa el tema ).La roca és bona i el traçat molt encertat, xapó amb en Picazo que la va obrir en solitari, a posteriori se li han afegit parabolts per mitigar l'exposició. La primera reunió està amb dos espits en bon estat, la segona amb dos bolts i al cim hem fet reunió d'una alzina.La via resta equipada amb tot tipus d'expansions: els parabolts són ben nous, els espits estan bé i els burins estan rovellats peró semblen ferms.

-Descèns: Al cim hi ha dues instal.lacions de ràpel, una per la cara Est ( 45 mts. ? ) i una altre per la cara Nord,nosaltres hem baixat per aquesta. Per arribar-hi hem de fer una desgrimpadeta, en aquest punt hi ha una sabina amb un cordino per facilitar la desgrimpada, estaria bé deixar-hi un tros de corda d'una 3 metres. Un cop al coll seguim en direcció N. enganxats a l'agulla del damunt ( la deixem a la dreta ), després la traça baixa a l'esquerra en direcció a la Canal del Porró. La seguim de baixada fins que enllaça amb la Canal dels Llorers per on hem aproximat.

L'Arc del Titiu al Porró.

-Cordada: Teo, Manel i Busquets.
-Ressenya: Nosaltres duiem la que surt a la guia de la Plantació, m'imagino que a la xarxa s'en deuen trobar.

-Material: Nosaltres hem acribillat la fissura de la primera tirada on hem posat un joc de tascons i un parell de Camalots ( 0.5 i 1 ). També hem possat un parell d'Aliens al segón llarg ( vermell i groc,crec ).

-Aproximació: Nosaltres veniem de la Roca de Sant Cugat i hi hem arribat per la Canal del Porró. No m'explaiaré gaire explicant-la perquè no és una combinació massa lógica. Lo més lógic és combinar aquesta via amb una via als Estalvis del Porró. En aquest cas l'aproximació la fem des de el Clot de la Mónica.
Des de el pàrquing del Clot de la Mónica ( entre Vinya Nova i Collbató ) pujem per una pista en més mal estat que creua un olivar. A on mor la pista hem de pendre un camí a la dreta amb marques de pintura. L'anem seguint una mitja horeta fons que arribem a una bifurcació senyalitzada: Pollegons ( esq. ) i St. Joan ( dreta ). Nosaltres anem en direcció als Pollegons. El camí baixa al Torrent dels Llorers, el creuem i pujem a una carena. Davant nostre ja veiem els Estalvis del Porró i el Porró. Quan estem a l'alçada dels Estalvis deixem el camí principal i anem en direcció als Estalvis,el camí creua un petit torrent, l'agafem ( esquerra ) embardissant-nos una miqueta arribem al peu de la paret, es veu el característic díedre del primer llarg. Hi ha un espit que assegura la placa d'entrada al díedre, a la vertical del mateix.
-Via: És una via divertida, sobre bona roca ( en general ) i malgrat fer una vuitantena de metres és una via prou variada. Deu obligar a IV-V. Al cim no hem sapigut trobar cap reunió i hem assegurat des de la sabina per la que es rapela. Jo havia fet l'Spit Límit a la mateixa agulla i m'ha agradat molt més l'Arc del Titiu.

-Descèns: Ràpel d'uns 30 metres per la cara Nord, anem a buscar una canal a l'esquerra ( força embardissada peró amb traça ) que ens deixa a peu de via

Integral Porta de la Roca a la Plantació.

Via Integral Porta de la Roca a l'Agulla St. Cugat de la Plantació.

-Cordada: Manel, Teo i Busquets.
-Ressenya: Anàvem combinant la d'Escalatroncs amb la de Romanticguerrer. Útil bàsicament per saber a on comença la via i a la penúltima tirada per encertar la sortida a la dreta de la segona expansió ( espit ).

-Aproximació: Des de el pàrquing del Clot de la Mónica ( entre Vinya Nova i Collbató ) pujem per una pista en més mal estat que creua un olivar. A on mor la pista hem de pendre un camí a la dreta amb marques de pintura. L'anem seguint una mitja horeta fons que arribem a una bifurcació senyalitzada: Pollegons ( esq. ) i St. Joan ( dreta ). Nosaltres anem en direcció als Pollegons. El camí baixa al Torrent dels Llorers, nosaltres hem de deixar el camí principal i pujar pel Torrent dels Llorers. Trobem els trams més drets del torrent equipats amb ferros, un cop acabats els ferros hem de sortir del torrent a l'esquerra seguint pel peu d'una paret ( Ag Col.leccionistes ? ). Veurem la via Infinity ( parabolts a sota d'un arc que marxen paral.lels a l'arc, a la dreta ). Nosaltres seguim avançat uns vint metres i just abans de baixar al següent torrent ( Torrent del Porró ) comença la via. Primer parabolt visible, penjo la foto del company escalant la primera tirada perquè així es veu l'agulla del costat i pot ser útil per ubicar el tema.

-Material: No és una via on et regalis possant material peró alguna coseta ha entrat. Hem possat un parell d'aliens ( gris i groc ), un tascó i un parell de Camalots ( 0.75 i 1 ). Les peçes les hem possat una sola vegada.

-Via: Segons tinc entès és la via més llarga de la Plantació. Per tant si sou d'aquells que us gradaria visitar la Plantació peró penseu que les vies són massa curtes per l'estona que es camina, aquesta és una bona opció. La roca, malgrat algún punt aïllat, crec que la podem qualificar entre bona i excel.lent. El tema del grau i l'exposició. De grau crec que algun tram de placa arriba a 6a i suposo que es deu poder guarrejar amb V+, aixó si escalant entre xapes. Sortint de l'última reunió hi ha un pas a l'esquerra per superar una panxeta que deu estar entre el V+-6a i es totalment obligat. Potser en uns forats horitzontals de códols hi hagués entrat alguna peça petita tipus Alien. Al cim hem fet reunió d'una alzina.

-Descèns: Rapelem per la cara N ( 20 mts., 2 bolts amb anella i cadena ) i acabem de baixar caminant per la Canal del Porró. La seguim de baixada i un cop a l'alçada del peu de via ( després d'un tram de corda fixa ), girem a l'esquerra i desfem el camí de l'aproximació.